Retrobament

Tot i que tampoc feia tants dies que no anava a la muntanya, la sensació era de no haver-la trepitjat en dos mesos. Sóc un enamorat de l'asfalt, ho confesso, però també he de reconèixer que la muntanya té alguna cosa diferent que l'asfalt no té. Potser són les pujades que tan fan suar, o les baixades tècniques que tan ens fan patir i a la vegada divertir, o els animals que allà hi podem trobar, o els mil i un corriols i caminets que s'amaguen entre la vegetació, o... O potser una mica de tot. La muntanya, com a molta gent, em relaxa i m'ajuda a pensar. Una volta entre arbres i pedres equival a quinze en una ciutat. De fet, quan es viuen moments difícils en què un necessita una mica d'oxigen, en què necessita amagar-se per uns instants, concretament l'entorn natural que ens ofereix Catalunya és ideal.

Per a això, ara que no estic passant gaire bons moments i que la Universitat roba més temps que mai, una sortida com la que vaig fer dijous, molt ben acompanyat, suposa un baló d'oxigen. Va ser a la Mola, on per cert em batejava. No hi havia estat abans i tenia ganes d'anar-hi. Ara falta visitar-la més sovint. El dia no acompanyava gens -pluja a estones, una mica de vent i molta boira-. Però personalment m'agrada córrer amb pluja. Al cap i a la fi, només és aigua! 

Alguns trams estaven mullats i eren perillosos  Foto: Pròpia

La boira no deixava veure gairebé res  Foto: Pròpia

Pujada tranquil·la en una hora i escaig i baixada en uns 25 minuts. Realment, entenc més que mai les paraules del gran Oscar Pérez quan diu que la muntanya s'ha convertit en una part d'ell mateix, en un imprescindible. Insisteixo que sóc molt d'asfalt però la muntanya aporta coses diferents i és molt necessària. I, a més, no és en cap cas incompatible una cosa amb l'altra.

Aquest diumenge toca la Cursa El Corte Inglés. Serà la primera de les tres curses seguides que faci a l'abril. Serà, crec, la meva tercera participació després de no fer-la l'any passat. És una cursa que crea debat perquè per a molts corredors córrer se'ls fa una missió realment complexa. És cert que té un punt de broma, per dir-ho d'alguna manera, però precisament per això crec que un se l'ha de prendre diferent. Ja hi ha moltes curses arreu per anar a fer marca o per anar a competir al màxim. La Cursa El Corté Inglés és per anar a gaudir una estona fent esport, per compartir un ambient excepcional, per viure intensament la volta a l'Estadi Olímpic, per enfrontar-se a un repte com és la pujada a Montjuïc o per córrer amb els amics. Els temps i marques personals millor deixar-les a una banda. En una setmana especialment dura per l'estómac, aniré a gaudir i punt. I a poder ser, a guanyar l'Oscar i en Niko jeje

David
Agafa'm si pots

Posted in: Cursa El Corte Inglés, La Mola, muntanya