OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

diumenge, 29 d’abril de 2012

Crònica de la Cursa nocturna de l'Hospitalet

La cursa d'ahir ja es presentava, de per si, complicada. Mal d'estómac i falta bastant gran d'entrenament. Però per si això fos poc, a l'arribar a Hospitalet el cel negre amenaçava en deixar caure aigua. Una gentada de corredors i bon ambient previ a la cursa. M'agrada força aquesta cursa i és d'aquelles que repetiré sempre que pugui. Escalfament previ i comencen a caure unes gotes...Una pluja fina que acabaria convertint-se amb una de més intensa una vegada començada la cursa. La sensació és que començo fort però als primers km's em passen un bon nombre de corredors, que vol dir que realment no vaig fort o que són els altres que hi van molt.
Primers 5 km a bon ritme, més del que m'esperava. Estic tocat, però, i ja veig a venir que la segona volta es farà llarga. 
A banda d'intentar mantenir el ritme, també intento no trepitjar les línies blanques del terra ja que, amb l'aigua que està caient, hi ha molts números de relliscar i anar al terra. De fet, en la última rotonda vaig veure un corredor estès al terra amb una bamba fora, que suposo que havia relliscat.
Els últims minuts es van fer durs però vaig poder aguantar i, de fet, vaig poder fer els últims 5 km's més ràpid que els primers, fet molt estrany en mi (malauradament). 
Temps final de 42:53 i satisfet de la cursa feta. 
D'altra banda, en Niko va arribar en 48:24, un gran temps tenint en compte que venia refredat. L'Oscar, també fent una bona cursa, va arribar uns segons després, 48:48

En Niko, jo i l'Oscar, ben remullats
Aquest cop tornaré a fer allò que havia fet altres vegades de assenyalar els punts bons i dolents que, al meu parer, destacaria:

Punts positius:
- Una cursa que segueix sent, per mi, d'aquelles que val la pena córrer. Nocturna, amb un circuit planer i amb una fideuà al final que, amb la crisi actual, era fàcil que aquest any eliminessin.

- La separació horària de les curses de 5 i 10 km i la col·locació de calaixos, aconseguint que, tot i els 3.000 corredors, es pogués córrer còmode. Això sí, com a mínim a on estava jo, vaig veure força corredors que s'havien colat i estaven en un calaix que no els tocava.

Punts negatius:
- Encara al principi de tot, després de passar la primera rotonda i fer la llarga recta, hi ha una corba a l'esquerra que és un punt perfecte pels retalladors. Proposo que els organitzadors, de cara a pròximes edicions, ho senyalitzin amb cintes per evitar que els corredors puguin estalviar-se uns metres.

- El mal temps, tot i que evidentment això no es culpa de ningú. Córrer amb pluja segur que a molts els va afectar (a mi personalment, a no ser que plogui molt, tampoc em molesta gaire). El terra mullat sí que realment va ser un perill constant. 

Classificacions de la cursa

Agafa'm si pots

dimecres, 25 d’abril de 2012

Mirada al futur

Personalment l’any passat va ser força bo en quant a resultats i sensacions. En curses d’asfalt vaig millorar la meva marca en les tres distàncies (5, 10 i 21 km) i en moltes curses vaig acabar satisfet de la feina que havia fet. En muntanya, vaig millorar temps en les dues curses que porto fent ja diversos anys, Matagalls-Montserrat i Marxassa, sobretot aquesta primera, amb la companyia d’en Joan. La tercera prova, la Núria-Queralt (la meva primera Ultra), segurament va ser la pitjor notícia de la temporada ja que, junt amb en Pol, vam haver d’abandonar al km 63 (d’un total de 92). Aquest mateix estiu em volia treure l’espina repetint participació però no podrà ser ja que em coincideix amb plena època d’exàmens finals...


Si l’any passat es podia qualificar de notable, aquest no puc dir el mateix. A causa dels problemes estomacals, que ja us he comentat vàries vegades, no estic aconseguint entrenar amb regularitat. Sense anar més lluny, la setmana passada només vaig poder realitzar dos entrenaments. Un d’ells de 21 km per terreny variat, això sí, però massa poc, al cap i a la fi. 

Després de no córrer finalment a la Cursa del Corté Inglés, aquest dissabte –si no passa res- estaré als 10 km nocturns de l’Hospitalet de Llobregat, per tercer any consecutiu. És una cursa idònia per fer bona marca però amb el meu estat, evidentment, aquest no serà l’objectiu.

