Després d’arribar a Bra, Itàlia, fa tres setmanes ja hi ha hagut el temps necessari d’habituació i veure que les coses van millor del que un s’esparava per fi he trobat temps per poder actualitzar el blog. Deixarem de banda, perquè no sigui increiblement llarg, la banda d’estudis, amistats, nous companys i ens centrarem en la part esportiva.
Bra és una ciutat d’uns 30.000 habitants, no arriba als 40, es troba a 60 quilòmetres al sud de Torí i des del primer dia que vaig arribar i en vaig veure el mapa, vaig veure que no era una ciutat pensada per poder sortir a correr, disposa només d’una zona esportiva a on s’hi troben un parell de camps de hokey herba, les piscines, pistes de futbol i un hotel, en aquella zona és l’únic lloc on hi ha una mica un petit parc que a ull deu tenir un circuit d’uns 600 metres de recorregut, per tant desde que vaig arribar vaig veure que no tindria més remei que, si volia sortir a entrenar, hauria de ser fent-ho pel carrer. Durant la primera setmana no vaig sortir a correr, ja que tot just havia arribat i em volia primer conèixer la ciutat, així que no va ser fins a la segona setmana que em vaig calçar les bambes de correr i vaig sortir a entrenar per primera vegada, no se exactament quina és la distància que vaig recórrer, però tampoc tenia la intenció de fer una sortida llarga, simplement volia sortir a correr una mitja horeta per mirar què tal es corria per ciutat. Per sort, el tràfic no és molt abundant com en una gran ciutat i es podia correr perfectament per la mateixa “carretera” per on passen els cotxes, i no per la borera, molt més malmesa en alguns trams que no pas per on han de passar els cotxes, així que després d’uns 5 km més o menys, com a màxim, fets a un ritme bastant alt, que em va sorprendre fins i tot a mi, vaig tornar a casa per duxar-me, havent complert així el primer entrenament, i amb bones sensacions, ja que no sabia si dues setmanes sense fer res després de la Matagalls-Montserrat serien massa, al dia següent vaig comprovar que el ritme que vaig dur (uns 18 minuts al final) va ser massa elevat per no haver fet res durant aquestes dues setmanes i vaig notar-me algunes petites agulletes que van desapareixer al dia següent.
Pel que fa a la part competitiva venia aquí desconeixent si hi hauria algunes curses per els pobles i ciutats del voltant i de moment se només que a mitjans de novembre hi ha la Mitja Marató de la ciutat, i que mes endavant n’hi ha una altra, l’objectiu és mirar si arribo amb unes condicions suficients per intentar afrontar el que seria la meva primera mitja, ja es veurà mes endavant.
PD: a la següent actualització intentaré d’adjuntar alguna foto, sobretot del balcó dels veins de sobre, des d’on oneja una bandera del barça! :)
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada