OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dimecres, 28 de desembre del 2011

Sant Silvestre i la Cursa dels Nassos


És cert que si parlem de curses urbanes a Catalunya moltes són les que ens poden venir al cap, principalment per la gran quantitat d’elles, però també pot ser per la seva història,  per quantitat de corredors que cada any hi participen o per motius personals.  De ben segur però, que una de les curses que reuneix tots aquests alicients és la cursa del dia Sant Silvestre, una cursa que no només té lloc el mateix dia de l’any a diverses ciutats del món com Roma, París, Londres, Berlín o Sao Paulo (d’on n’és originària) sino que també té una certa historia. 


La cursa té els seus orígens un 31 de desembre de  a l’any 1924 quan a la ciutat de Sao Paulo van recuperar una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputàven la nit de cap d’any on els concursants s’iluminaven amb torxes, des d’ençà les curses de Sant Silvestre han anat captant més adeptes i any rere any són més les ciutats que ofereixen als seus ciutadans la possibilitat de correr una cursa l’últim dia de l’any.


A Barcelona aquesta cursa es diu “la cursa dels nassos” i té lloc a través d’alguns dels carrers de la ciutat comtal. L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any i que, casualment, només se’l pot veure el dia trenta-u de desembre de cada any.


Recorregut de la cursa


La primera edició de la “cursa dels nassos “ va tenir lloc l’any 1999 quan 2912 corredors es van renuir per disputar-ne la primera edició, des d’aleshores any rere any la cursa ha anat captant més corredors que decideixen que una de les millors formes de tancar l’any es poguent sortir a correr una estona pels carrers de Barcelona tot just unes quantes hores abans de s’acabi l’any i en comenci un de nou. Enguany la cursa arriva a la seva 13ena edició i s’ha establert un rècord de participants, 10.000, que és el nombre màxim de corredors que l’organització ha fixat.


La cursa any rere any també ha guanyat amb el nivell dels corredors, tant catalans com extrangers, presències de corredors com Pol Guillém, guanyador de l’edició de l’any 2001, Jose Rios, el portuguès Fernando Silva, Nacho Cáceres, Roger Roca, Just Sociats, Ilias Fifa, campió de l’edició de l’any passat o Carles Castillejo, posseidor del record de la prova en l’edició de l’any 2009 amb un temps de 28 minuts i 41 segons, fan que any rere any hi hagi més seguiment d’aquesta cursa i hi hagi cada any més corredors que vulguin participar-hi.


Sortida de la cursa


Ara cal saber simplement si havent ja assolit el número màxim de participants en la prova si l’any que ve l’organització permetrà a més corredors assistir-hi augmentant el número d’inscricpions o bé seguirà fixant com a número màxim de corredors els 10.000 que s’ha arribat aquest any.




Agafa'm si pots

dimarts, 27 de desembre del 2011

Sant Silvestre del Masnou 2011

Com l'any passat, altre cop tocava córrer el dia de Sant Esteve per cremar tot el menjar acumulat aquests dies. I també igual que 2010, tocava la Sant Silvestre del Masnou, la més antiga de Catalunya que enguany arribava a la 32ª edició.
Cap a les 10 ja estava al port del Masnou veient l'ambient i gaudint de les curses infantils. La dels homes (després de la de les dones) no es feia fins les 11:45 així que tranquil·litat. El fred que ens rebia a primera hora anava disminuint gràcies a la presència del sol, que en certs moments picava de valent. 

Amb una mica de retard i després d'una llarga espera, arribava ja el moment de començar. Tot i que aparentment semblava que el circuit havia canviat, després es va poder veure com no era així i continuava sent el mateix d'altres edicions. 
La sortida va ser una mica caòtica, amb molts corredors al voltant i amb moltes dificultats per agafar un bon ritme. En aquests casos no portes el ritme que tu decideixes i vols sinó el que t'obliguen a portar la resta de persones que t'envolten. Així doncs, fins a l'inici de la segona volta (cap al km 1,5) no puc córrer més alliberat i amb menys pressió. Havia sortit sense cap objectiu de temps concret excepte el de millorar la marca de l'any passat. Els entrenos específics d'aquestes setmanes i el fet de ser un 5.000 però, em van fer tirar des del principi a un ritme fort. Al llarg de la segona volta s'havia de sortir del port (en direcció contrària a Barcelona) i arribar a mig passeig fent el tram d'anada per la part de sorra, que sempre costa una mica més. 

Sortida de la Sant Silvestre del Masnou 2011


Mentre avanço corredors em fixo en un home que feia estona que el tenia al costat i que, sens dubte, portava un ritme molt bo que anava en augment. Sense pensar'm-ho, decideixo seguir-lo quan ja tornem cap al port. La última recta per la part de dalt se'm fa molt llarga i pateixo, intentant mantenir el ritme. A falta d'uns 800 metres avanço la llebre dels 20 minuts tot i que l'home al que seguia se m'ha escapat. Últim gir a l'esquerra i ja només falta la recta final. Accelero el que puc (no gaire) i arribo amb un temps real de 18:51, 8º de la categoria i 236 de la general (de 1000).

