OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dilluns, 31 de gener de 2011

Mitja Marató de Barcelona: moment en alça

Aquest cap de setmana tocava una prova de foc després de la bona cursa de diumenge passat a Sant Antoni, tocava la Mitja Marató de Barcelona. La intenció, després d'un sol entrenament divendres de 17 km, era aguantar el millor possible i si es podia rebaixar la marca de Mataró, fantàstic. L'ambient a Barcelona era molt bo, amb vuit mil corredors a Arc de Triomf i amb un matí no excessivament fred. Ràpidament i una mica abans del normal, em col·loco a la línia de sortida.

Els primers kms, com era d'esperar, són força lents i costa agafar un ritme constant i còmode. Ja havia llegit que era especialment complicat el pas per les Rambles, tot just amb un parell de kms al sac. Efectivament el tap que es forma és important i costa avançar i sobretot mantenir un ritme mínimament decent. Per sort el tram passa ràpid i s'arriba a Colon, on hi ha la primera recta important, de les vàries que hi haurà al llarg del recorregut. Intentant agafar sensacions i establir un ritme que em pugui servir durant força estona passo el Paral·lel - que ja havia testat a Sant Antoni - i per tant ja me'l coneixia. L'ambient pels carrers no és potser el més desitjat però l'hora i sobretot el clima no ajuden. Uns núvols negres amenaçaven pluja ja des de l'inici i cap al km 8 fan acte de presència. Primer quatre gotes, després una pluja fina i finalment un bon xàfec. Dura aproximadament 20 minuts, el just per deixar el terra ben mullat i per refrescar-nos el cos. Passo el km 10 en 48:50, per sobre de les expectatives. Em fa por no anar per sobre de les meves possibilitats i acabar punxant als últims kms.

Recorregut de la Mitja d'aquest any

Aquesta vegada sí que es noten dues parts de la carrera ben diferenciades. La primera més multitudinària i passant per llocs més cèntrics, la segona allunyant-nos una mica cap a les afores. Com vaig sentir, aquesta prova es pot dir que es un popurri d'altres curses ja que passa per llocs de Bombers, Nassos, Sant Antoni i Jean Bouin.
En efecte la segona part passa més lenta - com era d'esperar - però mantinc les bones sensacions. Les cames semblen funcionar i el cap també. Em planto al km 15 - direcció Fòrum - en 1:12 i em prenc el gel aprofitant l'avituallament. No sé exactament si em fa efecte o no ja que a diferència de les caminades de resistència, no hi ha gaire temps per avaluar-ne els resultats.


Augmento lleument el ritme a l'Avinguda Litoral, camí ja de l'arribada (els últims 5 kms, sense comptar l'últim de tots, els faig en 23:07).
Amb un últim km d'esforç i patint - com a vegades toca fer i va bé - arribo al final. 1 hora 40 min. 46 seg. A ritme de 4:48 el km i fins a l'últim moment avançant corredors.

Estic molt content i reflexa que estic en un bon moment de forma - no ho sé si físic -. Ara toca descansar una mica i seguir entrenant. Segurament la pròxima cursa no serà fins al març, a Caldetes, primera que repetiré de l'any passat i de la que mantenc bons records.

PD: Gran detall la medalla i les estadístiques de la web, amb molta informació valuosa.


David

dimarts, 25 de gener de 2011

Crònica de Sant Antoni: començant bé la temporada

Aquest diumenge vaig córrer la Cursa del Barri de Sant Antoni, una de les més famoses i multitudinàries de l'any (en 10 km) i la que enceta la temporada de molts dels corredors pel que fa a aquesta distància.
La setmana havia sigut molt dolenta en entrenaments. Només una sessió el divendres, això sí, amb bones sensacions i sumant 17 km. Així doncs, tot i el poc rodatge, tenia confiança de cara a la cursa.
Un cop ja a Barcelona, un fred increïble que obliga a posar-se malles, tèrmica i fins i tot guants. De fet la majoria van així.


Aquesta vegada vaig estar una mica despistat i no em vaig col·locar on realment em tocava a l'hora de sortir. El numero de dorsal que tenia em permetia sortir ben endavant però vaig arribar a la sortida massa tard i em vaig col·locar força endarrere - que consti que no vaig ser l'únic -. Això va fer que els primers dos kms fossin bastant dolents. Acumulació de corredors força gran i molt difícil avançar. A la que puc però ja intento tirar ràpid endavant i agafar una bona velocitat. Pel que havia llegit la cursa era plana però tot i així hi havia alguna que altra falsa recta - com la del Paral·lel -. Amb bones sensacions vaig passant els kms i el primer 5000 amb 21:48. Amb aquest temps semblava difícil superar la meva millor marca. Cap al km 6 decideixo intensificar el ritme esperant que no punxés al final - com em va passar clarament als Nassos -. Aquesta vegada en cap moment de la cursa agafo cap corredor com a referència per seguir un ritme constant, només un o dos i en moments molt puntuals. Com passa algunes vegades, els km posteriors al 5 em passen gairebé sense donar-me'n compte i em planto al 8. Moment decisiu. Intento mantenir el ritme però noto que estic baixant una mica. Per sort el tram final és una llarga recta que permet controlar el ritme més fàcilment. Patint bastant faig els últims metres sense poder apretar gairebé res.

El Polar em marca 43:10 però posant que sempre l'engego uns segons abans (una tècnica que porto utilitzant des de que vaig començar), potser he baixat i tot dels 43. Sigui com sigui, millor temps segur. Efectivament, millor marca personal 42:53.


Bona cursa i gran resultat, superant amb escreix les expectatives. Està clar que cada vegada és més difícil però intentaré rebaixar la marca. Com sempre, és qüestió d'entrenar i entrenar.

Aquesta setmana toca la Mitja Marató de Barcelona. La veritat és que seria espectacular batre dos rècords personals en dos setmanes consecutives però el de la mitja està complicat. Veurem.



Mentrestant en Max segueix a Itàlia. Segur que tindrà planejat entrenar-se fort de cara al seu gran objectiu de la temporada, el Triatló Sprint de Mataró. En breu dedicarà un post per tal de saber millor les seves sensacions actuals.


Agafa'm si pots

dijous, 20 de gener de 2011

Aquests bojos que corren

El dia de la presentació d'aquest blog ja ho vam comentar una mica. Avui hi tornem a fer referència arran d'un vídeo del youtube que parla de nosaltres, de tu, dels corredors. Un vídeo gràficament ben treballat que simplement amb unes imatges i una veu en off ens permet sentir-nos identificats. De "Esos locos que corren", el relat ens ensenya la realitat d'uns corredors que, simplement per amor a un esport, sacrifiquen mil i una coses per poder córrer una estona amb companyia... o en sol·litud. Una sèrie de còdics compartits entre els que practiquem aquest esport que la resta de gent no acaben d'entendre i que potser mai arribaran a comprendre.



Parlant d'actualitat, s'acosten les primeres curses de l'any i el nombre d'entrenos s'ha reduït descaradament. Els estudis tenen prioritat i es menjen tot el temps que en teoria hauria d'estar reservat pels entrenaments. Allò de sortir dos o tres cops  entre dilluns i divendres ha quedat en l'oblit. Ara, sortir un cop ja és molt.

La setmana passada només vaig poder sumar dos sessions. Una el divendres (6 km) a la cinta del gimnàs i l'altre el diumenge, això sí, de qualitat. 21 km de trail running amb en Pol per les Cinc Sènies, Can Bruguera i el Corredor.
Repòs de Sant Bernat

Però no n'hi ha prou (com diriem a Mataró) i és realment poc, molt poc. Aquesta setmana zero entrenaments al sac i diumenge, Sant Antoni. Pinten magres. El que més preocupa és que el 30 arriba la Mitja de Barcelona, paraules majors. Hauré de treure temps de sota les pedres.


Agafa'm si pots

dijous, 13 de gener de 2011

Reptes i il·lusions pel 2011

Ens trobem a mitjans de gener i, tot i entrar ja aquesta setmana en una dura època pel que fa als estudis que ens durarà fins al febrer i que ens traurà moltes i moltes hores lliures per entrenar, ja és moment de començar a pensar en aquest any 2011 esportivament parlant. De fet, encara que moltes de les curses d'enguany encara no tenen data fixa i estan pendents de confirmació, ja hem elaborat un esborrany del calendari de curses de ruta i de muntanya. Un calendari que compte amb gairebé una competició per setmana excepte a l'estiu, on al contrari del que podria semblar, el nombre de curses baixa notablement.
Això però no vol dir que a l'estiu es faci un "parón" total. Aquest any volem intentar que sigui més intens i mogut que el passat, amb proves de diferents tipus i distàncies però totes elles ben divertides.
Com ja va passar al 2010, les èpoques de més intensitat seran al mes d'abril/maig i a finals d'any, a setembre i octubre.

Si parlem d'objectius principals, parlem de dues competicions amb noms i cognoms. Pel que fa al meu cas, aquest estiu intentaré participar i acabar (junt amb en Pol) en, probablement, la caminada de resistència més dura de Catalunya i una de les més exigents d'Espanya, la Núria-Queralt. Aquesta prova mítica del senderisme català consta d'uns 95 kms i 10.000 metres de desnivell acumulat, a completar en menys de 24 hores. Sens dubte un repte molt i molt exigent que comportarà un entrenament previ dur i constant.


Pel que fa a en Max, ell intentarà participar i completar amb èxit el Triatló Sprint Ciutat de Mataró, que consta de 750 metres de natació, 20 km de ciclisme i finalment 5 km de carrera a peu. Aquesta prova es disputarà un mes abans de la Núria-Queralt, concretament el diumenge 5 de juny. L'hi fa molta il·lusió participar en aquesta prova ja que seria el seu primer triatló i, com tots sabem, aquesta modalitat és molt dura i requereix de molta força, tant física com mental.

Anirem informant tant del Triatló Sprint com de la Núria-Queralt a mida que anem tinguen més informació. Són dos projectes que ens omplen de ganes i ens deixarem la pell per poder-los completar.



De moment però s'apropen les primeres curses de l'any a terres catalanes. El diumenge 23 de gener disputaré  els 10 km de Sant Antoni, uns dels millors 10 km de Barcelona i una prova mítica i propícia per fer bon temps.
El cap de setmana següent, el 30 de gener, serà el torn de la Mitja Marató de Barcelona, la meva segona mitja. Degut als problemes de temps que tindré i que m'impediran poder entrenar amb freqüència, acabar la prova, i si pot ser amb un temps semblant al de Mataró, ja serà un èxit.


Per últim i ja que hem fet referència al triatló, us deixem el link d'un reportatge molt interessant i bonic titulat "Sueños por hora: Historia de un Ironman", amb l'aparició de craks com Josef Ajram i Luis Enrique. Totalment recomanat.



