OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 13 de novembre de 2011

Catalunya, model de talent (III). Entrevista a Mireia Miró

Té només 23 anys però ja és campiona del món d'esquí de muntanya i sots campiona de curses per muntanya. Alguns la comparen amb el rei de reis, en Kilian Jornet. Els dos han aconseguit grans triomfs des de ben petits i comparteixen l'amor per la muntanya. I sí, els dos són catalans. 
Mireia Miró (Barcelona,1988) és una campiona del món natural i assequible a tothom, humil i ambiciosa, que promet més que ningú. Tot i el seu admirable palmarès no es conforma i vol més. Molt més. Actualment entrenant a França, es prepara per la dura temporada d'esquí de muntanya, on n'és l'actual campiona del món. S'espera que faci història, ningú ho dubta.

Mireia Miró. Font: blog personal

“Córrer és una manera d'expressar-me, de posar-me a prova”





-        · En algun moment et vas arribar a imaginar que arribaries on has arribat?
De petita vaig practicar altres esports com la natació o el Taekwondo, però mai a nivell competitiu. No tenia referències dels esports de muntanya; no sabia ni que existien les competicions d'esquí de muntanya! Quan vaig entrar a la UEC de Gràcia practicava la muntanya com un passatemps de caps de setmana i fèiem activitats molt diverses. Des de barranquisme a escalada. Un cop dintre del CTEMC davant meu tenia tot un món per descobrir. El meu desconeixement sobre l'esquí de muntanya era molt gran. Per a mi va ser com un joc molt interessant, però no m'ho vaig pensar en cap moment que podria arribar tant lluny. El primer any que vaig competir vaig tancar totes les classificacions! 

-       · Amb només 16 anys vas guanyar la travessa Gràcia-Montserrat (63 km). Allà vas començar a veure que realment podies arribar lluny?
La travessa Gràcia Montserrat l'organitza el meu club: la UEC de Gràcia. El primer cop que m'hi vaig apuntar va ser amb dos amics més i el nostre gran repte era acabar-la. I ho vam aconseguir. L'any següent ens hi vam tornar a apuntar, per provar de baixar el temps de l'any anterior, i va coincidir que vaig guanyar. 

-        · Què significa per a tu córrer?
Córrer és una barreja de sensacions que em proporcionen benestar, però també és una manera d'expressar-me i de posar-me a prova. 

-       · Has hagut de renunciar a moltes coses per poder estar on estàs actualment?
El fet de tenir el privilegi de poder prendre decisions implica ja la renúncia a d'altres coses. Sí que he hagut de renunciar a coses si comparem amb un estil de vida "normal", però de moment estic a gust i si poso en una balança totes les coses bones que m'aporta estar vivint aquets moment i les coses a les que he hagut o haig de renunciar, pesa més el cantó positiu! 

-      · Llicenciada en Educació Física, estudiant per a ser bomber... Creus que tot això ho necessitaràs en el futur?
No vull viure sempre de l'esport. Crec que cada etapa té el seu moment, i ara estic vivint de l'esport, però quan me'n cansi o no pugui caldrà passar  a altres coses. Des de sempre he volgut entrar a bombers. És un projecte vital, i si algun dia arribo a entrar... Segurament la cursa més important que hauré guanyat. De moment però, no tinc pressa perquè no sento que sigui el que em toca viure en aquest instant, però si convoquen m'agradaria poder presentar-m'hi.

-      · Els esportistes d'elit sou conscients de tot el que succeeix al vostre voltant: de la crisi, el 15-M o les retallades?
Tot i no parar massa per casa, la crisi i les retallades ens afecten directament. Els esportistes vivim de les curses, les beques, espònsors...el sistema està tocat i quasi ningú se'n salva!




“ Gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí ”


-     · És sabut que les beques a Espanya al món de l'atletisme estan molt mal repartides. Passa el mateix en els esports de muntanya?
No ho sé. Ningú mai m'ha dit ni jo he tingut la curiositat per saber quant cobraven els altres... Suposo que no deu ser una diferència massa gran, perquè sinó segur que se'n parlaria!

-      · Ara per ara tan el trail running com l'esquí són esports poc valorats. No et sap greu que els teus èxits no siguin reconeguts tal i com ho haurien de ser?
Actualment hi ha molts pocs esports ben valorats. Podem parlar de futbol i automobilisme, però tota la resta queden en un segon pla. Sempre ho he viscut d'aquesta manera, així que no em sembla estrany. El que sí que em xoca més és la situació dels esportistes dintre de cada país. En esquí de muntanya gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí. Cada país té un grup professional integrat dintre de diferents cossos de l'Estat: a Itàlia l'Esercito, a Suïssa els guàrdies de frontera, a França la gendarmerie o l'exèrcit. Això et permet tenir una estabilitat econòmica i poder-te centrar en entrenar o competir sense haver-te de preocupar en què passarà si pateixes una lesió o algun altra cosa.


Moment en que es proclama campiona del món 2011
Font: blog Mireia Miró


-     ·  Creus que els homes ho tenen més fàcil, en aquest cas en els esports de muntanya?
No, et diria que més difícil i tot! No vull desmerèixer en cap moment l'esforç que fem les dones. Però per un podi potser hi haurà 15 homes al nivell de poder estar-hi i 7 o 8 dones. De moment és proporcional, ja que la participació femenina també és més baixa. Però cada cop les curses es veuen més igualades en quant a participació. Fins i tot hi ha alguna en què la participació és 50-50.

-      · Creus que a curt-mig plaç canviarà el pobre tracte dels mitjans cap a vosaltres?
Estem en una època de canvis en tots els sentits. Els esports outdoor i el nombre de practicants estan creixent moltíssim i a ritmes molt elevats. I, de fet, des de que existeix la figura d'en Kilian no et diria que se'n parla més; et diria que se n'ha començat a parlar! A curt i mitjà termini veig molt difícil que hi hagi un canvi de rumb directe dels mitjans. 

-      · Hi ha esportistes que potser tenen més ressò del que mereixen si s'observa el palmarès. No et fa rabia?
Tot i que son esports que estan creixent a ritmes molt alts encara són desconeguts per a moltíssima gent. Crec que tot el que pugui contribuir  fer progressar i créixer l'esport entre la població és benvingut. 

-      · El nivell actual del running, l'esquí de muntanya o el triatló català, tan a nivell professional com popular, és molt elevat. Com veus el futur?
En el futur no ho sé, en l'actualitat veig que cada cop hi ha més curses, més participació i més nivell. En el cas del trail running veig una especialització segons la distància i el perfil de la cursa. Així com en esquí de muntanya. Ambdues son disciplines on actualment un corredor ho pot córrer tot. En trail running des de km verticals a maratons o fins i tot algun Ultra i en esquí de muntanya des de sprints fins a curses per equips (les més llargues).



“ Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running ”


-    · Comparat amb l'atletisme, on s'han donat nombrosos casos de dopatge, en els esports de muntanya no se n'ha sentit a parlar. Realment no n'hi ha rastre?
En esquí de muntanya s'hi ha donat algun cas. Però realment val la pena? És una decisió personal i que depèn de cadascú. 

-     · Quan un s'informa del trail running, és impossible no fixar-se en Kilian Jornet. Creus que és el millor corredor de trail de la història?
Amb en Kilian hem viscut un abans i un després en el Trail Running. No ha fet només història, l'ha marcada. Ha creat una tendència. Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running. És un geni que gaudeix fent el que fa. 

7 medalles als últims Campionats del Món d'esquí
Font: blog Mireia Miró
-
·       · Gràcies als teus precoços èxits, alguns ja et comparen amb en Kilian. Què els hi diries?
Que de Kilian només hi ha un!


-      · Has trobat alguna muntanya a la vida que no hagis pogut superar?
De moment totes m'han mostrat algun camí per passar.

-      · Algun referent esportiu que t'inspiri?
Hi ha molts esportistes que m'inspiren, tot i que no segueixo a cap. Unes coses de l'un, unes altres de l'altre. Tenir molts models o referències sempre enriqueix més! Et podria donar un munt de noms, des de l'Hermida o el Flecha fins la Mireia Belmonte o la Laia Sanz.


-     · Algun objectiu que vulguis aconseguir i t'hagis marcat en el futur?
Aquest any m'agradaria fer les dues Copes del Món. La d'Esquí de Muntanya i la de Curses de Muntanya. L'any passat vaig guanyar la d'Esquí, així que si volia un objectiu que m'ajudés a progressar havia de mirar una mica més enllà. Tot i que no serà gens fàcil, perquè canvien el format de la d'Esquí de Muntanya i no em beneficia especialment. 

-     · La victòria al Gir di Mont ha sigut la més especial?
Sens dubte una de les més especials. Coincidia amb el dia del meu aniversari. Era la meva quarta participació i havia aconseguit un 4rt, un 3r i un 2n lloc respectivament els anys precedents. Em coneixia la prova, coneixia el públic i aquell dia tocava! 


-     · Tens pensat tastar l'asfalt i les proves en ruta?
Si que m'agradaria provar-les tard o d'hora. Tinc curiositat per saber com deu ser gestionar córrer tanta estona al mateix ritme!






Si voleu disposar de l'entrevista en format PDF, aquí en teniu l'arxiu!


Agafa'm si pots

2 comentaris:

Fins ara no havia tingut temps de para-me uns minuts a llegir amb calma l'entrevista.
Com sempre, molt bona feina!!

Moltes gràcies Rotterdam! La Mireia, tot i la seva edat, ha aconseguit ja unes fites alucinants i el més bo és que encara té un camí per davant molt llarg.

Salut!

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More