Sembla ser, pels comentaris posteriors de molts corredors, que el circuit no arribava a completar els 5 km i es quedava en 4,8, més o menys. Per això he decidit no agafar la meva marca com a oficial i sumar-li uns 30 segons. Així doncs, tot i que és molt difícil saber exactament amb quan hauria fet aquests 200 metres que faltaven, agafo 19:25, que segueix sent marca personal. Deixant de banda temps i resultats, em quedo amb les sensacions i el ritme (3:46 el km).

Personalment em molesta força això del recorregut. En una cursa ja de per sí cara (12 € per 5 km) s'hi uneix un recorregut curt i complicat, ja que pel nombre de corredors participants (segurament un nombre excessiu), alguns llocs eren massa estrets i alguns dels girs que es feien, massa perillosos. És interessant el que es diu a la crònica de la cursa del grup Lluïsos de Mataró.

Moments prèvis a la Cursa dels Nassos 2010

Ara marxaré dos dies a la neu (Setcases, Vallter 2000) on caminaré amb raquetes de neu i grampons. Quan torni ja només quedaran dos dies per la gran cita, la Cursa dels Nassos. En Max, en Joan, en Niko, l'Oscar i jo hi anirem amb ganes d'aconseguir grans resultats. Això esperem!



Agafa'm si pots

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bones Festes!

L'any 2011 està a punt d'acabar i esportivament ja dona poc de sí. Tot i així qui més qui menys encara té algun objectiu en ment per intentar complir abans d'acabar l'any. Personalment hem de dir que aquest 2011 ha sigut molt bo pel que fa a l'aspecte esportiu, amb resultats que ens han satisfet i que ens fan tirar endavant amb moltes ganes. A banda, el blog ha crescut molt i esperem que l'any vinent segueixi així.
Des d'Agafa'm si pots només podem desitjar-vos unes bones festes, un bon Nadal i un excel·lent any 2012, a poder ser millor que el 2011. En tots els sentits, entre ells, evidentment, l'esportiu. Un any amb objectius i amb molts km's per endavant.

Bon  Nadal !!



Com ja haureu vist, el blog ha canviat el seu disseny cap a un format més modern i funcional, donant un pas endavant molt important i que creiem que ens havíem d'arriscar a fer-lo. Segur que algun error tindrem però creiem que en línies generals és una millora important de la qual n'estem molt contents i que volem que serveixi per seguir creixent.
Junt amb el canvi de disseny, també us anunciem dues novetats que ens fan molta il·lusió:

- Un reportatge sobre la Cursa dels Nassos que publicarem en breu, relatant la llegenda d'aquesta mítica cursa que cada any corren milers de corredors pels carrers de Barcelona per acomiadar l'any de forma immillorable. Un repàs a tots els aspectes més importants d'aquesta cursa que any rere any creix més.

- Una entrevista a en Xavier Bonastre, periodista d'esports de TV3 i corredor de fons. Teníem moltes ganes d'entrevistar a aquest gran professional i corredor, que coneix el món del running com ningú. També en breu podrem oferir-vos l'entrevista, que va ser molt profitosa i extensa.

Font: tv3.cat


Agafa'm si pots

dimarts, 13 de desembre del 2011

Si ens aixequem ben d'hora...

Doncs això, si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora (com va dir el mestre Pep) podem sortir a entrenar de bon matí. 
Feia temps que em rondava pel cap sortir a entrenar a primera hora del matí en dejú. No ho havia intentat mai i ho volia provar ja que havia sentit comentaris positius de la gent al respecte. Es córrer bé, es rendeix més i millor al llarg del dia... En Max, de fet, ja ho va experimentar a Itàlia fa uns mesos i va quedar-ne força satisfet.
S'ha de dir també que si finalment m'he decidit és perquè últimament no tinc temps per gaires coses. Estic molt ocupat amb les coses de la Universitat i tot i les ganes, m'és impossible sortir a entrenar la majoria de dies. Així doncs, veient que aquesta setmana tampoc em sobra el temps precisament, he decidit intentar-ho.

Gràcies a que aquest curs començo les classes més tard, tampoc he hagut de llevar-me excessivament d'hora. Tot i això, el despertador ha sonat a les 6:40. A les 7 en punt arrancava, ben abrigat. La idea era sortir tranquil i fer el que pogués. La veritat és que en els 55 minuts que ha durat l'entrenament (parant a la meitat per hidratar-me i fer abdominals) les sensacions no han sigut molt bones. Tot costa més i encara que hagués volgut, crec que tampoc podria haver anat a un ritme més fort. 

La prova del "crim"

Finalment m'han sortit 12 km. Estic satisfet. Ara podré comprovar si és cert això que diuen alguns que es rendeix millor després. De moment no puc extreure'n conclusions ja que és el primer cop que ho faig. Hauré de sortir alguna vegada més per poder veure millor si realment corro igual de bé que al vespre o si m'afecta després en el rendiment etc. Però s'havia de provar!

Per cert, Guardiola pots estar tranquil. Et puc confirmar que la gent s'aixeca ben d'hora. M'he creuat amb 11 corredors, la majoria d'ells en la primera mitja hora.


Agafa'm si pots


diumenge, 4 de desembre del 2011

Millorant les expectatives a la Mitja de Mataró

Aquest diumenge es celebrava un altra edició de la Mitja marató de Mataró, la de casa, on durant molts km's es passa per zones on acostumo a entrenar diàriament. Aquesta vegada, per tant, l'excusa de desconèixer el recorregut no em servia jeje

Després de dues setmanes marcades pel mal d'estómac i per la dificultat d'entrenar amb normalitat, arribava a la cursa amb poca confiança i sense un objectiu clar, sense anar més enllà de gaudir i intentar-ho fer el millor possible (si l'estómac m'ho permetia).
He sortit més ràpid del compte (no és cap novetat) i m'he plantat al km 5 en 21:29 min. Ja que hi érem posats, he decidit seguir al mateix ritme i afluixar un cop s'arribés a la nacional, on es fan la majoria dels km's. Com l'any passat, aquest tros s'ha fet psicològicament dur (físicament no tan ja que és pla), molta estona en línia recta i amb poca variació del paisatge. La part positiva és que durant vàries vegades et creues amb els participants i pots gaudir durant uns segons dels cracks que estan lluitant per la victòria (que, per cert, se la va endur Pol Guillén).

La sortida de la Mitja Marató de Mataró
Al pas pel km 15 (1:06:06) ja he notat que les opcions de punxar eren cada vegada més reals, ja que anava força cansat i encara quedava la pujada final. Coincidint amb el pas per la fàbrica Procter & Gamble i la universitat TecnoCampus (per on realment entreno sempre) he aprofitat per prendre'm el gel que portava a sobre i que encara no havia tocat. Aquesta part, tot i que personalment m'agrada, és un pèl més complicada ja que vas la majoria del temps amb vent en contra.

No sé si és que ja estava massa desgastat però la qüestió és que els efectes del gel no els he notat i he arribat patint a l'inici de la pujada, l'estocada final. Tot i així l'he feta sens dubte força millor que l'any passat i aquest cop no he caminat ni res per l'estil. L'últim km l'he fet amb 5 minuts justos. No està malament...

Resultat final: Millor marca personal en mitja, 1 h 34:16, 4rt de la categoria i 542º de la general (de 1856). Estic molt satisfet del temps i sobretot de la carrera que he fet, sabent gestionar força bé les forces i mantenint un ritme bo però sense accelerar-se en cap moment. 

A l'última part de la pujada final, patint

A part durant la cursa he vist molta gent coneguda, entre ells en Rotterdam (enfilantelcami.com), en Xavier Bonastre, en Robert Mayoral o en Rafa González (rafarunning.blogspot.com). 

El resultat em dona ànims de cara a l'altre gran objectiu abans de finalitzar l'any: la Cursa dels Nassos. Queden quatre setmanes que s'han d'aprofitar amb bons entrenaments. 

Classificacions finals


Agafa'm si pots

diumenge, 27 de novembre del 2011

Com més, millor

Si es dona una ullada al panorama actual del running - i les seves variants com el trail running -, podem veure com el ventall de proves disponibles a tot arreu i per a tots els gustos s'està diversificant cada vegada més, degut en part a aquest boom que ha patit el running i que és per estar-ne contents. Això fa que les competicions que ja hi havien es mantinguin i que en vagin sorgint de noves constantment. I en tot aquest procés és interessant observació que se'n pot fer: la tendència dels molts corredors a passar-se a la ultradistància quan, per exemple, les maratons ja no els satisfan tot el que voldrien. I, per tant, si hi ha demanda acaba apareixent la oferta. 

