Aquest dissabte tocava la segona edició de la Nocturna de l'Hospitalet de 10 km, cursa que ja vam córrer l'any passat i que realment ens va agradar força. Tot i així aquest any només hi anàvem dos i el meu acompanyant no era cap dels tres de l'any anterior, aquesta vegada venia en Joan.
Una cursa nocturna sempre és diferent i especial ja que no n'hi ha gaires i a mi particularment totes les que he fet m'han agradat molt i m'han sortit bé. Després d'un parón de dos setmanes, la idea era recuperar sensacions. En Joan, per la seva banda, anava amb la intenció de millorar la seva millor marca, aconseguida als Bombers.
Abans de començar la cursa vam decidir que aniríem com a mínim els cinc primers kms junts i que jo li faria de "llebre", portant un ritme còmode.
Així doncs els primers kms els vam superar sense gaires problemes i vam creuar el km 5 amb 23:15. Estava clar que per el seu objectiu, anàvem bé i estava molt a prop. Ara, per la meva part, el pas per la meitat de cursa havia sigut massa lent i seria realment difícil recuperar els minuts perduts. A partir del km 6 vam apujar el ritme i els dos aguantàvem força bé, sense complicacions. En Joan estava anant molt bé i tot i fer en algun moment la "goma", no es va desenganxar mai de mi. En l'últim km vaig decidir que era moment de apujar el ritme veient que la cursa s'acabava i les sensacions tan de cames com d'estomac eren bones. S'ha de dir que vaig fer, possiblement, el km més ràpid que he fet mai en una cursa, a un ritme elevadíssim que em quedaré amb les ganes de saber quin era exactament. Tot i aquest tram final de cursa, els minuts perduts al principi no es van poder recuperar i vaig fer un temps normalet (44:39).
En Joan, tot i el meu canvi de ritme, va poder aguantar molt bé i només va cedir uns metres, per acabar en 45:05. Marca personal i molt bona cursa per a ell.
La cursa doncs em deixa un costat negatiu i un de positiu. Per una banda el temps, que no és res de l'altre món i que pel tipus de cursa, hauria d'haver sigut millor. Per l'altra, les sensacions al llarg de la cursa. Cap molèstia a les cames, i el que és més important, cap problema estomacal. Possiblement la primera cursa que em passa. És per això que em queda aquest regust, ja que si no arribo a ser tan conservador la marca hauria sigut força bona.
De cara al cap de setmana següent, encara no sé quina cursa correré: la de muntanya de Rubí (11 km) o la de Canet (10).
Agafa'm si pots
dilluns, 2 de maig del 2011
Nocturna de l'Hospitalet: oportunitat malgastada
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada