OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 20 de gener del 2013

I per què no?

Els problemes estomacals que porto arrossegant des de fa... (no ho sé, però ve de lluny, deixe'm-ho en "fa molt de temps") m'han fet reflexionar i m'han posat en una disjuntiva, que se m'ha plantejat ja vàries vegades: el meu cap diu que he de parar i no tornar a fer curses fins que definitivament sàpiga quin és el problema i quina la solució. I entrenaments, fer-ne només aquells dies que les molèsties siguin mínimes. El meu cor, les meves ganes, em fan sortir a córrer en dies que realment el millor seria quedar-se a casa. 
En tots aquests mesos m'he endut bastantes decepcions: vàries curses que, tot i estar-hi inscrit, no he pogut fer-les perquè era patir innecessàriament (la primera va ser la Burriac Xtrem el 2011) i, sobretot, molts entrenos en què he acabat maleint-ho tot, a vegades amb ràbia i ganes de plorar, perquè veus com, després de només 25 minuts corrent i a ritme lent, has de parar perquè l'estómac testà dient que ja n'hi ha prou. I així segueixo. Segur que alguns esteu en una situació semblant a la meva.

Avui, en canvi, he acabat satisfet. Amb la guerra que m'estava donant l'estómac aquests últims dies, sortir a entrenar estava descartat. Però, aquest matí, el meu germà Albert m'ha proposat anar a fer uns quilòmetres i no he pogut dir que no. O, més ben dit, he volgut dir que sí. Que carai. 

Corredors acabant la Marató  Foto: Sonriendo.wordpress.com

Pel camí ens hem trobat amb un company, en Toni. I m'ha agradat el que ens ha explicat. Ell va començar a córrer molt puntualment però, com la majoria, va començar a agafar-li el gust i a fer-se d'aquestes sortides puntuals una rutina. Amb una mica de preparació, es va apuntar a la Mitja de Granollers. El següent pas va ser la Taga 2040 Evo -27,5 km per muntanya- i, poc després, la Behobia San Sebastián. Avui, m'ha explicat que s'ha apuntat a la Marató de Barcelona d'aquest març. "A veure què passa i com va la cosa, s'ha d'intentar". Imprudent? No pas. Veient les curses que ha fet, es pot dir que té un mínim de garanties per afrontar-la amb seguretat. I, en el moment en que ens l'hem trobat, portava ja 23,5 quilòmetres, i anava a pels 30 i poc. "He pensat de fer una tirada llarga, a veure com em trobo". Vaja, que preparar-se s'està preparant. 

M'agrada la seva valentia. Ha fet poques curses i no fa massa que córrer. Però vol fer una marató i la farà. I com ell, milers de persones que el 17 de març estaran pels carrers de Barcelona enfrontant-se a un repte majúscul. Demostrant que s'ha de ser valent.

Jo, de moment, estic fent més cas al cor. Surto a córrer tot i saber que patiré, tot i saber que l'estómac després m'ho farà pagar. Tinc entre cella i cella fer una mitja al març. No m'hi he apuntat encara, i confio -que il·lús- que la prova que em faré a finals de gener sigui la última i la definitiva. Però, si no ho és, crec que m'hi apuntaré igual. I per què no?


David
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More