Bé, la veritat és que aquesta setmana em estat d'allò més ocupats amb els estudis i em tingut temps per ben poca cosa. Entre treballs, classes, examens, congresos (en el meu cas) és difícil tenir temps lliure, ja sigui per entrenar una mica o per actualitzar el blog. Avui, l'agenda de coses per fer també estava plena tot el dia però avui és un dia especial, així que no costa res fer-hi un forat per tenir una estona lliure.
Avui, 21 d'otubre, el meu company de blog i sobretot el meu amic, en Max, fa anys. I no qualsevol xifra. En fa ni més ni menys que 18! Això és per tant motiu de celebració, perquè com la gent sempre diu: els 18 només es fan un cop a la vida. Com ja sabeu i vam poder veure en un dels últims posts que vam publicar (desde terres noves), en Max està actualment a Itàlia estudiant (o això suposem jeje) en una bona i prestigiosa Universitat prop de Turí. Això fa que no el puguem felicitar en persona i ho haguem de fer a través d'internet.
És per aquest motiu que faig aquest post, més pobre de l'habitual, és veritat, però que és obligat. En Max és un gran redactor, un gran corredor (que millorarà les seves marques, segur!), un gran fan del barça i moltes altres coses. Però tambés és un grandisim amic, i per sobre d'això, una millor persona. No posarem totes les qualitats d'ell perquè ens hi podriem estar una bona estona però al cap i a la fi, ja els sabem. Avui doncs, hi ha un motiu més important per no parlar de res d'esport, que és el tema habitual d'aquest blog (i que ho continuarà sent, lògicament).
En fi, aquest post és un petit regal per en Max. Com dirian alguns: YOU'LL NEVER RUN ALONE.
Una abraçada des d'aquí i esperem que tornis aviat, per compartir molts km.
Complimenti!
Agafa'm si pots
 |
| Apostoflan |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada