OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

divendres, 22 de juny de 2012

Un popular entre els grans

Fa pocs dies que en Jaume Leiva ha tornat als entrenaments després d'una operació d'apendicitis que l'ha tingut convalescent vàries setmanes. L'operació i la mala vivència a la Marató de Barcelona l'han deixat una mica fluix però de seguida tornarà a agafar el ritme i l'estat de forma. Un panorama d'entrenaments durs el que s'acosta en les pròximes setmanes, amb hores i hores sota el sol. Tot amb l'objectiu d'arribar el millor possible al Campionat d'Espanya de Mitja Marató, el 22 de setembre a Tordesillas (Valladolid), on la rivalitat serà gran però de ben segur que en Jaume podrà lluitar pels primers llocs. 

Coincidint doncs amb el retorn d'en Jaume al primer pla del running català, aquí us deixo un reportatge d'un servidor, en castellà, al diari esportiu digital Vavel.com, un mitjà que connecta periodistes, autors i bloggers amb lectors i que suposa un bafarada d'aire fresc en el panorama de periodisme esportiu actual. 

Corrent en paisatges envejables    Font: Facebook Jaume

Aquest humil reportatge intenta concentrar en vàries línies els fets més importants que fins ara han tingut lloc en la carrera professional d'en Jaume, des de la plataforma I run with Leiva fins a la projecció pública que ha adquirit gràcies principalment a les xarxes socials, però que ha fet que marques de primer nivell com Compressport o Adidas es fixin en ell.

Descobriu, si voleu, una mica més aquest excel·lent corredor i, sobretot, persona.

#IrunwithLeiva

El reportatge AQUÍ


Agafa'm si pots

dimarts, 12 de juny de 2012

Super Paco

En aquest blog portem, des de fa temps, fent una sèrie d'entrevistes a corredors de qualitat, ni més ni menys que a tot un campió del món de duatló o a un dels millors maratonians d'Espanya actualment i futur olímpic. En el seu moment vam decidir anomenar aquesta sèrie d'entrevistes com a "Catalunya, model de talent". Perquè és una petita mostra -i en un esport concret- de tot el talent que hi ha concentrat en aquest petit gran país. Un exemple de raça, de talent i talant, d'esforç, d'entrega i de superació. 

I parlant de superació, aquest passat cap de setmana n'hem tingut un exemple molt clar. 
L'escenari, Puigcerdà, lloc d'arribada de la Volta Cerdanya Ultrafons. Tres carreras, la més llarga, de 188 km's. 
Protagonista: Super Paco.

De les 18 persones, o més ben dit valents, que van acabar aquests gairebé 200 km's, un destaca per sobre de tots. Es diu Francisco Contreras Padilla i va completar la cursa, junt amb el seu fill, en 48 hores i 18 minuts, en 12º posició. Aquest fet no seria tan noticiós -deixant de banda que una persona que acaba una cursa així mereix tot el respecte - si no fos perquè té 74 anys!

Super Paco, amb el seu bastó, al costat del seu fill  Font: Espai Kilian

Molta gent l'hem pogut conèixer aquests dies per Internet però es veu que ja fa temps que és famós i conegut com el Super Paco, un nom que se'l mereix com ningú.

Té una pàgina de suport/admiració al Facebook i el seu currículum, atenció, és per enmarcar:

Finisher de:
- La Núria-Queralt 2007
- Dels 101 km de Ronda 5 vegades
- Transgrancanaria 2007
- Hiru-Haundiak (100 km)
- Ultra Trail Sierra de Los Bandoleros (145 km)

Entre d'altres, a banda d'algunes de les muntanyes més importants d'Espanya (com el Mulhacén o el Monte Perdido).

Per aquells que diuen que l'edat és una barrera insuperable...

Per acabar un vídeo dels 101 km de Ronda, a la sortida, corrent com un més!



Agafa'm si pots

divendres, 8 de juny de 2012

Més del mateix

Una setmana més i tot segueix igual. Segueix el malestar estómacal diari, que a més aquesta última setmana s'ha aguditzat i ha sigut encara més molest i emprenyador del que normalment ja de per sí és. I si això fos poc, fa un parell de dies que em va començar a aparèixer un mal de coll que ha acabat sent una amigdalitis, com m'ha dit aquest matí la doctora. I, mentrestant, anar provant pastilles per l'estómac per trobar una que realment em faci algun efecte i anar fent proves i més proves. Amb aquest panorama la idea de sortir a córrer ni se'm passa pel cap, evidentment. 

Però el cap sempre pensa i imagina i, dins meu, ja he fet un possible calendari de curses a partir de setembre. Un calendari que, depenent de com em trobi dels meus problemes amb el pas de les setmanes, podrà anar fent-se petit i retallant proves. 
La que no retallaré, però, serà la Behobia-San Sebastián (20 km), a la que ja hi estic inscrit. Em fa molta il·lusió fer-la i serà la meva primera cursa fora de Catalunya (tot i que tècnicament durant la Núria-Queralt vaig estar per moments a França). 
És una cursa molt multitudinària i dura, amb dos pujades importants a Gaintxurizketa i a Mirakruz. És l'11 de novembre així que en principi per aquelles dates ja hauria d'haver resolt els problemes intestinals i estar recuperant el to. Sinó doncs hi aniré a acabar-la.



I tampoc em vull perdre la Burriac Atac, el 8 de setembre, una cursa nocturna per muntanya de 19 km. La vaig fer el 2010 junt amb en Max i en Pol i vam quedar encantats, sobretot perquè es fa en una zona on hi anem de tant en tant. I no només nosaltres, molta gent, tanta que l'any passat cap dels tres vam aconseguir inscripcions. 
Aquest any en Pol i jo -en Max dependrà de la Universitat- intentarem aconseguir plaça (s'obren el 15 de juny a les 10 h. del matí). Junt amb la cursa també anirem, unes setmanes abans, a l'entrenament de preparació i de reconeixement del circuit que els de Spiridon monten cada any. Un entrenament lliure, on pot anar-hi qualsevol, i que et deixa ben fi! Aquesta cursa encara és més aviat així que arribar-hi curat és més complicat però el mateix, si no ho estic doncs aniré a gaudir i a acabar-la com pugui patint el mínim.

A l'arribada de la Burriac Atac, jo, en Max i en Pol

I, ja per acabar, us recomano un article del company OscarJet on parla de la situació actual del trail running, una veu experimentada la seva. Contundent i clar, i amb molta raó.


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More