OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dimarts, 3 de setembre de 2013

Unes vacances triplement intenses

Per diversos motius durant uns mesos no he pogut seguir publicant al blog. Tanmateix, això no vol dir que hagi deixat de córrer i fer esport. Per sorpresa meva he vist que aquesta pàgina ha seguit tenint visites durant tot l'estiu, fet que em satisfà i molt. Així doncs, he decidit explicar les sortides que he pogut fer al llarg d'aquestes vacances. Ha sigut l'estiu més actiu, aprofitant que vaig deixar de treballar a finals de juny i, per tant, tenia dos mesos lliures. 

Un estiu que, d'entrada, m'ha portat al bressol de la muntanya, del trail running. Em refereixo, evidentment, a Chamonix, als Alps francesos. La visita a aquesta zona de paisatges d'ensomni és graciosa si es té en compte que, fins al dia abans de marxar, la idea era fer la travessa Carros de Foc. Però les previsions de pluja i mal temps ens van fer recular i, de forma suicïda, vam decidir marxar a Chamonix, ni més ni menys. La zona, amb el Mont Blanc i l'Aiguille du Midi com a estampes més al·lucinants, és de visita obligada per a tot aficionat a la muntanya. Vam visitar la Mer de Glace -la glacera més gran, de 7 km de llarg que permet veure d'aprop grans muntanyes com les Drus o les Grandes Jorasses-, localitats suïsses com Trient o Ginebra o completar, l'últim dia, una travessa fins als llacs que ens va permetre fer el km vertical de Chamonix, on pocs dies abans havia quedat segon en Kilian Jornet.

La serralada dels Alps amb l'estàtua del primer home en escalar el Mont Blanc Foto: Turista 

Mer de Glace  Foto: Pròpia
Trient, Suïssa  Foto: Pròpia

Passejant per Ginebra, Suïssa  Foto: Pròpia

Ginebra Foto: Pròpia

El km vertical de Chamonix, vist des de baix  Foto: Pròpia

Amb l'Oscar i en Pol, en plena pujada  Foto: Pròpia

Pujant cap als llacs  Foto: Pròpia

Contemplant la immensitat de les muntanyes  Foto: Pròpia

Visita, el penúltim dia, a Annecy (França)  Foto: Pròpia

Pocs dies després de tornar de Chamonix, en el que va ser una sortida fantàstica, tocava tornar a marxar, aquest cop a una cursa. La prova en qüestió era la Vuelta a l'Aneto, la segona de les quatre curses que es feien l'últim cap de setmana de juliol a Benasque (Huesca) sota l'organització del Gran Trail Aneto Trangoworld Aneto-Posets. La prova constava de 62,3 km i 3.570 metres de desnivell positiu. Com que van succeir-hi moltes coses, cap de menys important que l'altre, faré una crònica detallada per poder-ho explicar tot. Però per fer-ne cinc cèntims dir que molta gent va sortir-ne escaldada. Els corredors per trobar-nos davant d'una prova molt més exigent del que podíem imaginar, que va superar totes les nostres expectatives, amb un terreny molt tècnic que requeria prestar-hi molta atenció i amb certs punts realment complicats. 

Amb en Pol (esquerra) i en Joan (dreta), moments abans del començament Foto: Pròpia

Baixant per la neu d'un dels collados  Foto: Pròpia

Per si això no fos poc, el clima ens va ser totalment advers i a mitja prova va començar a ploure i a pedregar amb intensitat, fet que va causar nombrosos abandonaments -entre els quals el meu i el d'en Joan, en Pol va aconseguir ser finisher-. També en va sortir escaldada l'organització per falta de previsió, errors de diversos tipus en la mateixa cursa entre d'altres motius. 
Una cursa que vaig patir molt i que no vaig gaudir el que hauria d'haver gaudit a causa de la duresa i, sobretot, de les condicions climatològiques que s'hi van donar.

Per últim, a principis d'agost vaig decidir fer, amb la meva parella la Núria, una travessa pel Ripollès. Concretament vam decidir fer la cursa Emmona però en diversos dies. Després de canviar de plans sobre la marxa -uns canvis, però, que ens van anar molt bé- vam acabar fent-la en més dies, 6 -4 de ruta-. No vam realitzar-la al complet, ja que ens van faltar uns 20 km i dues muntanyes per pujar -Balandrau i Coma Ermada- però, tot i així, vam sumar un total de 90 km i molt de desnivell. A banda, és clar, de gaudir d'uns paisatges únics en una zona que cada vegada m'agrada més. 

Deixant enrere la població de Pardines, amb el Taga al fons  Foto: Pròpia

Al refugi de Coma de Vaca  Foto: Jordi 

La carena, molt tècnica, que connecta el Freser amb l'Infern  Foto: Pròpia

La Núria al cim del Puigmal  Foto: Pròpia

A Vall de Núria  Foto: Visitant

A Ribes de Freser, amb la ruta finalitzada  Foto: Visitant

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More