La Mitja del Maresme: tocava patir

Després de quatre curses consecutives millorant marca (tant en 10 km com en mitja), aquest passat diumenge a la Mitja del Maresme ja no ho vaig aconseguir. Tot i la mala administració de les forçes que vaig fer i tot el que vaig arribar a patir, només em vaig quedar a 1 minut i mig de la millor marca en mitja, per la qual cosa tampoc està tan malament. Una de les conclusions doncs que es pot extreure és que si hagués corregut millor sense patir ni la meitat,  probablement hauria fet un bon temps (potser per sota de 1:40).

Però la realitat és que vaig patir com gairebé mai ho havia fet en una cursa. A partir del km 13 les cames ja no tiraven el que un volia i costava molt tirar endavant.

Arribada

A les 9:30 es donava la sortida a aquesta mitja, que tot i només ser la tercera edició, va comptar amb una bona organització. L'ambient era agradable a Calella en una mitja acollidora pels pobles per on passava. Els primers kms serveixen per obrir espais entre els corredors i agafar un ritme adequat. I aquí és on fallo. El ritme no és el recomanable i vaig massa envelat. El pas per km és de 4:40 aproximadament. Massa ràpid. Un dels pocs punts negatius (al meu parer) de la cursa és el recorregut. Excepte els quatre primers kms, on es fa una mica de volta tornant al punt de sortida, la majoria del recorregut es fa a la vora del passeig i de la via del tren, en línia recta. Però ni això ni la calor que va fer en certs moments és excusa per justificar el mal paper que vaig fer.

Cap al km 6 em comença a entrar un "flato" que posteriorment i en qüestió de minuts es faria ben intens. Tot i no parar en cap moment, el dolor em fa baixar el ritme i córrer amb més dificultat. Els 10 kms els passo en 46:40, un temps acceptable en qualsevol cursa d'aquesta distància. Mentre veig passar els primers classificats (amb el gran Marcel Zamora, 10º a la general i el seu germà just al darrere) arribo al km 13, on començarà la meva agonia. El cap se'm emboira i és difícil córrer amb claredat. Els kms passen lents i la calor s'intensifica.Aquestes sensacions duraran en la resta de la cursa. Els dos últims kms són de patiment final. Noto les cames enrampades (primer cop que em passa) i no puc més. Em veig obligat a parar-me a caminar un parell de vegades arribant a Calella, just per creuar com puc la línia d'arribada. Temps final, 1 h 42 min. 09 s. 


Ara, a descansar el pròxim cap de setmana abans d'encarar un mes d'abril intens amb una de les curses que més em van agradar l'any passat, no pel recorregut, sinó per l'ambient de luxe, la dels Bombers.

Pel que fa a en Max, esperem que aquesta setmana ja, ens pugui explicar com li va per terres italianes i quin és el seu nou pla d'entrenament que li servirà per posar-se ben en forma i arribar fet un toro a l'estiu.

Agafa'm si pots

Posted in: Mitja del Maresme