OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 9 de setembre de 2012

Radiografia de la Burriac Atac, o com sentir-se un privilegiat

Hi ha curses i curses. N'hi ha amb molt d'ambient i n'hi ha que compten amb més d'un grup musical ajudant als corredors en l'esforç. N'hi ha d'altres amb diversos punts claus d'animació al llarg del recorregut i algunes -poques- on els aficionats formen un passadís a l'estil port de muntanya del Tour de France per on transmetre calor al corredor. Fins i tot, n'hi ha algunes que es preocupen de cuidar al públic assistent amb, per exemple, una mica de xocolata desfeta. I n'hi ha, com la Burriac Atac, que compleixen tots aquests punts. La seva màgia no es pot explicar amb una sola raó sinó que es un cúmul de factors que la fan una de les curses més apreciades del calendari català. Així ho demostren les inscripcions, que s'esgoten cada any amb extrema rapidesa i que, enguany, va superar totes les expectatives arribant a col·lapsar el sistema informàtic. 

Foto: burriacatac.cat 

Després que un hi participi com a corredor, pot tenir diverses sensacions però majoritàriament sempre vol repetir. La duresa i espectacularitat del recorregut, lligat a la màgia que es crea amb la foscor de la nit, sense oblidar l'ambient únic permanent, fan d'aquesta cursa un regal pels corredors. 
La petita localitat de Vilassar de Mar acull des de ja fa 8 anys una cursa per estar-ne orgullós, amb una població que s'hi bolca sencera i que es llença al carrer per fer xivarri. Sota l'organització del Piri, com és conegut el Centre Excursionista de Vilassar, els privilegiats que poden córrer cada any la cursa se senten ben atesos des de l'entrega de dorsals inicial fins als moments posteriors a l'arribada. 

El recorregut, que ha anat oscil·lant amb el temps entre els 16 i els 20 km, està perfectament calculat pels organitzadors per tal que no hi hagi cap punt conflictiu que pugui portar problemes. Pujades tècniques i dures amb descensos verticals i fins i tot perillosos que ofereixen un atractiu contrast al corredor. Tot entre la negre nit i amb la sola ajuda d'un frontal -o cinc, que són els que portava un corredor en l'edició d'enguany-. 

Una currua de llums enfila cap al Castell   Foto:Burriacatac.cat

Tota cursa compte amb un moment àlgid i, també, amb un lloc físic fort, que regala al corredor un marc incomparable. El moment, en la Burriac Atac, és difícil d'escollir doncs gairebé cadascú n'escolleix un de diferent però se'n destaquen dos. D'entrada la sortida, entre carrers estrets abarrotats de públic, per on els participants surten amb ganes de menjar-se el món. I, l'altre, l'arribada, en uns últims 200 metres de sorra a la platja de Cabrera que acaben d'esgotar al corredor però que, tanmateix, l'hi regalen un marc incomparable: doble arc d'arribada, amb el mar just al costat i amb un bon nombre d'antorxes il·luminant el camí a la meta. 

El marc que forma l'idíl·lic Castell, il·luminat per a l'ocasió, és d'aquells que costen d'oblidar

A l'hora de citar-ne el lloc, en aquest cas, segurament hi ha més unanimitat: el marc que forma l'idíl·lic Castell de Burriac, il·luminat per a l'ocasió, és d'aquells que costen d'oblidar. Si, a més, l'escena es veu complementada amb les llums dels frontals que es van movent -i que es poden veure a quilòmetres de distància-, és digne de guardar-ho en forma de fotografia. De fet, si en fos un quadre, no distaria gaire dels Picasso o Rembrandt. 

Si per tot això no fos suficient, l'organització s'encarrega de retornar l'esforç dels corredors -també en el primer moment de gratar-se les butxaques- amb una bossa d'obsequis notable d'on en destaca una pintoresca samarreta. Pel que fa als premis, a banda dels típics que s'entreguen als primers classificats de la general, la cursa en reparteix d'altres de ben originals: al primer de la sortida explosiva, al primer en arribar al Castell, al primer/a local, al més jove, entre d'altres. 

Una cursa, en definitiva, que tot corredor voldria guanyar. I com més vegades, millor. I, precisament això, és el que fa el corredor local Javi Delgado, que es coneix tots i cadascun dels punts del circuit com el palmell de la seva mà. Amb la victòria en l'edició del 2012 - amb gairebé cinc minuts d'avantatge respecte el segon -ja són 3 les victòries que acumula en aquesta cursa. Delgado, un mestre de les curses de muntanya, encapçala un club, els també locals Spiridon, que copen les primeres posicions d'aquesta cursa, imposant un nivell molt alt. 

Javi Delgado, a punt d'encarar una pujada  Foto: Pròpia

En la fràgil situació econòmica actual, la cursa també té el seu caire solidari, involucrant-hi als participants. En una iniciativa creada aquest 2012, l'organització va proposar als corredors portar productes alimentaris -sobretot oli, arròs o cereals- a canvi d'una fotografia del participant en plena cursa. Tot sota l'eslògan "amb el pa sota el braç". 

De curses n'hi ha moltes però poques que ofereixin els atributs amb que compte la Burriac Atac

L'organització, a més, tampoc s'oblida dels més petits de la casa i prepara, hores abans de la versió adulta, una cursa pels nens d'entre 0 i 14 anys amb una distància màxima a recórrer de 900 metres, fomentant l'esport però, això sí, sense ser competitiva. En aquest cas, aquí també es pot veure l'enginy dels responsables, etiquetant la cursa amb un nom encertat i amb ganxo: Marrec Atac.

De curses n'hi ha moltes, tantes com xinesos repartits pel món-bé, potser no tantes- però poques que ofereixin els atributs amb que compte la Burriac Atac. Un regal per a tots i en tots els sentits: per la vista- el castell il·luminat és un dels molts regals dels que podem disfrutar-, per l'olfacte -l'ambient especial de la cursa s'olora a quilòmetres de distància-, per l'oïda -els crits d'ànim del públic és una de les seves millors virtuts i una constant-, pel gust -el de la suor, que ens regalima pel cos després d'un considerable esforç- i pel tacte- del teixit de la samarreta de qualitat que ens donen o de les pedres, aquelles amb les que ens hem de recolzar per instants a la part final de la pujada a Burriac-.

L'arribada, en plena platja de Cabrera de Mar  Foto: Pròpia


David
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More