La vida sovint ens porta a canviar d'hàbits amb freqüència i a deixar de fer coses que, tot i que ens agradaven, hem anat anat oblidant per les circumstàncies. Però hi ha tradicions que no s'obliden. Una d'elles és córrer l'últim dia de l'any. Amb el d'enguany han sigut ja quatre els anys que tan en Max com jo hem corregut la Cursa dels Nassos.
Aquest any ens acompanyaven l'Oscar i en Niko, que també comencen a ser uns habituals. Cap de nosaltres arribava amb gaire confiança a la cursa i els dubtes planejaven en l'ambient. Però, com que al cap i a la fi tampoc ens hi juguem res, tots arribem una mica més relaxats a la línia de sortida. Però amb els dubtes permanentment sobre el cap. Per sort, els resultats finals van ser diferents a les previsions inicials.
 |
| Els 4 fantàstics, abans de la cursa Foto: corredor "X" |
Tot i no estar físicament al nivell dels corredors del meu calaix -taronja-, vaig sortir fort, no fos cas que una munió de centenars de corredors em passés per sobre. El primer quilòmetre el vaig passar en 4:20 aprox. i el segon en 4:15. Massa ràpid. Però les cames m'estaven responent i vaig decidir seguir així. Al km 3 em vaig trobar, com no, amb en Jaume Bachs -me'l trobo cada any!- i vam compartir cursa fins al km 6, moment en què ens vam separar. Al km 7 vaig començar a patir i preveia una espectacular punxada en els dos últims km's. Però, sorprenentment, vaig aguantar i, pel temps, crec que el ritme va ser força constant. Temps final de 41:38, a 16 segons de marca personal. Tenint en compte que no anava a aquests ritmes des de l'octubre i que l'estómac segueix fent la guitza, no em puc queixar.
El següent en arribar va ser en Niko, que va fer un excel·lent temps, batent la seva marca personal, deixant la en 46:16. Tot i patir al final amb una llaga -té una íntima relació amb les llagues i ampolles jeje- va mantenir el ritme. Segueixo pensant que baixarà de 45 minuts en breu.
L'Oscar també va patir, ell amb el 'flato' -també té una estreta relació amb el 'flato'- però tot i així va arribar en 47:52. Està agafant constància en els entrenos i baixarà el seu temps d'aquí poc, segur.
I finalment en Max va fer 48:36. Té molt de marge de millora i ha decidit prendre-s'ho seriosament -l'objectiu esportiu que em va confesar em va il·lusionar-, així que aposto que a la pròxima cursa de 10 km fa marca personal. M'hi jugo una truita de pèsols, com diria el mestre Puyal.
 |
| Castillejo, el guanyador, amb Fifa i Ibrahim, 2º i 3º Foto:rubitv.cat |
Ara ve un gener carregat, com a mínim fins a mitjans de mes. Els exàmens finals de la Universitat passen a ser el més important i s'hauran d'aprofitar els forats que hi hagi de temps lliure entre estudi i estudi per entrenar. I el que l'estómac em permeti, clar. Segurament, no faré cap cursa i la primera de l'any podrien ser els 10 km de Badalona, al febrer. Després, depenent de com estigui físicament, tinc un parell de curses en ment. Però decidiré sobre la marxa.
Bon any 2013!!
David
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada