OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

diumenge, 31 d’octubre del 2010

La Mitja de Mataró, la primera

Doncs sí. Després de pensar-ho bé i mirar-ho amb calma, he decidit que la Mitja Marató de Mataró del 5 de desembre serà la meva primera mitja, o aquesta és la idea. La distància dels 10 km m'agrada però sempre es pot donar un pas més, anar una mica més endavant. I perquè no provar ja una mitja? La idea, quan em va venir al cap, em va fer molta il·lusió, però també molt de respecte i dubtes, molts dubtes. Però després de pensar-m'ho bé, m'he decidit a tirar endavant. A intentar fer els meus primers 21 km. I per fer-ho no hi ha millor ocasió que a Mataró - on em sentiré més acollit - i a l'hivern, que personalment m'agrada molt. A més, amb una mica de sort, no correré sol ja que en Sergi s'ho està pensant. Tot i portar uns mesos inactiu, la forma la té i només falta tornar-s'hi a posar així que espero tenir companyia.

La cursa, el 5 desembre, fa que em quedi poc més d'un mes per a poder entrenar fort i intentar agafar un punt físic adequat que em permeti arribar en condicions. Per això he agafat un pla especial per mitja marató que espero que em serveixi. Sortir a córrer un de mínim tres dies a la setmana amb entrenaments de 45 minuts i més, fent una tirada llarga el diumenge (ja sigui amb cursa o sense).
Aquesta setmana, la primera del planning, he sumat un total de 2 h. 45 min. repartits en tres sessions. Els kms no els sé amb exactitud, suposo que la setmana que vé ho podré controlar millor amb el comptakm en marxa. Pel que fa a les sensacions hi ha hagut una mica de tot, bones algun dia i força dolentes en altres. El repte és dificíl perquè un mes tampoc és gaire temps, però confio en poder aconseguir-ho. Segur que molts dies hauré de tirar de cap i força de voluntat per anar a entrenar, sobretot aquelles tardes en què fa un fred bestial i s'està molt bé sentat al sofa, calentet. Però un s'ha de sacrificar si vol aconseguir alguna cosa.

A banda d'entrenaments, també seguiré fent alguna que altra cursa, que és la millor forma de preparar-se. Aquesta pròxima setmana decidiré a quina cursa m'inscric pel cap de setmana del 13/14. Gairebé descartada la Sagrera, estic entre les 5 milles de Cerdanyola i la del Clot. Les dos tenen molt bona pinta, ja veurem. A part d'aquesta, no crec que fagi cap cursa més fins la mitja.

Per últim, en Max també està pensant de córrer la seva primera mitja. En principi havia de ser també la de Mataró però per tema de dates i estudis, no podrà ser. Així doncs, els seus primers 21 km seràn segurament a Itàlia.


Que tingueu una molt bona castanyada i a menjar panellets!


35 days to Mitja Marató de Mataró



Agafa'm si pots

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cursa del Mediterrani, una bona elecció

Tocava llevar-se molt aviat, agafar dos trens diferents i caminar una estona. I això és el que he fet. Ahir, diumenge 24, vaig córrer els 10 km del Mediterrani a Castelldefels, al mateix Canal Olímpic. 

Conjuntament als 10 km es disputaven la Mitja i la Marató, així que el nivell estava totalment assegurat. De fet, només cal dir que hi estaven els nostres dos grans ídols: en Xavier Bonastre - que va fer la Marató amb bon temps-  i l'Arcadi Alibés, que va disputar la Mitja ja que feia una setmana que havia corregut a Istanbul. Això i el bon ambient que s'hi respirava feia que la cursa apuntés maneres. A més, el lloc era idílic: el Canal Olímpic, on hi havia anat de petit amb l'escola. 

A l'arribada, després de la cursa
Hi havia uns 4000 participants - entre ells molts estrangers - disposats a afrontar les diferents curses. Sempre està bé que hi hagi molta gent en una cursa però té els seus punts negatius, com l'acumulació de gent als primers metres i efectivament, dit i fet. Els primers metres de la cursa eren força asfixiants i es fa gairebé impossible avançar gent, tenint en compte que tots van a diferents ritmes. Això fa que el primer km el passi molt lent. Pensant en els meus problemes en els inicis de les curses - on sempre surto més ràpid del recomanable - en certa manera també em va anar bé ja que les mateixes persones m'anaven frenant. Però clar, s'hi perd un temps considerable. 
Un cop es desfà el tap, intento agafar un ritme còmode que pugui anar seguint i em permeti arribar al final amb forçes. El recorregut en general no és exigent excepte les dues vegades que ens fan passar pel pont (km 4,5 i 9,5 aproximadament). Físicament em trobo bé i vaig fent i passant kms. La múltitud de corredors permet distreure't una estona, ja que veus de tot: guiris córrer amb una única peça de roba (unes malles), un home participant a la Mitja que ens avança amb una rapidesa al·lucinant mentre empeny un cotxet amb el fill o la velocitat que porten alguns dels participants a la Marató, més alta gairebé que la que jo arribaria a fer en un sprint final. 
Anant de menys a més, arribo a la meta amb spint final (que feia curses que no podia fer) marcant un temps de 45:49. No he pogut seguir amb la línia ascendent de les dues últimes curses - millorant registre - però per haver pogut entrenar només un sol dia aquesta setmana, tampoc està tan malament. Em quedo amb la sensació d'anar de menys a més i de fer uns últims 5 km (22:13) millors que els 5 primers (23:37). 

Així doncs, una bona cursa on hi destquen també els obsequis, amb una samarreta tècnica taronja i negre i... unes ulleres de sol! Crec que és una de les curses que s'hauràn de repetir l'any que vé si es pot. Espero poder entrenar més aquesta setmana si els estudis m'ho permeten, que sempre són el gran impediment. 

El Canal Olímpic
De cara a pròximes curses, ja estem inscrits a la Cursa dels Nassos del 31 de desembre (on jo i en Max vam córrer la primera cursa de 10 km i on conservo la meva marca personal, que encara no he pogut superar). per les pròximes setmanes, encara no sabem que farem. Les 5 milles nocturnes de Cerdanyola (on com a mínim hi participarà l'Oscar), la Cursa de la Sagrega o la Cursa del Clot són les principals opcions. Quan ho tinguem decidit ja anirem informant. Fins llavors i com dirian alguns, salut i km!

Agafa'm si pots




dijous, 21 d’octubre del 2010

Un post especial per a una persona especial

Bé, la veritat és que aquesta setmana em estat d'allò més ocupats amb els estudis i em tingut temps per ben poca cosa. Entre treballs, classes, examens, congresos (en el meu cas) és difícil tenir temps lliure, ja sigui per entrenar una mica o per actualitzar el blog. Avui, l'agenda de coses per fer també estava plena tot el dia però avui és un dia especial, així que no costa res fer-hi un forat per tenir una estona lliure.

Avui, 21 d'otubre, el meu company de blog i sobretot el meu amic, en Max, fa anys. I no qualsevol xifra. En fa ni més ni menys que 18! Això és per tant motiu de celebració, perquè com la gent sempre diu: els 18 només es fan un cop a la vida. Com ja sabeu i vam poder veure en un dels últims posts que vam publicar (desde terres noves), en Max està actualment a Itàlia estudiant (o això suposem jeje) en una bona i prestigiosa Universitat prop de Turí. Això fa que no el puguem felicitar en persona i ho haguem de fer a través d'internet.

És per aquest motiu que faig aquest post, més pobre de l'habitual, és veritat, però que és obligat. En Max és un gran redactor, un gran corredor (que millorarà les seves marques, segur!), un gran fan del barça i moltes altres coses. Però tambés és un grandisim amic, i per sobre d'això, una millor persona. No posarem totes les qualitats d'ell perquè ens hi podriem estar una bona estona però al cap i a la fi, ja els sabem. Avui doncs, hi ha un motiu més important per no parlar de res d'esport, que és el tema habitual d'aquest blog (i que ho continuarà sent, lògicament).

En fi, aquest post és un petit regal per en Max. Com dirian alguns: YOU'LL NEVER RUN ALONE.

Una abraçada des d'aquí i esperem que tornis aviat, per compartir molts km.

Complimenti!




Agafa'm si pots



Apostoflan

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Crònica: La Marxassa 2010

Aquest dissabte 16 d'octubre s'ha disputat La Marxassa 2010 que organitza l'Agrupe de Mataró. Cal dir que aquesta prova sempre ens ve de gust fer-la ja que és la de casa i sempre se li té més estima.

A les 5 de la matinada ja ens trobàvem en Pol, en Gerard, l'Oriol, en Pere i jo, en David, per anar a Sant Simó a agafar el bus que ens portaria a la sortida, a Sant Martí del Montseny. Un cop arribem, toca la foto en grup de rigor i som-hi, que ja comença. El primer tram és sempre complicat, no per la dificultat tècnica de la baixada, sinó per l'aglomeració de gent que es forma degut a l'estret camí pel que em de passar. Fa un fred que pela i és important entrar ràpid en calor. Els primers km són força irregulars en què anem agafant ritme abans d'encarar la primera pujada significativa, no gaire dura. Ja de dia i amb l'estómac buit reclaman alguna cosa sòlida, arribem al primer avituallament (km 11) a les 9 h. En aquest punt està permès quedar-si una certa estona ja que tan el menjar sòlid (donuts, galetes, xocolata) com el líquid (cafè, cola-cao) entren molt i molt bé.

Després d'haver agafat suficient forçes, toca fer la baixada fins a Sant Celoni, el següent avituallament. De moment tots cinc anem bé físicament i això ens fa cometre segurament el pitjor error que podíem fer i que pagarem més endavant. Ens posem a còrrer en molts trams de baixada tot i la quantitat de km que encara ens queden per davant. Així, arribem amb aproximadament dues hores al segon control. Aquí prenem molt sucre (llaminadures) i fruit de l'esforç realitzat anteriorment, alguns (la majoria) utilitzen el reflex per disminuir el dolor que ja comença a sorgir a diferents parts del cos. Estant-hi més estona del que és habitual, marxem per tal de fer la segona pujada del recorregut, fins a Sant Martí del Montnegre. A partir d'aquí tots ja començarem a pagar les conseqüències de l'error que em comès. Després d'un primer tram suau on el que més molesta és el terra, que està molt fangòs, la segona part ja resulta més dura i provoca que ens començem a dividir. Així doncs, ens plantem en Pol i jo al tercer control, el vermut (km 34), que ens serveix per hidratar-nos i per veure sorpresos com a banda d'aigua o coca-cola, també et pots servir una mica de Martini. Just quan ens disposem a marxar, arriben l'Oriol, en Gerard i en Pere, que han portat un bon ritme.

Amb l'equador de la prova fet arranquem camí de Vallgorguina, on ens espera una bona butifarra. En teoria els km fins a arribar-hi són tots de baixada i passen ràpid. Però, no sé si per la gana o perquè simplement ho diuen per animar-nos, el camí es fa llarg i té més d'una pujada. Tot i així, al voltant de les 15:15 estem ja dinant a Vallgorguina. Decidim prendre'ns-ho amb calma i disfrutar de la botifarra i els postres abans de començar sens dubte el tram més difícil i cansat de la marxa: la pujada al Santuari del Corredor. Sortim doncs  després d'haver menjat de gust i encara no veiem arribar els altres tres components del grup.

Decidim en Pol i jo fer una pujada ràpida amb un ritme constant, per tal de retallar temps i arribar com més aviat millor a dalt. Tot i la duresa general i la suada que fem, aconseguim el nostre objectiu arribant a l'avituallament de la llimonada a les 16:45. Ens trobem al km 48,6 i tot el que queda fins arribar a Mataró és de baixada.

En Pol i en David, a l'arribada
Uns minuts de descans i començem a baixar per un tram de pista de 10 km que, tot i ja saber-ho, sens fa igualment molt pesat. Les forçes van escasses i la monotonia del recorregut tampoc ajuda. Finalment però ens plantem al control de l'Ermita de St. Martí de Mata, a només 5 km de l'arribada. Ens alimentem una mica i cap abaix, que això ja està. Sense portar un bon ritme però sent constant, fem el que resta de camí (penúltim avituallament i les Cinc Sènies) i arribem entre bromes, per uns adelantaments que ens fan a últim moment i que considerem (en broma lògicament) antiesportius. Són les 19:30 (com l'any passat) i rebem la medalla i com a novetat d'enguany, un buff.

A les 21:25 arriben en Gerard, l'Oriol i en Pere, que tot i l'esgotament han acabat amb un bon temps, comptan també que pels dos últims és la seva primera participació.


En positiu:

- Els avituallaments: Una vegada més són excel·lents en qualitat i en abundància. Sobretot a destacar el primer de l'esmorzar i el dinar. A més, concretament a en Pol i jo, ens agrada especialment el de l'Ermita, on hi ha uns carquinyolis impresionants. Com a punt negatiu, això sí, la llimonada del Corredor que és realment àcida i que com a mínim a nosaltres no ens agrada gaire.

- Els obsequis: Ja que a la majoria de marxes dónen una samarreta tècnica, és una bona elecció que en aquesta donguin una medalla, que cada any té el mateix disseny però hi canvia la imatge frontal. A més, com a novetat, en aquesta edició hi han donat un buff de la marxa que anirà molt bé per l'hivern que s'acosta.

En negatiu:

- El plantejament: La idea que teniem de la marxa (alguns de nosaltres, còrrer en alguns trams) la vam portar a l'extrem. Còrrer al principi, encara que només fos uns km, ens va perjudicar posteriorment, a uns més que a altres.




Així doncs, i dsprés d'aquesta prova, sembla que pel que fa a marxes ja s'ha acabat la temporada d'enguany. Han sigut tres proves (Gràcia-Montserrat, Matagalls-Montserrat i La Marxassa) molt maques que ens han fet acumular un total de 146,6 km i 43 hores. Esperem que l'any que tot això augmenti, perquè de fet, el nostre principal objectiu de cara l'any 2011 - que l'explicarem pròximament - hi està directamen relacionat.


Agafa'm si pots

divendres, 15 d’octubre del 2010

Desde terres noves

Després d’arribar a Bra, Itàlia, fa tres setmanes ja hi ha hagut el temps necessari d’habituació i veure que les coses van millor del que un s’esparava per fi he trobat temps per poder actualitzar el blog. Deixarem de banda, perquè no sigui increiblement llarg, la banda d’estudis, amistats, nous companys i ens centrarem en la part esportiva. 

Bra és una ciutat d’uns 30.000 habitants, no arriba als 40, es troba a 60 quilòmetres al sud de Torí i des del primer dia que vaig arribar i en vaig veure el mapa, vaig veure que no era una ciutat pensada per poder sortir a correr, disposa només d’una zona esportiva a on s’hi troben un parell de camps de hokey herba, les piscines, pistes de futbol i un hotel, en aquella zona és l’únic lloc on hi ha una mica un petit parc que a ull deu tenir un circuit d’uns 600 metres de recorregut, per tant desde que vaig arribar vaig veure que no tindria més remei que, si volia sortir a entrenar, hauria de ser fent-ho pel carrer. Durant la primera setmana no vaig sortir a correr, ja que tot just havia arribat i em volia primer conèixer la ciutat, així que no va ser fins a la segona setmana que em vaig calçar les bambes de correr i vaig sortir a entrenar per primera vegada, no se exactament quina és la distància que vaig recórrer, però tampoc tenia la intenció de fer una sortida llarga, simplement volia sortir a correr una mitja horeta per mirar què tal es corria per ciutat. Per sort, el tràfic no és molt abundant com en una gran ciutat i es podia correr perfectament per la mateixa “carretera” per on passen els cotxes, i no per la borera, molt més malmesa en alguns trams que no pas per on han de passar els cotxes, així que després d’uns 5 km més o menys, com a màxim, fets a un ritme bastant alt, que em va sorprendre fins i tot a mi, vaig tornar a casa per duxar-me, havent complert així el primer entrenament, i amb bones sensacions, ja que no sabia si dues setmanes sense fer res després de la Matagalls-Montserrat serien massa, al dia següent vaig comprovar que el ritme que vaig dur (uns 18 minuts al final) va ser massa elevat per no haver fet res durant aquestes dues setmanes i vaig notar-me algunes petites agulletes que van desapareixer al dia següent.

Pel que fa a la part competitiva venia aquí desconeixent si hi hauria algunes curses per els pobles i ciutats del voltant i de moment se només que a mitjans de novembre hi ha la Mitja Marató de la ciutat, i que mes endavant n’hi ha una altra, l’objectiu és mirar si arribo amb unes condicions suficients per intentar afrontar el que seria la meva primera mitja, ja es veurà mes endavant.


PD: a la següent actualització intentaré d’adjuntar alguna foto, sobretot del balcó dels veins de sobre, des d’on oneja una bandera del barça! :)




Agafa'm si pots

dijous, 14 d’octubre del 2010

Prèvia de La Marxassa

Abans de començar aquest post, voldríem donar les gràcies a tota la gent que llegeix aquest blog i que hi entra regularment. Ens consta que està tenint un seguiment força bo, de fet molt millor del que ens pensàvem abans de començar. Us animem a que hi seguiu entrant i hi deixeu la vostra opinió. 

Una qüestió més. D'una banda, finalment no vaig poder còrrer la cursa de Vilassar de Mar, el diumenge passat, degut a les fortes plujes que van tenir lloc a la costa durant la matinada. La sorpresa la vaig tenir quant en arribar a Vilassar (encara sort que està a prop) un home em va dir que s'havia suspès. Jo i les persones que anaven arribant de mica en mica (entre les quals hi havia el meu ex tutor Jaume, al que esperem veure al desembre a la Mitja) ens vam quedar lògicament amb les ganes i sobretot amb l'incògnita de la nova data de la cursa. Doncs l'endemà vaig poder saber que es farà aquest dissabte al matí. Problema. Perquè just en aquell moment estaré fent una caminada, per la qual cosa no podré fer la cursa. I no seré l'únic. Perquè molts corredors estàn apuntats a la Cursa de Sabadell del diumenge i no en voldran còrrer dues. Ah, i l'organització no torna els diners. 
Així doncs, perdo els diners de la cursa i em quedo sense disputar-la a causa d'una suspensió per pluja que considero més que discutible. En fi, alguna vegada havia de passar. Però emprenya.

Dit això, per tercer any consecutiu alguns de nosaltres disputarem la Marxassa, la marxa de "casa" i que cada any esperem. El recorregut continua sent el mateix: 63 km i 3110 m. de desnivell acumulat. Aquesta vegada els participants seran en Pol, en Gerard, jo, l'Oriol i en Pere. Per aquests dos últims serà el seu debut en una caminada de resistència. Així doncs, respecte l'any passat, no hi seran en Max i en Joan. 

Com ja s'ha dit, no hi ha gaires novetats pel que fa a altres anys i la sortida seguirà sent a les 7 del matí al Montseny. La marxa transcorrirà per 3 Parcs Naturals diferents (Montseny, Montnegre i Corredor) cosa que la fa ser una de les més bòniques en quant a paissatge, i acabarà a Sant Simó. Com a novetat dir que a banda de la bonica medalla que reben els participants a l'arribada, sembla que enguany també ens donen un buff amb el nom de la marxa. I dic sembla perquè ho ha posat l'organització fa poc a la web. Esperem que sigui això, un regal més. Si fos així, encara engrandiria més una marxa que ja de per si és agraïda pel que fa a obsequis, organització i sobretot qualitat i quantitat dels avituallaments. En definitiva esperem una bona marxa, on tots aconseguim acabar i sense gaires agulletes.

Destacar que ja estan obertes les inscripcions per dues curses mítiques de l'atletisme català. La Jean Bouin, que celebrarà la seva 87º edició i que és una de les millors matinals de running de Catalunya amb múltitud de proves; i la Cursa dels Nassos (segons em sabut, només la podem anomenar així i no Sant Silvestre, ja que aquest registre pertany a la Sant Silvestre Barcelonesa, de Sant Cugat), que es disputa mig de nit, el 31 de desembre, amb un bon recorregut i que ens permet acabar l'any com més ens agrada, corrent.

Agafa'm si pots


divendres, 8 d’octubre del 2010

Cursa de Vilassar de Mar, objectius i altres

Després d'uns dies sense postejar, hem tingut temps de carregar piles, adaptar-nos als horaris del nou curs i també de pensar en el futur.

A l'espera d'el primer post d'en Max des d'Itàlia on ens expliqui la seva adaptació i la seva activitat esportiva per allà - que esperem sigui molt bona -, destacar unes quantes coses d'interés d'aquest mes d'octubre.

En Joan va córrer la setmana pasada la Cursa Ciutat de Cornellà de 10 km, amb alguna pujada important, i que va completar amb un temps de 50:01, a ritme de 5:04 el km i quedant el 372 de la general. Amb una inscripció barateta i una bona organització, és una cursa recomanable i que esperem poder fer l'any que vé. 

D'altra banda, començem un altre cicle de tres caps de setmana seguits de competició, que comença aquest diumenge amb la cursa de Vilassar de Mar, de 10 km, que només disputaré jo, en David; la següent setmana serà el torn de la popular i ja famosa Marxassa, una marxa puntuable per la CCCR i que consta de 63,3 km i 3.110 m de desnivell, a la qual participaràn (si no hi ha canvis d'última hora) en Gerard, en Pol, l'Uri, en Pere i jo mateix. Per acabar, el 24 d'octubre es disputarà la Marató del Mediterrani, una festa de l'atletisme català a Castelldefels - al mateix Canal Olímpic, però fora de l'aigua, és clar) on hi haurà la Marató, la Mitja i la cursa de 10 km. Nosaltres participarem en aquesta última i esperem ser com a mínim tres els que hi anem.
Seràn doncs tres caps de setmana intensos per tal d'encarar un final de temporada apasionant amb reptes encara per assolir com la Mitja de Mataró (ja en parlarem àmpliament més endavant en el blog) o el triplet de Sant Silvestres al Nadal (Lloret, Masnou i Barcelona). 

Per últim aquestes setmanes, a banda de planificar i observar el que encara queda de calendari d'aquí a final d'any, ja hem pensat una mica en l'any que vé. Ja sé que encara queda lluny però un ja pensa en els objectius que es pot marcar de cara a la temporada següent. De moment no volem dir res ja que encara ens ho hem de mirar bé, planificar-ho amb calma i sobretot esperar al nou calendari que pot patir alguna variació respecte al d'aquest any, però només direm que és un objectiu molt complicat i llarg, que durarà gairebé tot l'any i que requerirà, a banda de  força física, psicològica, ganes, motivació, suport logístic...també algo de temps lliure als caps de setmana, que esperem tenir. Un repte complicat però que ens fa molta il·lusió i que segur no afrontarem sols. De totes maneres, quan tinguem una idea més sòlida ja us la exposarem. 

Aquí els detalls de la cursa de Vilassar. No sembla molt exigent però no arribo amb bones sensacions físiques i la primera cursa després d'un parón sempre és una incògnita. Esperem fer un paper digne, com a mínim. 

CURSA VILASSAR DE MAR 10 KM

Distància: 10 km
Sortida i Arribada: Club Esportiu Aire - Ronda Catalunya, Cabrera de Mar
Hora: 10:00 h.


Agafa'm si pots



Delicious Digg Stumbleupon Favorites More