OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dijous, 24 de març de 2011

Tornem als entrenaments

Després d'estar d'stage amb l'universitat al sud d'Itàlia, a la regió de la Puglia i disfrutar moltíssim ha tocat tornar a la realitat i després de que el voler sortir a correr se'm resistís tant dimarts com dimecres avui he près la decisió que tornaria de la universitat corrent ja que havia de tornar a casa al migdia després de dinar i he sortit preparat ja amb les sabatilles d'esport i l'equipament per córrer. El resultat ha sigut d'uns 32 minuts corrent per tornar a posar el cos a to i informar-lo de que comença un plà més seriós d'entrenaments.
Alberobello: un dels llocs més turístics de la Puglia


L'intenció és, ara que torna el bon temps i es torna a poder gaudir de dies amb temperatures de fins a 25ºC intentar poder fer cada setmana almenys unes 3 sortides, dues entre setmana més curtes i una dissabte o diumenge consistent amb una tirada més llarga i per acomular volums i quilòmetres, itentant cada setmana poder rondar al voltant dels 30km per ara i si les coses van bé i les sortides es poden augmentar tot s'agrairà, esperem simplement que el temps acompanyi i que hi hagi els espais possibles per poder fer les escapades, de ben segur que si!


Salut i quilòmetres


Agafa'm si pots

dimarts, 22 de març de 2011

La Mitja del Maresme: tocava patir

Després de quatre curses consecutives millorant marca (tant en 10 km com en mitja), aquest passat diumenge a la Mitja del Maresme ja no ho vaig aconseguir. Tot i la mala administració de les forçes que vaig fer i tot el que vaig arribar a patir, només em vaig quedar a 1 minut i mig de la millor marca en mitja, per la qual cosa tampoc està tan malament. Una de les conclusions doncs que es pot extreure és que si hagués corregut millor sense patir ni la meitat,  probablement hauria fet un bon temps (potser per sota de 1:40).

Però la realitat és que vaig patir com gairebé mai ho havia fet en una cursa. A partir del km 13 les cames ja no tiraven el que un volia i costava molt tirar endavant.
Arribada
A les 9:30 es donava la sortida a aquesta mitja, que tot i només ser la tercera edició, va comptar amb una bona organització. L'ambient era agradable a Calella en una mitja acollidora pels pobles per on passava. Els primers kms serveixen per obrir espais entre els corredors i agafar un ritme adequat. I aquí és on fallo. El ritme no és el recomanable i vaig massa envelat. El pas per km és de 4:40 aproximadament. Massa ràpid. Un dels pocs punts negatius (al meu parer) de la cursa és el recorregut. Excepte els quatre primers kms, on es fa una mica de volta tornant al punt de sortida, la majoria del recorregut es fa a la vora del passeig i de la via del tren, en línia recta. Però ni això ni la calor que va fer en certs moments és excusa per justificar el mal paper que vaig fer.

Cap al km 6 em comença a entrar un "flato" que posteriorment i en qüestió de minuts es faria ben intens. Tot i no parar en cap moment, el dolor em fa baixar el ritme i córrer amb més dificultat. Els 10 kms els passo en 46:40, un temps acceptable en qualsevol cursa d'aquesta distància. Mentre veig passar els primers classificats (amb el gran Marcel Zamora, 10º a la general i el seu germà just al darrere) arribo al km 13, on començarà la meva agonia. El cap se'm emboira i és difícil córrer amb claredat. Els kms passen lents i la calor s'intensifica.Aquestes sensacions duraran en la resta de la cursa. Els dos últims kms són de patiment final. Noto les cames enrampades (primer cop que em passa) i no puc més. Em veig obligat a parar-me a caminar un parell de vegades arribant a Calella, just per creuar com puc la línia d'arribada. Temps final, 1 h 42 min. 09 s. 


Ara, a descansar el pròxim cap de setmana abans d'encarar un mes d'abril intens amb una de les curses que més em van agradar l'any passat, no pel recorregut, sinó per l'ambient de luxe, la dels Bombers.

Pel que fa a en Max, esperem que aquesta setmana ja, ens pugui explicar com li va per terres italianes i quin és el seu nou pla d'entrenament que li servirà per posar-se ben en forma i arribar fet un toro a l'estiu.

Agafa'm si pots

dijous, 17 de març de 2011

Gaudir corrent però... a quin preu?

Abans de res d'es d'aquí volem donar un missatge de suport a Eric Abidal, que com ja tots sabreu li han detectat un tumor al fetge i avui mateix serà operat. Estem segurs que tot anirà bé i tard o d'hora el tornarem a tenir als terrenys de joc mostrant la seva qualitat i el seu nivell.

En aquests últims anys s'ha intensificat la campanya per incitar als joves a que facin esport (joves i no tan joves). El running és sens dubte una bona elecció si es vol començar a fer esport ja que no requereix una gran i alta condició física ni tampoc un coneixement tècnic - com pot passar amb el bàsquet o el tennis -, a banda que no es necessita companyia i sols necessites unes bambes, uns pantalons i una samarreta. I el que és més important, és un esport molt i molt saludable.


És per això que els que correm estem molt satisfets de veure que cada vegada són més aquells que s'animen a córrer i a iniciar-se en aquest esport. Però com es diu sovint, sense uns objectius clars i definits no es va enlloc. És important i imprescindible entrenar diversos dies a la setmana però encara ho és més si es complementa amb una cursa popular el diumenge. Allà és on es poden veure els avenços fets i gaudir de l'esport rodejat d'altres enamorats. Les curses populars són doncs l'excusa perfecte per córrer, conèixer gent, marcar-se objectius - i superar-los - i, en definitiva, gaudir d'una bona matinal esportiva.

Però ara bé, quin preu hem de pagar per poder tenir tot això? La crisi està afectant a tothom i a tots els sectors i àmbits, incloent també el món del running. Ja siguin curses amb trenta edicions a les esquenes o curses que tot just ara comencen, totes elles s'han hagut d'estrènyer el cinturó degut a les dificultats per trobar patrocinadors, per mantenir la bossa del corredor etc.
Algunes curses han optat per retallar infraestructures i moltes altres, per reduir la bossa del corredor  i eliminar tradicionals obsequis com la samarreta tècnica.
Però la majoria dels organitzadors han apostat per una altra solució: apujar considerablement els preus de les inscripcions. Amb la intenció de oferir el mateix servei als corredors i a poder ser no retallar cap prestació, molts han optat per augmentar la inscripció i aconseguir per aquesta via els diners necessaris per tirar endavant.
Cursa dels Bombers 2011
D'aquesta manera, curses que abans costaven 10 € ara han pujat a 14 o 15. Altres, com la Jean Bouin o la Cursa dels Bombers, arriben a les astronòmiques xifres de 15 i 17 € respectivament.

Particularment, +10 € (10 km) i de 17 € (21 km) és el que em dóna la referència de si una cursa és cara o no.

En definitiva és evident que s'està arribant a límits poc desitjables i s'haurà d'aturar aquest augment si no es vol veure un panorama en què els corredors (com ja passa en forçes casos) es comencin a plantar davant d'aquests preus abusius.

Agafa'm si pots

diumenge, 13 de març de 2011

Bona cursa a Caldetes amb millor marca inclosa

Avui començava una sèrie de curses, la majoria consecutives, que em portaran a fer-ne 6 en 8 setmanes. La veritat és que anava amb males sensacions i més pessimisme que optimisme ja que no no havia pogut entrenar gaire i els pocs entrenaments que havia pogut fer, no m'havia sentit gaire còmode. La part positiva era tornar a Caldetes, la primera cursa que vam fer en Max i jo més seriosament i que realment ens va agradar força.

Després d'escalfar i estirar bé (aquesta vegada sí) m'he col·locat a la línia de sortida. Aquesta s'ha retardat gairebé 10 minuts, però l'espera s'ha fet més o menys amena ja que he anat parlant amb un company que tenia al costat, força bo per cert.

El km 8,  pujant
La sortida ha sigut més ràpida que l'any passat i com sempre la multitud de gent obliga a anar al ritme de la majoria i no al que un tenia pensat portar. Després d'unes quantes voltes que maregen una mica, acabes sortint al passeig on es fa la majoria dels kms. Tot i les grans pluges del dia anterior, el terra estava prou bé i feia una temperatura agradable - en alguns moments un mica de calor -. A bon ritme però sempre intentant regular, he passat el km 5 en 22:37 (encara que no és exactament el 5 sinó uns quants metres més). Ja de tornada pel passeig he començat a patir, seguia passant corredors però cada vegada costava més avançar i es notava el desgast a les cames. Sens dubte fruit del poc entrenament acumulat. Al km 8 m'he creuat amb un ex-professor meu, en Jordi Arnau, i hem compartit l'últim tram de patiment. La famosa pujada s'ha fet llarga i dura però l'he pogut aguantar. Temps final, 42:37, és a dir, Millor Marca Personal, rebaixant en 13 segons l'anterior i en tres minuts la feta l'any passat en aquesta cursa. Ritme de 4:16, 165º de la general i 9è de la meva categoria.

http://www.atletisme.cat/classificacions/caldetes/res2011g.htm

Òbviament estic content i sorprès ja que ni en les millors previsions m'esperava fer marca personal, sobretot en una cursa com aquesta amb un final dur. Sembla que els ànims d'en Max des d'Itàlia m'han ajudat a fer-ho bé.
Com a novetat, s'ha de dir que enguany donaven samarreta, de bonic color rosa ataronjat (semblant a la de la Mercè o la del Clot, que precisament portava avui).

Pròxima cursa, el següent cap de setmana, la Mitja Marató del Maresme, a Calella.

Agafa'm si pots

dilluns, 7 de març de 2011

Marató de Barcelona

Aquest diumenge va tenir lloc la marató de Barcelona, que es repeteix cada any desde l’any de la seva primera edició (a la ciutat de Barcelona) l’any 1980, ja des d’aleshores amb participació d’atletes de renom i coneguts, com en la primera edición la participació de l’atleta Domingo Catalán, que va finalitzar la cursa en segona posició. Pero no és una actualització per recorrer la historia de la marató de la ciutat comptal any per any.

La marató que té lloc pels carrers i avingudes de Barcelona ha comptat aquest any amb la participació de 13.062 corredors, malgrat els 15.075 inscrits inicialment, que la converteix amb la primera marató en superar els 15.000 inscrits en tot Espanya, i que, amb un gairabé 50% de participants extrangers dona a la idea de que és una marató reconeguda i important arreu del món que atrau a milers de corredors de totes les parts del planeta, aquest any comptavilitzades fins a 40 nacionalitats diferents. I sí, sembla que aquest any ha estat un any de records, no tan sols per el gran nombre d’inscrits i de participants de la prova sinó pel temps establert per el guanyador de l’edició d’enguany, que ha sigut a càrrec del kenià Levi Omari Matebo amb un registre de 2h07’31’’, convertint-se en la quarta millor marca del món d’aquest any i tan sols arrivant un segon per sobre al record de la prova establer per el seu compatriota Jackson Kotut l’any anterior. El podi d’aquest any el varen completar dos kenians més, Joseph Kimeli Langat amb un temps de 2h10’05’’ i Joseh Yego amb un temps de 2h10’44’’.




Cal felicitar també a l’organització de la cursa, les ganes i l’entusiasme dipositat perquè aquesta marató sigui any rere any més multitudinària i important arreu del món, esperem que l’any que ve pugui ser encara un altre any record i que amb el pas del temps algun día poguem ser també nosaltres els que algun dia es calçaran les sabatilles esportives per sortir a córrer pels carrers de Barcelona fins a completar el recorregut de 42km i 195 metres.


Pel que fa a mi i a nivell d’entrenaments el bon temps sembla que ha tornat i he pogut acomular dues sortides lleugeres per tornar a posar a to el cos que aniran acompanyades d’una partida de futbol demà a la tarda. El diumenge que ve toca viatje didàctic amb l’universitat a la Puglia, al sud d’Itàlia, així que de ben segur que en David ens podrà fer saber com ha anat l’experiència de la segona edició per ell de la cursa de 10km de Caldetes i que de ben segur aconseguirar reduir el seu registre de l’any passat, des d'aquí li donem tots els ànims del món per, fins i tot, si fos possible, rebaixar la seva MMP, que de ben segur que durant al transcurs de poques curses aconseguirà rebaixar!

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More