Per una banda, aquests dies ha aparegut el nou calendari 2012 de la Lliga Catalana d'Ultraresistència en la seva segona edició. L'acord de la FEEC amb la marca Lafuma fa que el nom oficial sigui I Copa Catalana FEEC-Lafuma de Curses d'Ultraresistència. El calendari, amb proves ben dures i exigents, queda així:

Imatge de la Núria-Queralt 2011




- 28-29 abril: II Ultra Trail de Barcelona (pàgina web)

- 2-3 juny: III Ultra Trail Coll de Nargó (web)

- 16-17 juny: III Emmona (web) - Campionat de Catalunya

- 30 juny- 1 juliol: XXII Núria-Queralt (web)

- 22-23 setembre: I Ultra Trail Costa Daurada 






Coincidint amb l'aparició d'aquest calendari, aquesta setmana també ha deixat una notícia interessant: un nou Trail. Es tracta del Swiss Iron Trail, que segons creuen els organitzadors pot arribar a fer ombra al gran Ultra Trail Mont Blanc. La cursa comptarà amb un recorregut de 200 quilòmetres, 11.500 metres de desnivell positiu i un total de desnivell acumulat de 24.200. El director, Andrea Tuffli, explica que a banda de xifres, s'ofereix al corredor uns paisatges excel·lents i amb molta història. La sortida, a Pontresina, té una gran tradició en esports de muntanya, mentre que l'arribada, Chur, és la ciutat més antiga de Suïssa. A més, els participants travessaran les glaceres de Morteratsch i Pers o Piz Nair, el punt més alt de la cursa amb 3.022 metres. A banda dels propis corredors que apostin directament per aquesta prova, els organitzadors esperen també acollir aquells corredors que s'hagin quedat sense plaça a la UTMB o al Gran Raid de la Reunión.

Com es pot veure, una nova prova que es situa per sobre dels molt complexes 166 km de l'Ultra Trail Mont Blanc arribant als 200. Aquestes distàncies, tot i que aparentment - i a la pràctica - costen d'assimilar per a un corredor normal, acostumen ja a ser cada vegada més habituals

Si no, només cal veure una cursa que alguns han qualificat com la més dura del món - etiqueta sempre delicada de col·locar - i que representa el més difícil encara. Parlem del Tor des Géants, una bogeria de 330 km pels Alps italians i amb 24.000 metres només de desnivell positiu, algo així com pujar tres vegades consecutives l'Everest. Amb sortida i arribada a Courmayeur, aquesta cursa és d'auto-suficiència i fixa un màxim de 150 hores per a poder completar-la. 

Vist tot això, dona la sensació que gairebé ja no hi ha límit i que no se sap fins a on es pot arribar. Cada vegada son més els que aposten fermament per la ultradistància, o com a mínim això sembla. Què n'opineu?




Agafa'm si pots

diumenge, 20 de novembre del 2011

Tornant a les curses

Aquest dissabte - per cert, dia de reflexió - tornava a les curses després d'un mes pràcticament sense posar-me un dorsal a sobre. L'última havia sigut La Marxassa el 22 d'octubre.
Així doncs, tocava anar a Cerdanyola del Vallès per córrer les 5 milles nocturnes (8,045 km). El fet de ser de nit i en una distància fins ara desconeguda per a mi van ser factors decisius per escollir-la.

Arribar a Cerdanyola, però, va ser força complicat: primer per l'embús que hi havia a l'entrada de Barcelona (suposo que la majoria anaven al Camp Nou) i després perquè va ser realment difícil trobar el lloc concret on estava situada la sortida i arribada. Amb tot vaig arribar-hi quan només faltaven 10 minuts per a la sortida. Temps més que just per anar a buscar el dorsal -sense agafar la bossa, per sort els amables organitzadors la van guardar i la vaig poder recollir després - i col·locar-me a la línia de sortida sense escalfar.

A la recta final d'arribada

Pel que havia sentit el recorregut era una mica "sorpresa", amb pujades i baixades constants per un total de dues voltes - que no eren iguals - i una última pujada forta. 
El tap que es forma a l'inici en part em va bé per no sortir massa ràpid com em passa sempre i regular el ritme. El terra està molt mullat i tot i que cauen gotes de tan en tan, es pot córrer sense problemes. De fet, no vaig arribar a veure o sentir ni una sola caiguda. Amb el pas dels km's - o en aquest cas milles - augmento el ritme i cap a la part final començo a notar l'esforç. En un moment donat, un home del públic ens crida: "Vinga som-hi, que només queda una pujada i ja hi sou". En la majoria de curses aquest tipus de frases, tot i la seva bona intenció, acostumen a ser falses. Aquest cop era veritat. Però, carai, quina pujada! Amb esforç la passo com puc i encaro la última recta on es veu l'arc d'arribada al fons. 

Temps final: 34:00 min. 148è de la general (de 985) i 5è de la categoria. 

Classificacions

La veritat és que estic content. És la primera cursa que faig amb entrenador personal i, tot i que al ser una distància nova no puc comparar, crec que el temps és decent. I per haver arribat deu minuts sense escalfar i les "sorpreses" del recorregut, puc estar satisfet. Una cursa molt recomanable amb bon ambient i que intentaré repetir l'any vinent. 

La pròxima cursa, en principi, és la Jean Bouin el cap de setmana que ve (27 novembre) tot i que per vàries raons encara no sé si finalment hi participaré. Si no, el primer dels dos últims objectius de l'any - la Mitja Marató de Mataró, que faré amb en Joan - espera impacient.

Pol Guillén, guanyador de les 5 milles nocturnes


Agafa'm si pots

diumenge, 13 de novembre del 2011

Catalunya, model de talent (III). Entrevista a Mireia Miró

Té només 23 anys però ja és campiona del món d'esquí de muntanya i sots campiona de curses per muntanya. Alguns la comparen amb el rei de reis, en Kilian Jornet. Els dos han aconseguit grans triomfs des de ben petits i comparteixen l'amor per la muntanya. I sí, els dos són catalans. 
Mireia Miró (Barcelona,1988) és una campiona del món natural i assequible a tothom, humil i ambiciosa, que promet més que ningú. Tot i el seu admirable palmarès no es conforma i vol més. Molt més. Actualment entrenant a França, es prepara per la dura temporada d'esquí de muntanya, on n'és l'actual campiona del món. S'espera que faci història, ningú ho dubta.

Mireia Miró. Font: blog personal

“Córrer és una manera d'expressar-me, de posar-me a prova”





-        · En algun moment et vas arribar a imaginar que arribaries on has arribat?
De petita vaig practicar altres esports com la natació o el Taekwondo, però mai a nivell competitiu. No tenia referències dels esports de muntanya; no sabia ni que existien les competicions d'esquí de muntanya! Quan vaig entrar a la UEC de Gràcia practicava la muntanya com un passatemps de caps de setmana i fèiem activitats molt diverses. Des de barranquisme a escalada. Un cop dintre del CTEMC davant meu tenia tot un món per descobrir. El meu desconeixement sobre l'esquí de muntanya era molt gran. Per a mi va ser com un joc molt interessant, però no m'ho vaig pensar en cap moment que podria arribar tant lluny. El primer any que vaig competir vaig tancar totes les classificacions! 

-       · Amb només 16 anys vas guanyar la travessa Gràcia-Montserrat (63 km). Allà vas començar a veure que realment podies arribar lluny?
La travessa Gràcia Montserrat l'organitza el meu club: la UEC de Gràcia. El primer cop que m'hi vaig apuntar va ser amb dos amics més i el nostre gran repte era acabar-la. I ho vam aconseguir. L'any següent ens hi vam tornar a apuntar, per provar de baixar el temps de l'any anterior, i va coincidir que vaig guanyar. 

-        · Què significa per a tu córrer?
Córrer és una barreja de sensacions que em proporcionen benestar, però també és una manera d'expressar-me i de posar-me a prova. 

-       · Has hagut de renunciar a moltes coses per poder estar on estàs actualment?
El fet de tenir el privilegi de poder prendre decisions implica ja la renúncia a d'altres coses. Sí que he hagut de renunciar a coses si comparem amb un estil de vida "normal", però de moment estic a gust i si poso en una balança totes les coses bones que m'aporta estar vivint aquets moment i les coses a les que he hagut o haig de renunciar, pesa més el cantó positiu! 

-      · Llicenciada en Educació Física, estudiant per a ser bomber... Creus que tot això ho necessitaràs en el futur?
No vull viure sempre de l'esport. Crec que cada etapa té el seu moment, i ara estic vivint de l'esport, però quan me'n cansi o no pugui caldrà passar  a altres coses. Des de sempre he volgut entrar a bombers. És un projecte vital, i si algun dia arribo a entrar... Segurament la cursa més important que hauré guanyat. De moment però, no tinc pressa perquè no sento que sigui el que em toca viure en aquest instant, però si convoquen m'agradaria poder presentar-m'hi.

-      · Els esportistes d'elit sou conscients de tot el que succeeix al vostre voltant: de la crisi, el 15-M o les retallades?
Tot i no parar massa per casa, la crisi i les retallades ens afecten directament. Els esportistes vivim de les curses, les beques, espònsors...el sistema està tocat i quasi ningú se'n salva!




“ Gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí ”


-     · És sabut que les beques a Espanya al món de l'atletisme estan molt mal repartides. Passa el mateix en els esports de muntanya?
No ho sé. Ningú mai m'ha dit ni jo he tingut la curiositat per saber quant cobraven els altres... Suposo que no deu ser una diferència massa gran, perquè sinó segur que se'n parlaria!

-      · Ara per ara tan el trail running com l'esquí són esports poc valorats. No et sap greu que els teus èxits no siguin reconeguts tal i com ho haurien de ser?
Actualment hi ha molts pocs esports ben valorats. Podem parlar de futbol i automobilisme, però tota la resta queden en un segon pla. Sempre ho he viscut d'aquesta manera, així que no em sembla estrany. El que sí que em xoca més és la situació dels esportistes dintre de cada país. En esquí de muntanya gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí. Cada país té un grup professional integrat dintre de diferents cossos de l'Estat: a Itàlia l'Esercito, a Suïssa els guàrdies de frontera, a França la gendarmerie o l'exèrcit. Això et permet tenir una estabilitat econòmica i poder-te centrar en entrenar o competir sense haver-te de preocupar en què passarà si pateixes una lesió o algun altra cosa.


Moment en que es proclama campiona del món 2011
Font: blog Mireia Miró


-     ·  Creus que els homes ho tenen més fàcil, en aquest cas en els esports de muntanya?
No, et diria que més difícil i tot! No vull desmerèixer en cap moment l'esforç que fem les dones. Però per un podi potser hi haurà 15 homes al nivell de poder estar-hi i 7 o 8 dones. De moment és proporcional, ja que la participació femenina també és més baixa. Però cada cop les curses es veuen més igualades en quant a participació. Fins i tot hi ha alguna en què la participació és 50-50.

-      · Creus que a curt-mig plaç canviarà el pobre tracte dels mitjans cap a vosaltres?
Estem en una època de canvis en tots els sentits. Els esports outdoor i el nombre de practicants estan creixent moltíssim i a ritmes molt elevats. I, de fet, des de que existeix la figura d'en Kilian no et diria que se'n parla més; et diria que se n'ha començat a parlar! A curt i mitjà termini veig molt difícil que hi hagi un canvi de rumb directe dels mitjans. 

-      · Hi ha esportistes que potser tenen més ressò del que mereixen si s'observa el palmarès. No et fa rabia?
Tot i que son esports que estan creixent a ritmes molt alts encara són desconeguts per a moltíssima gent. Crec que tot el que pugui contribuir  fer progressar i créixer l'esport entre la població és benvingut. 

-      · El nivell actual del running, l'esquí de muntanya o el triatló català, tan a nivell professional com popular, és molt elevat. Com veus el futur?
En el futur no ho sé, en l'actualitat veig que cada cop hi ha més curses, més participació i més nivell. En el cas del trail running veig una especialització segons la distància i el perfil de la cursa. Així com en esquí de muntanya. Ambdues son disciplines on actualment un corredor ho pot córrer tot. En trail running des de km verticals a maratons o fins i tot algun Ultra i en esquí de muntanya des de sprints fins a curses per equips (les més llargues).



“ Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running ”


-    · Comparat amb l'atletisme, on s'han donat nombrosos casos de dopatge, en els esports de muntanya no se n'ha sentit a parlar. Realment no n'hi ha rastre?
En esquí de muntanya s'hi ha donat algun cas. Però realment val la pena? És una decisió personal i que depèn de cadascú. 

-     · Quan un s'informa del trail running, és impossible no fixar-se en Kilian Jornet. Creus que és el millor corredor de trail de la història?
Amb en Kilian hem viscut un abans i un després en el Trail Running. No ha fet només història, l'ha marcada. Ha creat una tendència. Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running. És un geni que gaudeix fent el que fa. 

7 medalles als últims Campionats del Món d'esquí
Font: blog Mireia Miró
-
·       · Gràcies als teus precoços èxits, alguns ja et comparen amb en Kilian. Què els hi diries?
Que de Kilian només hi ha un!


-      · Has trobat alguna muntanya a la vida que no hagis pogut superar?
De moment totes m'han mostrat algun camí per passar.

-      · Algun referent esportiu que t'inspiri?
Hi ha molts esportistes que m'inspiren, tot i que no segueixo a cap. Unes coses de l'un, unes altres de l'altre. Tenir molts models o referències sempre enriqueix més! Et podria donar un munt de noms, des de l'Hermida o el Flecha fins la Mireia Belmonte o la Laia Sanz.


-     · Algun objectiu que vulguis aconseguir i t'hagis marcat en el futur?
Aquest any m'agradaria fer les dues Copes del Món. La d'Esquí de Muntanya i la de Curses de Muntanya. L'any passat vaig guanyar la d'Esquí, així que si volia un objectiu que m'ajudés a progressar havia de mirar una mica més enllà. Tot i que no serà gens fàcil, perquè canvien el format de la d'Esquí de Muntanya i no em beneficia especialment. 

-     · La victòria al Gir di Mont ha sigut la més especial?
Sens dubte una de les més especials. Coincidia amb el dia del meu aniversari. Era la meva quarta participació i havia aconseguit un 4rt, un 3r i un 2n lloc respectivament els anys precedents. Em coneixia la prova, coneixia el públic i aquell dia tocava! 


-     · Tens pensat tastar l'asfalt i les proves en ruta?
Si que m'agradaria provar-les tard o d'hora. Tinc curiositat per saber com deu ser gestionar córrer tanta estona al mateix ritme!






Si voleu disposar de l'entrevista en format PDF, aquí en teniu l'arxiu!


Agafa'm si pots

divendres, 4 de novembre del 2011

De Ropits a Runedia

D'entre totes les webs que ens ofereixen un bon calendari de curses, amb les principals dades, destaca des de ja fa anys Ropits, una pàgina que ens ofereix la informació més rellevant de les curses i travesses de Catalunya, les Illes Balears, Andorra i el País Valencià. Tothom, qui més qui menys, ha visitat alguna vegada aquesta famosa pàgina web que, com a mínim a un servidor, li ha donat molt de servei.

Doncs bé, el que últimament era un simple rumor, ara s'ha confirmat, i de quina manera. La gent de Ropits ha canviat extraordinàriament la pàgina, començant pel nom. Ara és Runedia.

La nova pàgina. Ara és Runedia

Si s'observen tots els canvis que s'han dut a terme, destaca, per exemple, l'ampliació del calendari de curses. Si fins ara englobava les zones abans citades, ara s'amplia a tot Espanya - comunitat per comunitat -, Portugal, França i les competicions més destacades d'altres països, com Itàlia, Mèxic, Suïssa o el Canadà. Un ventall molt més ampli que ens permet mirar més enllà de Catalunya. 

A més - i aquí ve la principal novetat respecte l'anterior format -, s'ha afegit una base de dades força àmplia que permet a cada usuari, mitjançant un registre previ, tenir una agenda pròpia de curses i emmagatzemar cada un dels resultats. Això permetrà doncs, entre d'altres coses, poder comparar les marques que un vagi fent al llarg de la temporada i tenir tots els temps perfectament guardats sense cap tipus de preocupació. A més, aquests resultats es podran compartir amb amics i de fatigues i també amb la resta de corredors, amb els quals es podrà interaccionar a partir d'un fòrum. 

Així doncs Ropits ha evolucionat i s'ha convertit en una pàgina web gairebé imprescindible per als corredors. Celebrem l'arribada d'aquest nou format i estem segurs que tindrà molt d'èxit i ens serà de molta utilitat. 

Aquí teniu el link: http://www.runedia.com


Per últim, dir que en breu publicarem al blog la tercera entrevista de Catalunya, model de talent. Només podem avançar que, en aquest cas, es tracta d'una corredora i que tot i la seva curta edat, ja ha aconseguit estar entre les millors del món. Algú s'anima?


Agafa'm si pots

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Calendari de curses novembre 2011

Arriba l'hivern i, per tant, el fred, el vent, la pluja...uns factors que no ens han d'impedir de sortir a córrer i gaudir de que més en agrada. Novembre també acostuma a ser un mes interessant pel que fa a competicions vàries, la majoria d'asfalt però també amb alguna de muntanya de nivell. A simple vista sembla que el cap de setmana del 12 i 13 és el que està més farcit d'opcions diverses, per a tots els gustos. Així doncs aquí us oferim un recull d'algunes de les curses més destacades del mes, en alguna segur que hi participarem! Ja sabeu que qualsevol proposta o aportació la podeu deixar en forma de comentari al propi blog o amb un missatge al correu agafemsipots@hotmail.com



CURSA DE L'AMISTAT


Dia i hora: Dimarts 1 - 8 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí



MARATÓ DEL MONTSENY


Dia i hora: Diumenge 6 - 8 h.
Lloc: Sant Esteve de Palautordera
Distància: 42 km / 5200 m. desnivell acumulat (tot muntanya)
Més informació aquí




XXXIV CURSA POPULAR DE LA SAGRERA

Dia i hora: Diumenge 6 - 10 h.
Lloc: Barcelona 
Distància: 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí


32ª CURSA CLOT - CAMP DE L'ARPA - LA VERNEDA

Dia i hora: Diumenge 13 - 9:30 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí


9ª BURRIAC XTREM

Dia i hora: Diumenge 13 - 8:30 h.
Lloc: Argentona
Distància: 26 km (tot muntanya)
Més informació aquí



MARATÓ COSTA DAURADA

Dia i hora: Diumenge 13 - 9 h.
Lloc: Portaventura - Salou
Distància: 42,195 / 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí




5 MILLES NOCTURNES CERDANYOLA DEL VALLÈS


Dia i hora: Dissabte 19 - 19:40 h.
Lloc: Cerdanyola del Vallès
Distància: 8,045 km (tot asfalt)
Més informació aquí




ORRIENCA 2011 (PEDALADA)

Dia i hora: Diumenge 20 - 9:30 h.
Lloc: Òrrius
Distància: 25 km (tot muntanya)
Més informació aquí



3ª CURSA SANT VICENÇ DELS HORTS

Dia i hora: Diumenge 20 - 10 h.
Lloc: Sant Vicenç dels Horts
Distància: 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí




88ª JEAN BOUIN 

Dia i hora: Diumenge 27 - 9 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 10 km (tot asfalt)
Més informació aquí 




20ª MIJTA MARATÓ CIUTAT DE TARRAGONA

Dia i hora: Diumenge 27 - 10 h.
Lloc: Tarragona
Distància: 21,097 (tot asfalt)
Més informació aquí




Agafa'm si pots

diumenge, 23 d’octubre del 2011

La Marxassa 2011, una més


Quarta participació i quarta Marxassa al sac. Novament disputava, com ja va sent tradició, aquesta cursa que acaba a casa, a Mataró, i amb la qual hi tinc un idil·li especial. I aquest dissabte tampoc hi podia faltar.
El despertador sona a les 4, quan queden tres hores per l'inici de la cursa. Un cop em trobo amb en Joan baixem a buscar el bus que ens portarà, com cada any, a St. Martí del Montseny. En Pol finalment no ha pogut venir degut a un problema amb la inscripció i pel que fet que encara tenia dolor. Millor prevenir que curar, que diuen.

Esmorzant després del primer gran esforç
Un cop baixem del bus, ens rep bruscament un fred que fa tirar enrere. Temps just per fer un riu, alguna foto i cap a la cua de participants. Com sempre la sortida es fa des d'un corriol estret que impedeix avançar i que provoca força tap. Ens ho prenem amb calma ja que sempre és millor sortir tranquils i anar augmentant el ritme mica en mica. Anem xerrant animadament mentre comencen a visualitzar-se els primers rajos de sol. Guardar el frontal sempre és una bona notícia. Un cop superada la primera pujada de nivell, de seguida arriba també el primer avituallament. Aquí començaríem una pauta que seguiríem fins al final: no omplir-se en excés l'estómac en els avituallaments. Un fet que resulta complicat, sobretot en el primer, on l'excel·lent organització premia als participants amb un bon sortit d'aliments per esmorzar i agafar forces. Així doncs, un colacao i un parell de donuts és suficient (com es pot comprovar a la foto). 

Iniciem el camí que ens ha de portar al següent punt de control (i d'avituallament, ja que en aquesta marxa sempre coincideixen). Aprofitant que la majoria de km's són de baixada o més aviat planers, decidim amb en Joan posar-nos a córrer alguns trams. Sembla que no però tot passa molt més ràpid i la concepció de la cursa i del pas dels km's és diferent. No ho sé si millor o pitjor, però diferent. Un cop a Sant Celoni (km 26), mengem una mica i seguim sense perdre gaire temps. 

Una de les panoràmiques que es poden veure durant la marxa
Els negres núvols amenaçadors del principi van desapareixent mica en mica per deixar pas a uns de més tranquil·litzadors. La temperatura és agradable i permet estar amb màniga llarga sense passar calor. Això sumat als arbres que van perdent fulles i a la varietat de colors del paisatge fan que es noti clarament que estem a la tardor.

El tram fins al tercer punt de control es fa dur, igual que el camí fins a Vallgorguina. Un cop al poble, veiem que anem molt bé, millor que l'any passat. Una sensació que es confirma quan ens diuen que ocupem la posició 130. Dinem amb vint minuts i sortim ràpids a buscar l'últim punt complicat de la cursa.

La pujada al Santuari del Corredor (km 50,1) ens la coneixem realment bé però tot i així cada any ens fa patir de valent. I enguany no podia ser una excepció. La fem a ritme pausat però sense aturar-nos. En Joan sembla que va bé, a diferència del meu cas. Aquest cop no vaig fresc, em costa força avançar i em dona la sensació que és l'any que més estic patint. Com si fos futbol, faig l'últim tram demanant l'hora. Tot i això i el fet que perdem 15 minuts després d'haver-nos equivocat de camí, arribem a dalt amb bon temps.

Els 15 km's restants són de baixada i els decidim fer gairebé tots corrent. Com sempre el pas per Sant Martí de Mata es fa pesat, amb una pista interminable que en certs moments va pujant i baixant. Els dos punts de control següents gairebé no ens aturem, conscients que podem estar dins del "Top 100". 

En el penúltim control ens diuen que som els participants 100 i 101. Fantàstic! Els 4 km's restants els fem a bon rime i avancem 8 corredors. Arribem a les 17:45 i, per sorpresa nostre, ens diuen que som el 108 i 109. Alguna cosa falla, no quadra. 

A l'arribada, en Joan i jo, en David
Tot i això, molt contents de la cursa realitzada. Temps final de 10 h. 45 minuts. La quarta al sac i el que és més important,  la primera en què hem corregut algun que altre tram. Una Marxassa que, com cada any, posa el punt i final a la temporada de marxes. 


No voldria tancar aquesta entrada sense citar a Marco Simoncelli, el corredor de Moto GP que ha mort aquest diumenge al circuit de Malàisia després de ser atropellat per dos pilots (les imatges del succés). El motociclisme, com d'altres, és un esport de risc que a vegades es deixa víctimes pel camí. I una d'elles ha sigut, de forma molt injusta, en Marco, que ens ha deixat quan molts encara teníem a la ment el record del japonès Tomizawa, que ens va deixar l'any 2010. Marco descansa en pau

L'italià Marco Simoncelli


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More