OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Entrevista a Cristian Llorens

La història de la Marató de Barcelona està marcada per la força de les persones que, des de fa anys, se la senten seva, pels canvis, pel creixement o per les ànsies de superació de l'organització. Si milers de corredors inunden els carrers de la capital catalana cada any és gràcies a aquestes persones que hi treballen dia a dia, que busquen cuidar tots els detall per tal que el corredor, el dia D, només s'hagi de preocupar en córrer. Una d'elles és Cristian Llorens, director esportiu de la Marató. Quedem en un punt de l'Avinguda Diagonal, un dels carrers protagonistes de la cursa. Queden poc menys de dos mesos i noto l'aire maratonià a la ciutat. Agafo en Cristian fent les maletes. Se'n va dues setmanes a Kènia a fitxar els corredors d'elit africans que el 17 de març lluitaran per la victòria. Transparent i concís, el veig il·lusionat i aparenta tranquil·litat, però crec que la processó -els nervis- va per dins. 



La millor promoció és que els 20.000 corredors quedin al·lucinats i encantats amb la prova


· Queda poc menys de dos mesos per la Marató. Tot a punt? 
Sí, està en marxa i tot bastant enfilat. Falta acabar de polir detalls. De moment no hi ha cap problema ni cap tema que quedi pendent.

· Després d’una mitjana sostinguda d’inscrits des de finals de la dècada dels 80, la marató no acabava d’arrencar fins al punt que l’any 2005 no es va celebrar. El 2006 va ser un any clau, on la organització tècnica de la prova va anar a càrrec de RPM i es va constituir també un comitè promotor. És aquesta una de les claus més importants de l’èxit actual? 
Sí, però és un cúmul de coses. Va ser molt important que entrés RPM juntament amb ASO, una empresa francesa organitzadora del Dakar, el Tour de França o la Marató de París. Juntament amb aquesta entrada també va haver-hi una sèrie de condicionants que es van posar sobre la taula. RPM va dir que si ells es feien càrrec de la Marató un fet innegociable era que hi hagués un circuit com l’actual, i no per les afores de Barcelona, i l’Ajuntament va acceptar. Després, hi ha hagut una tasca molt important de promoció de la cursa per tot Europa.

· El Comitè Promotor està format per l’Ajuntament de Barcelona, RPM, Corredors.cat i Turisme de Barcelona. La coordinació general va a càrrec de l’Institut Barcelona Esports i l’organització executiva, d’ASO i RPM Racing, a banda d’un Senat de 24 membres. Amb aquesta estructura, com funciona la coordinació entre entitats?
Els que porten el dia a dia de la Marató i tiren més del carro són IBE (Institut Barcelona Esports) i RPM. Un cop cada mes i mig o dos mesos es fa una reunió del Comitè Promotor on s’exposa el que s’està fent, s'analitzen temes concrets...

· Com és que, enmig de tots aquests organismes oficials que conformen el Comitè, hi ha l’associació Corredors.cat? 
Bé, nosaltres com a RPM no és de la nostra incumbència però és pel fet que formava part de la Plataforma Marató a Barcelona i quan aquesta es va dissoldre, l’Ajuntament va decidir incloure Corredors.cat al Comitè per tenir una visió diferent, la impressió del corredor popular i per poder copsar les seves inquietuds. Que tinguin veu.

“La crisi, tot i que de moment ens ha afectat poc, es nota molt en la participació del corredor estranger”

· Pertanys a la consultoria esportiva Global Human Sports. Quina vinculació té l’empresa amb la Marató?
No, realment jo formo part de l’empresa RPM i fins l’any passat he estat director esportiu i global de la Marató. El 2012 vaig arribar a un acord amb RPM per ser només el director esportiu de la prova perquè tenia altres coses. És un contracte que tinc amb l’empresa per encarregar-me de la Marató, la Mitja entre altres. 

· Com a director també de la Mitja de Barcelona, s’han de cuidar molt més els detalls a la Marató? 
És diferent però és semblant, no sé com explicar-ho. Moltes coses són iguals, com els avituallaments –a la Marató n’hi ha més però ve a ser el mateix-, les necessitats del corredor... Però no és molt diferent. La Marató mou molta més gent, això sí, tan organitzativament com de corredors.




· Ens quins aspectes ha afectat més la crisi econòmica?
Nosaltres, i ho dic amb la boca petita, de moment hem tingut sort i ens està afectant poc. Els patrocinis que tenim ja estan tancats des de fa uns anys i estan en  vigor i respecte als inscrits doncs, per una raó o per un altre, cada vegada en venen més. En els últims tres anys hem crescut una mitja d’un 25%, que és una bogeria, tot i que aquest any no crec que pugem. La crisi es nota molt en el corredor estranger. No tan en el de casa, que al final crec que corre igual, sinó en el de fora. S’ha de tenir en compte que gran part del nostre creixement ve pel corredor estranger i, actualment, entre la inscripció, l’hotel, l’avió... els hi està costant una mica més venir.

· Potser el  resum més complet de tots els que es poden trobar a Internet sobre la història de la Marató de Barcelona és el del corredor Miquel Pucurrull, on es veu que la Marató va començar a Palafrugell el 1978 i va passar a Barcelona a partir del 1980. L’esperit de les primeres maratons és el mateix que el que hi ha actualment?
Jo diria que sí. Tan al 78 com ara el motor de la Marató és l’entusiasme de la gent. De gent com el Pep Soler, que porta molts anys vinculat amb l’organització; l’Andreu Ballbé, que ha cronometrat totes les maratons des que es fan a Barcelona... Una sèrie de persones, entre les quals m’hi incloc, que tenim com a motivació la il·lusió i que sentim la cursa com una cosa nostra. Òbviament ara, a diferència del 78, hi ha una empresa i no oblidem que és un negoci i l'objectiu és guanyar diners. Però crec que la gran sort i la força és que encara perdura l’esperit de les persones que realment se la senten seva i tiren del carro en el sentit més romàntic. 

“Puc dir sense cap problema que la Marató de Barcelona no és una marató cara”



· Arran de la crisi econòmica són moltes les curses que han hagut de apujar els preus de les inscripcions i és un dels fets més criticats per part dels corredors populars. La Marató de Barcelona també ha fet un increment respecte l’edició anterior. Teniu previst seguir pujant els preus?
No. Des d'RPM la nostra política de preus és la mateixa des que vam començar. Però quan dic la mateixa no vull dir els mateixos preus. Aquest any hem apujat preus però no és un tema de crisi o econòmic. Portàvem tres anys sense pujar els preus i un dels nostres principals objectius és millorar la qualitat de la prova, amb millors avituallaments, millors serveis etc. ja que cuidar i mimar el corredor és la nostra gran pota com a organització. I tot això té uns costos. Segurament, tot i que no t’ho puc dir amb contundència, els pròxims tres anys no apujarem preus. Sempre ho hem fet així.


· Per tant, es podria dir que va per cicles?
Sí, es podria dir que sí. Sempre intentant millorar el nivell de la prova. Però si ens compares amb altres maratons europees, seguim sent una marató barata o, com a mínim, no és cara. París, Londres... són molt més cares. Puc dir sense cap problema que la Marató de Barcelona no és una marató cara. 


· La inscripció de les dones, tot i augmentar progressivament en les últimes edicions, continua sent molt desigual respecte a la d’homes. Porteu a terme alguna estratègia per incentivar la participació femenina? 
Sí, ja sigui via Ajuntament, l’IBE, els patrocinadors o nosaltres mateixos, hi ha un especial interès perquè la dona participi i s’animi a fer maratons. Aquest any hem fet entrenaments únics per a dones, diferenciem la samarreta d’homes de la de dones... Ara, la meva opinió personal és que el problema és la distància i és un tema de temps. Pel que fa a altres països d’Europa on corren més dones, allà es corre des de fa més temps i és un tema de progressió. La dona comença a corre 5-10 km, d’allà la majoria o gran part passen a la mitja i, el problema, és que moltes es queden a la mitja. Costa donar el pas a la marató. Però això és qüestió de temps.

· Per tant, la progressió aquí és més lenta. 
Sí, és més lenta però també perquè hem començat més tard. Quan aquí corrien 3.000 persones per Barcelona a la Marató del 2004, a París en corrien 20.000. Aquesta és la diferència. El handicap és que són 42 quilòmetres, però bé, mica en mica.

 “Pel que fa a qualitat, no tenim res a envejar a les grans maratons mundials”

· Hi ha una sèrie d’aspectes, potser de menor importància, però que estan presents en moltes curses i que els corredors populars, simplement per curiositat, voldrien saber-ne més, com la selecció de les llebres populars. 
El tema de les llebres és molt senzill. La gent ens ho diu i nosaltres els demanem una mica d’historial tot i que la gent, generalment, és bastant honesta i coherent. Una persona que té 3 hores 05 minuts no demana fer de llebre de 3 hores. Una persona de 3h05’ et diu de fer 3h30 o 3h45’. Mirem que puguin fer bé la feina i després també tenim en compte l’ordre en que ens arriben les sol·licituds. El que valorem molt és la gent que ens ha ajudat els anys anteriors. Perquè no és una feina fàcil i els primers anys ens costava trobar llebres. De fet, recordo que al principi els ritmes ràpids, de 3 hores o menys, els corrien dues persones, fent meitat i meitat, que no quedava massa bé (riu). Però, en general, accedim a la majoria de sol·licituds que rebem, sense problemes.


· Pel que fa als speakers, hi ha diversos grups que es vam movent per les diferents curses o molts van per lliure?
Concretament, els speakers de la Marató de Barcelona són professionals, que es dediquen a això. Nosaltres en tenim dos: un és l’Alberto Montenegro, que fa moltes curses, fa NBA entre d'altres esdeveniments.  L’altra és la Vicky, que parla 8 idiomes i està per tot Europa, amb la Marató de París, triatlons a França i Itàlia... Nosaltres els coneixem i ells coneixen la Marató. L’Alberto sap molt de running, està molt ficat en la comunitat atlètica d’aquí i coneix la gent. De moment, doncs, seguim amb ells.

· Amb 16.216 arribats l’any passat, Barcelona se situa com la 4º d’Europa i la 13º del món. La Marató es marca uns objectius concrets pels pròxims anys? 
No ens fixem un rànquing concret, de voler estar aquí o allà. El que intentem és fer-ho una mica millor que l’any anterior. La millor promoció és que els 19.000, 20.000 corredors o els que vinguin quedin al·lucinats i encantats amb la prova. És la millor manera que vingui més gent. A nivell organitzatiu òbviament els nostres miralls són les grans maratons. Som plenament conscients, a curt termini, que no podem ser com Berlín o Londres. En part també, i això és opinió personal, perquè no sé si Barcelona pot acollir 40.000 corredors. Algú que ha estat a Berlín sap que té unes avingudes de sis carrils que no te les acabes. Aquí hi ha les que hi ha. Però sí que a nivell qualitat intentem assemblar-nos el màxim possible a les grans i puc dir, amb tota la modèstia, que per qualitat no tenim res a envejar a París. A nosaltres ens agradaria anar creixent mica en mica i anar millorant el nivell de qualitat de la prova, però sense fixar-nos objectius numèrics en rànquings.

· S’ha fixat la Marató de Barcelona en maratons europees o mundials per tal de créixer i millorar l’organització, l’eficiència...? 
Al principi París, a banda de ser els nostres socis, va ser un gran referent i hem après molt d’ells. Però actualment, més que tenir una marató de referència, el que fem és agafar aspectes de vàries. Per sort, nosaltres viatgem bastant per tot Europa en diverses maratons i podem observar-ho tot. També ens fixem, per exemple, en la Behobia-San Sebastián, que tot i ser de 20 quilòmetres, són molta gent. És anar agafant detalls d’aquí i d’allà. Evidentment, si em diguessis quina prova vull: la Marató de Nova York. Però això és un altre nivell, és com comparar el Barça amb... no diré cap equip (riu).

· L’arribada de l’asseguradora Zurich el 2012 com a patrocinador oficial de la Marató ha sigut fonamental per la supervivència econòmica de la prova? 
L’arribada de Zurich és important per dues coses: òbviament perquè aporta uns recursos econòmics, que sempre van bé, però també perquè és donar un salt. Si t’hi fixes, totes les grans maratons tenen un title sponsor, com ING Nova York, Virgin Londres, BMW Berlín o Bank of America Chicago. És a dir, a banda de l’aspecte econòmic, és com dir: ostres, tenim categoria per tenir un title sponsor. I, evidentment, comptar amb l’ajuda d’una gran multinacional com és Zurich, és molt important.

