Calendari de curses octubre i novembre 2012

Comença la tardor i arriben curses, moltes curses. En una època on ja és convenient treure la pols al paravent, a les malles llargues i fins i tot als gorros i guants, arriben curses mítiques, aquelles que compten amb una llarga tradició, com és el cas de la Cursa de l'Amistat, el Cros Popular de Sants, la Behobia San Sebastián o la Jean Bouin (que s'ha vist obligada a canviar de data a causa de la convocatòria d'eleccions anticipades). D'altra banda, s'ha de donar la benvinguda a noves proves que pinten molt i molt bé, com el Tast de la Mitja (que servirà de reconeixement del recorregut per aquells que corrin la Mitja de Granollers) o el Correbarri, una original proposta que "enfronta" als corredors dels diferents barris de Barcelona. Bones curses a tothom!

OCTUBRE

CURSA LLUÍS COMPANYS

Dia i hora: Dissabte 6 - 10:00 h.
Lloc: Barcelona (Av. de l'Estadi, davant l'INEFC)
Distància: 7 km (asfalt)
Més informació aquí

MARXA TRENKAKAMES

Dia i hora: Dissabte 6 / Diumenge 7- 10:00 h.
Lloc: El Vendrell (C/ Sant Jordi)
Distància: 82 km (muntanya)
Més informació aquí

MARXA POPULAR ARENYS DE MUNT

Dia i hora: Diumenge 7 - 07:30 h.

Lloc: Arenys de Munt (Plaça Esglesia)

Distància: 13 km / 23 km (muntanya)

Més informació aquí

TRIATLÓ GARMIN BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 7- Entre 08:00 i 13:20 h.
Lloc: Barcelona (Port Olímpic)
Distància: Super-Sprint (400 metres, 10 km  i 2,5 km) / Sprint (750 metres, 20 km i 5 km) / Olímpica (1,5 km, 40 km i 10 km)
Més informació aquí

CURSA POPULAR DE CORNELLÀ

Dia i hora: Diumenge 7- 09:00 h.
Lloc: Cornellà (Sortida al Carrer del Rugbi i Arribada a l'Estadi Municipal)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí

CURSA 10K AIRE

Dia i hora: Divendres 12 - 09:30 h.

Lloc: Vilassar de Mar/Cabrera de Mar

Distància: 10 km (tot asfalt)

Més informació aquí

CURSA RODA DE TER

Dia i hora: Diumenge 14 - 10:30 h.

Lloc: Roda de Ter

Distància: Mitja Marató (21 km) i 10 km (tot asfalt)

Més informació aquí

CORREBARRI

Dia i hora: Diumenge 14 - 09:30 h.

Lloc: Barcelona (Plaça del Mar)

Distància: 10 km (tot asfalt)

Més informació aquí

ULTRA TRAIL SERRA DE MONTSANT (UTSM)

Dia i hora: Dissabte 20 - 09:00 h.

Lloc: Cornudella de Montsant

Distància: 100 km (tot muntanya)

Més informació aquí

LA MARXASSA

Dia i hora: Dissabte 20 - 7:00 h.
Lloc: Sant Martí del Montseny
Distància: 65.1 km (tot muntanya)

Més informació aquí

CURSA SANT MUÇ - RUBÍ

Dia i hora: Diumenge 21 - 09:30 h.

Lloc: Rubí (Rambla dels Ferrocarrils)

Distància: 10 km (tot asfalt)

Més informació aquí

MARATÓ DEL MEDITERRANI

Dia i hora: Diumenge 21 - 09:00 h.

Lloc: Castelldefels (Canal Olímpic)

Distància: 42,195 / 21,097 / 10 km (tot asfalt)

Més informació aquí

EL TAST DE LA MITJA

Dia i hora: Dissabte 27 - 10:30 h.

Lloc: Sortida a La Garriga (Av. Mil·lenari de Catalunya) i Arribada a Granollers (Pistes d'Atletisme)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

10 KM URBANS DE MANRESA

Dia i hora: Diumenge 28 - 10:30 h.

Lloc: Manresa (Passeig Pere III)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE LA DONA

Dia i hora: Diumenge 28 - Per confirmar
Lloc: Barcelona

Distància: 6 km (asfalt) -per confirmar-

Més informació aquí

NOVEMBRE

CURSA DE L'AMISTAT

Dia i hora: Dijous 1 - 08:00 h.

Lloc: Barcelona (Sortida a Montjuïc i Arribada al Tibidabo)

Distància: 16 km (asfalt/muntanya)

Més informació aquí

CURSA MUNTANYA MONTSERRAT NORD

Dia i hora: Diumenge 4 - 09:15

Lloc: Monistrol de Montserrat (Plaça Font Gran)

Distància: 22 km (muntanya)

Més informació aquí  (web en construcció)

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA

Dia i hora: Diumenge 4 - 08:00 h. / 09:00 h. / 09:30 h.

Lloc: Girona (Jardins de la Muralla)

Distància: 12,5 km / 24 km / 55 km (muntanya)

Més informació aquí

CROS POPULAR DE SANTS

Dia i hora: Diumenge 4 - 10:00 h.

Lloc: Barcelona (Rambla Brasil)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí 

10 KM I MITJA MARATÓ CIUTAT D'IGUALADA

Dia i hora: Diumenge 4 - 10:00 h.

Lloc: Igualada (Estadi Atlètic Municipal)

Distància: 10 km / 21,097 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA CLOT-CAMP DE L'ARPA-VERNEDA

Dia i hora: Diumenge 11 - 09:30 h.

Lloc: Barcelona (C. Provença, 591-593)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE MUNTANYA CASTELL DE BURRIAC (BURRIAC XTREM)

Dia i hora: Diumenge 11 - 09:00 h.

Lloc: Argentona (Plaça Nova)

Distància: 27,8 km (muntanya)

Més informació aquí

BEHOBIA - SAN SEBASTIÁN

Dia i hora: Diumenge 11 - 10:45 h.

Lloc: Sortida a Behobia (Irún) i Arribada a San Sebastián 

Distància: 20 km (asfalt)

Més informació aquí 

5 MILLES NOCTURNES DE CERDANYOLA

Dia i hora: Dissabte 17 - 19:40 h.

Lloc: Cerdanyola del Vallès (Passeig d'Horta)

Distància: 5 milles (8,045 km) (asfalt)

Més informació aquí

CURSA 10 KM RACC

Dia i hora: Diumenge 18 - 10:00 h.

Lloc: Circuit de Catalunya, Montmeló 

Distància: 5 i 10 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE LA SAGRERA

Dia i hora: Diumenge 18 - 10:00 h.

Lloc: Barcelona (Carrer Garcilaso)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

JEAN BOUIN

Dia i hora: Diumenge 18 - 09:00 h.

Lloc: Barcelona (Sortida a l'Avinguda Rius i Taulet i Arribada a l'Avinguda María Cristina)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ CIUTAT DE TARRAGONA

Dia i hora: Diumenge 25 - 10:00 h.

Lloc: Tarragona 

Distància: 21,097 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE MUNTANYA DEL FARELL

Dia i hora: Diumenge 25 - 10:00 h.

Lloc: Caldes de Montbui

Distància: 13,2 km (muntanya)

Més informació aquí

CURSA CEC COLLSEROLA

Dia i hora: Diumenge 25 - 09:00 / 09:30 h.

Lloc: Barcelona (Campus Nord de la UPC)

Distància: 13 km / 21,097 km (muntanya)

Més informació aquí

Agafa'm si pots

Read More

Un sac de personalitat (26-09-12)

Aquesta setmana, deixant de banda la polèmica de la natació sincronitzada, hi ha dos protagonistes que cal destacar per sobre de la resta. Dos esportistes valents, de molt talent, amb les coses clares i amb un esperit de superació i sacrifici que els ha portat a aconseguir grans gestes.

Leiva a l'arribada    Foto: Corriendovoy

Jaume Leiva, corredor català, va prendre fa uns mesos una decisió transcendental, clau per a la seva carrera com a professional de l'esport però alhora molt arriscada, sobretot en els temps que corren. Deixar de treballar per dedicar-se única i exclusivament a l'esport és una decisió que, més enllà dels fruits que pugui donar, és d'aplaudir. A l'hora és un reflex d'autoconfiança doncs, probablement, si ell no cregués en el seu talent, no hauria actuat així. La qüestió, però, és que els resultats no han tardat en arribar i no han sigut precisament de segon nivell. Aquest passat diumenge, en Jaume es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas, en un circuit molt exigent -el més dur de tots els que havia vist mai, en paraules seves-.  En un gest d'atreviment, el català va atacar sabent que encara li quedaven molts quilòmetres per endavant que hauria de fer en solitari i amb el gran Chema Martínez a l'aguait. 

Les grans victòries, com aquesta, sempre tenen la seva part d'heroïcitat i de patiment. Com en va tenir la Marató de Barcelona, encara que allà arribés decepcionat. 

Heroïcitat, i amb grans dosis, és el que envolta les gestes de Kilian Jornet. Els que segueixen aquest món habitualment ja el coneixien més profundament -també gràcies al seu llibre-. Però dilluns va ser el convidat d'Albert Om en el programa de TV3, un programa que personalment considero que és exquisit. 

Jaume Leiva i Kilian Jornet són exemples d'un ideal que, tot i que ens sembli un conte xino, és ben real

Klian va mostrar davant d'Om -i als ulls de milers de persones- tots els seus valors, que per a ell són irrenunciables i insubstituïbles. Valors com un immens respecte a la muntanya, a la naturalesa i, en definitiva, a un món que no ens pertany als humans. Kilian va deixar bocabadats la gran majoria de teleespectadors que van veure el programa per la seva senzillesa, la seva tendresa i les seves paraules enlluernadores. Fins a tal punt que el fet que sigui el millor corredor de muntanya de la història va queda en un segon pla. 

Els dos són exemples de un ideal que, tot i que a vegades ens hagi semblat que ens el venen com un conte xino, és ben real: s'han de perseguir els somnis. Si els perseguim amb un sac de perseverança, confiança, esforç i treball a l'esquena, els acabarem atrapant.

David Giménez

Agafa'm si pots

Read More

Aquest any, la Mercè

Després de tres anys fent la Matagalls-Montserrat, aquest any l'he seguit des de lluny. La decisió la vaig prendre ja l'any passat i veient-ho ara, ja vaig fer bé doncs els problemes d'estómac no m'haurien deixat pas entrenar amb regularitat. 

El tercer cap de setmana de setembre acostuma a ser un dels millors de l'any (sinó el millor). Hi ha, principalment, tres curses que coincideixen i que tot corredor ha de fer mínim una vegada a la seva vida. Una és la Matagalls, una gran clàssica de les marxes de resistència de 84,8 km i 5980 metres de desnivell acumulat per muntanya que suposa tot un repte personal. Gran ambient, bon recorregut i fantàstica arribada.

L'altre és la Taga 2040, la única de les tres curses que encara no he fet però que un dia o altre caurà. Una exigent cursa de 27,52 km i 1928 metres de desnivell acumulat per muntanya que té el seu punt àlgid en la pujada al Taga (2040 m.).

I, per acabar, la Cursa de la Mercè, més reservada per a aquells que els apassiona l'asfalt i els deu mil. Com dic, mai l'havia pogut fer i aquest any em vaig decidir a apuntar-m'hi. 

El dissabte a la tarda vam anar amb en Niko a buscar els dorsals. La fira del corredor, molt correcte, amb bona organització i diversos stands, destacant el d'Adidas, patrocinador oficial de la cursa. 

Diumenge, a matinar per arribar amb temps a la sortida. Una bona marea de corredors -concretament 16.000, més els que poguessin córrer sense dorsal-. Tot i això, no em dona la sensació de que n'hi hagi tants, potser perquè amb el canvi de sortida a Plaça Espanya, hi ha molt més espai. 

Surto al tercer calaix -taronja-, massa endavant. Per no veure'm atropellat decideixo sortir ràpid en els primers metres. La qüestió, però, és que el ritme el mantinc més enllà del primer km -que passo en 4:06 aprox-. Les sensacions són bones, amb una mica de mal d'estómac però podent córrer a gust. Ja posats, decideixo provar sort i continuar amb el ritme. Les probabilitats que aguanti fins al final són poques però bé, vull arriscar-me. Agraeixo les baixades i intento mantenir en les rectes. Cap a Ronda Universitat començo a patir. Però, sorprenentment, aguanto bé fins al Paral·lel, el punt clau. Allà, no només em mantenc sinó que augmento el ritme. El primer arc vermell en la corba de Plaça Espanya em confon, pesant-me que era el d'arribada, i m'obliga a fer un esforç final. Molt content per les sensacions. En aquells moments pensava que havia estat prop de la marca personal -fet impensable- però grata sorpresa la que tinc després al veure que he fet marca per un segon -41:52-.

En la imatge, l'arc de l'esquerra que tan ens va confondre  Via: EFE

En Niko, per la seva part, també va fer una gran cursa, lluitant amb una llaga que li va aparèixer al taló cap al km 2 i que el va fer patir més del compte. Al pas per Arc de Triomf va començar a patir mentalment però va saber refer-se d'això i del flato. Com tots, la part del Paral·lel se li va fer llarga i dura i, com jo, també es va confondre amb el primer arc vermell de Plaça Espanya, pensant-se que era el d'arribada -vaja 'pajaros' estem fets!-. Amb 48:08, també va fer marca personal. Gran!

La cursa, en resum, em va agradar molt i és una llàstima que coincideixi amb dos altres de categoria com Taga i Matagalls. Circuit còmode -amb alguns punts "punyeteros"-, correcte organització i, aquest any, una samarreta força maca, personalment de les més boniques que m'han donat fins ara. Ah, i parlant de samarretes, vaig trobar un gran punt a favor el fet que a la fira del corredor et poguessis emprovar la samarreta abans d'escollir-la per saber exactament quina talla et va millor. Bona idea per evitar que ens acabem enduent una samarreta que ens va tan gran que sembla un llençol o tan petita que hauríem d'aprimar-nos 10 quilos per posar-nos-la.

Amb en Niko moments abans de la sortida  Via: David G.

Així que, de cara a l'any que ve, tornaré amb el dilema d'aquest cap de setmana de setembre. Un dilema que, si bé és un "problema", en el fons és una bona notícia ja que demostra el gran i bon ventall de curses que hi ha disponible avui en dia.

Agafa'm si pots

Read More

El que s'amaga sota la manta (15-09-12)

Sovint, portats per la rauxa, la tensió o la ràbia, tendim a fer anàlisis i a dictar sentències subjectives que són injustes i excessives per aquells a qui van dirigides. Els excessos, doncs, generalment no són bona companyia, com tampoc els prejudicis, que ens poden jugar males passades. Sempre és recomanable veure les coses dues vegades abans d'opinar, tres si cal, des de diferents prismes, i no deixar-nos endur per les primeres impressions.

Ve al cas tot això perquè recentment s'han donat dos casos esportius d'impacte informatiu considerable i que fan reflexionar.

El CSD (Consejo Superior de Deportes), amb Miguel Cardenal al capdavant, ha anunciat a totes les Federacions Espanyoles esportives una retallada en subvencions que podria arribar al 40% i, fins i tot, al 50. La notícia, a la vegada que esperada, ha caigut com un gerro d'aigua freda i posa en una situació precària a la majoria de federacions, que hauran de fer mans i mànigues per no veure's forçades a prendre decisions impopulars i indesitjades. La preocupació és, lògicament, màxima entre els dirigents, els propis esportistes i els aficionats. Si, arran dels Jocs Olímpics, es va parlar de la delicada situació econòmica i social de molts esports -bàsicament femenins, com el waterpolo o l'handbol-, què passarà ara, amb aquesta nova retallada que significa gairebé un atac mortal a l'esport?

Cardenal ha imposat una retallada agònica i potser mortal  Foto: EP

Per tot això, és important tenir en compte la tessitura que hi ha darrere de tot esport, la veritable realitat, abans de jutjar als esportistes pels seus resultats. Sense que se'ls hi resti part de responsabilitat, no és fàcil poder aconseguir els resultats desitjats si no tens unes condicions mínimes adequades. 

Sovint no està de més mirar el que hi ha sota de la manta, no fos cas que ens faci canviar d'opinió

En aquest cas, les segones lectures són importants i necessàries, com també ho són en la recent destitució d'Anna Tarrés com a seleccionadora de l'equip de natació sincronitzada. Tot i les crítiques i les noticies que han aparegut en contra d'ella -que certament, no són aigua clara-, és si més no sospitosa la jugada del president, Carpena, fent fora la millor seleccionadora de l'especialitat de la història per posar-hi, segurament, la ex-nadadora madrilenya, Ana Montero, a banda de substituir el centre d'entrenament del CAR per un de Madrid. 

Sent difícil treure'n l'entrellat, una vegada més queda demostrat que no és or tot el que rellueix i que no està de més mirar el que hi ha sota la manta, no fos cas que ens faci canviar d'opinió. 

Read More

Radiografia de la Burriac Atac, o com sentir-se un privilegiat

Hi ha curses i curses. N'hi ha amb molt d'ambient i n'hi ha que compten amb més d'un grup musical ajudant als corredors en l'esforç. N'hi ha d'altres amb diversos punts claus d'animació al llarg del recorregut i algunes -poques- on els aficionats formen un passadís a l'estil port de muntanya del Tour de France per on transmetre calor al corredor. Fins i tot, n'hi ha algunes que es preocupen de cuidar al públic assistent amb, per exemple, una mica de xocolata desfeta. I n'hi ha, com la Burriac Atac, que compleixen tots aquests punts. La seva màgia no es pot explicar amb una sola raó sinó que es un cúmul de factors que la fan una de les curses més apreciades del calendari català. Així ho demostren les inscripcions, que s'esgoten cada any amb extrema rapidesa i que, enguany, va superar totes les expectatives arribant a col·lapsar el sistema informàtic. 

Foto: burriacatac.cat 

Després que un hi participi com a corredor, pot tenir diverses sensacions però majoritàriament sempre vol repetir. La duresa i espectacularitat del recorregut, lligat a la màgia que es crea amb la foscor de la nit, sense oblidar l'ambient únic permanent, fan d'aquesta cursa un regal pels corredors. 

La petita localitat de Vilassar de Mar acull des de ja fa 8 anys una cursa per estar-ne orgullós, amb una població que s'hi bolca sencera i que es llença al carrer per fer xivarri. Sota l'organització del Piri, com és conegut el Centre Excursionista de Vilassar, els privilegiats que poden córrer cada any la cursa se senten ben atesos des de l'entrega de dorsals inicial fins als moments posteriors a l'arribada. 

El recorregut, que ha anat oscil·lant amb el temps entre els 16 i els 20 km, està perfectament calculat pels organitzadors per tal que no hi hagi cap punt conflictiu que pugui portar problemes. Pujades tècniques i dures amb descensos verticals i fins i tot perillosos que ofereixen un atractiu contrast al corredor. Tot entre la negre nit i amb la sola ajuda d'un frontal -o cinc, que són els que portava un corredor en l'edició d'enguany-. 

Una currua de llums enfila cap al Castell   Foto:Burriacatac.cat

Tota cursa compte amb un moment àlgid i, també, amb un lloc físic fort, que regala al corredor un marc incomparable. El moment, en la Burriac Atac, és difícil d'escollir doncs gairebé cadascú n'escolleix un de diferent però se'n destaquen dos. D'entrada la sortida, entre carrers estrets abarrotats de públic, per on els participants surten amb ganes de menjar-se el món. I, l'altre, l'arribada, en uns últims 200 metres de sorra a la platja de Cabrera que acaben d'esgotar al corredor però que, tanmateix, l'hi regalen un marc incomparable: doble arc d'arribada, amb el mar just al costat i amb un bon nombre d'antorxes il·luminant el camí a la meta. 

El marc que forma l'idíl·lic Castell, il·luminat per a l'ocasió, és d'aquells que costen d'oblidar

A l'hora de citar-ne el lloc, en aquest cas, segurament hi ha més unanimitat: el marc que forma l'idíl·lic Castell de Burriac, il·luminat per a l'ocasió, és d'aquells que costen d'oblidar. Si, a més, l'escena es veu complementada amb les llums dels frontals que es van movent -i que es poden veure a quilòmetres de distància-, és digne de guardar-ho en forma de fotografia. De fet, si en fos un quadre, no distaria gaire dels Picasso o Rembrandt. 

Si per tot això no fos suficient, l'organització s'encarrega de retornar l'esforç dels corredors -també en el primer moment de gratar-se les butxaques- amb una bossa d'obsequis notable d'on en destaca una pintoresca samarreta. Pel que fa als premis, a banda dels típics que s'entreguen als primers classificats de la general, la cursa en reparteix d'altres de ben originals: al primer de la sortida explosiva, al primer en arribar al Castell, al primer/a local, al més jove, entre d'altres. 

Una cursa, en definitiva, que tot corredor voldria guanyar. I com més vegades, millor. I, precisament això, és el que fa el corredor local Javi Delgado, que es coneix tots i cadascun dels punts del circuit com el palmell de la seva mà. Amb la victòria en l'edició del 2012 - amb gairebé cinc minuts d'avantatge respecte el segon -ja són 3 les victòries que acumula en aquesta cursa. Delgado, un mestre de les curses de muntanya, encapçala un club, els també locals Spiridon, que copen les primeres posicions d'aquesta cursa, imposant un nivell molt alt. 

Javi Delgado, a punt d'encarar una pujada  Foto: Pròpia

En la fràgil situació econòmica actual, la cursa també té el seu caire solidari, involucrant-hi als participants. En una iniciativa creada aquest 2012, l'organització va proposar als corredors portar productes alimentaris -sobretot oli, arròs o cereals- a canvi d'una fotografia del participant en plena cursa. Tot sota l'eslògan "amb el pa sota el braç". 

De curses n'hi ha moltes però poques que ofereixin els atributs amb que compte la Burriac Atac

L'organització, a més, tampoc s'oblida dels més petits de la casa i prepara, hores abans de la versió adulta, una cursa pels nens d'entre 0 i 14 anys amb una distància màxima a recórrer de 900 metres, fomentant l'esport però, això sí, sense ser competitiva. En aquest cas, aquí també es pot veure l'enginy dels responsables, etiquetant la cursa amb un nom encertat i amb ganxo: Marrec Atac.

De curses n'hi ha moltes, tantes com xinesos repartits pel món-bé, potser no tantes- però poques que ofereixin els atributs amb que compte la Burriac Atac. Un regal per a tots i en tots els sentits: per la vista- el castell il·luminat és un dels molts regals dels que podem disfrutar-, per l'olfacte -l'ambient especial de la cursa s'olora a quilòmetres de distància-, per l'oïda -els crits d'ànim del públic és una de les seves millors virtuts i una constant-, pel gust -el de la suor, que ens regalima pel cos després d'un considerable esforç- i pel tacte- del teixit de la samarreta de qualitat que ens donen o de les pedres, aquelles amb les que ens hem de recolzar per instants a la part final de la pujada a Burriac-.

L'arribada, en plena platja de Cabrera de Mar  Foto: Pròpia

David

Agafa'm si pots

Read More

Nova temporada del blog 2012/13

Comença, per a molts corredors, la temporada de running 2012/13, també per a nosaltres -bé, en el meu cas quan l'estómac em deixi definitivament de donar la guitza-. I, també, comença una nova temporada d'aquest blog, d'Agafa'm si pots.

Des del moment en que vam arrencar, els dos vam decidir que volíem fer alguna cosa més que un blog personal on posar-hi les cròniques de les curses. Volíem que fos una plataforma informativa alternativa a les que hi han des de fa temps a la xarxa. Tot i que no sabem si hem aconseguit l'objectiu o no, si anem pel bon camí o no, la qüestió és que aquesta nova temporada seguirem incidint en aquest aspecte, el d'informar de l'actualitat d'aquest esport, el d'opinar i el d'oferir continguts interessants per a tots aquells que voleu llegir-nos. 

Una temporada que ve marcada per un gran projecte que sortirà a la llum el 2013.

Així doncs, a grans trets destaca el següent:

- Calendari mensual: De gran utilitat tan pels lectors com per nosaltres mateixos, aquest any seguirem publicant cada mes el corresponent calendari, amb les curses del mes que ve i també les del següent, per tal de donar temps a que tothom es pugui anar fent el seu propi calendari de curses que correran. Com sabeu, no hi són ni molt menys totes les curses però sí algunes de les més destacades (com les del calendari Championchip). 

- Entrevistes: Amb cinc entrevistes ja fetes, la veritat és que ens hem quedat amb ganes de fer-ne moltes més. Precisament per això, és un gènere que volem seguir treballant. Entrevistes en profunditat, curioses, captivadores i que ens facin descobrir tan el més interessant de la pròpia persona com el més interessant de tot allò que ens expliquen. 

- Notícies: Com hem vingut fent fins ara, generalment a començaments de setmana, publicarem alguna notícia si hi ha hagut alguna cursa, una actuació destacada d'algun atleta o qualsevol fet que s'hagi pogut produir que tingui relació amb el running. També es publicaran reportatges d'esdeveniments concrets o altres tipus de gèneres (com la contracrònica de la Marató de Barcelona 2012). 

- 21 línies i mitja: Una de les novetats. Cada setmana, concretament cada dijous -tot i que potser alguna setmana excepcionalment es canvia de dia-, publicarem un article d'opinió que intentarà anar més enllà, sense caure en la crítica fàcil, en la superficialitat. S'anirà alternant l'autor, de manera que una setmana serà en Max qui l'escrigui i un altre jo mateix, en David.

- El gran projecte: Com hem dit, la nova temporada ve marcada per un projecte que ens fa molta il·lusió i que serà de molta utilitat per a tots els corredors. En breu anunciarem de què es tracta i la humil "presentació" també es podrà llegir a la web Triatletasenred. Un projecte que, creat i coordinat per aquest blog, és fruit del treball i la col·laboració de moltes persones.

- Facebook i Twitter: Com sempre podeu seguir l'actualitat del blog i del running a través de les nostres xarxes socials, permanentment actives. 

Benvinguts al nou curs, on nosaltres prometem fer els deures, a poder ser, millor que mai. I ara, a córrer!


Agafa'm si pots

Read More