OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dijous, 30 de desembre del 2010

A falta de 24 hores... Prèvia Cursa dels Nassos

Demà, dia 31 de desembre, últim dia de l'any, últim dia d'aquest any 2010, dia d'una altra edició de lúltima cursa de l'any, la Sant Silvestre de Barcelona, la Cursa dels Nassos, que aquest any espera una participació més alta fins i tot que la de l'any passat.

Per l'edició d'enguany nosaltres dupliquem participació, sumant-se als tres participants de l'any passat a la mateixa prova (en David, en Gerard i jo, en Max) s'han afegit al grup en Joan (que ja va participar a la cursa del Corte Inglés i a la de la Maquinista, l'Oriol (que va acompanyar-nos també a la cursa de 10km de la nostra ciutat, Mataró) i en Pol, que si les seves molèsties al genoll degudes a una caiguda amb bici per la muntanya farà un parell de setmanes li ho permeten, debutarà en una cursa de 10km per carretera (ell ja ens va acompanyar a la cursa de muntanya Burriac Atac del mes de setembre). Així doncs, l'èxit està garantitzat.

Com ja vam dir, sobretot en David i jo en guardem un record molt especial de la cursa dels nassos, ja que serà la primera cursa que repetirem i que haurà tancat aquest primer any en el que hem desocbert el que són les curses per les diverses ciutats de Catalunya i tot el moviment que hi ha al voltant d'això. De ben segur que tot just serà la primera de les curses que podrem anar repetint al llarg dels anys.

Personalment afronto aquesta cursa amb una barreja d'il·lusió i de "por", la il·lusió és la de poder tornar a competir en una cursa de 10km després de que la última fos (crec recordar ara de memoria) la de l'11 de Setembre a la nostra ciutat, però també amb una certa "por", que seria més abiat incertesa, per veure com respondrà el meu cos després de tant de temps sense poder acumular gaires quilòmetres, estic completament convençut que la marca de l'any passat en aquesta cursa la rebaixaré de ben segur, però l'esperança o desig que tenia de rebaixar la marca assolida a la cursa dels 10km de Mataró ja no ho veig tant possible, tant de bo pugui ser així.

Pel que fa en David ell considera que la seva participació encara no és del tot segura, ja que, durant aquests dies, ha estat atravessant un procés intestinal que esperem que li permeti poder correr sense problemes la cursa de demà i pugui centrar tots els seus esforços en, ell segur que si, rebaixar la seva millor MMP aconseguida demà farà un any en aquesta mateixa cursa.


Recorregut de la cursa        


Tanquem ja aquest últim post de l'any donant-vos a tots els que heu llegit alguna que altra vegada alguna de les cròniques o els que ens heu anat seguint regularment, agraïm molt la vostra dedicació i esperem que si aquest any 2010 ha sigut un any del qual n'estem molt orgullosos i molt satisfets el 2011 pugui ser encara un any millor que el que ha sigut aquest, amb noves curses i altres de ja realitzades, nous objectius, nous reptes i noves experiències que de ben segur ens faran gaudir del que serà un any que tot just començarà en breu.


FELIÇ ANY NOU A TOTHOM, FINS AVIAT!

diumenge, 26 de desembre del 2010

La Sansi del Masnou, per escalfar motors

Aquest matí he corregut la Sant Silvestre del Masnou, la Sansi més antiga de Catalunya, ni més ni menys que la 31ena edició. Hi he anat sol ja que en Max finalment no ha vingut. La cursa, de 5 km, m'ha passat realment ràpida i la veritat és que he estat bastant més temps esperant i escalfant que no pas corrent. El fred que feia era impresionant i m'ha obligat a córrer amb malles llargues, totalment imprescindibles. Els 5 kms han passat força ràpids i els he pogut completar amb un registre de 20:59, que ho converteix en la Millor Marca Personal (MMP). Per tant, en part, estic content i satisfet.

El dorsal, la samarreta i el gorro de la Sansi
Dic en part perquè, de fet, només és un entrenament de cara a l'examen que m'espera divendres. A la Cursa dels Nassos atacaré la meva MMP (43:34) en 10 km. Un autèntic repte. Està difícil però s'intentarà. El fet de sortir en calaixos per temps ajudarà a portar un millor ritme des del principi que he d'intentar augmentar amb el pas dels kms. Aquest any serem el doble de membres de l'any passat. Participaran en Max, en Gerard, en Joan, l'Oriol, en Pol (que debuta per fi en una 10 kms però tocat físicament) i jo mateix. Cadascú amb els seus objectius personals, però amb l'objectiu comú de gaudir de l'ambient (d'això n'estem segurs) i passar una bona estona corrent abans d'acomiadar l'any 2010. 

Aquest és el penúltim post de l'any, un any on hem viscut el naixement i bateig d'aquest blog, creat amb l' humil intenció de compartir les nostres experiències amb altres runners i aficionats a aquest bonic esport i també, de seguir l'actualitat de l'atletisme. Esperem que l'any 2011 sigui encara més productiu que aquest i que puguem seguir compartint aventures, reptes i moltes altres coses.



Agafa'm si pots

dissabte, 25 de desembre del 2010

Felicitació de nadal

Es comença a acabar l'any, ja falten pocs dies per acabar un any que els dos pensarem el mateix, ha estat un any rodó, d'aquí pocs dies, al día 31, farà ja un any de la primera cursa que vam realitzar i que ha estat la precedent de totes les altres d'aquest any, que del bon record que en tenim hem seguit durant tot aquest any esgarrepant temps per entrenar, fer quilòmetres i també competicions, la cursa dels nassos de Barcelona tancarà el que ha estat el primer any esportiu dedicat a les curses i que de ben segur no serà l'últim.

Tanquem aquest 2010 molt contents, ha estat un any molt bo, amb proves que a principi d'any no sabiem ni que existien o que no comptavem fer, amb la conclusió de l'objectiu marcat a començament d'any complert per en david de completar la mitja marató de la nostra ciutat i de ben segur que l'any que ve noves proves entraran al nostre calendari, amb nous objectius i nous reptes, seguirem sempre informant dels objectius i proves realitzades

Des d'aqui només ens queda desitjar-vos una molt bona entrada d'any i que hagueu passat un molt bon nadal, molt bones festes a tots!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Crònica de les 24 hores a Can Dragó

Aquest cap de setmana s'han disputat les 24 hores en pista a Can Dragó (Barcelona) que organitzaven els companys de Corredors.Cat. Els diners recollits anaven directament destinats a La Mataró de Tv3, així que a banda de córrer s'ha col·laborat amb una causa solidària molt important en aquest país com és aquesta iniciativa. 

En principi haviem de ser vàries les persones que participéssim en alguna de les diferents proves d'aquestes 24 hores però finalment només he sigut jo el que s'ha inscrit. Concretament m'havia apuntat a la prova de 10 km, la distància preferida. El fet de fer 10 km en una pista d'atletisme (exactament 25 voltes) era un punt de motivació especial. En el fons ja sabia que no superaria la MMP però bé, era tota una incògnita. 

Les pistes d'atletisme de Can Dragó, a Barcelona
Arribo a Barcelona i fa un fred que pela. D'entrada ja veig els valents i heroics participants de les 24 hores, la prova reina. Un dia sencer fent voltes a la pista, realment espectacular... Degut al fred, prefereixo equipar-me bé i em poso malles llargues i Buff. Encara sort que havia agafat roba de sobres.

Amb una mica de retard, comença la cursa. Rodem pels carrils 1 i 2 compartint pista amb els participants de les 24 hores. Un punt clau i alhora difícil és que les voltes les ha de comptar cadascú interiorment. Per això, intento agafar algún company ja d'entrada amb el qual poder rodar la majoria de la cursa i alhora, tenir més seguretat en el recompte de les voltes. Després d'uns quants metres, m'afegeixo a una parella de Correcats que semblen anar a un bon ritme. Així doncs, començo a fer voltes sense parar, mentre el fred es fa notar de tant en tant i veig les cares patidores de la gent.

En una prova com aquesta és fàcil detectar quins són els craks de la cursa. De fet, els primers classificats m'acabaran doblant unes quatre vegades. Realment van a ritme de creuer... 
Les sensacions generalment són bones i el ritme no és dolent, o això crec. Arribo a les últimes voltes fent-li el relleu al correcat que m'ha acompanyat al llarg de la cursa. Dubtem del número de voltes que ens queden. Ens sembla que és la última però cap dels dos ho té clar. Per sort el seu GPS ens salva i ens indica que ens queda encara una volta. Amb les últimes forces la fem com podem. Temps final: 45:40. Posició 16 de 40, a un ritme mitjà de 1:49 la volta. 

No és un gran temps la veritat, no puc estar gaire satisfet. De totes maneres és un bon entrenament de cara a la Cursa dels Nassos, on intentaré atacar la meva millor marca!!
Saludant a la càmera al costat del company de fatigues jeje

Per cert, com diria algú: catalans i catalanes, ja sóc aquí! I es que en Max ha arribat aquest cap de setmana d'Itàlia a passar les vacances de Nadal a casa. Esperem que en breu pugui fer un post de benvinguda. 

Pròxima cursa, el dia de Sant Esteve amb la Sant Silvestre del Masnou. A veure si som com a mínim un parell els que podem assistir-hi i cremar unes quantes calories abans de guanyar-ne amb els canelons de la iaia jeje


Agafa'm si pots

diumenge, 12 de desembre del 2010

La muntanya és vida

A la setmana post mitja marató, encara no havia pogut sortir a entrenar cap dia, coses dels estudis (i no és la primera vegada que passa...). Així que aprofitant el cap de setmana, no he dubtat en acceptar la proposta d'en Pol i hem sortit els dos al vespre a fer kms per la muntanya. Per sort ell ja controla tots aquests senders i camins i no hi ha risc que ens perdem, perquè si hagués d'anar jo sol...
En alguna zona hem patit força amb el fred (sobretot les mans) però per sort en general no ha fet aquell fred salvatge que feia la setmana passada i que tornarà a venir d'aquí poc.
Les sensacions han sigut més o menys bones, patint en alguna pujada però bé, és el que té la muntanya, que t'exigeix sempre un punt més, una velocitat més, una marxa més. I precisament això és el que m'agrada, aquella sensació d'esgotament mentre penses: que s'acabi ja la pujada. Tot i que en el fons gaudeixes.
Un dels camins de muntanya, fa por i tot

La qüestió és que xerrant i fent bromes amb en Pol, el temps ha passat ràpid i hem acabat fent segurament més del que esperàvem. Al final, segons dades del Polar, 2 h. 12 min. fent uns correctes 15,46 kms, arribant a mantenir un ritme de 3:57 el km en alguna baixada. No està gens malament.
Està clar que s'haurà de repetir aviat!

La veritat és que ja trobava a faltar una sortida com aquesta per la muntanya, i si és de nit, molt millor. Gràcies a això, acabaré la setmana amb només un sol entrenament, però sumant 15 kms, algo és algo.

La setmana que vé espero poder tornar una mica a la normalitat i anar afinant el cos de cara a les curses que s'apropen d'aquí a final d'any, totes ben interessants.


Agafa'm si pots

dilluns, 6 de desembre del 2010

Crònica de la mitja marató de Mataró

La meva primera mitja marató ja està feta, i com a mínim diria jo, aprovada. Ha sigut una passada, en tots els sentits. He disfrutat força, probablement més del que em pensava. Sens dubte ha valgut la pena l'esforç que s'ha fet fins al dia d'avui. Les sensacions (dins de lo ja previsible) han estat bones, l'ambient el que s'espera de una mitja...molt motivant, i el temps, dins dels meus pronòstics, el millor que podia esperar. Segurament si hagués pogut entrenar més, el resultat hauria estat més positiu, però aquesta vegada l'objectiu era acabar, deixant al marge el temps que pogués aconseguir.

La llarga nacional
D'entrada a la sortida ja m'he col·locat a la part del darrere, per poder agafar un ritme calmat, com tenia pensat (ritme de 5:30 el km). Surto els primers kms crec que més ràpid, però bé, de mica en mica m'intento anar controlant, que no estem per cometre errors ja d'inici. D'aquí al km 10, intento mantenir el ritme, ja hi haurà temps per trobar-me cansat i que vingui "el hombre del mazo". El km 5 el passo amb 25 minuts i el 10, més o menys igual. Arribo ja a la part més llarga i potser més pesada, quan s'agafa la Nacional per fer la majoria dels kms. Primer direcció Barcelona, després direcció Llavaneres, altre cop Barcelona per acabar girant per últim cop. A més a més, apròximadament al km 10 puc comptar amb un dels gels que m'havia comprat dies anteriors per a l'ocasió. Tal i com aconsellen al mateix producte, me'l prenc de mica en mica i acompanyat d'aigua, ja que de fet no té un gust gaire bo. 
Comparteixo algunes estones amb certs corredors, però ja sigui perquè els avanço o perquè ells m'avançen a mi (més freqüent aquesta última), mai acabo de trobar algún corredor concret amb el qual poder compartir una bona estona. Bé sí, a excepció d'una dona, que finalment m'acabarà superant. 

En Pol i jo, en David, a l'arribada
Curt de forçes, cada vegada més, afronto l'últim km i mig, la famosa pujada fins a l'arribada que, per si un ja no està de per sí prou cansat, t'acaba de rematar. A sobre, sorpresa afegida. A l'inici de la pujada em trobo el meu amic Pol, que en teoria l'havia de trobar més endavant. Es veu que ha acabat aviat el seu entreno per la muntanya i volia veure de ben a prop aquestes bèsties del running (no em refereixo precisament a mi jeje). Així doncs diu que m'acompanya tota la pujada fins l'arribada. Tot un detall. El km i escaig es fa bastant llarg i la veritat és que perdo una mica de temps, unes 30 posicions. Però bé, això és igual. L'arribada a la meta, triomfal, com a mínim per a mi, que em sento molt i molt content. 1 hora 50 minuts 58 segons. 


La victòria general se l'ha endut Pol Guillen, amb 1 h 6 min. per davant de Samir Ait i de Roger Roca. En categoria femenina, com era d'esperar, la guanyadora ha sigut la també blau-grana Txell Calduch.


En positiu:

- Per sobre de tot, el suport rebut: Principalment centrat en tres persones: en Max, que des de molts km de distància m'ha enviat els seus missatges de suport incondicionals, mai dubtant que ho acabaria fent; en Niku, que ha estat allà a l'hora que tocava per donar-me l'avituallament personalitzat i que per error meu de temps al final no em pogut efectuar; i en Pol, que m'ha acompanyat l'últim km, el més dur, el que acaba de rematar, dient-me allò de: tranquil, que ja hi ets.

- Objectiu complert: Per no haver pogut entrenar tot lo desitjable i per ser la primera, el repte era acabar. Un cop això, baixar de les dos hores i en el millor dels casos, en hora 50. Dit i fet.

En negatiu:

Realment no hi ha res negatiu a destacar. Bé sí, que t'ajudin a portar la bossa d'obsequis, perquè deu ni do el que pesa jeje.
Cap queixa dels regals...



Agafa'm si pots

dissabte, 4 de desembre del 2010

Primer dorsal de Mitja: 1634

L'objectiu que semblava tant llunyà ja està al caure , de fet es podria dir que ja està aquí. En escasses hores estaré corrent per l'asfalt de la meva ciutat, Mataró, però aquesta vegada no per fer la mítica cursa de Les Santes (de 5 km), ni tampoc la d'Intersport (de 10) sinó per córrer la Mitja Marató de Mataró. Són vàries les motivacions que tinc per disputar aquesta carrera i immenses les ganes que sento. A la vegada però ja noto els nervis, i estem a dissabte, no vull pensar com estaré quan em llevi el diumenge... Entre d'altres motivacions tinc la de córrer la meva primera mitja, la de córrer a casa i la de trobar-me amb coneguts que compartiran metres amb mi, encara que sigui a distància. És el cas d'en Jaume i en Ramón, tots dos ex professors meus, o dels grans Xavier Bonastre i Arcadi Alibés.

A més, hi haurà un autèntic nivell amb corredors com Just Sociats, Rafa Jofresa (l'ex jugador de bàsquet) o el gran i màxim favorit Roger Roca en catergoria masculina i Hasna Bahom, Txell Calduch o la crack mundial de marxa Maria Vasco en categoria femenina. 

Com dic doncs, ja queda poc. Avui dissabte serà dia per descansar i per recollir el dorsal, que tot i que no el tinc, ja sé quin és. El 1634. D'entrada no em suscita res, depenent del resultat potser em farà gràcia i tot!

Des d'aquí us convidem a venir a la cursa i animar els corredors (i perquè no, a mi també) per tal de viure una gran matinal atlètica. Si us animeu a venir i a gaudir de l'ambient, ens ho podeu dir pel correu del blog o si preferiu, personalment. Precisament ànims i suport és el que necesitaran tots els corredors per tirar endavant i arribar a la meta!

Aquí deixem les dades bàsiques i el perfil de la cursa, amb alguna trampa, sobretot els dos últims km trencacames.



MITJA MARATÓ DE MATARÓ 


Dia/ Hora: Diumenge 5 a les 10 h.
Sortida i Arribada: Plaça Espanya, Mataró
Distància: 21 km

Perfil



24 hours to Mitja Marató de Mataró


Agafa'm si pots

dijous, 2 de desembre del 2010

Barça - Real Madrid i primer objectiu ja marcat

Avui no és en David qui actualitza ja que l'alliberarem una mica de fèina abans de que aquest cap de setmana corri la esperada Mitja Marató de Mataró, a la qual li desitjem tota la sort del món i sabem que podrà completar amb èxit els poc més de 21km de la prova.

L'actualització no podia ser una altra que parlant del gran clàssic que va tenir lloc el dilluns passat, però vist des d'un lloc no acostumat, ja que de sempre l'havia vist o amb la familia o els amics, aquest any, al estar vivint a Itàlia degut a l'estudi vaig veure'l des d'allà amb companyia de dos interistes, dos milanistes, un romà, un sampdorià i un torinès (no de la juve, de l'altre equip de la ciutat italiana)... i l'experiència... magnifica! potser influenciada per l'espectacular resultat contundent del 5-0, per el joc exhibit per el Futbol Club Barcelona, o per el simple fet de ser culé, sentir els colors i enamorar-te d'una partida que recordarem, deben segur, per molts anys.

No em dedicaré a fer una crònica del partit perquè segur que tots el vam veure i vam disfrutar-lo, o d'igual m'anera, o fins i tot més, que el de l'espectacular també 2-6 aconseguit fa dues temporades, esparem ja amb il·lusió la tornada al seu camp!


Per altre banda, i també de tema esportiu, però personal, per fi he pogut fixar-me un objectiu que espero que es pugui complar, era ja una idea que tenia en ment desde fa temps, però que no sabia si al haver vingut aquí hauria de quedar aplaçada o substituida per una altra, però l'altre dia, tafanejant quan seria la prova del 2011, i com ho tinc jo de calendaris per venir aquí va semblar que estigués fet expressament perquè la pugui disputar, la prova té lloc al 5 de juny del 2011 (si, d'aquí mig any) a la nostra ciutat, i, per sort meva, ha sofert un canvi de dates i no es disputarà l'últim cap de setmana de maig, a diferència de l'any passat, i això em permetria poder ser-hi ja que l'1 de juny és l'aniversari del meu pare, i no tinc classes, el dia 2 es festa a Itàlia segur, no ho se ara mateix si també ho serà a Catalunya, día 3 sense classes, i 4 i 5 cap de setmana amb final rodó, sembla que tot s'hagi organitzat perquè pugui mirar de disputar el Triatló Sprint de Mataró, que passa a ser el meu principal objectiu de cara a l'any 2011, ja que la de disputar la mitja de Mataró ha hagut de quedar aplaçada per problema de dates, ja desde fa temps que em crida l'atenció el tema del triatló, i de petit ja havia practicat durant uns quants anys la natació, que acostuma a ser el punt que més costa de treballar en un triatleta, així que per fi, després de ja casi 3 mesos per Bra, hi ha ja un objectiu marcat, esperem que es pugui realitzar.




Ens despedim de vosaltres amb una cordial salutació:




Agafa'm si pots

diumenge, 21 de novembre del 2010

Un final d'any intens

Falten set setmanes perquè s'acabi l'any, un any que ha estat carregat de curses i que serà el primer que completem totalment, tant jo com en Max. A finals de desembre ja farem una valoració completa però a hores d'ara podem assegurar que hem fet més proves de les que esperàvem, la majoria amb molta participació i molt nivell. Esperem que l'any que vé sigui igual o, a poder ser, fins i tot millor. Però l'any encara no s'ha acabat i com dic, queden unes quantes setmanes per poder gaudir de nombroses proves.

La cusa més important és sens dubte la que correré d'aquí a dues setmanes, la Mitja Marató de Mataró. La veritat és que arribaré molt just, probablement sense els km suficients per poder afrontar amb garanties la cursa. Després que la setmana passada sumés uns bons 30,2 km repartits en tres sessions amb un total de 2 h 18 minuts, aquesta setmana només he pogut sumar 13,5 km, això sí, en una sola sessió. La setmana que vé espero poder fer tres sessions més per recuperar, tot i que no sé d'on treure el temps...

A banda de la Mitja, espero poder fer tres curses més fins a final d'any. A més a més, a les tres hi podrà venir en Max, que ja estarà aquí. La idea doncs és seguir el següent calendari:

- Mitja Marató de Mataró (5 desembre)
- Marató per equips a les 24 h Corredors.Cat (19 desembre)
- Sant Silvestre del Masnou (26 desembre)
- Cursa dels Nassos (31 desembre)



De totes aquestes, la dels Nassos l'últim dia de l'any és la única que no farem de nou, i de la que en guardem un molt bon record.
A part, ja estem pensant quina podria ser la primera cursa de l'any 2011. Segurament seran els 10 km de Sant Antoni (16 gener), una de les curses més mítiques de Barcelona i que s'ha de fer alguna vegada. Després podria caure la Mitja de Barcelona, que en aquesta edició es canvia de dates i s'adelanta lleugerament respecte d'altres anys.
Però no us vull liar amb masses dates, que pel 2011 encara queda molt i sobretot, encara queden moltes curses per gaudir, divertir-se... i patir, també.

Avui, per cert, s'ha disputat la Jean Bouin en la seva ni més ni menys que...87ª edició! Sens dubte la cursa de les curses pel que fa a història. Nosaltres no hi hem participat (com força gent) perquè creiem que el preu és excessiu per ser una cursa de 10 km. Tot i així, algun any l'haurem de fer. La matinal esportiva, que compte amb diverses competicions, té com a estrelles la prova Open (popular) de 10 km i la d'Elit, plena de corredors famosos. A la Open s'ha endut la victòria el crak Roger Roca amb un temps de 31:44 mentre que a la d'elit ha guanyat Kiprono Menjo en categoria masculina i Natalia Rodríguez en la femenina.


Kiprono Menjo

14 days to Mitja Marató de Mataró




Agafa'm si pots

dilluns, 15 de novembre del 2010

Bon resultat al Clot, amb sabor agredolç

Efectivament sembla que no pot sortir una cursa perfecte. Ahir al Clot s'hi va acostar però va sorgir un problema nou, que encara no havia tingut.
Arribava bé físicament gràcies al planning que estic portant a terme aquestes setmanes (tot i que no és el que m'agradaria per culpa de la falta de temps). La cursa era al barri del Clot/Camp de l'Arpa a Barcelona (que coincidia amb la Festa Major) així que no m'havia de llevar tant aviat com altres vegades. Un cop allà, la rutina de sempre: recollir el dorsal, escalfar una mica i estirar. La cursa comença a les 9:30, puntuals. La veritat és que hi havia molta més gent de la que em pensava (erem uns 1000). La idea era rondar els 46 minuts, com ja vaig dir al post anterior, i les expectatives es van complir amb escreix.

A l'arribada, amb el temps oficial
Començo ràpid, com de costum, aprofitant que el primer tram és de baixada. Ja havia llegit a diferents llocs que aquesta cursa tenia alguna "trampa". I la primera arriba cap al km 3 , quan ens fan pujar un pont. No és que sigui una gran pujada però la veritat és que trenca una mica el ritme. En aquest punt ja començo a notar de manera clara les molesties que tinc i que seran el meu gran problema durant tota la cursa. Tinc unes ganes increïbles d'anar al lavabo. És la primera vegada que em passa. Això i els dolors habituals a l'estómac (que estn en fase de tractament, de moment ja he anat al metge) fan que ho començi a passar força malament. I tot just estic al km 5... Tot i la quantitat de problemes que se m'acumulen, segueixo a un bon ritme. Al km 6 atrapo la llebre dels 45 minuts, que era el meu objectiu. Tal i com estan les coses, penso que el millor és seguir-la i no apretar més del compte. Però les cames tiren bé, així que decideixo avançar-la i seguir al meu ritme. Els problemes d'estómac però cada vegada van a més i m'obliguen a baixar considerablement de ritme a l'últim km, que se'm fa moooolt llarg. Tot i el bon ritme que portava, segur que el temps ha caigut en picat, penso. Doncs no. Temps final de 44:25, millor marca de l'any! I segona millor absoluta. Ritme mig de 4:27, amb un primer parcial més bo però sense gaire diferència (22:06 / 22:20).

Amb aquest resultat hauria d'estar content, però em queda un regust agredolç. Penso que si no hagués tingut aquest problema inesperat i molt molest, tenia possibilitats de fer la meva millor marca personal. Era qüestió de rebaixar 51 segons. Sempre em quedarà aquest dubte.

Però més enllà dels problemes, m'he de quedar amb la part positiva: tot i els obstacles que em vaig trobar, vaig fer la milor marca de l'any, en un circuit que no era precisament pla. Em puc plantejar de fer la MMP a la Cursa dels Nassos, que és completament plana? No sembla una opció descartable.

D'altra banda, ja m'he apuntat a la Mitja Marató de Mataró. Ja està fet. No hi ha marxa enrere. Ara, a entrenar-se bé el que queda de setmanes per arribar el millor possible a la cursa, tot i que els deures ja haurien d'estar mig fets a hores d'ara. Una cursa que no hi podrà estar en Max, que demà mateix se'n torna a Itàlia. Ha estat quatre dies a terres catalanes i no hi tornarà fins al Desembre, per Nadal.

La Sagrada Família


20 days to Mitja Marató de Mataró



Agafa'm si pots

dissabte, 13 de novembre del 2010

Una sorpresa de carn i ossos

Normalment quan menys t'ho esperes és quan arriben les sorpreses. I això es el que va passar ahir. Una sorpresa molt agradable! Quan uns quants amics estàvem sopant a un restaurant, en Max s'hi va presentar sense previ avís, amb tota normalitat. El desconcert va ser increïble, ja que en Max es troba aquest any estudiant a una Universitat d'Itàlia. La qüestió és que ja feia un dia que estava aquí i ens volia donar una sorpresa. I tant que ens la va donar! El dimarts torna cap a Itàlia però com a mínim haurem pogut disfrutar d'ell durant uns dies, que ja és algo.

A banda d'això, pel que fa al tema esportiu, aquestes setmanes estan siguent importants per anar agafant "fondo" i per poder acumular km a les cames. La Mitja Marató de Mataró, que ja està gairebé al caure, em demana preparar-me com cal. Les inscripcions s'obren aquest mateix dilluns així que estic a punt de comprometre'm definitivament. 

Després de 3 setmanes sense competir (cosa inhabitual últimament), aquest diumenge faré la Cursa popular del Clot - Camp de l'Arpa, de 10 km. La veritat és que hi ha havia un bon ventall de curses per aquest cap de setmana però finalment em vaig decidir per aquesta: em cau a prop, compte amb  un recorregut més aviat pla - amb alguna trampa això sí -, té servei de dutxes i guarda-roba i pel que he vist, una bona organització. La idea, com sempre, tenir bones sensacions al llarg de la cursa i intentar anar de menys a més, rondant els 46 minuts. 
A vegades la pregunta que em faig és: per quan superar la MMP (millor marca personal) de 43:34 aconseguida a la meva primer cursa? Potser a la Cursa dels Nassos pel desembre, on precisament vaig aconseguir aquest millor registre? Qui sap...

Per cert, pròximament farem un post dedicat a les 24 hores d'Atletisme per la Marató de Tv3 que organitza el fantàstic club Corredors.Cat. L'acte, que es farà a les pistes de Can Dragó (Barcelona), constarà de vàries proves - la majoria molt divertides i diferents - com l'Eikiden (una marató per equips a la  nit), relleus 4x400, un decathló o la prova estrella, les 24 hores (non stop). Alguns de nosaltres ja em confirmat la nostra participació, de ben segur que ens ho pasarem super bé. Ja us donarem més informació d'aquesta excel·lent prova.


Agafa'm si pots


diumenge, 7 de novembre del 2010

Marató de Nova York

Aprofitarem aquesta actualització, al no haver-hi hagut cap competició personal durant aquest cap de setmana ni el passat,  per parlar de la multitudinària marató de Nova York que l'any passat va comtpar amb un total de 43.659 finishers i que ha transcorregut aquest diumenge pels carrers i avingudes de la ciutat dels rascacels.

Aquest any s'ha celebrat la edició número 40 de la marató, que l'any 1970 (any de la primera edició) només comptava amb 127 competidors i amb tant sols 55 corredors que van creuar la línea de meta. Unes xifres completament diferents a les que ens te acostumats, on any rere any la presència de corredors, i de corredors d'alt nivell, va en augment i ha fet que sigui considerada i coneguda com una de les maratons més famoses i de prestigi del món.



En l'edició d'enguany, però, cal destacar una mala notícia, l'abandonament, i posterior retirada de l'esport professional, d'un dels millors corredors de tots els tempsHaile Gebreselassie, que als seus 37 anys ha comunicat, que després d'haver abandonat per una tendinitis al genoll al pas pel quilòmetre 25, deixa l'atletisme (al final d'aquest post adjuntarem algunes de les fites més destacades del seu extens currículum esportiu).


Certament l'abandonament del principal favorit per emportar-se la victoria a la marató d'aquest any ha eclipsat una mica al vencedor final, el també etiopià Gebre Gebremariam, que en la seva primera participació en una marató s'ha emportat la victòria amb un temps final de 2h08min14s. En categoria femenina la victoria ha estat per l'atleta keniana Edna Kiplagat amb un temps de 2h28min20s.




Pel que fa a ritme de entrenaments personals, al fa poc que estic per aquí encara no he tingut l'oportunitat de poder participar en cap cursa, espero que amb el temps això es solucioni i ja vaig buscar algunes que poguessin quedar a prop, o curses o alguna marxa. Així que de moment l'únic que es pot anar fent es seguir entrenant, i feia, no se ben bé perquè, ja fos per mal temps o per poc temps, que feia gairabé un mes que no sortia a correr, així que ahir vaig deicidir acabar amb aquesta sequera, em vaig calçar les bambes i em vaig disposar a anar corrents fins a l'universitat i tornar, segons les indicacions de les carreteres són uns 8km anar de Bra a Pollenzo, la qual cosa equivalia a uns 16km anar i tornar. A l'hora de la veritat vaig comprovar que no ja que la meva sorpresa va ser arribar al cartell que anunciava l'arribada a Pollenzo amb 27 minuts, i donar mitja volta als 35 minuts. El temps final de l'entrenament va ser de una hora i 8 minuts, amb molt bones sensacions malgrat el temps que feia que no corria i amb ganes de tornar a sortir a correr un dia d'aquests, per desgràcia, es preveu que arrivi la neu amb qüestió de setmanes, s'haurà de veure si es podrà seguir entrenant... si més no s'intentarà.






Agafa'm si pots






Currículum esportiu Haile Gebreselassie


penja les sabatilles d'esport amb un currículum simplement espectacular i a l'avast de molt pocs




- Campió mundial 1500 metres en pista coberta a Meabashi 1999


- Campió mundial 3000 metres a Paris'97, Maebashi'99 i Birmingham 2003


- Subcampió mundial 5000 metres a Stutgart'93


- Campió mundial 10000 metres a Stutgart'93, Goteborg'95, Atenas'97 i Sevilla'99


- Subcampió mundial 10000 metres a Paris 2003


- Campió olímpic 10000 metres a Atlanta'96 i Sydney 2000


- Campió mundial de mitja marató a Bristol 2001





diumenge, 31 d’octubre del 2010

La Mitja de Mataró, la primera

Doncs sí. Després de pensar-ho bé i mirar-ho amb calma, he decidit que la Mitja Marató de Mataró del 5 de desembre serà la meva primera mitja, o aquesta és la idea. La distància dels 10 km m'agrada però sempre es pot donar un pas més, anar una mica més endavant. I perquè no provar ja una mitja? La idea, quan em va venir al cap, em va fer molta il·lusió, però també molt de respecte i dubtes, molts dubtes. Però després de pensar-m'ho bé, m'he decidit a tirar endavant. A intentar fer els meus primers 21 km. I per fer-ho no hi ha millor ocasió que a Mataró - on em sentiré més acollit - i a l'hivern, que personalment m'agrada molt. A més, amb una mica de sort, no correré sol ja que en Sergi s'ho està pensant. Tot i portar uns mesos inactiu, la forma la té i només falta tornar-s'hi a posar així que espero tenir companyia.

La cursa, el 5 desembre, fa que em quedi poc més d'un mes per a poder entrenar fort i intentar agafar un punt físic adequat que em permeti arribar en condicions. Per això he agafat un pla especial per mitja marató que espero que em serveixi. Sortir a córrer un de mínim tres dies a la setmana amb entrenaments de 45 minuts i més, fent una tirada llarga el diumenge (ja sigui amb cursa o sense).
Aquesta setmana, la primera del planning, he sumat un total de 2 h. 45 min. repartits en tres sessions. Els kms no els sé amb exactitud, suposo que la setmana que vé ho podré controlar millor amb el comptakm en marxa. Pel que fa a les sensacions hi ha hagut una mica de tot, bones algun dia i força dolentes en altres. El repte és dificíl perquè un mes tampoc és gaire temps, però confio en poder aconseguir-ho. Segur que molts dies hauré de tirar de cap i força de voluntat per anar a entrenar, sobretot aquelles tardes en què fa un fred bestial i s'està molt bé sentat al sofa, calentet. Però un s'ha de sacrificar si vol aconseguir alguna cosa.

A banda d'entrenaments, també seguiré fent alguna que altra cursa, que és la millor forma de preparar-se. Aquesta pròxima setmana decidiré a quina cursa m'inscric pel cap de setmana del 13/14. Gairebé descartada la Sagrera, estic entre les 5 milles de Cerdanyola i la del Clot. Les dos tenen molt bona pinta, ja veurem. A part d'aquesta, no crec que fagi cap cursa més fins la mitja.

Per últim, en Max també està pensant de córrer la seva primera mitja. En principi havia de ser també la de Mataró però per tema de dates i estudis, no podrà ser. Així doncs, els seus primers 21 km seràn segurament a Itàlia.


Que tingueu una molt bona castanyada i a menjar panellets!


35 days to Mitja Marató de Mataró



Agafa'm si pots

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cursa del Mediterrani, una bona elecció

Tocava llevar-se molt aviat, agafar dos trens diferents i caminar una estona. I això és el que he fet. Ahir, diumenge 24, vaig córrer els 10 km del Mediterrani a Castelldefels, al mateix Canal Olímpic. 

Conjuntament als 10 km es disputaven la Mitja i la Marató, així que el nivell estava totalment assegurat. De fet, només cal dir que hi estaven els nostres dos grans ídols: en Xavier Bonastre - que va fer la Marató amb bon temps-  i l'Arcadi Alibés, que va disputar la Mitja ja que feia una setmana que havia corregut a Istanbul. Això i el bon ambient que s'hi respirava feia que la cursa apuntés maneres. A més, el lloc era idílic: el Canal Olímpic, on hi havia anat de petit amb l'escola. 

A l'arribada, després de la cursa
Hi havia uns 4000 participants - entre ells molts estrangers - disposats a afrontar les diferents curses. Sempre està bé que hi hagi molta gent en una cursa però té els seus punts negatius, com l'acumulació de gent als primers metres i efectivament, dit i fet. Els primers metres de la cursa eren força asfixiants i es fa gairebé impossible avançar gent, tenint en compte que tots van a diferents ritmes. Això fa que el primer km el passi molt lent. Pensant en els meus problemes en els inicis de les curses - on sempre surto més ràpid del recomanable - en certa manera també em va anar bé ja que les mateixes persones m'anaven frenant. Però clar, s'hi perd un temps considerable. 
Un cop es desfà el tap, intento agafar un ritme còmode que pugui anar seguint i em permeti arribar al final amb forçes. El recorregut en general no és exigent excepte les dues vegades que ens fan passar pel pont (km 4,5 i 9,5 aproximadament). Físicament em trobo bé i vaig fent i passant kms. La múltitud de corredors permet distreure't una estona, ja que veus de tot: guiris córrer amb una única peça de roba (unes malles), un home participant a la Mitja que ens avança amb una rapidesa al·lucinant mentre empeny un cotxet amb el fill o la velocitat que porten alguns dels participants a la Marató, més alta gairebé que la que jo arribaria a fer en un sprint final. 
Anant de menys a més, arribo a la meta amb spint final (que feia curses que no podia fer) marcant un temps de 45:49. No he pogut seguir amb la línia ascendent de les dues últimes curses - millorant registre - però per haver pogut entrenar només un sol dia aquesta setmana, tampoc està tan malament. Em quedo amb la sensació d'anar de menys a més i de fer uns últims 5 km (22:13) millors que els 5 primers (23:37). 

Així doncs, una bona cursa on hi destquen també els obsequis, amb una samarreta tècnica taronja i negre i... unes ulleres de sol! Crec que és una de les curses que s'hauràn de repetir l'any que vé si es pot. Espero poder entrenar més aquesta setmana si els estudis m'ho permeten, que sempre són el gran impediment. 

El Canal Olímpic
De cara a pròximes curses, ja estem inscrits a la Cursa dels Nassos del 31 de desembre (on jo i en Max vam córrer la primera cursa de 10 km i on conservo la meva marca personal, que encara no he pogut superar). per les pròximes setmanes, encara no sabem que farem. Les 5 milles nocturnes de Cerdanyola (on com a mínim hi participarà l'Oscar), la Cursa de la Sagrega o la Cursa del Clot són les principals opcions. Quan ho tinguem decidit ja anirem informant. Fins llavors i com dirian alguns, salut i km!

Agafa'm si pots




dijous, 21 d’octubre del 2010

Un post especial per a una persona especial

Bé, la veritat és que aquesta setmana em estat d'allò més ocupats amb els estudis i em tingut temps per ben poca cosa. Entre treballs, classes, examens, congresos (en el meu cas) és difícil tenir temps lliure, ja sigui per entrenar una mica o per actualitzar el blog. Avui, l'agenda de coses per fer també estava plena tot el dia però avui és un dia especial, així que no costa res fer-hi un forat per tenir una estona lliure.

Avui, 21 d'otubre, el meu company de blog i sobretot el meu amic, en Max, fa anys. I no qualsevol xifra. En fa ni més ni menys que 18! Això és per tant motiu de celebració, perquè com la gent sempre diu: els 18 només es fan un cop a la vida. Com ja sabeu i vam poder veure en un dels últims posts que vam publicar (desde terres noves), en Max està actualment a Itàlia estudiant (o això suposem jeje) en una bona i prestigiosa Universitat prop de Turí. Això fa que no el puguem felicitar en persona i ho haguem de fer a través d'internet.

És per aquest motiu que faig aquest post, més pobre de l'habitual, és veritat, però que és obligat. En Max és un gran redactor, un gran corredor (que millorarà les seves marques, segur!), un gran fan del barça i moltes altres coses. Però tambés és un grandisim amic, i per sobre d'això, una millor persona. No posarem totes les qualitats d'ell perquè ens hi podriem estar una bona estona però al cap i a la fi, ja els sabem. Avui doncs, hi ha un motiu més important per no parlar de res d'esport, que és el tema habitual d'aquest blog (i que ho continuarà sent, lògicament).

En fi, aquest post és un petit regal per en Max. Com dirian alguns: YOU'LL NEVER RUN ALONE.

Una abraçada des d'aquí i esperem que tornis aviat, per compartir molts km.

Complimenti!




Agafa'm si pots



Apostoflan

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Crònica: La Marxassa 2010

Aquest dissabte 16 d'octubre s'ha disputat La Marxassa 2010 que organitza l'Agrupe de Mataró. Cal dir que aquesta prova sempre ens ve de gust fer-la ja que és la de casa i sempre se li té més estima.

A les 5 de la matinada ja ens trobàvem en Pol, en Gerard, l'Oriol, en Pere i jo, en David, per anar a Sant Simó a agafar el bus que ens portaria a la sortida, a Sant Martí del Montseny. Un cop arribem, toca la foto en grup de rigor i som-hi, que ja comença. El primer tram és sempre complicat, no per la dificultat tècnica de la baixada, sinó per l'aglomeració de gent que es forma degut a l'estret camí pel que em de passar. Fa un fred que pela i és important entrar ràpid en calor. Els primers km són força irregulars en què anem agafant ritme abans d'encarar la primera pujada significativa, no gaire dura. Ja de dia i amb l'estómac buit reclaman alguna cosa sòlida, arribem al primer avituallament (km 11) a les 9 h. En aquest punt està permès quedar-si una certa estona ja que tan el menjar sòlid (donuts, galetes, xocolata) com el líquid (cafè, cola-cao) entren molt i molt bé.

Després d'haver agafat suficient forçes, toca fer la baixada fins a Sant Celoni, el següent avituallament. De moment tots cinc anem bé físicament i això ens fa cometre segurament el pitjor error que podíem fer i que pagarem més endavant. Ens posem a còrrer en molts trams de baixada tot i la quantitat de km que encara ens queden per davant. Així, arribem amb aproximadament dues hores al segon control. Aquí prenem molt sucre (llaminadures) i fruit de l'esforç realitzat anteriorment, alguns (la majoria) utilitzen el reflex per disminuir el dolor que ja comença a sorgir a diferents parts del cos. Estant-hi més estona del que és habitual, marxem per tal de fer la segona pujada del recorregut, fins a Sant Martí del Montnegre. A partir d'aquí tots ja començarem a pagar les conseqüències de l'error que em comès. Després d'un primer tram suau on el que més molesta és el terra, que està molt fangòs, la segona part ja resulta més dura i provoca que ens començem a dividir. Així doncs, ens plantem en Pol i jo al tercer control, el vermut (km 34), que ens serveix per hidratar-nos i per veure sorpresos com a banda d'aigua o coca-cola, també et pots servir una mica de Martini. Just quan ens disposem a marxar, arriben l'Oriol, en Gerard i en Pere, que han portat un bon ritme.

Amb l'equador de la prova fet arranquem camí de Vallgorguina, on ens espera una bona butifarra. En teoria els km fins a arribar-hi són tots de baixada i passen ràpid. Però, no sé si per la gana o perquè simplement ho diuen per animar-nos, el camí es fa llarg i té més d'una pujada. Tot i així, al voltant de les 15:15 estem ja dinant a Vallgorguina. Decidim prendre'ns-ho amb calma i disfrutar de la botifarra i els postres abans de començar sens dubte el tram més difícil i cansat de la marxa: la pujada al Santuari del Corredor. Sortim doncs  després d'haver menjat de gust i encara no veiem arribar els altres tres components del grup.

Decidim en Pol i jo fer una pujada ràpida amb un ritme constant, per tal de retallar temps i arribar com més aviat millor a dalt. Tot i la duresa general i la suada que fem, aconseguim el nostre objectiu arribant a l'avituallament de la llimonada a les 16:45. Ens trobem al km 48,6 i tot el que queda fins arribar a Mataró és de baixada.

En Pol i en David, a l'arribada
Uns minuts de descans i començem a baixar per un tram de pista de 10 km que, tot i ja saber-ho, sens fa igualment molt pesat. Les forçes van escasses i la monotonia del recorregut tampoc ajuda. Finalment però ens plantem al control de l'Ermita de St. Martí de Mata, a només 5 km de l'arribada. Ens alimentem una mica i cap abaix, que això ja està. Sense portar un bon ritme però sent constant, fem el que resta de camí (penúltim avituallament i les Cinc Sènies) i arribem entre bromes, per uns adelantaments que ens fan a últim moment i que considerem (en broma lògicament) antiesportius. Són les 19:30 (com l'any passat) i rebem la medalla i com a novetat d'enguany, un buff.

A les 21:25 arriben en Gerard, l'Oriol i en Pere, que tot i l'esgotament han acabat amb un bon temps, comptan també que pels dos últims és la seva primera participació.


En positiu:

- Els avituallaments: Una vegada més són excel·lents en qualitat i en abundància. Sobretot a destacar el primer de l'esmorzar i el dinar. A més, concretament a en Pol i jo, ens agrada especialment el de l'Ermita, on hi ha uns carquinyolis impresionants. Com a punt negatiu, això sí, la llimonada del Corredor que és realment àcida i que com a mínim a nosaltres no ens agrada gaire.

- Els obsequis: Ja que a la majoria de marxes dónen una samarreta tècnica, és una bona elecció que en aquesta donguin una medalla, que cada any té el mateix disseny però hi canvia la imatge frontal. A més, com a novetat, en aquesta edició hi han donat un buff de la marxa que anirà molt bé per l'hivern que s'acosta.

En negatiu:

- El plantejament: La idea que teniem de la marxa (alguns de nosaltres, còrrer en alguns trams) la vam portar a l'extrem. Còrrer al principi, encara que només fos uns km, ens va perjudicar posteriorment, a uns més que a altres.




Així doncs, i dsprés d'aquesta prova, sembla que pel que fa a marxes ja s'ha acabat la temporada d'enguany. Han sigut tres proves (Gràcia-Montserrat, Matagalls-Montserrat i La Marxassa) molt maques que ens han fet acumular un total de 146,6 km i 43 hores. Esperem que l'any que tot això augmenti, perquè de fet, el nostre principal objectiu de cara l'any 2011 - que l'explicarem pròximament - hi està directamen relacionat.


