Crònica de la mitja marató de Mataró

La meva primera mitja marató ja està feta, i com a mínim diria jo, aprovada. Ha sigut una passada, en tots els sentits. He disfrutat força, probablement més del que em pensava. Sens dubte ha valgut la pena l'esforç que s'ha fet fins al dia d'avui. Les sensacions (dins de lo ja previsible) han estat bones, l'ambient el que s'espera de una mitja...molt motivant, i el temps, dins dels meus pronòstics, el millor que podia esperar. Segurament si hagués pogut entrenar més, el resultat hauria estat més positiu, però aquesta vegada l'objectiu era acabar, deixant al marge el temps que pogués aconseguir.

La llarga nacional

D'entrada a la sortida ja m'he col·locat a la part del darrere, per poder agafar un ritme calmat, com tenia pensat (ritme de 5:30 el km). Surto els primers kms crec que més ràpid, però bé, de mica en mica m'intento anar controlant, que no estem per cometre errors ja d'inici. D'aquí al km 10, intento mantenir el ritme, ja hi haurà temps per trobar-me cansat i que vingui "el hombre del mazo". El km 5 el passo amb 25 minuts i el 10, més o menys igual. Arribo ja a la part més llarga i potser més pesada, quan s'agafa la Nacional per fer la majoria dels kms. Primer direcció Barcelona, després direcció Llavaneres, altre cop Barcelona per acabar girant per últim cop. A més a més, apròximadament al km 10 puc comptar amb un dels gels que m'havia comprat dies anteriors per a l'ocasió. Tal i com aconsellen al mateix producte, me'l prenc de mica en mica i acompanyat d'aigua, ja que de fet no té un gust gaire bo. 

Comparteixo algunes estones amb certs corredors, però ja sigui perquè els avanço o perquè ells m'avançen a mi (més freqüent aquesta última), mai acabo de trobar algún corredor concret amb el qual poder compartir una bona estona. Bé sí, a excepció d'una dona, que finalment m'acabarà superant. 

En Pol i jo, en David, a l'arribada

Curt de forçes, cada vegada més, afronto l'últim km i mig, la famosa pujada fins a l'arribada que, per si un ja no està de per sí prou cansat, t'acaba de rematar. A sobre, sorpresa afegida. A l'inici de la pujada em trobo el meu amic Pol, que en teoria l'havia de trobar més endavant. Es veu que ha acabat aviat el seu entreno per la muntanya i volia veure de ben a prop aquestes bèsties del running (no em refereixo precisament a mi jeje). Així doncs diu que m'acompanya tota la pujada fins l'arribada. Tot un detall. El km i escaig es fa bastant llarg i la veritat és que perdo una mica de temps, unes 30 posicions. Però bé, això és igual. L'arribada a la meta, triomfal, com a mínim per a mi, que em sento molt i molt content. 1 hora 50 minuts 58 segons. 


La victòria general se l'ha endut Pol Guillen, amb 1 h 6 min. per davant de Samir Ait i de Roger Roca. En categoria femenina, com era d'esperar, la guanyadora ha sigut la també blau-grana Txell Calduch.


En positiu:

- Per sobre de tot, el suport rebut: Principalment centrat en tres persones: en Max, que des de molts km de distància m'ha enviat els seus missatges de suport incondicionals, mai dubtant que ho acabaria fent; en Niku, que ha estat allà a l'hora que tocava per donar-me l'avituallament personalitzat i que per error meu de temps al final no em pogut efectuar; i en Pol, que m'ha acompanyat l'últim km, el més dur, el que acaba de rematar, dient-me allò de: tranquil, que ja hi ets.

- Objectiu complert: Per no haver pogut entrenar tot lo desitjable i per ser la primera, el repte era acabar. Un cop això, baixar de les dos hores i en el millor dels casos, en hora 50. Dit i fet.

En negatiu:

Realment no hi ha res negatiu a destacar. Bé sí, que t'ajudin a portar la bossa d'obsequis, perquè deu ni do el que pesa jeje.

Cap queixa dels regals...

Agafa'm si pots

Posted in: