OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dilluns, 15 d’abril de 2013

Una progressió que motiva

Quatre caps de setmana seguits amb curses i ja estic a la meitat. És el calendari d'aquest mes d'abril. Es podria dir que per importància, les tres primeres van de menys a més. Concretament són Cursa El Corte Inglés (10,7 km) - 6,2 milles de Montgat (10 km) -Pels camins dels Matxos (63 km) - La milla de la Sagrada Família (1,6 km). 
Suposo que per a qualsevol, vist des de fora, pot semblar molt agosarat passar de fer, en una setmana, 63 km a una milla. És cert que el canvi és brusc i tot dependrà de com arribi -espero arribar, vaja- a Torelló. A més, el dia anterior a la milla hi ha la Nocturna de l'Hospitalet, una habitual del calendari -no me n'he perdut cap edició-. Si no treballo, potser també cau. Seria el meu primer doblet en un cap de setmana. Però, insisteixo, que tot dependrà del que passi als Matxos. És el gran objectiu i només queden 6 dies...

Benhmbarka es va imposar per 5º vegada consecutiva  Foto: MD

Però lligat al títol d'aquesta entrada, la progressió crec que està sent immillorable. La Cursa El Corté Inglés va ser la primera sorpresa positiva. Després d'un primer quilòmetre submergit entre centenars de persones, vaig córrer a un ritme fort i ambiciós. Just amb l'entrada a l'Estadi Olímpic em va venir flat, que vaig aconseguir estabilitzar per poder fer uns últims dos quilòmetres sense haver d'agonitzar. Temps final de 44:28, 248 de la general. 

Després d'això, afrontava la cursa de Montgat amb dubtes. Per sensacions i pel resultat de El Corté Inglés, em veia capacitat per intentar marca personal. Però en contra tenia que no havia pogut entrenar res en tota la setmana. Tal i com em va comentar un amic, en Carlos Mancera -que feia d'speaker i ho va fer molt bé-, la cursa comptava amb llebres. Però de la llebre sub40' es passava a la sub45'. Tot i això, vaig sortir a per la sub40', que vaig atrapar al segon quilòmetre. A la meitat de cursa la vaig deixar enrere vist que les sensacions eren bones. Anava ràpid i el temor de punxar era força alt, tan que al quilòmetre 6 em va venir a visitar el flat. Intens, molt molest. Aguantar quatre quilòmetres així em semblava impossible. Els lleugers desnivells que en la primera volta no havia ni notat, en la segona van fer mal. Tot i això, no perdia posicions i amb dos corredors més ens vam rellevar els últims quilòmetres, compartint patiment -jo el que més-. Temps final de 39:51, el 51 de la general.

Km 4  Foto: Albert Giménez

Últims quilòmetres  Foto: Albert Giménez

La felicitat era i és enorme. Notava que podia baixar la marca -potser fins i tot de 41 minuts- però ni molt menys trencar la barrera dels 40'. També m'agrada el fet de veure que de cames vaig aguantar bé i el ritme (3:59 min./km de mitjana) tampoc em va castigar en excés. És qüestió d'intentar no tenir flat

Són, sens dubte, dos magnífics resultats que em donen moral de cara a diumenge, encara que allò serà totalment diferent. Ganes, respecte i inquietud davant un repte de 63 km i 6.150 metres de desnivell acumulat. Inquietud, per la meva part, perquè no sé com respondrà l'estómac. En Pol, físicament està com un toro, però té el turmell tocat. Toca cuidar-se'l. 


David
Agafa'm si pots

dissabte, 6 d’abril de 2013

Retrobament

Tot i que tampoc feia tants dies que no anava a la muntanya, la sensació era de no haver-la trepitjat en dos mesos. Sóc un enamorat de l'asfalt, ho confesso, però també he de reconèixer que la muntanya té alguna cosa diferent que l'asfalt no té. Potser són les pujades que tan fan suar, o les baixades tècniques que tan ens fan patir i a la vegada divertir, o els animals que allà hi podem trobar, o els mil i un corriols i caminets que s'amaguen entre la vegetació, o... O potser una mica de tot. La muntanya, com a molta gent, em relaxa i m'ajuda a pensar. Una volta entre arbres i pedres equival a quinze en una ciutat. De fet, quan es viuen moments difícils en què un necessita una mica d'oxigen, en què necessita amagar-se per uns instants, concretament l'entorn natural que ens ofereix Catalunya és ideal.

Per a això, ara que no estic passant gaire bons moments i que la Universitat roba més temps que mai, una sortida com la que vaig fer dijous, molt ben acompanyat, suposa un baló d'oxigen. Va ser a la Mola, on per cert em batejava. No hi havia estat abans i tenia ganes d'anar-hi. Ara falta visitar-la més sovint. El dia no acompanyava gens -pluja a estones, una mica de vent i molta boira-. Però personalment m'agrada córrer amb pluja. Al cap i a la fi, només és aigua! 

Alguns trams estaven mullats i eren perillosos  Foto: Pròpia

La boira no deixava veure gairebé res  Foto: Pròpia

Pujada tranquil·la en una hora i escaig i baixada en uns 25 minuts. Realment, entenc més que mai les paraules del gran Oscar Pérez quan diu que la muntanya s'ha convertit en una part d'ell mateix, en un imprescindible. Insisteixo que sóc molt d'asfalt però la muntanya aporta coses diferents i és molt necessària. I, a més, no és en cap cas incompatible una cosa amb l'altra.

Aquest diumenge toca la Cursa El Corte Inglés. Serà la primera de les tres curses seguides que faci a l'abril. Serà, crec, la meva tercera participació després de no fer-la l'any passat. És una cursa que crea debat perquè per a molts corredors córrer se'ls fa una missió realment complexa. És cert que té un punt de broma, per dir-ho d'alguna manera, però precisament per això crec que un se l'ha de prendre diferent. Ja hi ha moltes curses arreu per anar a fer marca o per anar a competir al màxim. La Cursa El Corté Inglés és per anar a gaudir una estona fent esport, per compartir un ambient excepcional, per viure intensament la volta a l'Estadi Olímpic, per enfrontar-se a un repte com és la pujada a Montjuïc o per córrer amb els amics. Els temps i marques personals millor deixar-les a una banda. En una setmana especialment dura per l'estómac, aniré a gaudir i punt. I a poder ser, a guanyar l'Oscar i en Niko jeje




David
Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More