OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Cursa El Corté Inglés 2012

Aquesta vegada havíem de ser un bon grup els que anéssim a la Cursa El Corté Inglés: en Niku, en Joan, l'Oscar i jo. Finalment va haver-hi una baixa, jo mateix. Sembla que finalment he trobat la causa real dels meus problemes estomacals, que venen de lluny (i dels que ja us n'he parlat bastant). I, precisament per això, ara estic amb un tractament a base d'antibiòtics, que paradoxalment, m'estan portant més mal d'estómac. Tot i que ahir ja em trobava millor, no volia arriscar i patir innecessàriament a la cursa.
D'aquí dues setmanes espero estar força millor per poder córrer amb moltes ganes a l'Hospitalet, amb en Niku, l'Oscar i, potser, en Joan.

Però que no hi hagi anat no vol dir que us lliureu de la crònica. En Niku n'ha fet una expressament sobre la seva cursa, que per cert, ha acabat amb bon temps, igual que l'Oscar i en Joan (54:30). El temps d'en Niku i l'Oscar no el sabem exacte, tot i que ronda els 55 minuts.

Aquí en teniu la crònica:


Havíem quedat a les 8.15 a l’estació de Mataró amb en Joan. Un quart d’hora abans em despertava. Començava malament el dia. He agafat la roba d’una revolada i he sortit amb la velocitat d’aquell qui perd el tren. En 7 minuts era a l’estació. Crec que he fet millor temps en baixar a l’estació que a la cursa.
Amb això no pretenc trobar una excusa, sinó més aviat un consol. 
En arribar a Barcelona en Joan i jo ens hem separat, ell s’ha dirigit cap a la graella de sortida (amb xip) i jo m’he quedat escalfant una estoneta. No obstant no ha servit de res, perquè amb la munió de gent que hi havia entre Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i Plaça Urquinaona era impossible fer més de dues gambades seguides. Per sort mentre esperava l’inici de la cursa m’he trobat l’Oscar. Bé, de fet m’ha trobat ell, perquè jo mirava no sé cap a on, sumit en les meves càbales. 

La cursa ha començat sense incidents remarcables, però fins al minut 15, ben bé, no hem arribat a la zona de sortida. Tanmateix no podíem començar a contar a partir de llavors, ja que anàvem caminant a causa de la gran quantitat de gent. No hem pogut començar a córrer fins una bona estona més tard, tot i que de forma intermitent i a un ritme excessivament baix, cosa que ha fet que el cansament s’apoderés de mi més d’hora del que tenia previst. Bé això i la falta de son.

Aquesta ha estat la tònica de la carrera. No m’allargaré amb detalls avorrits i innecessaris; només diré un parell o tres de coses més sobre la cursa: la segona pujada a Montjuïc ha estat mortal, no me l’esperava. En segon lloc, ha estat un moment força emotiu l’entrada a l’estadi, cosa que tampoc m’esperava (és evident que anava bastant perdut, com sempre). I finalment, criticar l’actitud d’un dels corredors, de rostre i nom desconeguts, que s’ha encarat a un home cec perquè se li ha creuat per davant. Si us plau, canvia d’actitud.


Temps aproximat: 55 minuts (tant meu com de l’Oscar). El d’en Joan, una mica menys que nosaltres (disculpa’m, sé que me l’has dit tot just acabar la cursa...).



Nicolau


Agafa'm si pots

1 comentaris:

els temps son lo de menys,l´important es acabar i disfrutar!

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More