OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dijous, 30 de juny de 2011

3,2,1...

Faré una entrada breu ja que a aquestes alçades, a poques hores de l'inici de la prova, de la Núria-Queralt, poc es pot dir que ja no s'hagi comentat.
L'entrenament previ no és l'adequat però s'ha fet el que s'ha pogut. Diversos obstacles, principalment estudis i treball, han impedit tenir més temps lliure per sortir a entrenar. Però tampoc em puc queixar. És el que hi ha. A més, com bé diuen experts en aquest món - i com he pogut comprovar jo mateix en la meva curta trajectòria - el físic és indubtablement molt important però encara ho és més el cap, que és el que et farà tirar endavant en els moments on el cos comenci a dir 'prou'. 
De motivació i ganes n'hi han moltes així que pel que fa a aquest aspecte, anem sobrats tan en Pol com jo. 
Demà divendres anem cap a Ribes de Freser, on hi passarem el dia i la nit. Dissabte pel matí, cremallera cap a Núria i comença l'hora de la veritat. Només donar les gràcies a tots aquells que ens han animat i ens han donat suport davant el que estem segurs que serà la competició més dura que haguem fet. 

Patir patirem però...i com gaudirem!

Per últim un vídeo que possiblement molts ja haureu vist però que val la pena veure'l, si cal varies vegades. Sense paraules! 


Agafa'm si pots

divendres, 24 de juny de 2011

Oberta la Porra Núria-Queralt

A falta de vuit dies per disputar la Núria-Queralt, s'apropa una cap de setmana elèctric i molt interessant on es disputaran dues proves d'alt nivell i que prometen molt.

IRONMAN NIÇA: Un dels IM més famosos del món es disputa ja amb un nom en la ment de tots: Marcel Zamora. El català intentarà aconseguir la seva ni és ni menys que...sisena! victòria consecutiva des que el 2006 va proclamar-se campió per primera vegada. En Marcel diu que arriba en gran estat de forma i evidentment totes les travesses el col·loquen com el màxim favorit a endur-se la victòria final. 
La lluita estarà principalment entre el català i el belga Frederik Van Lierde, segon l'any passat. Com sabeu les distàncies d'aquest IM són les estàndards, és a dir: 3,8 km de natació - 180 km bici - 42,195 km running.
Es pot seguir la prova en viu per http://ironman.com/events/ironman/france#axzz1PzYM3v9X. Molta sort Marcel!

WESTERN STATES 100 MILES: Una de les proves d'ultra-trail més famoses del món, disputada als Estats Units. Compte de 100 milles, és a dir, 160 km. Aquesta cursa va viure un moment èpic l'any passat amb la disputa per la victòria entre el gran Kilian Jornet, Anton Kupricka i Geoff Roes. Quan semblava que en Kilian tenia opcions a guanyar i lluitava amb Roes, uns problemes musculars el van eliminar de la disputa i va acabar quedant tercer, per darrere de Roes, que va fer rècord de la prova, i Kupricka. Aquest any aquest últim no hi és així que sembla que la lluita tornarà a estar centrada en el duel Kilian-Roes.
Podeu seguir la prova, concretament en Kilian, a http://www.ultralive.net/ws100/M3. Ànims Kilian!


D'altra banda avui mateix s'obre la PORRA NÚRIA-QUERALT, que estarà oberta fins el dia 29 (aquest inclòs). Recordeu que només heu de posar el temps que creieu que farem en Pol i jo a la cursa (tenint en compte que el límit de temps són 24 hores). Recorda que són 92 km i 11.300 metres de desnivell acumulat.

Requisits 

- El temps s'ha d'especificar en hores i minuts (Ex: 20 hores 34 min.)

- Si creieu que abandonarem, també ho podeu posar però haureu d'especificar el km exacte.

- S'accepten, a part, missatges d'ànim o el que vulgueu. Només es pot posar un sol pronòstic. En cas que coincideixen dos pronòstics, valdrà el fet més aviat.

- Guanyarà aquell que clavi el resultat o s'hi acosti més. 

Premi

- El guanyador s'endurà un SORTIT DE PRODUCTES DE LA TERRA, de la Vall de Núria. 


Esperem els vostres comentaris!


Agafa'm si pots
 

dijous, 16 de juny de 2011

A només 15 dies...

Gairebé sense adonar-nos-en estem sols a dos setmanes del gran objectiu de la temporada. Només 15 dies per afrontar la Núria-Queralt 2011. La tensió es comença a notar i, el fet de parlar-ne i estar-ne diàriament pendent, no fa res més que augmentar aquests nervis. En aquestes setmanes que queden és qüestió de seguir entrenant amb moderació i "cap" i de començar a enllestir tots els punts que involucra una prova d'aquest estil: des del material necessari - i obligatori - per la marxa així com el viatge i estada a Ribes de Freser etc. Preparar-ho tot perquè el dia D estigui tot correcte i no hi hagi sorpreses desagradables d'última hora. Igual que un triatleta amb la bicicleta, el neoprè o les bambes la nit anterior, nosaltres amb la motxilla, la roba d'hivern per la nit o l'esparadrap. Tot a punt.
El perfil de l'edició d'enguany

Ja que només resten 15 dies és bon moment d'analitzar una mica per sobre el recorregut i perfil de la competició. Tot i que l'edició d'enguany té menys km - comparant-ho amb els últims anys -, és cert també que és una de les que té més desnivell: 11.300 metres de desnivell acumulat, repartits en 5.000 de positius i 6.300 de negatius. 
Agafant com a referència el perfil i sobretot, les cròniques de companys que l'han realitzat en edicions anteriors, podem dir que cada una de les parts a tenir en compte al llarg del recorregut són:


- Pas dels Lladres: És la primera pujada considerable. Mirant imatges sembla que és una pujada llarga i dura, amb un pendent no massa exigent però que costa avançar. 

- Baixada cap al C3: Un cop arribat a dalt del Pas dels Lladres toca baixar fins La Molina, uns 10 km. Tot i ser descens, s'haurà de vigilar perquè aquest tipus de baixades en una marxa d'aquest tipus poden fer més mal que bé, bàsicament als genolls. 

- Pujada al Coll de Pal: La segona pujada considerable. Pel que sembla, unes primeres rampes molt dures amb molt de pendent i zig-zag que no deixen ni un sol moment de pausa. 

- Baixada del C4 al C5: Un descens força llarg on ja es comença a fer fosc i on, en teoria, un es pot 'relaxar' una mica (no sé perquè fa pinta que no serà així...). 

- Pujada al Coll de Bauma: Un dels trams claus. Una pujada que, tot i que aparentment no sembla massa exigent, és en el fons enganyosa. Corriols estrets, amb bastants km's a les cames i de nit, es pot fer molt dura. 

- Fins el C7: El que seria una part per reposar una mica és un trencacames de constant pujar-baixar fins arribar a Saldes. 

- Última pujada: Situada cap al km 65, toca travessar les últimes muntanyes i situar-se altre cop als 2000 metres d'alçada. 

- Tram final: Un cop arribat al penúltim control (C9) gairebé ja només queda baixar, tot i que alguna rampa sorpresa d'última hora apareixerà pel mig.

El Pas dels Lladres
Com es pot veure és un recorregut que gairebé mai et deixa estar tranquil i que fins a l'últim moment t'obliga a estar connectat. Aquestes valoracions les hem fet a partir de les opinions que heu fet en diverses cròniques però en tot cas és probable que ens equivoquem en algun punt. Si coneixeu el terreny i voleu afegir o corregir alguna cosa, n'estarem encantats.
El que està clar, d'altra banda, és que els paisatges seran segur un autèntic espectacle i plaer per a la vista, recorrent unes muntanyes precioses, de les millors del nostre país.

Per últim recordar que d'aquí una setmana posarem en marxa la PORRA NÚRIA-QUERALT, on només ens haureu de dir quin és el temps que creieu que farem tan en Pol com jo a la cursa (tenint en compte que el límit màxim de temps són 24 hores). El guanyador s'endurà un sortit de productes de la terra, de la Vall de Núria. Esperem la vostre participació!




Agafa'm si pots

dissabte, 11 de juny de 2011

Salomon Team 2011, un grup d'estrelles

La veritat és que tan en Max com jo estem gratament sorpresos del progrés que està aconseguint aquest blog. En l'última setmana les visites - sempre en relació amb la magnitud del blog, humil i poc conegut - han crescut de forma considerable, cosa que ens alegra molt i ens fa mantenir la il·lusió i l'optimisme. La intenció sempre és tractar temes d'actualitat i que creiem que poden ser de l'interès de tots de manera que cadascú de vosaltres pugui aportar la seva opinió.

Aquesta setmana s'ha realitzat la presentació de l'equip Salomon Santiveri Outdoor Team 2011, que perfectament es podria anomenar dream team pel nivell i qualitat dels seus integrants. L'equip s'ha concentrat dos dies en un hotel en ple macís del Montseny, on s'han fet entrenaments, xerrades tècniques i atenció a la premsa. L'equip - amb alta representació catalana - es podria dir que és la selecció espanyola del trail running i una de les millors seleccions del món sense cap mena de dubte. Els seus integrants són autèntiques màquines:

- Kilian Jornet: El rei de l'especialitat, poc es pot dir d'ell que ja no se sàpiga. Només amb 24 anys ja té un currículum formidable i al ritme que va, aspira a batre tots els rècords. La seva última gesta, pujar i baixar el Mont Olimp amb 5 hores i 19 minuts.


- Miguel A. Heras: El segon millor corredor del moment. Germà de l'exciclista Roberto Heras, el corredor de Salamanca ha aconseguit grans victòries en proves de primer nivell com la Transvulcània, la Transgrancanaria o la Cavalls del Vent.


- Iker Karrera:  Guanyador junt amb Heras de la Transvulcania 2011, el guipuscoà ha destacat amb victòries a la Carros de Foc i a la Costa Brava Xtream.


- Tòfol Castanyer: El mallorquí, amb grans marques també en atletisme (2 h 25 en marató), s'ha donat a conèixer gràcies a les victòries aconseguides, entre d'altres curses, a la Copa del Món, on n'és l'actual campió.



- Aurelio Olivar: Experimentat en ultras i raids, té un 6è lloc a la Marathon des Sables 2010 i és el guanyador del Cruce de los Andes Argentina-Xile 2009.


- Mireia Miró: La jove catalana representa el present i sobretot el futur del trail running. Tot i que on més destaca és en l'esquí de muntanya, amb només 14 anys ja va quedar primera de la seva categoria a la travessa Gràcia-Montserrat. Tota una promesa de l'especialitat.


- Mònica Aguilera: El palmarès de la catalana és incomparable. A banda d'aconseguir llocs de mèrit a grans proves com la UTMB o els 100 km del Sàhara, va ser al 2010 quan va tenir els seus millors resultats, guanyant la Marathon des Sables i les 100 Milles de l'Himalaya.


- Nerea Martínez: La més veterana de totes, ha aconseguit victòries de prestigi a l'Ehunmiliak i a la Cavalls del Vent.

- Laura Orgué: Membre de la selecció espanyola d'esquí de fons, la catalana ha guanyat curses de prestigi a Catalunya com la Cuita del Sol o l'Olla de Núria, on l'any passat va quedar per davant de la campiona del món Emanuela Brizzio.


Per últim recordar que d'aquí un parell de setmanes posarem en marxa la PORRA NÚRIA-QUERALT, on només ens haureu de dir quin és el temps que creieu que farem tan en Pol com jo a la cursa (tenint en compte que el límit màxim de temps són 24 hores). El guanyador s'endurà un sortit de productes de la terra, de la Vall de Núria. Esperem la vostre participació!

Agafa'm si pots

dilluns, 6 de juny de 2011

Última cursa abans del gran objectiu

Aquest diumenge vaig córrer la cursa de Pineda de Mar (10 km), l'última competició abans de la Núria-Queralt-Berga. S'acaben les curses i ara toca centrar-se única i exclusivament en el que és el gran objectiu de la temporada. Sense marques concretes, sense buscar el millor temps, simplement amb la idea de ser finisher.

Sortida de la Cursa
Bon ambient el que hi havia a Pineda. El fet que hagués plogut durant tota la nit no era gaire bon presagi - quan vaig sortir de Mataró plovia força - però per sort a Pineda feia bon temps i el terra tampoc estava excessivament mullat. Abans de començar saludo a diversos ex-professors de l'institut que ja són habituals en la majoria de curses, tots ells amb bones marques.

Pel que m'havien comentat la cursa és plana. Ja toca. Un cop iniciada la cursa, al pas pel km 3, ja començo a notar certa fatiga. Miro el rellotge i tampoc és que vagi a gran ritme. Passo el km 5 amb 21:07, un bon temps de moment però amb unes sensacions a dins gens bones. El circuit efectivament és planer tot i que amaga alguna pujadeta "suau" que quan un està tocat, es deixa notar. A mesura que passen els kms cada vegada pateixo més i costa molt mantenir el ritme. El fet de patir en el segon 5 mil i fer un temps major al del primer no és cap novetat, però a diferència de la resta de vegades, aquest cop no he portat un ritme massa elevat. Així doncs, amb uns dos kms finals agònics, arribo a la meta. 43:01, 10º de la categoria a 4:19 el km.

Com dic aquesta és la última cursa que faig. El pròxim dorsal que em posi, la pròxima tensió que sentiré per haver de començar una prova, ja serà per la Núria-Queralt. Ara toquen tres setmanes importants. Està clar que a aquestes altures, la forma física necessària és té o no es té. No hi ha temps per agafar-la. Però sí que es pot perfil i acabar de millorar.

Un dels grans paisatges de la NQ
Crec sincerament que la forma amb la que arribaré no és la més adequada. Bàsicament ha sigut per falta de temps, que m'ha obligat moltes setmanes a fer sols un entrenament. Però és el que hi ha. Tot i que és evident que l'estat físic és vital, també ho és en aquest tipus de proves tenir un bon cap. Que sigui el cap el que tiri de tu en els moments en que les cames diguin prou. Com vam comentar en el post anterior, ja analitzarem amb detall els factors de la competició a tenir en compte.

Per últim voldria destacar els missatges d'ànim del Rotterdam - ànims a tu també per la Cavalls del Vent, el que és segur és que gaudiràs dels paisatges jeje - i del Carles Aguilar - està clar que el cap serà molt i molt important, sobretot en els moments més crítics com la nit o ens els últims kms -. Gràcies als dos i a tots els que seguiu el blog!



Agafa'm si pots

divendres, 3 de juny de 2011

Núria-Queralt: només un mes

Quan queda un mes exacte per la Núria-Queralt, el gran objectiu de la temporada, és hora ja de fer el primer post. Quan un té davant un objectiu d'aquesta magnitud, són moltes les hores que ocupa pensant-hi i també són moltes les preguntes que s'arriba a plantejar: estaré preparat? Seré prou fort mentalment per tirar endavant a partir del moment en què físicament ja no pugui més? Com respondran les cames davant d'un perfil tan espectacular a la vegada que demolidor? Com passaré la nit, un dels factors més importants a tenir en compte? I un llarg etcètera.

Monistrol de Montserrat, 2010
Realment quan un s'apunta a una prova com la NQ (92 km i 10.000 metres de desnivell acumulat), totes aquestes preguntes acabant resultant, en el fons, una mica inútils. Perquè si bé és cert que pots trobar-hi resposta a totes elles (o fer-ne una hipòtesi), a l'hora de la veritat tot queda en mans de la grandiositat que té la prova, de la brutalitat del seu perfil, de la bellesa dels seus paisatges i dels mil i un entrebancs que poden sorgir en qualsevol moment. Recordo quan, a l'any 2009, afrontava la meva primera Matagalls-Montserrat, tot un mite dins de les marxes a Catalunya. Veure el perfil era aterrador i no podia fer-me la idea d'estar caminant per la muntanya durant gairebé 1 dia sencer...Ara, el repte que se'm planteja a davant és de característiques semblants però molt més dur.

Tot i això, tan en Pol com jo confiem en poder acabar aquesta gran prova. El temps és igual. El que importa és creuar la línia d'arribada en menys de 24 hores i sentir-nos uns finishers més. El respecte que li tenim és immens però això no ens fa tirar enrere. Tot el contrari, ens motiva encara més.

Aquest és el primer post d'una sèrie en què repassaré una mica tots els factors a tenir en compte de cara a la realització de la cursa. Més o menys aquests són els aspectes a comentar:

- El perfil/recorregut, amb els punts claus.
- El planning de viatge  abans de començar la cursa.
- El material necessari per anar ben preparats.

S'ha de dir que segurament, tan per la part d'en Pol com per la meva, la preparació no ha sigut la desitjada. La falta de temps per entrenar ha sigut una pesada llosa que veurem fins a quin punt ens perjudica... Amb el que sí comptem ja des de l'inici és amb una il·lusió i una motivació insuperables. Mentalment confiem en nosaltres mateixos. El cap no ens fallarà - o això esperem -. El cos... ja ho veurem.

Per tancar aquest primer post introductori explicaré la sorpresa que us teníem preparada des de fa temps. Hem decidit fer una PORRA NÚRIA-QUERALT en què tothom que vulgui hi podrà participar. Què s'ha de fer? Senzillament ens haureu de dir quin és el temps exacte (amb hores i minuts) que creieu que farem a la cursa (tenint en compte que el límit de temps són 24 hores).
El guanyador s'endurà un parell o tres de PRODUCTES DE LA TERRA, concretament, de la comarca del Ripollès. Així doncs només cal que participeu!


Setmanalment us anirem recordant la porra, que es posarà en marxa a finals de juny (encara sense data exacte) i que estarà oberta un parell de dies perquè tingueu temps de participar-hi tots.

Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More