A la setmana post mitja marató, encara no havia pogut sortir a entrenar cap dia, coses dels estudis (i no és la primera vegada que passa...). Així que aprofitant el cap de setmana, no he dubtat en acceptar la proposta d'en Pol i hem sortit els dos al vespre a fer kms per la muntanya. Per sort ell ja controla tots aquests senders i camins i no hi ha risc que ens perdem, perquè si hagués d'anar jo sol...
En alguna zona hem patit força amb el fred (sobretot les mans) però per sort en general no ha fet aquell fred salvatge que feia la setmana passada i que tornarà a venir d'aquí poc.
Les sensacions han sigut més o menys bones, patint en alguna pujada però bé, és el que té la muntanya, que t'exigeix sempre un punt més, una velocitat més, una marxa més. I precisament això és el que m'agrada, aquella sensació d'esgotament mentre penses: que s'acabi ja la pujada. Tot i que en el fons gaudeixes.
 |
| Un dels camins de muntanya, fa por i tot |
La qüestió és que xerrant i fent bromes amb en Pol, el temps ha passat ràpid i hem acabat fent segurament més del que esperàvem. Al final, segons dades del Polar, 2 h. 12 min. fent uns correctes 15,46 kms, arribant a mantenir un ritme de 3:57 el km en alguna baixada. No està gens malament.
Està clar que s'haurà de repetir aviat!
La veritat és que ja trobava a faltar una sortida com aquesta per la muntanya, i si és de nit, molt millor. Gràcies a això, acabaré la setmana amb només un sol entrenament, però sumant 15 kms, algo és algo.
La setmana que vé espero poder tornar una mica a la normalitat i anar afinant el cos de cara a les curses que s'apropen d'aquí a final d'any, totes ben interessants.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada