OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

diumenge, 27 de febrer del 2011

Cabrilenca: quan les aparences enganyen

Avui tocava cursa després de vàries setmanes de descans, però no d'asfalt, de muntanya: la Cabrilenca. Feia molt que no trepitjàvem els boscos en una competició i en Pol i jo (BATAC TEAM) em volgut aprofitar l'ocasió. Per tot el que havíem vist i llegit, anàvem amb la idea de fer el circuit llarg de 20 km majoritàriament corrent (ja que es podia escollir entre caminar i córrer, com podeu veure al cartell de la prova). El fet que fos una caminada popular no competitiva feia pensar que seria una bona matinal per córrer a gust  entre lleus desnivells i recordar antigues sensacions. Però les aparences moltes vegades enganyen i aquesta ha sigut una clara demostració. Està clar que minuts abans de la sortida no érem conscients del que ens esperava a continuació.



Decidim sortir a les 7:37 del matí (la sortida era oberta de 7:30 a 8:00) per no trobar excessiva gent i poder anar més còmodes. És fàcil distingir les persones que faran el circuit curt i caminant de les que faran el llarg i corrent. Hi ha més nivell del que ens esperàvem. Sortim caminant a pas lleuger del poble fins a entrar ja a la muntanya, on ens posem a córrer. Ja d'entrada una forta pujada que com a mínim a mi (tampoc és molt difícil) em fa suar de valent. La veritat és que no fa fred ni calor, temperatura agradable. Els primers kms són més durs del que es podia esperar i es veuen dificultats per l'aglomeració de gent que es produeix en alguns camins o corriols estrets on és difícil avançar. En Pol, que tenia el dubte de com li respondria el genoll (tocat des de ja fa uns quants mesos), comença a tirar fort i tot i l'intent de seguir-lo, decideixo anar al meu ritme conscient que segurament més endavant ens tornarem a trobar.
Mentrestant ens trobem amb una sorpresa en el recorregut: passem per torres elèctriques, cosa que significa pujades i baixades dures i força desgast. Així arribem al km 8 aprox. on hi ha situat el primer avituallament. Aquí ja ens adonem que la cosa va més en serio del que ens pensàvem.

Seguim enfilant camins i toca passar per corriols estrets plens d'arrels que no fan res més que clavar-se a les cames i molestar. Tot en pujada, és clar. Per sort ve un ratet de baixada que serveix per alleugerar una mica les cames, que no per descansar. Un fet curiós és que durant tota la prova anirem creuant-nos amb corredors que també van a un ritme semblant al nostre però que lògicament, també pateixen i suen de veritat.

En Pol i jo, a l'arribada
Després d'una estona "planera", toca tornar a la realitat. Abans d'arribar al segon avituallament (km 15), ens apareix una pujada d'allò més dura, ben llarga i vertical.

Altre cop retrobats a l'avituallament, encarem els últims cinc kms de la prova. El que no sabem però és que ens queda el pitjor: la pujada a Burriac per la mateixa banda que a la Burriac Atac. La pujada, com l'altre vegada, sens fa realment dura ja que en certs moments sembla fins i tot que s'hagi d'escalar. Un cop a dalt i sense cap mena de descans, toca baixar. Aquí tampoc ens podem relaxar perquè tal i com és el terra, és fàcil torçar-se el turmell. Quan arribem a una zona plana, sorpresa. Encara queda un últim regal. Dues pujades que també ens sonaven de la Batac.

Suats i cansats trepitgem asfalt i ens posem a córrer fins a creuar l'arc d'arribada. 2 hores 55 minuts. La botifarra i un Aquarius ens ajuden a recuperar forces.

Notes positives:

- Un bon dia amb temperatura agradable per gaudir de la muntanya, tot i les previsions de pluja que hi havia.
- L'ambient familiar de la cursa, que sempre és d'agrair.
- Senyalització molt correcte durant tot el recorregut que feia difícil perdre's o equivocar-se de camí.

Notes negatives:

- Una caminada molt més dura i exigent del que ens podríem haver arribat a pensar. Comparable sens dubte a la Burriac Atac.

Perfil de la cursa

Agafa'm si pots

diumenge, 20 de febrer del 2011

Temps per altres coses

D'entrada dir que a partir d'ara intentarem actualitzar més sovint el blog, aprofitant que s'acosten curses. Entre que aquest mes de febrer és pobre en competicions i la falta de temps, no ha sigut possible postejar més. Però això canviarà. 

A la espera que arribi març i abril, dos dels mesos més intensos de l'any, és temps de descansar del final de temporada però també de posar-se les piles de cara a la nova que comença i que, de fet, ja ha començat.
És temps de passejar-se pels blogs de companys runners, de buscar noves curses i d'anar quadrant el calendari com si fos un trencaclosques. Alhora per això és temps d'entrenar i de posar el cos a punt de cara a les pròximes curses que s'apropen. Com l'any passat, el març és un mes interessant on, en teoria, sumaré dos curses, les dos molt a prop de casa. El plat fort vindrà a l'abril, on en podria fer fins a quatre, és a dir, una cada cap de setmana del mes. De moment però pas a pas.

Com que s'acosta Caldetes...

Aquest descans a la primera meitat de febrer l'he compensat amb vàries sessions al gimnàs, treballant diversos grups de musculatura, que també és una part important. La idea és que aquestes sessions de gimnàs complementin els entrenaments i en pugui fer unes dues o tres a la setmana. Complicat.

Recordant vells temps... que tornaran

També volia comentar que l'objectiu que vaig explicar en l'últim post sobre la Copa Catalana de Caminades de Resistència s'ha complicat i molt. Per què? El sistema per guanyar la Copa ha canviat aquest any i s'ha complicat més. Ja no hi ha puntuacions per cada una de les marxes sinó que per tal d'aconseguir la Copa és necessari puntuar en totes les marxes del calendari. Això fa que no puguis renunciar a alguna d'elles com podies fer fins ara sinó que has de participar en totes i cada una d'elles. Per calendari, transport i diners, és fa realment molt difícil, com a mínim per a nosaltres.

Seguirem informant d'objectius i metes més endavant!

David

divendres, 11 de febrer del 2011

Definits els principals objectius

Després d'una dura època d'exàmens arriba una mica de descans per poder, entre d'altres coses, pensar en els que han de ser els principals objectius d'aquest any 2011. Tot i que fa gairebé un mes exacte ja vam fer un post parlant de reptes i il·lusions, sempre hi ha ganes de pensar-hi una mica més i d'afinar i concretar una mica més els objectius més importants.

Pel que fa a les curses, el planning és realitzar, en principi, tres mitges (la ja feta Barcelona, Maresme i Mataró) més alguna altra que pugui descobrir sobre la marxa i sigui atractiva. Regularment i intentant sumar mínim una al mes, aniré fent curses de 10 km. Això és complementarà amb alguna cursa de muntanya, amb menció especial per la Burriac Atac, que tornarem a repetir si tot va bé pel setembre ja que ens va deixar molt bon gust l'any passat.

A banda de tot això, cal parlar del que seran els dos principals objectius de la temporada, ambdós relacionats amb les caminades de resistència per la muntanya. Com ja vam comentar, al juliol es disputarà la Núria-Queralt, una de les marxes més dures del país amb 95 km i 10.000 metres de desnivell acumulat. Sens dubte el nivell d'exigència és molt elevat i suposa un repte a l'alçada de pocs.Però amb unes quantes marxes a l'esquena i amb una mica d'experiència acumulada, creiem que estem capacitats per, com a mínim, intentar-ho. Segur que un cop allà i motivats al 100 %, l'objectiu d'acabar continuarà sent igual de difícil però una mica més a prop.


I a part de la N-Q, l'altre gran repte serà aconseguir la Copa Catalana de Caminades d'Alta Resistència (CCCAR). Enguany la FEEC ha dividit les marxes en dos copes diferents: Resistència i Alta Resistència. Això fa s'hagin de fer menys marxes per aconseguir la Copa, tot i que la dificultat seguirà sent bastant alta. Nosaltres ens em fixat com a objectiu aconseguir la segona i més complicada. Amb un total de 10 marxes, aquestes no baixen dels 62 km (excepte la del Montseny) i van des del març fins a l'octubre. Com que encara no sabem la puntuació que tindrà cada marxa, haurem d'esperar a fer el calendari. És possible però que comencem amb la segona de la Copa, la Marxa "pels camins dels matxos" a Torelló el 17 d'abril. A mesura que anem decidint ja us anirem avançant informació.

Calendari de la CCCAR


David

dissabte, 5 de febrer del 2011

Comença febrer

Desde la cursa dels nassos que no actualitzava, no per falta de ganes sino més aviat per falta de temps, vaig tornar cap a Itàlia el 8 de gener i gairabé des d'aleshores vaig estar tancat estudiant per les setmanes d'examens que tots em hagut de passar, però bé, ja finalitzades i esperem que hi hagi més temps, tant per actualitzar, com per sortir a correr si el temps ho permet.

Durant aquestes setmanes ha estat difícil el fet de poder sortir a entrenar, temperatures baixes que et fan preferir quedar-te a casa, falta de temps que havies de dedicar a l'estudi, i sobretot les nevades de l'última setmana que si que fan impossible o si més no, molt difícil el fet de sortir a correr, però bé, no tot són males notícies i evidentment sempre es troba temps per sortir a fer alguns quilòmetres i farà qüestió d'una setmana i mitja vaig sortir a fer una escapada en dejú, era una cosa que tenía moltes ganes de fer desde fa temps i volia veure'n el resultat, un día, després de llevarme al migdia i veure que fèia molt bon temps vaig decidir calçar-me les sabatilles esportives i sortir a correr una mica abans de dinar, les sensacions, al començament bones, però amb el pas dels quilòmetres es nota com les cames et pesen més per falta d'ingesta d'aliments, però vaig decidir que ho hauria de repetir, ja que sempre et queda el dubte de si el temps desde l'última ingesta era l'adequat o si va ser cosa només d'aquesta sortida puntual, així que tan bon punt el temps ho permetí ja hi ha assignada al calendari una sortida en dejú per poder comparar. Esperem que el temps ho permeti i que es pugui reprendre una altra vegada, regularment, l'activitat esportiva que durant aquests mesos de fred no ha pogut ser tant possible degut al fred i la neu.

Pel que fa a objectius encara no hi ha cap cosa definida exactament, segueixo amb l'esperança de poder competir en el triatló del més de juny a Mataró i poder seguir sumant quilòmetres durant aquests mesos, anirem informant de ben segur!


Campus de la universitat



Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More