Mitja Marató de Barcelona: moment en alça

Aquest cap de setmana tocava una prova de foc després de la bona cursa de diumenge passat a Sant Antoni, tocava la Mitja Marató de Barcelona. La intenció, després d'un sol entrenament divendres de 17 km, era aguantar el millor possible i si es podia rebaixar la marca de Mataró, fantàstic. L'ambient a Barcelona era molt bo, amb vuit mil corredors a Arc de Triomf i amb un matí no excessivament fred. Ràpidament i una mica abans del normal, em col·loco a la línia de sortida.

Els primers kms, com era d'esperar, són força lents i costa agafar un ritme constant i còmode. Ja havia llegit que era especialment complicat el pas per les Rambles, tot just amb un parell de kms al sac. Efectivament el tap que es forma és important i costa avançar i sobretot mantenir un ritme mínimament decent. Per sort el tram passa ràpid i s'arriba a Colon, on hi ha la primera recta important, de les vàries que hi haurà al llarg del recorregut. Intentant agafar sensacions i establir un ritme que em pugui servir durant força estona passo el Paral·lel - que ja havia testat a Sant Antoni - i per tant ja me'l coneixia. L'ambient pels carrers no és potser el més desitjat però l'hora i sobretot el clima no ajuden. Uns núvols negres amenaçaven pluja ja des de l'inici i cap al km 8 fan acte de presència. Primer quatre gotes, després una pluja fina i finalment un bon xàfec. Dura aproximadament 20 minuts, el just per deixar el terra ben mullat i per refrescar-nos el cos. Passo el km 10 en 48:50, per sobre de les expectatives. Em fa por no anar per sobre de les meves possibilitats i acabar punxant als últims kms.

Recorregut de la Mitja d'aquest any

Aquesta vegada sí que es noten dues parts de la carrera ben diferenciades. La primera més multitudinària i passant per llocs més cèntrics, la segona allunyant-nos una mica cap a les afores. Com vaig sentir, aquesta prova es pot dir que es un popurri d'altres curses ja que passa per llocs de Bombers, Nassos, Sant Antoni i Jean Bouin.
En efecte la segona part passa més lenta - com era d'esperar - però mantinc les bones sensacions. Les cames semblen funcionar i el cap també. Em planto al km 15 - direcció Fòrum - en 1:12 i em prenc el gel aprofitant l'avituallament. No sé exactament si em fa efecte o no ja que a diferència de les caminades de resistència, no hi ha gaire temps per avaluar-ne els resultats.


Augmento lleument el ritme a l'Avinguda Litoral, camí ja de l'arribada (els últims 5 kms, sense comptar l'últim de tots, els faig en 23:07).
Amb un últim km d'esforç i patint - com a vegades toca fer i va bé - arribo al final. 1 hora 40 min. 46 seg. A ritme de 4:48 el km i fins a l'últim moment avançant corredors.

Estic molt content i reflexa que estic en un bon moment de forma - no ho sé si físic -. Ara toca descansar una mica i seguir entrenant. Segurament la pròxima cursa no serà fins al març, a Caldetes, primera que repetiré de l'any passat i de la que mantenc bons records.

PD: Gran detall la medalla i les estadístiques de la web, amb molta informació valuosa.


David

Posted in: