OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dimarts, 29 de gener de 2013

"Que no es torni a repetir, sisplau" (29-01-13)


Permeteu-me que parli d’handbol. Diumenge la selecció espanyola va proclamar-se campiona del món amb tota justícia davant Dinamarca (35-19). Va ser una exhibició i una mostra de poder espectacular, que ni els més optimistes –jo vaig seguir tot el Mundial i apostava per una victòria danesa- podien imaginar. L’or espanyol permet fer més d’un anàlisi.

D’entrada, en el purament esportiu, és el triomf d’un conjunt, d’un equip que ha sabut unir forces per endur-se un torneig en el que no era el màxim favorit. És la consagració d’uns –Tomàs, Sterbik, Aguinagalde o Cañellas-, la gairebé o definitiva retirada d’alguns pocs –Rocas i Entrerríos- i el pas endavant d’altres –com Guardiola, Viran Morros o Valero Rivera, excel·lent el seu Mundial-. És també, un homenatge a l’entrenador amb més èxits de l’handbol mundial. Un Valero Rivera que, amb aquest, suma 71 títols com a entrenador entre el Barça i la selecció. 8 com a jugador. Es diu aviat.

L'equip aixecant el trofeu   Foto: europapress.es

D’altra banda, la gesta dels hispanos ha permès que, durant uns dies, aquest esport aparegués en les portades dels diaris, encara que fos amb un requadre petit a un lateral. Són vàries les veus que he sentit que es pregunten si, arran del triomf, la Lliga Asobal  tindrà a partir d’ara un paper més accentuat en la informació esportiva. El monopoli futbolístic que exerceixen els mitjans de comunicació fa que es doni més bombo a les relacions sentimentals dels jugadors del Barça que a les diverses competicions poliesportives. I per a mostra, un botó. L’Sport té, entre setmana, 40 pàgines –excepte si hi ha partit del Barça, que augmenta a 48- i sempre fa el següent repartiment:

- 28 pàgines de futbol
- 8 pàgines d’altres esports
- 4 pàgines fixes: portada, contraportada, antepenúltima i penúltima pàgina (amb programació de TV i una entrevista)

Molt equitatiu, vaja. L’Sport ahir, arran del triomf espanyol, va dedicar tres pàgines a l’handbol. M’imagino la conversa entre els membres de poliesportiu (amb l’expert Eusebi Brosa) i els caps del diari:

- Membre de poliesportiu: Necessitem tres pàgines per el partit.
- Cap de diari: Bé... endavant. Però que no es torni a repetir, sisplau.

Això, que no es torni a repetir, no fos cas que no podem informar de les noves botes d’un jugador o de què ha sigut el primer que ha menjat en Milan Piqué.

Personalment, crec que l’Asobal seguirà igual de marginada, amb el mateix (poc)protagonisme que abans i amb la fuga de cracks espanyols a altres lligues. És una autèntica pena. Perquè m’encanta l’handbol i aquests dies he gaudit com un nen. I quan parlo de l’handbol, parlo també –en major o menor mesura- de l’atletisme, el triatló, l’hoquei patins, el tenis o el ciclisme.


David
Agafa'm si pots

diumenge, 20 de gener de 2013

I per què no?

Els problemes estomacals que porto arrossegant des de fa... (no ho sé, però ve de lluny, deixe'm-ho en "fa molt de temps") m'han fet reflexionar i m'han posat en una disjuntiva, que se m'ha plantejat ja vàries vegades: el meu cap diu que he de parar i no tornar a fer curses fins que definitivament sàpiga quin és el problema i quina la solució. I entrenaments, fer-ne només aquells dies que les molèsties siguin mínimes. El meu cor, les meves ganes, em fan sortir a córrer en dies que realment el millor seria quedar-se a casa. 
En tots aquests mesos m'he endut bastantes decepcions: vàries curses que, tot i estar-hi inscrit, no he pogut fer-les perquè era patir innecessàriament (la primera va ser la Burriac Xtrem el 2011) i, sobretot, molts entrenos en què he acabat maleint-ho tot, a vegades amb ràbia i ganes de plorar, perquè veus com, després de només 25 minuts corrent i a ritme lent, has de parar perquè l'estómac testà dient que ja n'hi ha prou. I així segueixo. Segur que alguns esteu en una situació semblant a la meva.

Avui, en canvi, he acabat satisfet. Amb la guerra que m'estava donant l'estómac aquests últims dies, sortir a entrenar estava descartat. Però, aquest matí, el meu germà Albert m'ha proposat anar a fer uns quilòmetres i no he pogut dir que no. O, més ben dit, he volgut dir que sí. Que carai. 

Corredors acabant la Marató  Foto: Sonriendo.wordpress.com

Pel camí ens hem trobat amb un company, en Toni. I m'ha agradat el que ens ha explicat. Ell va començar a córrer molt puntualment però, com la majoria, va començar a agafar-li el gust i a fer-se d'aquestes sortides puntuals una rutina. Amb una mica de preparació, es va apuntar a la Mitja de Granollers. El següent pas va ser la Taga 2040 Evo -27,5 km per muntanya- i, poc després, la Behobia San Sebastián. Avui, m'ha explicat que s'ha apuntat a la Marató de Barcelona d'aquest març. "A veure què passa i com va la cosa, s'ha d'intentar". Imprudent? No pas. Veient les curses que ha fet, es pot dir que té un mínim de garanties per afrontar-la amb seguretat. I, en el moment en que ens l'hem trobat, portava ja 23,5 quilòmetres, i anava a pels 30 i poc. "He pensat de fer una tirada llarga, a veure com em trobo". Vaja, que preparar-se s'està preparant. 

M'agrada la seva valentia. Ha fet poques curses i no fa massa que córrer. Però vol fer una marató i la farà. I com ell, milers de persones que el 17 de març estaran pels carrers de Barcelona enfrontant-se a un repte majúscul. Demostrant que s'ha de ser valent.

Jo, de moment, estic fent més cas al cor. Surto a córrer tot i saber que patiré, tot i saber que l'estómac després m'ho farà pagar. Tinc entre cella i cella fer una mitja al març. No m'hi he apuntat encara, i confio -que il·lús- que la prova que em faré a finals de gener sigui la última i la definitiva. Però, si no ho és, crec que m'hi apuntaré igual. I per què no?


David
Agafa'm si pots

dijous, 17 de gener de 2013

Calendari de curses gener i febrer 2013


GENER

10 KM MOLLET DEL VALLÈS

Dia i hora: Diumenge 20 - 10:30 h.
Lloc: Mollet del Vallès (Avinguda del Parc)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí     [Inscripcions obertes]





CURSA BARRI DE SANT ANTONI

Dia i hora: Diumenge 20 - 9:30 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



MITJA MARATÓ CIUTAT DE TERRASSA

Dia i hora: Diumenge 27 - 10 h.
Lloc: Terrassa (Passeig 22 de Juliol, alçada de la rotonda del C/ Puig i Cadafalch)
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí     [Inscripcions obertes]



SANTI CENTELLES 5 KM

Dia i hora: Diumenge 27 - 10 h.
Lloc: Terrassa (sortida a l'Av. 22 de juliol, cantonada amb C/ Salmerón i arribada al Plà de l'Apotecari).
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí


10 KM VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Dia i hora: Diumenge 27 - 10 h.
Lloc: Vilafranca del Penedès
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE L'ERAMPRUNYÀ

Dia i hora: Diumenge 27 - 10 h.
Lloc: Gavà (C/ 8 de març)
Distància: 21,5 km (muntanya)
Més informació aquí





FEBRER

CURSA DE MUNTANYA DE MONT-RODON

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:00 h. 
Lloc: Matadepera (Plaça del Casal de Cultura)
Distància: 13,5 km - 600 metres desnivell positiu (muntanya)
Més informació aquí




MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:50 h. 
Lloc: Granollers (Arribada al C/ Francesc Macià, davant del Pavelló d'Esports)
Distància: 21,097 km / 5 km (asfalt)
Més informació aquí



BADALONA RUNNING MEMORIAL LUIS CONDON

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h.
Lloc: Badalona (Rambla del Gorg)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



CORRO CONTRA EL CÀNCER

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:00 h.
Lloc: Sabadell (Parc Catalunya)
Distància: 5 km (cross)
Més informació aquí




CURSA MUNTANYA DE CASTELLBISBAL

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h. (25) / 10:15 h. (13)
Lloc: Castellbisbal (Pabelló Esportiu de l'Illa Esportiva)
Distància: 25 km/ 13 km (muntanya)
Més informació aquí




MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:00 h.
Lloc: Campdevànol
Distància: 42,195 km (5.400 m. desnivell acumulat) / 16 km (1.800 m. desnivell acum.) / 9 km (1.000 m. desnivell acumulat) (muntanya)
Més informació aquí


MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:45 h.
Lloc: Barcelona (Passeig Pujades)
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí



CORRE AMB L'APEL·LES! CURSA SOLIDÀRIA

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.
Lloc: Hospitalet de Llobregat (Plaça dels Cirerers)
Distància: 10 km / Milla-1,609 km (asfalt)
Més informació aquí




CROS DE RUBÍ

Dia i hora: Diumenge 17 - 09:00 h.
Lloc: Rubí (Bosc de Can Oriol)
Distància: Cursa Open 5 km/ Curses federatives (cros)
Més informació aquí




MARATEST

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.
Lloc: Badalona (Av. Alfons XIII cantonada c/ Pau Claris)
Distància: 15 km/30 km (asfalt)
Més informació aquí



BOTIFARUNNER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.
Lloc: La Llacuna (Plaça Major)
Distància: 22,3 km (muntanya)
Més informació aquí



CABRILENCA

Dia i hora: Diumenge 24 - 7:30 a 8:00 h.
Lloc: Cabrils
Distància: 12 km/ 18 km (muntanya)
Més informació aquí



MARATÓ I MITJA MARATÓ DE LES VIES VERDES

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.
Lloc: Sortida a Girona i Arribada a Sant Feliu de Guíxols
Distància: 42,195 km/ 21,097 km (muntanya/pista)
Més informació aquí



10 KM I MITJA MARATÓ DE BALAGUER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:30 h.
Lloc: Balaguer (C/Urgell, davant el complex esportiu)
Distància: 21,097 km/ 10 km (asfalt)
Més informació aquí




Agafa'm si pots

diumenge, 13 de gener de 2013

Asics Noosa Tri, més que colors i dibuixos

Els reis -en forma de germà, concretament- em van portar unes noves companyes de fatigues. No és que les que tinc ara estiguin malament -crec que encara poden durar-me forces mesos- però si es pot tenir un recanvi, millor que millor. Concretament són les Asics Gel Noosa Tri 8. Sí, aquelles tan cridaneres i llampants. Divendres les vaig estrenar amb 14 quilòmetres i la veritat és que vaig tenir bones sensacions.



Sempre m'havien cridat l'atenció -com la majoria, suposo- pel seu disseny atrevit i els seus colors, pels seus cordons -un de cada color-, pels seus petits dibuixos... Però, és clar, el que realment és important en una bamba és la seva sola, el seu amortiment o la seva puntera i no pas els colors, que tot i cridar-nos l'atenció, al cap i a la fi només són un element secundari -que tot i així moltes vegades és decisiu a l'hora de seleccionar unes o altres-.

Fins ara només he portat dues bambes i una de les dues, les Asics Trainer, m'agraden moltíssim. Molt còmodes, resistents, lleugeres... Un guà, vaja. Les Noosa són semblants, però amb alguna diferència.

Pel que fa al disseny, destaca per la seva varietat de colors i el seu disseny. Taronja, verd, blau, negre, groc, lila, vermell i blanc. I tots aquests, en diferents tonalitats. Tots barrejats entre ells. I, a més, els seus dissenyadors -japonesos- hi incorporen dibuixos. Aquest model des del seu origen està fet especialment pel triatló. És per això que en diversos racons s'hi poden veure triatletes nedant, pedalejant i corrent. Fins i tot la bamba porta uns cangurs de Kona -el paradís del triatló- i unes paraules a la puntera. En definitiva, és d'aquelles bambes que no deixa indiferent a ningú. O t'enamoren o les cremaries a la foguera de Sant Joan.



Però deixant de banda l'estètica, les característiques de les Noosa Tri 8 no disten gaire de les de les Tri 7. 
Amb un pes d'aproximadament 275 grams -gairebé igual que les Trainer-, el model és mixta no radical, tan per a entrenaments exigents com per competicions suaus. 

Perfil:

- Corredor neutre o amb lleugera pronació.
- Realment serveixen per a totes les distàncies, tot i que depenent del ritme, sobretot van bé per a 10 km. Això sí, és recomanable no utilitzar-les en ritmes més ràpids a 3:45 min/km. 
- Tot i estar fetes per a triatletes, evidentment són totalment aconsellables per a corredors "a seques".

Característiques a destacar:

- És una de les millors bambes del mercat pel que fa a ventilació, sobretot en la part davantera amb una doble malla que assegura el pas de l'aire i la frescor. Molt transpirables. Però atenció que les tires d'una bamba no només serveixen per posar-hi colors i dibuixos sinó que són essencials per a l'ajust, donant força i resistència.


- S'adapta i s'ajusta molt bé al peu.
- S'agafa perfectament a tot tipus de terrenys -tenint en compte que no es poden portar per muntanya-.


- Gaudeix d'una gran durabilitat.
- L'amortiment -Asics en aquest aspecte lidera el mercat-, basada en el "Gel", que en el cas de les Noosa està present tan al davant com al darrere, tot i que només es visualitza al taló. Aquest gel està complementat pel Solyte -derivat de l'espuma EVA-  i el DuoMax (present al voltant de l'arc central).


- Pel que fa a la torsió i flexió, se n'encarrega el Propulsion Trusstic, una peça molt resistent i dura que està situada just al mig de la sola, que proporciona al corredor seguretat. Realment dóna la sensació que la bamba no cedeix amb facilitat.


- Un altre element important és l'I.G.S. -Impact Guide System-, situat a la part del taló i que permet guiar la petjada, de manera que la mateix bamba s'encarrega de seguir el millor sentit a l'hora de córrer, evitant una mala trepitjada del peu.


- Els cordons, a banda de ser un de cada color, són tradicionals, com els de totes les bambes. Però, quan un adquireix les Noosa, també et ve de regal un pack de cordons elàstics - a l'estil Salomon-, perquè el corredor pugui escollir quin sistema li és més còmode.

Aquest anàlisi, tot i que és específic de les Noosa Tri 8, es pot aplicar a moltes altres bambes Asics ja que moltes de les seves característiques aquí citades estan presents en models com Trainer, Kayano, 2170, Nimbus...

L'experiència permet provar diferents marques i models i comparar. Tot i la meva curta carrera, en breu podré comparar les Trainer amb les Noosa. Ja us diré el què!

Fotos: pròpies


David
Agafa'm si pots

dijous, 3 de gener de 2013

Un altre any igual...que bé!

La vida sovint ens porta a canviar d'hàbits amb freqüència i a deixar de fer coses que, tot i que ens agradaven, hem anat anat oblidant per les circumstàncies. Però hi ha tradicions que no s'obliden. Una d'elles és córrer l'últim dia de l'any. Amb el d'enguany han sigut ja quatre els anys que tan en Max com jo hem corregut la Cursa dels Nassos

Aquest any ens acompanyaven l'Oscar i en Niko, que també comencen a ser uns habituals. Cap de nosaltres arribava amb gaire confiança a la cursa i els dubtes planejaven en l'ambient. Però, com que al cap i a la fi tampoc ens hi juguem res, tots arribem una mica més relaxats a la línia de sortida. Però amb els dubtes permanentment sobre el cap. Per sort, els resultats finals van ser diferents a les previsions inicials. 

Els 4 fantàstics, abans de la cursa  Foto: corredor "X"

Tot i no estar físicament al nivell dels corredors del meu calaix -taronja-, vaig sortir fort, no fos cas que una munió de centenars de corredors em passés per sobre. El primer quilòmetre el vaig passar en 4:20 aprox. i el segon en 4:15. Massa ràpid. Però les cames m'estaven responent i vaig decidir seguir així. Al km 3 em vaig trobar, com no, amb en Jaume Bachs -me'l trobo cada any!- i vam compartir cursa fins al km 6, moment en què ens vam separar. Al km 7 vaig començar a patir i preveia una espectacular punxada en els dos últims km's. Però, sorprenentment, vaig aguantar i, pel temps, crec que el ritme va ser força constant. Temps final de 41:38, a 16 segons de marca personal. Tenint en compte que no anava a aquests ritmes des de l'octubre i que l'estómac segueix fent la guitza, no em puc queixar.

El següent en arribar va ser en Niko, que va fer un excel·lent temps, batent la seva marca personal, deixant la en 46:16. Tot i patir al final amb una llaga -té una íntima relació amb les llagues i ampolles jeje- va mantenir el ritme. Segueixo pensant que baixarà de 45 minuts en breu. 
L'Oscar també va patir, ell amb el 'flato' -també té una estreta relació amb el 'flato'- però tot i així va arribar en 47:52. Està agafant constància en els entrenos i baixarà el seu temps d'aquí poc, segur.
I finalment en Max va fer 48:36. Té molt de marge de millora i ha decidit prendre-s'ho seriosament -l'objectiu esportiu que em va confesar em va il·lusionar-, així que aposto que a la pròxima cursa de 10 km fa marca personal. M'hi jugo una truita de pèsols, com diria el mestre Puyal.

Castillejo, el guanyador, amb Fifa i Ibrahim, 2º i 3º  Foto:rubitv.cat
Ara ve un gener carregat, com a mínim fins a mitjans de mes. Els exàmens finals de la Universitat passen a ser el més important i s'hauran d'aprofitar els forats que hi hagi de temps lliure entre estudi i estudi per entrenar. I el que l'estómac em permeti, clar. Segurament, no faré cap cursa i la primera de l'any podrien ser els 10 km de Badalona, al febrer. Després, depenent de com estigui físicament, tinc un parell de curses en ment. Però decidiré sobre la marxa.

Bon any 2013!!


David
Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More