OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dilluns, 15 d’abril de 2013

Una progressió que motiva

Quatre caps de setmana seguits amb curses i ja estic a la meitat. És el calendari d'aquest mes d'abril. Es podria dir que per importància, les tres primeres van de menys a més. Concretament són Cursa El Corte Inglés (10,7 km) - 6,2 milles de Montgat (10 km) -Pels camins dels Matxos (63 km) - La milla de la Sagrada Família (1,6 km). 
Suposo que per a qualsevol, vist des de fora, pot semblar molt agosarat passar de fer, en una setmana, 63 km a una milla. És cert que el canvi és brusc i tot dependrà de com arribi -espero arribar, vaja- a Torelló. A més, el dia anterior a la milla hi ha la Nocturna de l'Hospitalet, una habitual del calendari -no me n'he perdut cap edició-. Si no treballo, potser també cau. Seria el meu primer doblet en un cap de setmana. Però, insisteixo, que tot dependrà del que passi als Matxos. És el gran objectiu i només queden 6 dies...

Benhmbarka es va imposar per 5º vegada consecutiva  Foto: MD

Però lligat al títol d'aquesta entrada, la progressió crec que està sent immillorable. La Cursa El Corté Inglés va ser la primera sorpresa positiva. Després d'un primer quilòmetre submergit entre centenars de persones, vaig córrer a un ritme fort i ambiciós. Just amb l'entrada a l'Estadi Olímpic em va venir flat, que vaig aconseguir estabilitzar per poder fer uns últims dos quilòmetres sense haver d'agonitzar. Temps final de 44:28, 248 de la general. 

Després d'això, afrontava la cursa de Montgat amb dubtes. Per sensacions i pel resultat de El Corté Inglés, em veia capacitat per intentar marca personal. Però en contra tenia que no havia pogut entrenar res en tota la setmana. Tal i com em va comentar un amic, en Carlos Mancera -que feia d'speaker i ho va fer molt bé-, la cursa comptava amb llebres. Però de la llebre sub40' es passava a la sub45'. Tot i això, vaig sortir a per la sub40', que vaig atrapar al segon quilòmetre. A la meitat de cursa la vaig deixar enrere vist que les sensacions eren bones. Anava ràpid i el temor de punxar era força alt, tan que al quilòmetre 6 em va venir a visitar el flat. Intens, molt molest. Aguantar quatre quilòmetres així em semblava impossible. Els lleugers desnivells que en la primera volta no havia ni notat, en la segona van fer mal. Tot i això, no perdia posicions i amb dos corredors més ens vam rellevar els últims quilòmetres, compartint patiment -jo el que més-. Temps final de 39:51, el 51 de la general.

Km 4  Foto: Albert Giménez

Últims quilòmetres  Foto: Albert Giménez

La felicitat era i és enorme. Notava que podia baixar la marca -potser fins i tot de 41 minuts- però ni molt menys trencar la barrera dels 40'. També m'agrada el fet de veure que de cames vaig aguantar bé i el ritme (3:59 min./km de mitjana) tampoc em va castigar en excés. És qüestió d'intentar no tenir flat

Són, sens dubte, dos magnífics resultats que em donen moral de cara a diumenge, encara que allò serà totalment diferent. Ganes, respecte i inquietud davant un repte de 63 km i 6.150 metres de desnivell acumulat. Inquietud, per la meva part, perquè no sé com respondrà l'estómac. En Pol, físicament està com un toro, però té el turmell tocat. Toca cuidar-se'l. 


David
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More