Agafa'm si pots

dimecres, 5 de gener de 2011

Primer entrenament de l'any

Aquesta tarda tocava fer d'una vegada per totes el primer entrenament de l'any 2011 i la veritat és que em començat realment forts. Teníem programat fer amb en Pol una tirada llarga de trail running, ja que la última que havíem fet (podeu llegir la crònica aquí) ens havia deixat un molt bon gust de boca. Vam prometre que vindrien moltes més sessions d'aquest tipus i, efectivament, de moment em sumat la segona, la primera d'aquesta nova temporada.
Pol i David
Guiat com sempre per en Pol, que es coneix molt i molt bé tots aquests camins del voltant de la nostra ciutat, em sortit de les cinc sènies per pujar fins a l'ermita de Sant Martí de Mata i seguir direcció Can Bruguera per arribar a la urbanització. Un cop allà em seguit recte i em baixat per l'Oasis - amb obligada parada a aquesta casa/finca misteriosa i sospitosa - per arribar a Argentona i finalitzar l'etapa altre cop a Mataró. Dit així sembla un bon desgast i efectivament així ha sigut. Segons dades del Polar: 2 h. 1 min. per un total de 15,4 kms. Altre cop més del que teníem previst. De fet és exactament la mateixa distància que al primer entrenament però amb més duresa i menys temps.

El circuit no ha sigut excessivament dur però bàsicament al principi em pogut "gaudir" d'unes bones pujades que deixen fines les cames ja d'entrada. El ritme lleuger de la primera part s'ha compensat amb un bon ritme després.

Aquests entrenaments i les sessions de gimnàs fan una bona parella. Cada vegada veiem més clar que el trail running és el futur. Una manera rapida de sumar quantitat i qualitat, una la fórmula clau per avançar i millorar.

Des d'aquí us desitgem uns bons Reis i que us portin tot allò que heu demanat. Si us heu portat bé és clar.

Direcció a l'Oasis


Agafa'm si pots

dilluns, 3 de gener de 2011

Crònica Cursa dels Nassos

Ja sóm a 2011 i ja tenim la crònica de l'última cursa de l'any, la Cursa dels Nassos, que, finalment, va deixar un molt bon gust de boca i amb moltes més ganes de seguir corrent l'any que ve, però no avancem aconteixaments..

Haviem quedat els 6 a les 11.30 a l'estació de Mataró, per evitar d'anar amb les presses que vam haver d'anar l'any passat, que per poc més de 5 minuts i no arrivem a temps a recollir els dorsals, com era d'esperar, al no ser suïssos era una cosa impensable que poguessim ser-hi tots a la hora prevista.. finalment ens vam trobar tots (una mica més tard del previst) i vam agafar el tren, vam fer els respectius canvis amb el metro i vam recollir els dorsals i bossa del corredor, vam aprofitar per poder veure la sortida de la Barcelona World Race ja que es dirigien primer en direcció a una boia prop del Besòs i passaven per davant on estava situat el lloc de recollida de dorsals.


Amb temps, ja un cop dinats i havent fet temps per intentar que passessin les hores prèvies a la sortida vam anar als vestidors a cambiar-nos i a preparar-nos, ja estàvem llestos per la sortida. Vam sortir a escalfar una mica per fora i al cap de poc vam anar a ocupar les nostres respectives posicions segons els calaixos als que ens havien distribuit, en David era el que sortia més avançat, amb el dorsal verd, a continuació, amb dorsals vermells, hi havia en Joan i l'Oriol, que havien pogut acreditar temps entre 45 i 50 minuts, i amb dorsals blancs ens trobavem en Pol, en Gerard i Jo, per sort col·locats a la primera línia de sortida del nostre calaix (cosa que després s'agrairia al trobar pocs embusos i anar més fluids).


Puntuals, van donar la sortida, primer, la dels participants amb cadira de rodes, després van sortir els corredors d'elit, a continuació el grup de corredors amb temps inferiors als 50 minuts i finalment el nostre grup, vam fer bé de col·locar-nos a les primeres files del nostre calaix de sortida ja que a l'hora de la sortida, com que teniem els corredors que havien sortit abans a uns 500 metres, vam poder fer una sortida neta i sense haver-te de posar a caminar perquè no pots avançar netament. El meu objectiu, encara que no em trobava gaire bé físicament ja que el día anterior havia sortit a correr un parell de quilòmetres per escalfar de cara al dia de la cursa i em notava ja carregat de quadriceps, volia intentar que seguis sent el de buscar una marca d'uns 50 minuts, així que amb el crono encès desde la sortida vaig posar-me a correr al ritme que jo, de memòria, creia que era el de 5 minuts al quilòmetre. Vam arribar al senyal del pas pel primer quilòmetre i vaig mirar com anava de temps, el crono marcava 4.45, sense saber perquè, més que rès perquè era tan sols el pas per el primer quilòmetre em vaig omplir de ganes i convenciment de que podia marcar un crono per sota dels 50 minuts, me'n vaig fer a la idea i vaig seguir fent quilòmetres amb aquesta intenció.