· Es necessiten molts permisos per organitzar una marató com la de Barcelona?
Bé, no és un tema de tenir molts permisos. El que diré sempre, on sigui i a qui sigui, és que sense el recolzament i implicació 100% de l’Ajuntament, en aquest cas de Barcelona, és impossible organitzar una gran prova així. La decisió de l’Ajuntament d'apostar realment per la Marató és crucial. Una gran prova, si no és de la mà de l’Ajuntament, crec que no és viable. I a Barcelona, a través de l’IBE, treballem colze a colze i ens facilita molt les coses, que és clau, perquè amb la de detalls que arriben a haver-hi, si no hi hagués aquesta unió seria molt complicat.


· Mentre que la Mitja de Barcelona té en la de Granollers un dur competidor, la Marató de Barcelona, tot i haver-hi cada vegada més ventall, a nivell català no té rival. És positiu o negatiu?
Crec que no resta que hi hagi altres maratons. Em sembla molt bé que Tarragona tingui la seva marató, Empúries també en tingui, la del Mediterrani... No crec que sigui un tema que ens afecti. Fomenten el running, que sempre és bo i com més curses hi hagin, millor. Nosaltres tenim la de Barcelona, amb aquests carrers i això està aquí. Si vols córrer per Passeig de Gràcia, has de córrer aquesta marató i si vols fer-ho per Via Laietana, també. Però crec que és més bo que dolent.


Marató Barcelona 2013

“S’ha de saber diferenciar: a la cursa patir, tots patirem però agonitzar, ningú hauria d’agonitzar”


· A finals de gener hi ha 15.000 inscrits. Està complicat arribar als 20.000, que és una mica l’objectiu que us havíeu marcat, no?
Jo crec que sí que hi arribarem. Fins i tot als 21.000. La gran diferència d’aquest any, a banda dels preus, és que hem canviat el sistema. Els últims anys fèiem tres trams, que anaven per períodes de temps. Aquest any ho hem canviat i en lloc de ser per dia de calendari és per número d’inscrits. Això el que fa és que potser les comparacions no són tan exactes. Abans ens era molt fàcil perquè podíem comparar setmana per setmana i ara ja no. És difícil saber si anem bé o no. Ara anem molt semblants a com anàvem l’any passat però si aquesta pregunta la fas fa dos mesos, anàvem 200% per sobre.

· Al reglament s’especifica que “cada corredor participa sota la seva responsabilitat i ha de posseir un nivell de condició física suficient per afrontar la prova”. De totes maneres, quin creus que és el perfil físic mínim que es requereix per afrontar amb garanties una marató?
Jo no sóc metge però diria que és de sentit comú. El que volem evitar és aquella gent que, un cop s’hi posa, s’encega, no escolta el seu cos i no sap parar. Crec que és una cosa massa àmplia com per dir que concretament has d’entrenar uns mesos i uns quilòmetres exactes. Depèn de cadascú perquè conec gent que s’hi ha estat preparant un any i d’altres que a falta de tres mesos s’hi ha decidit. És qüestió de sentit comú per entrenar-la mínimament. Sempre dic que s’ha de diferenciar entre el patir i l’agonitzar. Patir, tots patirem, des del que guanya fins a l’últim, però agonitzar, ningú hauria d’agonitzar. S’ha de diferenciar molt bé el patiment de l’agonia.

· L’any passat la victòria se la va endur Julius Chepkowony però es va quedar a gairebé 4 minuts del rècord de la prova. Confieu en que aquest any se superi? 
L’any passat veníem de dos anys amb grans marques, concretament les millors que s’havien fet mai a l’Estat, les de 2010 (2h07'30") i 2011 (2h07'31"). L’objectiu era el rècord femení, que el tenia la Isabel Alonso des de feia molts anys i volíem que se superés, com així va fer l'Emily Chepkomy, amb 2h26'52", una gran marca. I allà vam concentrar, entre cometes, els nostres esforços. En canvi, en nois el crono va ser discret. Aquest any ens agradaria tornar a córrer ràpid en homes tot i que, clar, el rècord cada vegada està més difícil. A més, no ens enganyarem, també depèn dels recursos econòmics, a banda que surti un bon dia, que a la cursa vagin tots junts i no es trenqui aviat... També ens interessa que els corredors d’aquí puguin fer una gran marca. Els nostres recursos els centrarem tan en l’elit africana com en ajudar en Nacho (Cáceres), en Marc (Roig) i en Jaume (Leiva).

· Si l’any passat els atletes espanyols lluitaven per una plaça pels Jocs Olímpics, enguany ho faran pel Mundial d’Atletisme de Moscou. Hi seran, com has dit, Nacho Cáceres, i altre cop Jaume Leiva i Marc Roig.  N’hi ha més de confirmats, com Castillejo? 
No, en Carles no correrà i, a dia d’avui, no hi ha cap espanyol més confirmat, tot i que pot ser que vinguin. Nosaltres els animem a que vinguin perquè crec que a vegades, inconscientment, s’equivoquen i van a Rotterdam, Hamburg o Berlín, que són circuits ràpids, però s’obliden que allà són un més. Allà van a ritme de 2:06 i, o t’agafes al grup o t’espaviles. Barcelona, potser no és com Berlín, però és un circuit ràpid i el que sí els oferim és una cursa a la seva mida, amb llebres i altres facilitats. I gent com en Marc o en Jaume sempre ho han vist, que per fer marca prefereixen venir aquí. L’any passat sis atletes van aconseguir plaça olímpica, que està molt bé. Aquest any el Mundial de Moscú no és un gran atractiu pels d’aquí i tothom està pensant en l’Europeu de Zurich el 2014 així que si volen venir, estan convidats.

“Recomano que els corredors vagin amb el fre a la primera mitja perquè la segona és molt més ràpida”

· Com gairebé cada any s’han fet algunes variacions en el recorregut, com per exemple no pujar pel Passeig Sant Joan en el km 15, dos petits bucles a la part de baix de la Diagonal enlloc de fer la Diagonal tota seguida o al km 38, que no es passarà per la Plaça de Sant Jaume i el C/ de Ferran ni es baixarà per la Rambla. Es pot dir que és un circuit més ràpid i suau? (podeu veure la totalitat dels canvis aquí)
Molt més ràpid, sí. El fet d’eliminar el tram de Passeig de Sant Joan - C/ Indústria és una pujadeta que ens estalviem i per recuperar aquests metres hem fet dos petites entrades a la Diagonal Mar, que són dos corbes obertes. Després també baixar tot Via Laietana i tirar Passeig Colom buscant el Paral·lel també fa que sigui més ràpid. M’atreviria a dir que el circuit d’enguany és el més ràpid dels que hem tingut mai aquí. Ara bé, falta que surti un bon dia, que no faci vent al Litoral... Hem eliminat molts girs i algunes pujades.



· Quins són els punts on el corredor ha d’estar més concentrat?
No, no és un tema de “compte amb aquest lloc” perquè no tenim una gran rampa. La nostra principal pujada és al principi de tot, quan vas per agafar el Camp Nou. El que sí que recomanaria és que, encara que sembli una obvietat, a la primera mitja vagin una mica amb el fre. D’entrada, perquè són 42 quilòmetres i després hi ha el mur i sempre és millor regular però, sobretot, perquè el principi és un pèl més lent. Que no tinguin por si a la primera mitja se’ls hi envà un parell o tres de minuts perquè la segona és molt més ràpida. I el fet està que, en els dos anys de les grans marques, han corregut la primera mitja amb 1h04' i la segona amb 1h02'. Parlem de dos minuts, que és molt. Queda constatat que es pot anar amb calma a la primera, que després es pot recuperar, sense oblidar el mur.

· El mur és complicat ja que, a més, es troba en la zona amb menys afluència de públic i consta d’una llarga recta.
Sí, és un cúmul de dos punts. Primer el tram de Diagonal Mar, que és anar i tornar, que hi ha gent que particularment li agrada veure els altres corredors i gent que no, i realment són dos quilòmetres i mig de recte cap allà i el mateix cap aquí, que psicològicament afecta perquè acabes dient “ostres, és que això no s’acaba mai”. Pel que fa al mur, ja no és un tema de quilòmetres sinó un tema de temps, per això a cadascú li agafa on li agafa. Jo no hi entenc molt però el mur et ve quan portes 2 hores, 1 hora 50 minuts... Per això hi ha gent que li agafa al quilòmetre 28 i altres al 35, perquè és una qüestió de temps.

· Llavors podem eliminar la frase que circula pel món maratonià que diu que el mur és psicològic?
És un tema físic, no és psicològic. Per experiència pròpia i per la gent que conec, tu no és que diguis “ostres, estic cansat de córrer”. Tu vols córrer, però les cames no van. El cap és el que et fa aguantar i seguir però és un tema físic. El cos porta dues hores cremant i si no t’has hidratat i alimentat bé, et trobes que el cos no respon. El cap és el que et fa superar-ho o no.

· Després de molts canvis en el recorregut, sembla que des del 2006 s’ha consolidat un circuit plenament urbà dins de la ciutat. És mantindrà aquest model en el futur?
Sí, ja portem des del 2006 i és un aspecte bàsic. Primer que nosaltres ho teníem molt clar i, segon, que les dades ho demostren, que cada vegada ve més gent. Tu corres la Marató i excepte el Tibidabo i alguna cosa que queda més amunt, ho veus tot. A nivell turístic és molt maco i, de fet, podries anar amb la càmera de fotos perfectament. 

· De fet, un circuit així, com el de París o Nova York, és una de les demandes principals que feien els corredors fa uns anys.
És cert, encara que París està mitificat perquè passes per La Foret i Bois de Boulogne, que són dos boscos. El principi de París és molt maco però cap al quilòmetre 10 entrés a La Foret i després al Bois de Boulogne, que deu ni do. Però és una mica com Nova York o Berlín, que són maratons maques, que estàs fent un esforç però estàs gaudint del paratge, que no és el mateix que corre per la Zona Franca.

· Es preveu, com l’any passat, que l’Expo Sports i el Breakfast Run tornin a ser un èxit. Són cada vegada més importants els esdeveniments que es fan en paral·lel a la cursa?
Aquesta és una de les diferències, precisament, entre la Mitja i la Marató. L’Expo Sports aquest any, si no erro, són unes 160 marques expositores, una passada, i la Breakfast Run seguirem limitant a 2.000 persones, que els hi donem d'esmorzar. Però clar la possibilitat, tan pels d’aquí com sobretot pels estrangers, de poder fer els últims 4 quilòmetres de la Marató Olímpica passant per dins de l’Estadi, home, està molt bé. Per tant, això ho mantenim. No podem ampliar més la Breakfast Run perquè no hi cabem, perquè és per camins relativament petits, però la Expo Sports sí que serà encara més gran que en el 2012.





La pregunta indiscreta 


   
                                       L'últim entrevistat, Jaume Tolosa, pregunta a Cristian Llorens


· J.T: I no t'has plantejat deixar l'esport i dedicar-te al tabac i a les drogues, directament?
Home, ni m’ho he plantejat mai ni dubto que m’ho arribi a plantejar mai. Porto fent esport tota la meva vida des que era petit, tocant diversos com el futbol, el hoquei patins, ara corro i faig triatlons... Sempre ho he dit encara que sembli un tòpic que l’esport no és un hobby, és una manera de viure. Mai es pot dir mai però vaja, ho veig poc probable (riu).


La pròxima pregunta

Cristian Llorens planteja una pregunta al pròxim entrevistat d'Agafa'm si pots

· C.LL: Escull: no tenir mai més a la teva vida problemes econòmics tu i la teva família però mai més pots fer esport.


La porra de Cristian Llorens

Auguro una grandíssima Marató per Jaume Leiva.
Crec que pot estar en 2h11' pelats o per sota. Tot i que ara ha estat una mica tocat físicament, confio en que arribarà bé. Anirà molt bé també, crec, la participació del Nacho (Cáceres) perquè ell té experiència i sap de què va la cosa. A més els dos busquen un temps semblant. En Marc dubto que surti amb aquest grup perquè el seu objectiu és baixar de les 2h18'. Però ja veurem perquè també està molt fort. Pel que fa als europeus, l’any passat amb els Jocs Olímpics va haver-hi una bona participació però aquest any s’ha de veure.



Fotos:

1: www.zurichmaratobarcelona.es
2: Mundo Deportivo
3: http://sergiotriatlo.blogspot.com.es - Sergio García
4: galeria.blipoint.es - Angel Yu Marsicano
5: www.zurichmaratobarcelona.es
6: runninvisual.blogspot.com.es
7: www.albertbosch.info
8: David Giménez
9: David Giménez



Agafa'm si pots















2 comentaris:

Leída de cabo a rabo sólo me queda felicitarte por lo interesante de la entrevista (me parece que lo de superar los 20.000 inscritos va a costar más de lo que pensaba, maldita crisis) y espero que te mejores de tus problemas estomacales y te veamos dando caña por las calles. Salud!

Gracias David, un placer tener lectores como tú. Yo también lo veo difícil, por eso me sorprendió que Cristian lo dijera con tanta seguridad. Saludos!

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More