OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

diumenge, 27 de novembre de 2011

Com més, millor

Si es dona una ullada al panorama actual del running - i les seves variants com el trail running -, podem veure com el ventall de proves disponibles a tot arreu i per a tots els gustos s'està diversificant cada vegada més, degut en part a aquest boom que ha patit el running i que és per estar-ne contents. Això fa que les competicions que ja hi havien es mantinguin i que en vagin sorgint de noves constantment. I en tot aquest procés és interessant observació que se'n pot fer: la tendència dels molts corredors a passar-se a la ultradistància quan, per exemple, les maratons ja no els satisfan tot el que voldrien. I, per tant, si hi ha demanda acaba apareixent la oferta. 

Per una banda, aquests dies ha aparegut el nou calendari 2012 de la Lliga Catalana d'Ultraresistència en la seva segona edició. L'acord de la FEEC amb la marca Lafuma fa que el nom oficial sigui I Copa Catalana FEEC-Lafuma de Curses d'Ultraresistència. El calendari, amb proves ben dures i exigents, queda així:

Imatge de la Núria-Queralt 2011




- 28-29 abril: II Ultra Trail de Barcelona (pàgina web)

- 2-3 juny: III Ultra Trail Coll de Nargó (web)

- 16-17 juny: III Emmona (web) - Campionat de Catalunya

- 30 juny- 1 juliol: XXII Núria-Queralt (web)

- 22-23 setembre: I Ultra Trail Costa Daurada 






Coincidint amb l'aparició d'aquest calendari, aquesta setmana també ha deixat una notícia interessant: un nou Trail. Es tracta del Swiss Iron Trail, que segons creuen els organitzadors pot arribar a fer ombra al gran Ultra Trail Mont Blanc. La cursa comptarà amb un recorregut de 200 quilòmetres, 11.500 metres de desnivell positiu i un total de desnivell acumulat de 24.200. El director, Andrea Tuffli, explica que a banda de xifres, s'ofereix al corredor uns paisatges excel·lents i amb molta història. La sortida, a Pontresina, té una gran tradició en esports de muntanya, mentre que l'arribada, Chur, és la ciutat més antiga de Suïssa. A més, els participants travessaran les glaceres de Morteratsch i Pers o Piz Nair, el punt més alt de la cursa amb 3.022 metres. A banda dels propis corredors que apostin directament per aquesta prova, els organitzadors esperen també acollir aquells corredors que s'hagin quedat sense plaça a la UTMB o al Gran Raid de la Reunión.

Com es pot veure, una nova prova que es situa per sobre dels molt complexes 166 km de l'Ultra Trail Mont Blanc arribant als 200. Aquestes distàncies, tot i que aparentment - i a la pràctica - costen d'assimilar per a un corredor normal, acostumen ja a ser cada vegada més habituals

Si no, només cal veure una cursa que alguns han qualificat com la més dura del món - etiqueta sempre delicada de col·locar - i que representa el més difícil encara. Parlem del Tor des Géants, una bogeria de 330 km pels Alps italians i amb 24.000 metres només de desnivell positiu, algo així com pujar tres vegades consecutives l'Everest. Amb sortida i arribada a Courmayeur, aquesta cursa és d'auto-suficiència i fixa un màxim de 150 hores per a poder completar-la. 

Vist tot això, dona la sensació que gairebé ja no hi ha límit i que no se sap fins a on es pot arribar. Cada vegada son més els que aposten fermament per la ultradistància, o com a mínim això sembla. Què n'opineu?




Agafa'm si pots

diumenge, 20 de novembre de 2011

Tornant a les curses

Aquest dissabte - per cert, dia de reflexió - tornava a les curses després d'un mes pràcticament sense posar-me un dorsal a sobre. L'última havia sigut La Marxassa el 22 d'octubre.
Així doncs, tocava anar a Cerdanyola del Vallès per córrer les 5 milles nocturnes (8,045 km). El fet de ser de nit i en una distància fins ara desconeguda per a mi van ser factors decisius per escollir-la.

Arribar a Cerdanyola, però, va ser força complicat: primer per l'embús que hi havia a l'entrada de Barcelona (suposo que la majoria anaven al Camp Nou) i després perquè va ser realment difícil trobar el lloc concret on estava situada la sortida i arribada. Amb tot vaig arribar-hi quan només faltaven 10 minuts per a la sortida. Temps més que just per anar a buscar el dorsal -sense agafar la bossa, per sort els amables organitzadors la van guardar i la vaig poder recollir després - i col·locar-me a la línia de sortida sense escalfar.

A la recta final d'arribada

Pel que havia sentit el recorregut era una mica "sorpresa", amb pujades i baixades constants per un total de dues voltes - que no eren iguals - i una última pujada forta. 
El tap que es forma a l'inici en part em va bé per no sortir massa ràpid com em passa sempre i regular el ritme. El terra està molt mullat i tot i que cauen gotes de tan en tan, es pot córrer sense problemes. De fet, no vaig arribar a veure o sentir ni una sola caiguda. Amb el pas dels km's - o en aquest cas milles - augmento el ritme i cap a la part final començo a notar l'esforç. En un moment donat, un home del públic ens crida: "Vinga som-hi, que només queda una pujada i ja hi sou". En la majoria de curses aquest tipus de frases, tot i la seva bona intenció, acostumen a ser falses. Aquest cop era veritat. Però, carai, quina pujada! Amb esforç la passo com puc i encaro la última recta on es veu l'arc d'arribada al fons. 

Temps final: 34:00 min. 148è de la general (de 985) i 5è de la categoria. 

Classificacions

La veritat és que estic content. És la primera cursa que faig amb entrenador personal i, tot i que al ser una distància nova no puc comparar, crec que el temps és decent. I per haver arribat deu minuts sense escalfar i les "sorpreses" del recorregut, puc estar satisfet. Una cursa molt recomanable amb bon ambient i que intentaré repetir l'any vinent. 

La pròxima cursa, en principi, és la Jean Bouin el cap de setmana que ve (27 novembre) tot i que per vàries raons encara no sé si finalment hi participaré. Si no, el primer dels dos últims objectius de l'any - la Mitja Marató de Mataró, que faré amb en Joan - espera impacient.

Pol Guillén, guanyador de les 5 milles nocturnes


Agafa'm si pots

diumenge, 13 de novembre de 2011

Catalunya, model de talent (III). Entrevista a Mireia Miró

Té només 23 anys però ja és campiona del món d'esquí de muntanya i sots campiona de curses per muntanya. Alguns la comparen amb el rei de reis, en Kilian Jornet. Els dos han aconseguit grans triomfs des de ben petits i comparteixen l'amor per la muntanya. I sí, els dos són catalans. 
Mireia Miró (Barcelona,1988) és una campiona del món natural i assequible a tothom, humil i ambiciosa, que promet més que ningú. Tot i el seu admirable palmarès no es conforma i vol més. Molt més. Actualment entrenant a França, es prepara per la dura temporada d'esquí de muntanya, on n'és l'actual campiona del món. S'espera que faci història, ningú ho dubta.

Mireia Miró. Font: blog personal

“Córrer és una manera d'expressar-me, de posar-me a prova”





-        · En algun moment et vas arribar a imaginar que arribaries on has arribat?
De petita vaig practicar altres esports com la natació o el Taekwondo, però mai a nivell competitiu. No tenia referències dels esports de muntanya; no sabia ni que existien les competicions d'esquí de muntanya! Quan vaig entrar a la UEC de Gràcia practicava la muntanya com un passatemps de caps de setmana i fèiem activitats molt diverses. Des de barranquisme a escalada. Un cop dintre del CTEMC davant meu tenia tot un món per descobrir. El meu desconeixement sobre l'esquí de muntanya era molt gran. Per a mi va ser com un joc molt interessant, però no m'ho vaig pensar en cap moment que podria arribar tant lluny. El primer any que vaig competir vaig tancar totes les classificacions! 

-       · Amb només 16 anys vas guanyar la travessa Gràcia-Montserrat (63 km). Allà vas començar a veure que realment podies arribar lluny?
La travessa Gràcia Montserrat l'organitza el meu club: la UEC de Gràcia. El primer cop que m'hi vaig apuntar va ser amb dos amics més i el nostre gran repte era acabar-la. I ho vam aconseguir. L'any següent ens hi vam tornar a apuntar, per provar de baixar el temps de l'any anterior, i va coincidir que vaig guanyar. 

-        · Què significa per a tu córrer?
Córrer és una barreja de sensacions que em proporcionen benestar, però també és una manera d'expressar-me i de posar-me a prova. 

-       · Has hagut de renunciar a moltes coses per poder estar on estàs actualment?
El fet de tenir el privilegi de poder prendre decisions implica ja la renúncia a d'altres coses. Sí que he hagut de renunciar a coses si comparem amb un estil de vida "normal", però de moment estic a gust i si poso en una balança totes les coses bones que m'aporta estar vivint aquets moment i les coses a les que he hagut o haig de renunciar, pesa més el cantó positiu! 

-      · Llicenciada en Educació Física, estudiant per a ser bomber... Creus que tot això ho necessitaràs en el futur?
No vull viure sempre de l'esport. Crec que cada etapa té el seu moment, i ara estic vivint de l'esport, però quan me'n cansi o no pugui caldrà passar  a altres coses. Des de sempre he volgut entrar a bombers. És un projecte vital, i si algun dia arribo a entrar... Segurament la cursa més important que hauré guanyat. De moment però, no tinc pressa perquè no sento que sigui el que em toca viure en aquest instant, però si convoquen m'agradaria poder presentar-m'hi.

-      · Els esportistes d'elit sou conscients de tot el que succeeix al vostre voltant: de la crisi, el 15-M o les retallades?
Tot i no parar massa per casa, la crisi i les retallades ens afecten directament. Els esportistes vivim de les curses, les beques, espònsors...el sistema està tocat i quasi ningú se'n salva!




“ Gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí ”


-     · És sabut que les beques a Espanya al món de l'atletisme estan molt mal repartides. Passa el mateix en els esports de muntanya?
No ho sé. Ningú mai m'ha dit ni jo he tingut la curiositat per saber quant cobraven els altres... Suposo que no deu ser una diferència massa gran, perquè sinó segur que se'n parlaria!

-      · Ara per ara tan el trail running com l'esquí són esports poc valorats. No et sap greu que els teus èxits no siguin reconeguts tal i com ho haurien de ser?
Actualment hi ha molts pocs esports ben valorats. Podem parlar de futbol i automobilisme, però tota la resta queden en un segon pla. Sempre ho he viscut d'aquesta manera, així que no em sembla estrany. El que sí que em xoca més és la situació dels esportistes dintre de cada país. En esquí de muntanya gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí. Cada país té un grup professional integrat dintre de diferents cossos de l'Estat: a Itàlia l'Esercito, a Suïssa els guàrdies de frontera, a França la gendarmerie o l'exèrcit. Això et permet tenir una estabilitat econòmica i poder-te centrar en entrenar o competir sense haver-te de preocupar en què passarà si pateixes una lesió o algun altra cosa.


Moment en que es proclama campiona del món 2011
Font: blog Mireia Miró


-     ·  Creus que els homes ho tenen més fàcil, en aquest cas en els esports de muntanya?
No, et diria que més difícil i tot! No vull desmerèixer en cap moment l'esforç que fem les dones. Però per un podi potser hi haurà 15 homes al nivell de poder estar-hi i 7 o 8 dones. De moment és proporcional, ja que la participació femenina també és més baixa. Però cada cop les curses es veuen més igualades en quant a participació. Fins i tot hi ha alguna en què la participació és 50-50.

-      · Creus que a curt-mig plaç canviarà el pobre tracte dels mitjans cap a vosaltres?
Estem en una època de canvis en tots els sentits. Els esports outdoor i el nombre de practicants estan creixent moltíssim i a ritmes molt elevats. I, de fet, des de que existeix la figura d'en Kilian no et diria que se'n parla més; et diria que se n'ha començat a parlar! A curt i mitjà termini veig molt difícil que hi hagi un canvi de rumb directe dels mitjans. 

-      · Hi ha esportistes que potser tenen més ressò del que mereixen si s'observa el palmarès. No et fa rabia?
Tot i que son esports que estan creixent a ritmes molt alts encara són desconeguts per a moltíssima gent. Crec que tot el que pugui contribuir  fer progressar i créixer l'esport entre la població és benvingut. 

-      · El nivell actual del running, l'esquí de muntanya o el triatló català, tan a nivell professional com popular, és molt elevat. Com veus el futur?
En el futur no ho sé, en l'actualitat veig que cada cop hi ha més curses, més participació i més nivell. En el cas del trail running veig una especialització segons la distància i el perfil de la cursa. Així com en esquí de muntanya. Ambdues son disciplines on actualment un corredor ho pot córrer tot. En trail running des de km verticals a maratons o fins i tot algun Ultra i en esquí de muntanya des de sprints fins a curses per equips (les més llargues).



“ Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running ”


-    · Comparat amb l'atletisme, on s'han donat nombrosos casos de dopatge, en els esports de muntanya no se n'ha sentit a parlar. Realment no n'hi ha rastre?
En esquí de muntanya s'hi ha donat algun cas. Però realment val la pena? És una decisió personal i que depèn de cadascú. 

-     · Quan un s'informa del trail running, és impossible no fixar-se en Kilian Jornet. Creus que és el millor corredor de trail de la història?
Amb en Kilian hem viscut un abans i un després en el Trail Running. No ha fet només història, l'ha marcada. Ha creat una tendència. Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running. És un geni que gaudeix fent el que fa. 

7 medalles als últims Campionats del Món d'esquí
Font: blog Mireia Miró
-
·       · Gràcies als teus precoços èxits, alguns ja et comparen amb en Kilian. Què els hi diries?
Que de Kilian només hi ha un!


-      · Has trobat alguna muntanya a la vida que no hagis pogut superar?
De moment totes m'han mostrat algun camí per passar.

-      · Algun referent esportiu que t'inspiri?
Hi ha molts esportistes que m'inspiren, tot i que no segueixo a cap. Unes coses de l'un, unes altres de l'altre. Tenir molts models o referències sempre enriqueix més! Et podria donar un munt de noms, des de l'Hermida o el Flecha fins la Mireia Belmonte o la Laia Sanz.


-     · Algun objectiu que vulguis aconseguir i t'hagis marcat en el futur?
Aquest any m'agradaria fer les dues Copes del Món. La d'Esquí de Muntanya i la de Curses de Muntanya. L'any passat vaig guanyar la d'Esquí, així que si volia un objectiu que m'ajudés a progressar havia de mirar una mica més enllà. Tot i que no serà gens fàcil, perquè canvien el format de la d'Esquí de Muntanya i no em beneficia especialment. 

-     · La victòria al Gir di Mont ha sigut la més especial?
Sens dubte una de les més especials. Coincidia amb el dia del meu aniversari. Era la meva quarta participació i havia aconseguit un 4rt, un 3r i un 2n lloc respectivament els anys precedents. Em coneixia la prova, coneixia el públic i aquell dia tocava! 


-     · Tens pensat tastar l'asfalt i les proves en ruta?
Si que m'agradaria provar-les tard o d'hora. Tinc curiositat per saber com deu ser gestionar córrer tanta estona al mateix ritme!






Si voleu disposar de l'entrevista en format PDF, aquí en teniu l'arxiu!


Agafa'm si pots

divendres, 4 de novembre de 2011

De Ropits a Runedia

D'entre totes les webs que ens ofereixen un bon calendari de curses, amb les principals dades, destaca des de ja fa anys Ropits, una pàgina que ens ofereix la informació més rellevant de les curses i travesses de Catalunya, les Illes Balears, Andorra i el País Valencià. Tothom, qui més qui menys, ha visitat alguna vegada aquesta famosa pàgina web que, com a mínim a un servidor, li ha donat molt de servei.

Doncs bé, el que últimament era un simple rumor, ara s'ha confirmat, i de quina manera. La gent de Ropits ha canviat extraordinàriament la pàgina, començant pel nom. Ara és Runedia.

La nova pàgina. Ara és Runedia

Si s'observen tots els canvis que s'han dut a terme, destaca, per exemple, l'ampliació del calendari de curses. Si fins ara englobava les zones abans citades, ara s'amplia a tot Espanya - comunitat per comunitat -, Portugal, França i les competicions més destacades d'altres països, com Itàlia, Mèxic, Suïssa o el Canadà. Un ventall molt més ampli que ens permet mirar més enllà de Catalunya. 

A més - i aquí ve la principal novetat respecte l'anterior format -, s'ha afegit una base de dades força àmplia que permet a cada usuari, mitjançant un registre previ, tenir una agenda pròpia de curses i emmagatzemar cada un dels resultats. Això permetrà doncs, entre d'altres coses, poder comparar les marques que un vagi fent al llarg de la temporada i tenir tots els temps perfectament guardats sense cap tipus de preocupació. A més, aquests resultats es podran compartir amb amics i de fatigues i també amb la resta de corredors, amb els quals es podrà interaccionar a partir d'un fòrum. 

Així doncs Ropits ha evolucionat i s'ha convertit en una pàgina web gairebé imprescindible per als corredors. Celebrem l'arribada d'aquest nou format i estem segurs que tindrà molt d'èxit i ens serà de molta utilitat. 

Aquí teniu el link: http://www.runedia.com


Per últim, dir que en breu publicarem al blog la tercera entrevista de Catalunya, model de talent. Només podem avançar que, en aquest cas, es tracta d'una corredora i que tot i la seva curta edat, ja ha aconseguit estar entre les millors del món. Algú s'anima?


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More