Per el pas de cada quilòmetre mirava el temps que portava i em donava més ganes de seguir corrent a aquest ritme el veure que a cada quilòmetre anava baixant segons del que seria el temps per fer 50 minuts, fins a situarme cap al quilòmetre 5 a un minut i mig per sota del temps que hauria de ser per fer els 50 previstos. 

El recorregut, com el de l'any passat i com recordava era molt planer, la qual cosa em permetía més fer-me  la idea que ja ho tenia aconseguit, que ho podria fer i que no només rebaixaria la marca dels 51.01 a Mataró sino que podria baixar dels 50 minuts (que havia sigut el meu objectiu d'aquest any) a partir del quilòmetre 6 ja començaves a veure gent que t'havia avançat als primers quilòmetres i que ara erets tu qui els avançava. Vaig continuar amb aquesta tònica d'avançar a més gent de la que m'avançava i de fet (segons les dades de championchip) pel pas al quilòmetre 5 i pel pas al quilòmetre 10 vaig avançar a un total de gairabé 1000 persones (ni jo pensava que pogues ser tant!) Cap al quilòmetre set, arrivant al vuit em notava que els quàdriceps em començàven a pesar, però no em permetía deixar que em poguessin i sense fer-hi cas vaig continuar al meu ritme perquè ja vèia que l'esperat sub50 no se m'escapava i vaig arribar al quilòmetre 9 amb un temps d'uns 43 minuts i mig. Vaig decidir apretar durant aquest últim quilòmetre, donar-ho tot i fer el millor temps possible, vaig agafar el corredor de la dreta, que no sé perquè no hi havia gens de tràfic i vaig encarar els últims 400 metres tant ràpid com vaig poder, parant el crono a 47.25!! ni m'ho podia creure, estava contentíssim, no només havia aconseguit rebaixar el temps de Mataró sinó que havia aconseguit fer un sub 50 i dos minuts i mig per sota!

Vaig anar a buscar el Powerade que donen al final i allà em vaig trobar amb l'Oriol, vam anar els dos junts al punt que haviem acordat de trobada i ja hi havia en David i en Joan. Els hi vaig preguntar com havia anat però amb especial atenció a en David, que volia que em dongués ell també una bona notícia, i em va dir que així així, que si no havia fet MMP hauria sigut per molt poc, i sorprenentment, després veient els resultats publicats veuriem que el seu temps final va ser de 43:37, exactament la mateixa marca que l'any passat! Pel que fa a la resta de companys van marcar també bons temps: en Joan va marcar un temps de 47:42, l'Oriol, que es va despistar i no va llegir la senyal del quilòmetre 9 i que sen va resentir perquè no va saber quan apretar per els últims 1000 metres 48:45, en Pol, siguent la seva primera cursa de 10km en ruta va marcar un temps de 49:58 i en Gerard va fer un temps semblant al de l'any passat, de 56:16.

Al acabar tots molt satisfets, en David igualant la seva MMP i jo complint l'objectiu de baixar de 50 minuts, vam tornar per dutxar-nos i canviar-nos de roba i tornar cap a les nostres respectives cases per passar el sopar amb família i celebrar la nova entrada d'any.

Gerard, Max, David, Pol, Oriol, Joan

Des d'aquí esperem que tots hagueu tingut una molt bona entrada d'any i que aquest 2011 sigui encara millor del que ha sigut el 2010.

Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More