Última cursa abans del gran objectiu

Aquest diumenge vaig córrer la cursa de Pineda de Mar (10 km), l'última competició abans de la Núria-Queralt-Berga. S'acaben les curses i ara toca centrar-se única i exclusivament en el que és el gran objectiu de la temporada. Sense marques concretes, sense buscar el millor temps, simplement amb la idea de ser finisher.

Sortida de la Cursa

Bon ambient el que hi havia a Pineda. El fet que hagués plogut durant tota la nit no era gaire bon presagi - quan vaig sortir de Mataró plovia força - però per sort a Pineda feia bon temps i el terra tampoc estava excessivament mullat. Abans de començar saludo a diversos ex-professors de l'institut que ja són habituals en la majoria de curses, tots ells amb bones marques.

Pel que m'havien comentat la cursa és plana. Ja toca. Un cop iniciada la cursa, al pas pel km 3, ja començo a notar certa fatiga. Miro el rellotge i tampoc és que vagi a gran ritme. Passo el km 5 amb 21:07, un bon temps de moment però amb unes sensacions a dins gens bones. El circuit efectivament és planer tot i que amaga alguna pujadeta "suau" que quan un està tocat, es deixa notar. A mesura que passen els kms cada vegada pateixo més i costa molt mantenir el ritme. El fet de patir en el segon 5 mil i fer un temps major al del primer no és cap novetat, però a diferència de la resta de vegades, aquest cop no he portat un ritme massa elevat. Així doncs, amb uns dos kms finals agònics, arribo a la meta. 43:01, 10º de la categoria a 4:19 el km.

Com dic aquesta és la última cursa que faig. El pròxim dorsal que em posi, la pròxima tensió que sentiré per haver de començar una prova, ja serà per la Núria-Queralt. Ara toquen tres setmanes importants. Està clar que a aquestes altures, la forma física necessària és té o no es té. No hi ha temps per agafar-la. Però sí que es pot perfil i acabar de millorar.

Un dels grans paisatges de la NQ

Crec sincerament que la forma amb la que arribaré no és la més adequada. Bàsicament ha sigut per falta de temps, que m'ha obligat moltes setmanes a fer sols un entrenament. Però és el que hi ha. Tot i que és evident que l'estat físic és vital, també ho és en aquest tipus de proves tenir un bon cap. Que sigui el cap el que tiri de tu en els moments en que les cames diguin prou. Com vam comentar en el post anterior, ja analitzarem amb detall els factors de la competició a tenir en compte.

Per últim voldria destacar els missatges d'ànim del Rotterdam - ànims a tu també per la Cavalls del Vent, el que és segur és que gaudiràs dels paisatges jeje - i del Carles Aguilar - està clar que el cap serà molt i molt important, sobretot en els moments més crítics com la nit o ens els últims kms -. Gràcies als dos i a tots els que seguiu el blog!



Agafa'm si pots

Posted in: