OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dilluns, 30 de maig de 2011

Setmana de transició

Aquest passat cap de setmana cap dels dos components d'aquest blog va disputar cap cursa i, de fet, el més destacat és la gran victòria del Barça sobre el Manchester United (3-1) que el fa guanyar la quarta Champions de la història del club (Wembley, París, Roma i altre cop Wembley). Degut a que els dos som molt culers (vam poder veure el partit junts gràcies a l'estada de diversos dies que està fent en Max a aquí), no podíem deixar passar aquesta gran notícia.

A banda d'això, com dic aquest cap de setmana no hi havia competició. La pròxima serà aquest diumenge 5 de juny amb la Cursa de Pineda. Serà una de les últimes - sinó la última - cursa que disputaré abans d'acatar el gran objectiu de la temporada: la Núria-Queralt. Respecte a aquesta última, a partir d'aquesta setmana ja farem algun que altre post amb els primers apunts de la cursa. Des d'ara i fins la data de la prova analitzarem el perfil, recorregut, factors a tenir en compte entre molts altres elements vitals. De fet, com ja vam comentar en algun altre post, serà aquest mateix dijous quan us explicarem la sorpresa que tenim preparada i que de ben segur us agradarà i us farà sentir partícips d'aquesta gran competició que és la Núria-Queralt.

Tanmateix, que aquest cap de setmana no hàgim disputat cap prova no treu que no tinguem crònica disponible. El nostre company Pol Casanovas (el trobareu al seu blog de recent inauguració) ens ha fet arribar la seva crònica del Trail de St. Esteve de Palautordera, una cursa de 27 km per muntanya. Esperem que gaudiu de la seva experiència en aquesta dura prova!


Ahir, diumenge, en Joan i jo vam assistir a la TrailSe, cursa de muntanya de la Copa Montseny.

Quatre hores després d'haver anat a dormir tocava llevar-se per anar fins a St.Esteve a recollir dorsal, escalfar i estirar amb calma. Poc abans de la sortida ens trobem en Josep, que venia disfressat de fotògraf, i els seus companys. Mentre esperàvem el tret de sortida observàvem l'alt nivell de corredor que hi havia mirant les samarretes i les equipacions, fins i tot en vam veure amb la samarreta de finisher de l'UTMB, quin nivell!!
A les 9 en punt sortim del poble i fem els 6 primers km bastant planers en uns 24min. Anem força frescos i gaudim del magnífic paisatge, sempre amb el Turó de l'Home al fons. Després d'una baixada una mica tècnica toca el tram més dur de la cursa, més de 8km de pujada constant per corriols. Es fan taps i perdo un parell de cops en Joan de vista, però quan puc accelero el pas i el torno a atrapar ràpidament. Arribem a un avituallament enmig de la pujada on aprofito per menjar una mica de síndria i fer un parell de fotos, quan em giro ja veig en Joan a una cinquantena de metres corrent en pujada. Decideixo no seguir-lo, anar al meu ritme i gaudir el màxim possible de la cursa. Després d'un últim tram de pujada molt dura (quasi d'escalada) toca una llarga baixada per pista, on en un moment de distracció m'equivoco de camí i em toca refer en pujada uns 100m per agafar el bon corriol. No em noto gens cansat físicament tot i que no em veig amb prou forces com per córrer a les pujades, intento compensar-ho baixant molt ràpid en els trams de baixada tècnica on adelanto molta gent, però segueixo sense veure en Joan, em devia haver tret un bon grapat de minuts perquè vaig baixar a un ritme molt alt. M'aturo per fer un parell més de fotos del paisatge, i després de passar pel costat d'un parell de masies arribem a una mena d'ubanització on hi trobem el penúltim avituallament. Queden 8km i una última pujada al Castell de Montclús. Surto de l'urbanització a bon ritme i després d'una lleu baixada arribo al darrer avituallament abans de la pujada al castell. Queden menys de 5km, pujo ràpid però em veig obligat a afluixar una mica el ritme perquè començo a patir muscularment. Passo pel costat mateix del castell camino un centenar de metres per recuperar les sensacions i començo a córrer els últims 2km, la gent des de les cases ens ruixen amb mangueres i entre un gran ambient i aplaudiments pels carrers del poble arribo, sentint com l'speaker crida el meu nom, amb un temps de 3h21min.

Em trobo en Joan que havia arribat 5min abans, amb un molt bon temps de 3h16min.

Ha sigut una cursa totalment recomanable, amb un gran ambient, una gran organització i un magnífic recorregut dur i tècnic.

Com a punts positius a nivell personal i de l'organització en general destacaria:

- La molt bona senyalització.
-Els avituallaments situats en els punts clau.
-Pujades dures i baixades divertides
-El Buff i la samarreta tècnica.
- I a nivell personal, el fet d'haver acabat la cursa força sencer, tot i no haver fet un gran temps, i amb la total convicció de que l'any que ve repetiré.

L'únic punt ''negatiu'' de la prova seria:
-Poca varietat d'aliments sòlids en els avituallaments.



Agafa'm si pots

dilluns, 23 de maig de 2011

Males notícies...

Iniciem la setmana amb un breu post que, de fet, preferiríem no fer però les circumstàncies i els fets ens obliguen. A la ja anunciada mort de Severiano Ballesteros, el millor golfista espanyol i un dels millors esportistes de la història a Espanya, s'han unit en aquests últims dies dos figures més de relleu.

Per una banda la mort de Samuel Wanjiru, que es va produir tot just ara fa una setmana, i que va ser una notícia d'abast mundial, com és lògic. Segons fonts oficials de la policia, el maratonià es va veure sorprès a casa seva per la seva dona mentre ell estava en companyia d'un altra noia. A partir d'aquí no està gaire clar el que va succeir tot i que es diu que, després d'una discussió entre la seva dona i ell, es va precipitar pel balcó.
Wanjiru era un ídol al seu país
Wanjiru tenia la segona millor marca mundial de mitja marató (58:33, La Haya, 17 de març de 2007) i s'havia proclamat campió olímpic de marató als Jocs de Pequín 2008.

D'altra banda, en una notícia que s'acaba de conèixer fa escassament una hora, s'ha conegut la mort del ciclista català Xavi Tondo, corredor de l'equip Movistar (ex Cervélo) i que enguany ja havia guanyat la Vuelta a Castilla y León. Tondo era un dels millors ciclistes espanyols en l'actualitat i havia realitzat grans actuacions a La Volta i la París-Niça. Segons informa la web de Marca, el ciclista de Tarragona es disposava a sortir a entrenar amb el seu company de fatigues Beñat Intxausti quan li ha caigut a sobre la porta del garatge.

Tampoc hem d'oblidar la mort d'un altre ciclista, el jove belga Wouter Weylandt, mentre disputava la tercera etapa del Giro el passat dimarts dia 10. Weylandt va xocar mortalment contra un mur de pedra de la carretera mentre baixava el Passo del Bocco i els metges no van poder fer res per salvar-lo.

Des d'aquí acompanyem en el sentiment a la família i amics de Xavi Tondo, així com també als de Samuel Wanjiru, Severiano Ballesteros i Weydlant. Desgraciadament aquestes últimes setmanes sembla que estem "de pega" i tot són males notícies. Esperem que aquesta mala ratxa es trenqui aviat i que tardem en tornar a rebre notícies d'aquest tipus.


Weydlant, el ciclista de Gante
Xavi Tondo, el ciclista català


Agafa'm si pots


































dimarts, 17 de maig de 2011

Lentes millores

Aquest diumenge tocava la Cursa de Nou Barris, de 10 km, que m'havia recomanat una dona el passat gener i que, vist el calendari, em va semblar bé escollir-la. Un cop realitzada, personalment deixa una mica de desitjar i per diferents motius no és, està clar, de les millores que he fet (organització, accessibilitat).
Tot i que el dia va començar malament, s'ha de dir que va tenir final feliç. Malgrat que em vaig llevar força aviat - un ja s'acaba acostumant -, vaig perdre el tren que tenia previst agafar i ja tot va anar contrarellotge. Després d'un tren i dos metros, finalment arribo, un quart d'hora abans que es doni el tret de sortida. 
A l'arribada, cansat però satisfet
A diferència de Canet, d'aquesta cursa no en tenia gaire informació i pensava que el recorregut seria planer, amb algun desnivell poc important. Error. 
Des del primer km s'enfila una llarga baixada que ràpidament passarà a ser una pujada consistent. El recorregut en general es caracteritzarà per llargues rectes, moltes d'elles de "fals pla". El ritme que porto és força bo, probablement massa ràpid. Cap al km 4 veig al meu costat el gran Xavier Bonastre. Senyal que vaig bé. Al pas pel km 5 però noto que efectivament, tal i com ja pensava, el ritme ha sigut massa elevat. Començo a notar la fatiga a les cames i noto que altre cop, tocarà patir. Els tres últims km són llargues rectes que piquen lleugerament cap a dalt, fet que a simple vista potser no s'observa però que realment es nota. Patint de valent creuo la línia de meta cansat però content. Millor marca personal, 42:22. 151º de la general a ritme de 4:15 el km.
Analitzant les dues últimes curses, es pot observar que s'ha donat exactament la mateixa circumstància. Els primers 5 km els realitzo raonablement ràpids (a 20:30 aprox.) el que suposaria, seguint aquest ritme, fer una marca al voltant dels 41 minuts. No obstant això, els 5 últims km pago l'esforç del principi i ralentitzo el ritme, amb la qual cosa perdo mínim un minut. És qüestió doncs d'anar trobant l'equilibri per anar millorant. 

Ara toca un descans i la pròxima cursa serà, si no en sorgeix cap abans, la de Pineda de Mar el 5 de juny. Tot i això, tan en Pol com jo ja estem centrats gairebé únicament en la Núria-Queralt. Els pròxims dies i setmanes ja us anirem informant sobre l'esdeveniment així com les nostres sensacions a mes i mig que arribi el dia... Tampoc volem avançar res però ja us advertim que hi haurà una sorpresa pre-cursa que segur que us agradarà molt i on podreu participar tots aquells que vulgueu.

Agafa'm si pots

diumenge, 15 de maig de 2011

Epic 5

Del 5 al 9 de maig va tenir lloc, a l'arxipèlag de Hawaii una de les competicions que podriem considerar com, si més no, de les més exigents física i mentalment que existeixen a dia d'avui. 



La prova, entre la seva duresa, que després explicarem, té una altra paculiaritat, només hi ha 5 participants, seleccionats privadament per l'ortanitzador (i a la vegada participant) Jason Lester no hi ha dorsals, no hi ha una competició per saber qui és el millor ni hi ha rivalitat, l'objectiu de la cursa és que tots els participants aconsegueixin acabar la prova i al mateix temps recollir fons per la ong que ells desitjin o per la neverstop foundation, fundació creada per el mateix creador de la competició.


I doncs, en què consisteix aquesta competició? Consisteix en ni més ni menys que realitzar, durant 5 dies seguits, en 5 illes diferents de l'arxipèlag, 5 ironmans, un cada dia. Destaquem en aquesta edició la participació del català Josef Ajram, inversor en borsa i triatleta de distàncies d'ultrafons. Josef va completar amb èxit l'Epic 5, i encara que fos una competició on el temps final no és el que comptava i no hi havia una classificació a la que imposar-se és de destacar que va finalitzar 4 dels 5 ironmans en la primera posició i va finalitzar la prova encapsalant el millor temps final respecte als altres participants, un temps de 59 hores i 50 minuts va ser el que va necessitar per completar els 19 km de natació, 900 km en bicicleta i 210 km de cursa a peu al llarg de 5 dies on el temps no va acompanyar del tot.


Agafa'm si pots

dimarts, 10 de maig de 2011

Cursa de Canet, cursa trencacames

Aquest diumenge vaig córrer, finalment jo sol, la segona edició de la Canet Race, de 10 km. Sabia d'entrada, pel que havia pogut llegir en algunes webs, que el recorregut tenia alguna que altra pujada i que no era una cursa per fer marca. Un cop fet el recorregut, és evident que la cursa no era per fer marca. Mai havia corregut una cursa de 10 km tan trencacames com la de Canet, realment dura. 

La recta final d'arribada, patint
Amb pocs participants a la sortida (419 arribats) comença la cursa, això sí, força acollidora. El fet que la primera recta sigui de pujada ja és un avís del que ens espera. El circuit és de 5 kms, així doncs, s'han de completar dos voltes. Després d'un primer km de pujada constant, gir a la dreta i primera pujada dura. El sol que es deixa notar no ajuda massa a tirar endavant. Després de la pujada i d'uns quants zig-zags, altre cop gir a la dreta per baixar el mateix que tot just després tornarem a pujar.  Amb alguna molèstia al bessó esquerra (que ja tenia des d'abans de començar) arribo a la última pujada, la més dura. Una llarga pujada amb corba a dreta i esquerra que et fa pujar fins la part més alta del poble. Un cop allà i fins l'arribada un parell de fortes baixades que s'agraeixen (tot i que no vagin massa bé per les cames) i vàries rectes pel centre del poble. A partir del km 7 començo a notar l'esforç i no les tinc totes per si aguantaré fins al final i no punxaré. Igual que a l'Hospitalet, intento apretar a l'últim km i arribo en un temps final de 42:50 (segona millor marca personal). Ritme de 4:17, 67è de la general i 9è de la categoria. 

Donat el dur recorregut, estic força satisfet del temps realitzat. La veritat és que tan a l'Hospitalet com a Canet les sensacions han sigut bones i s'ha de seguir per la mateixa línia. Aquest diumenge toca la Cursa de Nou Barris, també de 10 km, on espero consolidar aquestes sensacions amb un bon temps.

De cara a aquesta setmana i la següent, ja farem algun post de la Núria-Queralt, on jo i en Pol ja hi estem inscrits. Queden menys de dos mesos perquè arribi el gran dia i els nervis ja es comencen a notar! A banda, també farem referència, ja que no ho podem deixar passar, a la gran gesta que ha aconseguit el triatleta Josef Ajram que ha completat l'Epic 5 (cinc proves ironman en cinc dies en cinc illes diferents de Hawaii). En Josef  és un esportista que tan en Max com jo idoletrem i ens sembla un autèntic campió, per la qual cosa des d'aquest blog intentarem informar-vos de les seves gestes (pels pocs que no el conegueu).  

Salut i km!


Agafa'm si pots

dilluns, 2 de maig de 2011

Nocturna de l'Hospitalet: oportunitat malgastada

Aquest dissabte tocava la segona edició de la Nocturna de l'Hospitalet de 10 km, cursa que ja vam córrer l'any passat i que realment ens va agradar força. Tot i així aquest any només hi anàvem dos i el meu acompanyant no era cap dels tres de l'any anterior, aquesta vegada venia en Joan.
Una cursa nocturna sempre és diferent i especial ja que no n'hi ha gaires i a mi particularment totes les que he fet m'han agradat molt i m'han sortit bé. Després d'un parón de dos setmanes, la idea era recuperar sensacions. En Joan, per la seva banda, anava amb la intenció de millorar la seva millor marca, aconseguida als Bombers.

Abans de començar la cursa vam decidir que aniríem com a mínim els cinc primers kms junts i que jo li faria de "llebre", portant un ritme còmode.
Així doncs els primers kms els vam superar sense gaires problemes i vam creuar el km 5 amb 23:15. Estava clar que per el seu objectiu, anàvem bé i estava molt a prop. Ara, per la meva part, el pas per la meitat de cursa havia sigut massa lent i seria realment difícil recuperar els minuts perduts. A partir del km 6 vam apujar el ritme i els dos aguantàvem força bé, sense complicacions. En Joan estava anant molt bé i tot i fer en algun moment la "goma", no es va desenganxar mai de mi. En l'últim km vaig decidir que era moment de apujar el ritme veient que la cursa s'acabava i les sensacions tan de cames com d'estomac eren bones. S'ha de dir que vaig fer, possiblement, el km més ràpid que he fet mai en una cursa, a un ritme elevadíssim que em quedaré amb les ganes de saber quin era exactament. Tot i aquest tram final de cursa, els minuts perduts al principi no es van poder recuperar i vaig fer un temps normalet (44:39).
En Joan, tot i el meu canvi de ritme, va poder aguantar molt bé i només va cedir uns metres, per acabar en 45:05. Marca personal i molt bona cursa per a ell.

La cursa doncs em deixa un costat negatiu i un de positiu. Per una banda el temps, que no és res de l'altre món i que pel tipus de cursa, hauria d'haver sigut millor. Per l'altra, les sensacions al llarg de la cursa. Cap molèstia a les cames, i el que és més important, cap problema estomacal. Possiblement la primera cursa que em passa. És per això que em queda aquest regust, ja que si no arribo a ser tan conservador la marca hauria sigut força bona.

De cara al cap de setmana següent, encara no sé quina cursa correré: la de muntanya de Rubí (11 km) o la de Canet (10).

Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More