Agafa'm si pots

divendres, 15 d’octubre del 2010

Desde terres noves

Després d’arribar a Bra, Itàlia, fa tres setmanes ja hi ha hagut el temps necessari d’habituació i veure que les coses van millor del que un s’esparava per fi he trobat temps per poder actualitzar el blog. Deixarem de banda, perquè no sigui increiblement llarg, la banda d’estudis, amistats, nous companys i ens centrarem en la part esportiva. 

Bra és una ciutat d’uns 30.000 habitants, no arriba als 40, es troba a 60 quilòmetres al sud de Torí i des del primer dia que vaig arribar i en vaig veure el mapa, vaig veure que no era una ciutat pensada per poder sortir a correr, disposa només d’una zona esportiva a on s’hi troben un parell de camps de hokey herba, les piscines, pistes de futbol i un hotel, en aquella zona és l’únic lloc on hi ha una mica un petit parc que a ull deu tenir un circuit d’uns 600 metres de recorregut, per tant desde que vaig arribar vaig veure que no tindria més remei que, si volia sortir a entrenar, hauria de ser fent-ho pel carrer. Durant la primera setmana no vaig sortir a correr, ja que tot just havia arribat i em volia primer conèixer la ciutat, així que no va ser fins a la segona setmana que em vaig calçar les bambes de correr i vaig sortir a entrenar per primera vegada, no se exactament quina és la distància que vaig recórrer, però tampoc tenia la intenció de fer una sortida llarga, simplement volia sortir a correr una mitja horeta per mirar què tal es corria per ciutat. Per sort, el tràfic no és molt abundant com en una gran ciutat i es podia correr perfectament per la mateixa “carretera” per on passen els cotxes, i no per la borera, molt més malmesa en alguns trams que no pas per on han de passar els cotxes, així que després d’uns 5 km més o menys, com a màxim, fets a un ritme bastant alt, que em va sorprendre fins i tot a mi, vaig tornar a casa per duxar-me, havent complert així el primer entrenament, i amb bones sensacions, ja que no sabia si dues setmanes sense fer res després de la Matagalls-Montserrat serien massa, al dia següent vaig comprovar que el ritme que vaig dur (uns 18 minuts al final) va ser massa elevat per no haver fet res durant aquestes dues setmanes i vaig notar-me algunes petites agulletes que van desapareixer al dia següent.

Pel que fa a la part competitiva venia aquí desconeixent si hi hauria algunes curses per els pobles i ciutats del voltant i de moment se només que a mitjans de novembre hi ha la Mitja Marató de la ciutat, i que mes endavant n’hi ha una altra, l’objectiu és mirar si arribo amb unes condicions suficients per intentar afrontar el que seria la meva primera mitja, ja es veurà mes endavant.


PD: a la següent actualització intentaré d’adjuntar alguna foto, sobretot del balcó dels veins de sobre, des d’on oneja una bandera del barça! :)




Agafa'm si pots

dijous, 14 d’octubre del 2010

Prèvia de La Marxassa

Abans de començar aquest post, voldríem donar les gràcies a tota la gent que llegeix aquest blog i que hi entra regularment. Ens consta que està tenint un seguiment força bo, de fet molt millor del que ens pensàvem abans de començar. Us animem a que hi seguiu entrant i hi deixeu la vostra opinió. 

Una qüestió més. D'una banda, finalment no vaig poder còrrer la cursa de Vilassar de Mar, el diumenge passat, degut a les fortes plujes que van tenir lloc a la costa durant la matinada. La sorpresa la vaig tenir quant en arribar a Vilassar (encara sort que està a prop) un home em va dir que s'havia suspès. Jo i les persones que anaven arribant de mica en mica (entre les quals hi havia el meu ex tutor Jaume, al que esperem veure al desembre a la Mitja) ens vam quedar lògicament amb les ganes i sobretot amb l'incògnita de la nova data de la cursa. Doncs l'endemà vaig poder saber que es farà aquest dissabte al matí. Problema. Perquè just en aquell moment estaré fent una caminada, per la qual cosa no podré fer la cursa. I no seré l'únic. Perquè molts corredors estàn apuntats a la Cursa de Sabadell del diumenge i no en voldran còrrer dues. Ah, i l'organització no torna els diners. 
Així doncs, perdo els diners de la cursa i em quedo sense disputar-la a causa d'una suspensió per pluja que considero més que discutible. En fi, alguna vegada havia de passar. Però emprenya.

Dit això, per tercer any consecutiu alguns de nosaltres disputarem la Marxassa, la marxa de "casa" i que cada any esperem. El recorregut continua sent el mateix: 63 km i 3110 m. de desnivell acumulat. Aquesta vegada els participants seran en Pol, en Gerard, jo, l'Oriol i en Pere. Per aquests dos últims serà el seu debut en una caminada de resistència. Així doncs, respecte l'any passat, no hi seran en Max i en Joan. 

Com ja s'ha dit, no hi ha gaires novetats pel que fa a altres anys i la sortida seguirà sent a les 7 del matí al Montseny. La marxa transcorrirà per 3 Parcs Naturals diferents (Montseny, Montnegre i Corredor) cosa que la fa ser una de les més bòniques en quant a paissatge, i acabarà a Sant Simó. Com a novetat dir que a banda de la bonica medalla que reben els participants a l'arribada, sembla que enguany també ens donen un buff amb el nom de la marxa. I dic sembla perquè ho ha posat l'organització fa poc a la web. Esperem que sigui això, un regal més. Si fos així, encara engrandiria més una marxa que ja de per si és agraïda pel que fa a obsequis, organització i sobretot qualitat i quantitat dels avituallaments. En definitiva esperem una bona marxa, on tots aconseguim acabar i sense gaires agulletes.

Destacar que ja estan obertes les inscripcions per dues curses mítiques de l'atletisme català. La Jean Bouin, que celebrarà la seva 87º edició i que és una de les millors matinals de running de Catalunya amb múltitud de proves; i la Cursa dels Nassos (segons em sabut, només la podem anomenar així i no Sant Silvestre, ja que aquest registre pertany a la Sant Silvestre Barcelonesa, de Sant Cugat), que es disputa mig de nit, el 31 de desembre, amb un bon recorregut i que ens permet acabar l'any com més ens agrada, corrent.

Agafa'm si pots


divendres, 8 d’octubre del 2010

Cursa de Vilassar de Mar, objectius i altres

Després d'uns dies sense postejar, hem tingut temps de carregar piles, adaptar-nos als horaris del nou curs i també de pensar en el futur.

A l'espera d'el primer post d'en Max des d'Itàlia on ens expliqui la seva adaptació i la seva activitat esportiva per allà - que esperem sigui molt bona -, destacar unes quantes coses d'interés d'aquest mes d'octubre.

En Joan va córrer la setmana pasada la Cursa Ciutat de Cornellà de 10 km, amb alguna pujada important, i que va completar amb un temps de 50:01, a ritme de 5:04 el km i quedant el 372 de la general. Amb una inscripció barateta i una bona organització, és una cursa recomanable i que esperem poder fer l'any que vé. 

D'altra banda, començem un altre cicle de tres caps de setmana seguits de competició, que comença aquest diumenge amb la cursa de Vilassar de Mar, de 10 km, que només disputaré jo, en David; la següent setmana serà el torn de la popular i ja famosa Marxassa, una marxa puntuable per la CCCR i que consta de 63,3 km i 3.110 m de desnivell, a la qual participaràn (si no hi ha canvis d'última hora) en Gerard, en Pol, l'Uri, en Pere i jo mateix. Per acabar, el 24 d'octubre es disputarà la Marató del Mediterrani, una festa de l'atletisme català a Castelldefels - al mateix Canal Olímpic, però fora de l'aigua, és clar) on hi haurà la Marató, la Mitja i la cursa de 10 km. Nosaltres participarem en aquesta última i esperem ser com a mínim tres els que hi anem.
Seràn doncs tres caps de setmana intensos per tal d'encarar un final de temporada apasionant amb reptes encara per assolir com la Mitja de Mataró (ja en parlarem àmpliament més endavant en el blog) o el triplet de Sant Silvestres al Nadal (Lloret, Masnou i Barcelona). 

Per últim aquestes setmanes, a banda de planificar i observar el que encara queda de calendari d'aquí a final d'any, ja hem pensat una mica en l'any que vé. Ja sé que encara queda lluny però un ja pensa en els objectius que es pot marcar de cara a la temporada següent. De moment no volem dir res ja que encara ens ho hem de mirar bé, planificar-ho amb calma i sobretot esperar al nou calendari que pot patir alguna variació respecte al d'aquest any, però només direm que és un objectiu molt complicat i llarg, que durarà gairebé tot l'any i que requerirà, a banda de  força física, psicològica, ganes, motivació, suport logístic...també algo de temps lliure als caps de setmana, que esperem tenir. Un repte complicat però que ens fa molta il·lusió i que segur no afrontarem sols. De totes maneres, quan tinguem una idea més sòlida ja us la exposarem. 

Aquí els detalls de la cursa de Vilassar. No sembla molt exigent però no arribo amb bones sensacions físiques i la primera cursa després d'un parón sempre és una incògnita. Esperem fer un paper digne, com a mínim. 

CURSA VILASSAR DE MAR 10 KM

Distància: 10 km
Sortida i Arribada: Club Esportiu Aire - Ronda Catalunya, Cabrera de Mar
Hora: 10:00 h.


Agafa'm si pots



divendres, 24 de setembre del 2010

Calendari octubre 2010

Recuperats de la resaca de la Matagalls-Montserrat, em deixat enrere un mes de setembre molt mogut on em fet 3 curses, ni més ni menys, en tres caps de setmana consecutius. Tot i així, la competició segueix i ens espera un octubre també molt farcit de proves. Aquí us en deixem unes quantes que ens han cridat l'atenció i que semblen molt interessants. Si teniu més propostes, ens les podeu comentar directament a nosaltres amb un comentari o al correu agafemsipots@hotmail.com

XXX CURSA CIUTAT DE CORNELLÀ
Dia: diumenge 3 d'octubre
Lloc: Cornellà
Més informació aquí

CURSA SALOMON DE MUNTANYA NOCTURNA 
Dia: dissabte 2 d'octubre
Lloc: Muntanya de Montjuïc, Barcelona
Més informació aquí

V CURSA AIRE 10 KM VILASSAR DE MAR
Dia: diumenge 10 d'octubre
Lloc: Cabrera de Mar/Vilassar de Mar
Més informació aquí


17º MARXASSA 
Dia: dissabte 16 d'octubre
Lloc: St. Martí del Montseny - Mataró
Més informació aquí


MARATÓ + MITJA MARATÓ + 10 KM DEL MEDITERRANI 
Dia: diumenge 24 d'octubre
Lloc: Castelldefels
Més informació aquí


10 KM CROS DE SANTS
Dia: diumenge 31 d'octubre
Lloc: Barri de Sants, Barcelona
Més informació aquí


I MARATÓ DE MUNTANYA DE CATALUNYA
Dia: diumenge 31 d'octubre 
Lloc: Sant Llorenç de Savall
Més informació aquí




Agafa'm si pots

dimecres, 22 de setembre del 2010

Crònica Matagalls-Montserrat 2010

Aquest passat 18-19 de setembre va tenir lloc la 31ª Matagalls-Montserrat.
Havia arribat el dia D , la cursa més important de totes. Ens trobem els quatre de bon mati per anar cap a Barcelona, on agafem un bus que ens porta a la sortida de la marxa: Coll Formic. És un plaer veure l'ambient que es respira a la zona, amb més de 3000 persones. Un autèntic formigeig de gent.
Els quatre estem carregats de confiança i il·lusió i l'únic que ens preocupa és les condicions climàtiques, amb uns densos núvols que ens farien la gitza durant unes hores. Després d'una insistent pluja que barrejada amb les gèlides ràgefas de vent fan dura l'espera, sortim puntuals a les 17:30, mitja hora abans del que estava previst.
David, Joan, Max i Pol, a la sortida
El primer tram és sempre un pèl complicat ja que es produeixen aglomeracions, amb gent que ens avança corrent. Mica en mica anem fent km en un camí de sorra envoltat de prats verds i amb una espesa boira que ens impedeix veure més enllà d'uns deu metres. Mentrestant, en Joan decideix escapar-se i mantenir un ritme més alt, que li acabaria portant conseqüències. Passem el C1 i iniciem un baixada aparentment fàcil però que ens acabaria portant més d'un problema degut a l'aigua que mulla el terra. Relativament ràpid arribem a Aiguafreda. A partir d'aqui, i deixat enrere els carrers del poble, iniciem la primera pujada important. És llarga i dura i ens obliga a mantenir un ritme constant que no abandonem fins al Pla de la Garga, al control 2 (km 19,5). A partir d'aquí el camí pica lleugerament cap a dalt passant per Can Janot fins la Casa de la Rivereta. De moment els tres ens trobem físicament bé i força optimistes. Escoltant el Madrid i amb el frontal al cap, seguim endavant per arribar ja a la meitat de la marxa: Sant Llorenç de Savall. Malauradament ens serà de mal recòrd aquest moment ja que tan en Joan com en Max decideixen abandonar, per problemes físics al turmell (en Joan) i per una decaiguda psicològica inesperada (en Max). Així doncs ens quedem en solitari en  Pol i jo per encarar una segona part de la prova que és sens dubte molt més dura que la primera.
Aviat toca fer la primera pujada forta: el Coll de Grua. Una rampa de 5 km dividida en tres parts. Per sort a dalt ens espera un bon avituallament. El brou calentó entra perfecte a aquestes hores de la matinada, quan el fred apreta. En Pol diu estar bé de cames i pateix una mica dels peus. Com jo, doncs. Amb tot, arribem i passem el Collet del Queixal (km 64,7) per descendir una mica i arribar a l'entrada de Vacarisses. Allà ens trobem l'avituallament més agraït i més famós de tots: els famosos Donuts que acompanyats de galetes i Cola-Cao, ens omplen l'estòmac de bon matí (de fet encara no ha sortit el sol) i ens donen forçes per encarar els últims km i els més durs. Quan el físic està tocat, tot és psicològic. I tant!
Montserrat, de lluny

Tornem a entrar per camins de muntanya fins arribar a Monistrol, on un ja es prepara per la pujada final a la muntanya màgica. Amimats per veure que ja s'acaba i pel bon temps que portem, arribem a l'últim control (km 80,3) i pujem a bon ritme, sempre avançant gent, camí del Monestir, on ens rep una múltitud de públic. 18 hores apròximadament i marxa completada.
La satisfacció personal és inmensa, així com el cansament acumulat.




En positiu:
- L'ambient: Potser no serà la marxa més dura ni la més exigent (que ho és, i molt) però l'ambient que s'hi respira és únic i inigualable. Un plaer poder-hi ser.

- Els avituallaments: Tot i haver-hi 3000 participants i disputar-se gran part de nit, els voluntaris són encantadors i el menjar, tan sòlid com líquid, molt bo.

En negatiu:
- La climatologia: La pluja del migdia va fer que el terra de gran part del recorregut estigués mullat i dificultés el pas. A més, el fred va ser constant i notable.

- El grup: Una llàstima que dels quatre només poguessim arribar dos, sobretot per la il·lusió que tots hi teniem dipositat. En Joan ha pagat els problemes de turmell que ja portava arrosegant de fa temps. En Max, després d'un inici esperançador, va decaure psicològicament a Sant Llorenç. Tot i així, estem convençuts que tornaràn l'any que vé amb més força per ser d'una vegada Finisher.

Afaga'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More