      Sortida de la cursa                               Font: bloghospitalet

Com és la situació que hi ha, intento quedar-me amb la part positiva i pensar en que, potser, a l’estiu ja estaré millor i podré encarar una segona part d’any intensa. I amb alguns objectius. Tampoc vull marcar-me’n masses però sí que tinc clares vàries curses: la Burriac Atac, a la que he participat un cop i em va encantar, tot i que si hi vull córrer hauré de fer el primer esprint amb les inscripcions, que s’acaben en un sol dia; d’altra banda, la Trenkakames, una cursa (marxa) de 82,4 km i uns 5.400 de desnivell acumulat pels voltants del Vendrell. Una cursa que em fa gràcia participar i que, per cert, si algú hi ha estat i en vol donar la seva opinió, encantat! Per tot això, no faré la Matagalls-Montserrat (se’m farà estrany, ja era un costum gairebé) i la Marxassa està a l’aire, ja que és només dues setmanes després. La resta d’objectius, ja es veurà!





Agafa'm si pots

diumenge, 15 d’abril de 2012

Cursa El Corté Inglés 2012

Aquesta vegada havíem de ser un bon grup els que anéssim a la Cursa El Corté Inglés: en Niku, en Joan, l'Oscar i jo. Finalment va haver-hi una baixa, jo mateix. Sembla que finalment he trobat la causa real dels meus problemes estomacals, que venen de lluny (i dels que ja us n'he parlat bastant). I, precisament per això, ara estic amb un tractament a base d'antibiòtics, que paradoxalment, m'estan portant més mal d'estómac. Tot i que ahir ja em trobava millor, no volia arriscar i patir innecessàriament a la cursa.
D'aquí dues setmanes espero estar força millor per poder córrer amb moltes ganes a l'Hospitalet, amb en Niku, l'Oscar i, potser, en Joan.
Però que no hi hagi anat no vol dir que us lliureu de la crònica. En Niku n'ha fet una expressament sobre la seva cursa, que per cert, ha acabat amb bon temps, igual que l'Oscar i en Joan (54:30). El temps d'en Niku i l'Oscar no el sabem exacte, tot i que ronda els 55 minuts.

Aquí en teniu la crònica:


Havíem quedat a les 8.15 a l’estació de Mataró amb en Joan. Un quart d’hora abans em despertava. Començava malament el dia. He agafat la roba d’una revolada i he sortit amb la velocitat d’aquell qui perd el tren. En 7 minuts era a l’estació. Crec que he fet millor temps en baixar a l’estació que a la cursa.
Amb això no pretenc trobar una excusa, sinó més aviat un consol. 
En arribar a Barcelona en Joan i jo ens hem separat, ell s’ha dirigit cap a la graella de sortida (amb xip) i jo m’he quedat escalfant una estoneta. No obstant no ha servit de res, perquè amb la munió de gent que hi havia entre Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i Plaça Urquinaona era impossible fer més de dues gambades seguides. Per sort mentre esperava l’inici de la cursa m’he trobat l’Oscar. Bé, de fet m’ha trobat ell, perquè jo mirava no sé cap a on, sumit en les meves càbales. 

La cursa ha començat sense incidents remarcables, però fins al minut 15, ben bé, no hem arribat a la zona de sortida. Tanmateix no podíem començar a contar a partir de llavors, ja que anàvem caminant a causa de la gran quantitat de gent. No hem pogut començar a córrer fins una bona estona més tard, tot i que de forma intermitent i a un ritme excessivament baix, cosa que ha fet que el cansament s’apoderés de mi més d’hora del que tenia previst. Bé això i la falta de son.

Aquesta ha estat la tònica de la carrera. No m’allargaré amb detalls avorrits i innecessaris; només diré un parell o tres de coses més sobre la cursa: la segona pujada a Montjuïc ha estat mortal, no me l’esperava. En segon lloc, ha estat un moment força emotiu l’entrada a l’estadi, cosa que tampoc m’esperava (és evident que anava bastant perdut, com sempre). I finalment, criticar l’actitud d’un dels corredors, de rostre i nom desconeguts, que s’ha encarat a un home cec perquè se li ha creuat per davant. Si us plau, canvia d’actitud.


Temps aproximat: 55 minuts (tant meu com de l’Oscar). El d’en Joan, una mica menys que nosaltres (disculpa’m, sé que me l’has dit tot just acabar la cursa...).



Nicolau


Agafa'm si pots

dilluns, 9 d’abril de 2012

De nou a la muntanya

Com no podia ser menys, i tot i ser un dia com avui, on celebro "ni má ni meno" que 20 anys, ha tocat entreno i amb nova companyia, que espero que es mantingui, la del meu germà Albert. Li està agafant el gust a això de córrer per muntanya i ja se sap, quan t'agrada i t'hi poses, ja no en surts...
La realitat és que tenia ganes de muntanya després de tan d'asfalt, que d'altra banda no he abandonat ni abandonaré! Però quan portes molt de temps corrent per ciutat, envoltat de gent, vigilant amb els vianants, els cotxes i els passos de zebra... a un li entren ganes de tornar a la solitud de la muntanya, on tot és més senzill i et pots concentrar en córrer, en el camí per on vas i en la pujada que et queda per fer. 

