Té només 23 anys però ja és campiona del món d'esquí de muntanya i sots campiona de curses per muntanya. Alguns la comparen amb el rei de reis, en Kilian Jornet. Els dos han aconseguit grans triomfs des de ben petits i comparteixen l'amor per la muntanya. I sí, els dos són catalans.
Mireia Miró (Barcelona,1988) és una campiona del món natural i assequible a tothom, humil i ambiciosa, que promet més que ningú. Tot i el seu admirable palmarès no es conforma i vol més. Molt més. Actualment entrenant a França, es prepara per la dura temporada d'esquí de muntanya, on n'és l'actual campiona del món. S'espera que faci història, ningú ho dubta.
 |
| Mireia Miró. Font: blog personal |
“Córrer és una manera d'expressar-me, de posar-me a prova”
- · En algun moment et vas arribar a imaginar que arribaries on has
arribat?
De
petita vaig practicar altres esports com la natació o el Taekwondo, però mai a
nivell competitiu. No tenia referències dels esports de muntanya; no sabia ni
que existien les competicions d'esquí de muntanya! Quan vaig entrar a la
UEC de Gràcia practicava la muntanya com un passatemps de caps de setmana i fèiem
activitats molt diverses. Des de barranquisme a escalada. Un cop dintre del
CTEMC davant meu tenia tot un món per descobrir. El meu desconeixement sobre
l'esquí de muntanya era molt gran. Per a mi va ser com un joc molt interessant,
però no m'ho vaig pensar en cap moment que podria arribar tant lluny. El primer
any que vaig competir vaig tancar totes les classificacions!
- · Amb només 16 anys vas guanyar la travessa Gràcia-Montserrat (63
km). Allà vas començar a veure que realment podies arribar lluny?
La travessa Gràcia Montserrat l'organitza el meu club: la UEC de
Gràcia. El primer cop que m'hi vaig apuntar va ser amb dos amics més i el
nostre gran repte era acabar-la. I ho vam aconseguir. L'any següent ens hi vam
tornar a apuntar, per provar de baixar el temps de l'any anterior, i va
coincidir que vaig guanyar.
- · Què significa per a tu córrer?
Córrer és una barreja de sensacions que em proporcionen
benestar, però també és una manera d'expressar-me i de posar-me a prova.
- · Has hagut de renunciar a moltes coses per poder estar on estàs
actualment?
El fet de tenir el privilegi de poder prendre decisions implica
ja la renúncia a d'altres coses. Sí que he hagut de renunciar a coses si
comparem amb un estil de vida "normal", però de moment estic a gust i
si poso en una balança totes les coses bones que m'aporta estar vivint aquets
moment i les coses a les que he hagut o haig de renunciar, pesa més el cantó
positiu!
- · Llicenciada en Educació Física, estudiant per a ser bomber... Creus
que tot això ho necessitaràs en el futur?
No vull viure sempre de l'esport. Crec que cada etapa té el seu
moment, i ara estic vivint de l'esport, però quan me'n cansi o no pugui caldrà
passar a altres coses. Des de sempre he volgut entrar a bombers. És un
projecte vital, i si algun dia arribo a entrar... Segurament la cursa més
important que hauré guanyat. De moment però, no tinc pressa perquè no sento que
sigui el que em toca viure en aquest instant, però si convoquen m'agradaria
poder presentar-m'hi.
- · Els esportistes d'elit
sou conscients de tot el que succeeix al vostre voltant: de la crisi, el 15-M o
les retallades?
Tot i no parar massa per casa, la crisi
i les retallades ens afecten directament. Els esportistes vivim de les curses,
les beques, espònsors...el sistema està tocat i quasi ningú se'n salva!
“ Gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a
esportistes molt millor que aquí ”
- · És sabut que les beques a Espanya al món de l'atletisme estan
molt mal repartides. Passa el mateix en els esports de muntanya?
No ho sé. Ningú mai m'ha dit ni jo he tingut la curiositat per
saber quant cobraven els altres... Suposo que no deu ser una diferència massa
gran, perquè sinó segur que se'n parlaria!
- · Ara per ara tan el trail running com l'esquí són esports poc
valorats. No et sap greu que els teus èxits no siguin reconeguts tal i com ho
haurien de ser?
Actualment hi ha molts pocs esports ben valorats. Podem parlar
de futbol i automobilisme, però tota la resta queden en un segon pla. Sempre ho
he viscut d'aquesta manera, així que no em sembla estrany. El que sí que em
xoca més és la situació dels esportistes dintre de cada país. En esquí de
muntanya gent amb la que competeixes gaudeixen d'un status com a esportistes molt millor que aquí. Cada país té un grup
professional integrat dintre de diferents cossos de l'Estat: a Itàlia
l'Esercito, a Suïssa els guàrdies de frontera, a França la gendarmerie o
l'exèrcit. Això et permet tenir una estabilitat econòmica i poder-te centrar en
entrenar o competir sense haver-te de preocupar en què passarà si pateixes una
lesió o algun altra cosa.
 |
| Moment en que es proclama campiona del món 2011 Font: blog Mireia Miró |
- · Creus que els homes ho tenen més fàcil, en aquest cas en els
esports de muntanya?
No, et diria que més difícil i tot! No vull desmerèixer en cap
moment l'esforç que fem les dones. Però per un podi potser hi haurà 15 homes al
nivell de poder estar-hi i 7 o 8 dones. De moment és proporcional, ja que la
participació femenina també és més baixa. Però cada cop les curses es veuen més
igualades en quant a participació. Fins i tot hi ha alguna en què la
participació és 50-50.
- · Creus que a curt-mig plaç canviarà el pobre tracte dels mitjans
cap a vosaltres?
Estem en una època de canvis en tots els sentits. Els esports outdoor
i el nombre de practicants estan creixent moltíssim i a ritmes molt elevats. I,
de fet, des de que existeix la figura d'en Kilian no et diria que se'n parla
més; et diria que se n'ha començat a parlar! A curt i mitjà termini veig molt
difícil que hi hagi un canvi de rumb directe dels mitjans.
- · Hi ha esportistes que potser tenen més ressò del que mereixen si
s'observa el palmarès. No et fa rabia?
Tot i que son esports que estan creixent a ritmes molt alts
encara són desconeguts per a moltíssima gent. Crec que tot el que pugui contribuir
fer progressar i créixer l'esport entre la població és benvingut.
- · El nivell actual del running, l'esquí de muntanya o el triatló
català, tan a nivell professional com popular, és molt elevat. Com veus el
futur?
En el futur no ho sé, en l'actualitat veig que cada cop hi ha
més curses, més participació i més nivell. En el cas del trail running veig una
especialització segons la distància i el perfil de la cursa. Així com en esquí
de muntanya. Ambdues son disciplines on actualment un corredor ho pot córrer
tot. En trail running des de km verticals a maratons o fins i tot algun Ultra i
en esquí de muntanya des de sprints fins a curses per equips (les més
llargues).
“ Igual que es parla de Messi en el
futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail Running ”
- · Comparat amb l'atletisme, on s'han donat nombrosos casos de
dopatge, en els esports de muntanya no se n'ha sentit a parlar. Realment no
n'hi ha rastre?
En esquí de muntanya s'hi ha donat algun cas. Però realment val
la pena? És una decisió personal i que depèn de cadascú.
- · Quan un s'informa del trail running, és impossible no fixar-se
en Kilian Jornet. Creus que és el millor corredor de trail de la història?
Amb en Kilian hem viscut un abans i un després en el
Trail Running. No ha fet només història, l'ha marcada. Ha creat una tendència.
Igual que es parla de Messi en el futbol, es parla d'en Kilian Jornet al Trail
Running. És un geni que gaudeix fent el que fa.
 |
| 7 medalles als últims Campionats del Món d'esquí Font: blog Mireia Miró |
-
· · Gràcies als teus precoços èxits, alguns ja et comparen amb en
Kilian. Què els hi diries?
Que de Kilian només hi ha un!
- · Has trobat alguna muntanya a la vida que no hagis pogut superar?
De moment totes m'han mostrat algun camí per passar.
- · Algun referent esportiu que t'inspiri?
Hi ha molts esportistes que m'inspiren, tot i que no segueixo a
cap. Unes coses de l'un, unes altres de l'altre. Tenir molts models o referències
sempre enriqueix més! Et podria donar un munt de noms, des de l'Hermida o el
Flecha fins la Mireia Belmonte o la Laia Sanz.
- · Algun objectiu que vulguis aconseguir i t'hagis marcat en el
futur?
Aquest any m'agradaria fer les dues
Copes del Món. La d'Esquí de Muntanya i la de Curses de Muntanya. L'any passat vaig guanyar la
d'Esquí, així que si volia un objectiu que m'ajudés a progressar havia de mirar
una mica més enllà. Tot i que no serà gens fàcil, perquè canvien el format de
la d'Esquí de Muntanya i no em beneficia especialment.
- · La victòria al Gir di Mont ha sigut la més especial?
Sens dubte una de les més especials. Coincidia amb el dia del
meu aniversari. Era la meva quarta participació i havia aconseguit un 4rt, un
3r i un 2n lloc respectivament els anys precedents. Em coneixia la prova,
coneixia el públic i aquell dia tocava!
- · Tens pensat tastar l'asfalt i les proves en ruta?
Si
que m'agradaria provar-les tard o d'hora. Tinc curiositat per saber com deu ser
gestionar córrer tanta estona al mateix ritme!
Agafa'm si pots
2 comentaris:
Fins ara no havia tingut temps de para-me uns minuts a llegir amb calma l'entrevista.
Com sempre, molt bona feina!!
Moltes gràcies Rotterdam! La Mireia, tot i la seva edat, ha aconseguit ja unes fites alucinants i el més bo és que encara té un camí per davant molt llarg.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada