Permeteu-me que parli d’handbol. Diumenge la selecció espanyola va
proclamar-se campiona del món amb tota justícia davant Dinamarca (35-19). Va
ser una exhibició i una mostra de poder espectacular, que ni els més optimistes
–jo vaig seguir tot el Mundial i apostava per una victòria danesa- podien
imaginar. L’or espanyol permet fer més d’un anàlisi.
D’entrada, en el purament esportiu, és el triomf d’un conjunt, d’un equip
que ha sabut unir forces per endur-se un torneig en el que no era el màxim
favorit. És la consagració d’uns –Tomàs, Sterbik, Aguinagalde o Cañellas-, la gairebé
o definitiva retirada d’alguns pocs –Rocas i Entrerríos- i el pas endavant d’altres
–com Guardiola, Viran Morros o Valero Rivera, excel·lent el seu Mundial-. És
també, un homenatge a l’entrenador amb més èxits de l’handbol mundial. Un
Valero Rivera que, amb aquest, suma 71 títols com a entrenador entre el Barça i
la selecció. 8 com a jugador. Es diu aviat.
 |
| L'equip aixecant el trofeu Foto: europapress.es |
D’altra banda, la gesta dels hispanos
ha permès que, durant uns dies, aquest esport aparegués en les portades dels diaris,
encara que fos amb un requadre petit a un lateral. Són vàries les veus que he
sentit que es pregunten si, arran del triomf, la Lliga Asobal tindrà a partir d’ara un paper més accentuat
en la informació esportiva. El monopoli futbolístic que exerceixen els mitjans
de comunicació fa que es doni més bombo
a les relacions sentimentals dels jugadors del Barça que a les diverses
competicions poliesportives. I per a mostra, un botó. L’Sport té, entre setmana, 40 pàgines –excepte si hi ha partit del
Barça, que augmenta a 48- i sempre fa el següent repartiment:
- 28
pàgines de futbol
- 8
pàgines d’altres esports
- 4
pàgines fixes: portada, contraportada, antepenúltima i penúltima pàgina (amb
programació de TV i una entrevista)
Molt equitatiu, vaja. L’Sport
ahir, arran del triomf espanyol, va dedicar tres pàgines a l’handbol. M’imagino
la conversa entre els membres de poliesportiu (amb l’expert Eusebi Brosa) i els
caps del diari:
- Membre
de poliesportiu: Necessitem tres pàgines per el partit.
- Cap
de diari: Bé... endavant. Però que no es torni a repetir, sisplau.
Això, que no es torni a repetir, no fos cas que no podem informar de les
noves botes d’un jugador o de què ha sigut el primer que ha menjat en Milan
Piqué.
Personalment, crec que l’Asobal seguirà igual de marginada, amb el mateix
(poc)protagonisme que abans i amb la fuga de cracks espanyols a altres lligues.
És una autèntica pena. Perquè m’encanta l’handbol i aquests dies he gaudit com
un nen. I quan parlo de l’handbol, parlo també –en major o menor mesura- de l’atletisme,
el triatló, l’hoquei patins, el tenis o el ciclisme.
David
Agafa'm si pots