Gairebé tots els últims entrenaments que he fet han sigut per muntanya, amb companyia i sense baixar dels 10 km. Tornant pels camins del Parc del Montnegre i El Corredor i la serralada litoral, on el passat estiu m'hi vaig passar forces hores. Aquest any espero repetir. 

L'Albert, amb Mataró al fons

A més, avui tenia una excusa: volia estrenar les malles Salomon Exo IV 3/4 Tight que em van regalar justament ahir. Com que suposo que el nom no us diu res - a mi tampoc -, dir que són les malles que utilitza en Kilian Jornet en moltes curses però en color negre i de mida tres quarts.

Tot i que tornar a la muntanya està molt i molt bé, si ho he fet també es perquè les vacances de Setmana Santa m'ho han permès. A partir de demà i amb la tornada a la rutina, això ja no serà tan fàcil. 
Diumenge que ve toca la Cursa del Corté Inglés, que serà el tercer any que la corri. Tinc clar que aniré a gaudir-la i el temps quedarà en un segon pla, sobretot perquè és una cursa que ho tens magre si busques fer una bona marca. Si tot va bé, serem una bona colla que ens ho passarem bé corrent els 11 km per Barcelona.

         Cursa del Corté Inglés                                 Font: El correo


Agafa'm si pots

dijous, 5 d’abril de 2012

Seguiment del camí a Londres 2012

Com tots sabem, enguany és un gran any, molt esperat esportivament parlant, doncs a l'estiu tindran lloc els XXX Jocs Olímpics de la història a la ciutat de Londres. D'entre totes les proves a disputar, els amants del running estarem especialment atents a la marató, masculina i femenina. 

Tal i com especifica la carta olímpica, cada país pot portar un màxim de tres corredors a la cursa, que la Federació o organisme pertinent escolliran de la manera que considerin més adient. La manera més freqüent -i justa, crec - és per temps, tot i que a Espanya aquests sistema no funcioni exactament així.
La recent marató de Barcelona va ser escenari de la lluita d'atletes espanyols per aconseguir una plaça pels Jocs. Chema Martínez, Jaume Leiva i José Carlos Hernández s'hi jugaven molt i va ser aquest últim qui sens dubte va sortir més ben parat de la cita amb una gran marca de 2 h 11' 57'', 8è de la general.
Amb aquest temps, l'atleta canari gairebé s'assegura la segona plaça en joc i en deixa només una encara per omplir. La primera se la va adjudicar amb molt de mèrit l'atleta de Rubí, Carles Castillejo, amb un temps de 2 h 10' 09'' a Castelló, proclamant-se campió d'Espanya de la distància. 

José Carlos Hernández a la Marató de Barcelona

Amb aquest panorama, sembla clar que José Carlos Hernández anirà a Londres i acompanyarà Castillejo per la qual cosa queda la tercera i única plaça disponible. Les maratons de Rotterdam, Hamburg, París, Milà i possiblement alguna més són les escollides per la resta d'atletes espanyols per intentar aconseguir la mínima. Pablo Villalobos, Ricardo Serrano, Pedro Nimo, Nacho Cáceres, Javier Díaz Carretero i Miguel Ángel Gamonal són els principals protagonistes. Tot amb la incògnita de Chema Martínez, que a dia d'avui encara no ha confirmat si correrà alguna d'aquestes maratons per gastar l'última bala, intentarà córrer el 10.000 o bé dirà adéu al somni olímpic. 

Pel que fa a les dones, Vanessa Veiga té plaça assegurada al quedar campiona d'Espanya a Castelló i sembla que l'acompanyarà Elena Espeso, amb una gran marca a Barcelona (2 h 30' 52''). La tercera plaça, igual que en homes, està encara per decidir.

Vanessa Veiga

Un trencaclosques que es resoldrà a finals d'abril després de disputar-se totes les maratons i, concretament, el 8 de maig, quan la Federació Espanyola d'Atletisme digui públicament quins són els tres escollits.

Un dels atletes, segurament amb més números i que ja va estar als Europeus de Barcelona (on va quedar 5º) és Pablo Villalobos, que té un fantàstic blog on està fent un seguiment de la lluita dels atletes espanyols. Us recomano entrar-hi i seguir-lo ja que aporta informació interessant!


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More