OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Crònica: La Marxassa 2010

Aquest dissabte 16 d'octubre s'ha disputat La Marxassa 2010 que organitza l'Agrupe de Mataró. Cal dir que aquesta prova sempre ens ve de gust fer-la ja que és la de casa i sempre se li té més estima.

A les 5 de la matinada ja ens trobàvem en Pol, en Gerard, l'Oriol, en Pere i jo, en David, per anar a Sant Simó a agafar el bus que ens portaria a la sortida, a Sant Martí del Montseny. Un cop arribem, toca la foto en grup de rigor i som-hi, que ja comença. El primer tram és sempre complicat, no per la dificultat tècnica de la baixada, sinó per l'aglomeració de gent que es forma degut a l'estret camí pel que em de passar. Fa un fred que pela i és important entrar ràpid en calor. Els primers km són força irregulars en què anem agafant ritme abans d'encarar la primera pujada significativa, no gaire dura. Ja de dia i amb l'estómac buit reclaman alguna cosa sòlida, arribem al primer avituallament (km 11) a les 9 h. En aquest punt està permès quedar-si una certa estona ja que tan el menjar sòlid (donuts, galetes, xocolata) com el líquid (cafè, cola-cao) entren molt i molt bé.

Després d'haver agafat suficient forçes, toca fer la baixada fins a Sant Celoni, el següent avituallament. De moment tots cinc anem bé físicament i això ens fa cometre segurament el pitjor error que podíem fer i que pagarem més endavant. Ens posem a còrrer en molts trams de baixada tot i la quantitat de km que encara ens queden per davant. Així, arribem amb aproximadament dues hores al segon control. Aquí prenem molt sucre (llaminadures) i fruit de l'esforç realitzat anteriorment, alguns (la majoria) utilitzen el reflex per disminuir el dolor que ja comença a sorgir a diferents parts del cos. Estant-hi més estona del que és habitual, marxem per tal de fer la segona pujada del recorregut, fins a Sant Martí del Montnegre. A partir d'aquí tots ja començarem a pagar les conseqüències de l'error que em comès. Després d'un primer tram suau on el que més molesta és el terra, que està molt fangòs, la segona part ja resulta més dura i provoca que ens començem a dividir. Així doncs, ens plantem en Pol i jo al tercer control, el vermut (km 34), que ens serveix per hidratar-nos i per veure sorpresos com a banda d'aigua o coca-cola, també et pots servir una mica de Martini. Just quan ens disposem a marxar, arriben l'Oriol, en Gerard i en Pere, que han portat un bon ritme.

Amb l'equador de la prova fet arranquem camí de Vallgorguina, on ens espera una bona butifarra. En teoria els km fins a arribar-hi són tots de baixada i passen ràpid. Però, no sé si per la gana o perquè simplement ho diuen per animar-nos, el camí es fa llarg i té més d'una pujada. Tot i així, al voltant de les 15:15 estem ja dinant a Vallgorguina. Decidim prendre'ns-ho amb calma i disfrutar de la botifarra i els postres abans de començar sens dubte el tram més difícil i cansat de la marxa: la pujada al Santuari del Corredor. Sortim doncs  després d'haver menjat de gust i encara no veiem arribar els altres tres components del grup.

Decidim en Pol i jo fer una pujada ràpida amb un ritme constant, per tal de retallar temps i arribar com més aviat millor a dalt. Tot i la duresa general i la suada que fem, aconseguim el nostre objectiu arribant a l'avituallament de la llimonada a les 16:45. Ens trobem al km 48,6 i tot el que queda fins arribar a Mataró és de baixada.

En Pol i en David, a l'arribada
Uns minuts de descans i començem a baixar per un tram de pista de 10 km que, tot i ja saber-ho, sens fa igualment molt pesat. Les forçes van escasses i la monotonia del recorregut tampoc ajuda. Finalment però ens plantem al control de l'Ermita de St. Martí de Mata, a només 5 km de l'arribada. Ens alimentem una mica i cap abaix, que això ja està. Sense portar un bon ritme però sent constant, fem el que resta de camí (penúltim avituallament i les Cinc Sènies) i arribem entre bromes, per uns adelantaments que ens fan a últim moment i que considerem (en broma lògicament) antiesportius. Són les 19:30 (com l'any passat) i rebem la medalla i com a novetat d'enguany, un buff.

A les 21:25 arriben en Gerard, l'Oriol i en Pere, que tot i l'esgotament han acabat amb un bon temps, comptan també que pels dos últims és la seva primera participació.


En positiu:

- Els avituallaments: Una vegada més són excel·lents en qualitat i en abundància. Sobretot a destacar el primer de l'esmorzar i el dinar. A més, concretament a en Pol i jo, ens agrada especialment el de l'Ermita, on hi ha uns carquinyolis impresionants. Com a punt negatiu, això sí, la llimonada del Corredor que és realment àcida i que com a mínim a nosaltres no ens agrada gaire.

- Els obsequis: Ja que a la majoria de marxes dónen una samarreta tècnica, és una bona elecció que en aquesta donguin una medalla, que cada any té el mateix disseny però hi canvia la imatge frontal. A més, com a novetat, en aquesta edició hi han donat un buff de la marxa que anirà molt bé per l'hivern que s'acosta.

En negatiu:

- El plantejament: La idea que teniem de la marxa (alguns de nosaltres, còrrer en alguns trams) la vam portar a l'extrem. Còrrer al principi, encara que només fos uns km, ens va perjudicar posteriorment, a uns més que a altres.




Així doncs, i dsprés d'aquesta prova, sembla que pel que fa a marxes ja s'ha acabat la temporada d'enguany. Han sigut tres proves (Gràcia-Montserrat, Matagalls-Montserrat i La Marxassa) molt maques que ens han fet acumular un total de 146,6 km i 43 hores. Esperem que l'any que tot això augmenti, perquè de fet, el nostre principal objectiu de cara l'any 2011 - que l'explicarem pròximament - hi està directamen relacionat.


Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More