Cara i creu a la cursa dels Bombers

Abans de res, perdoneu pel retard  però per qüestions d'estudis no hi ha hagut temps material per fer abans la crònica.

La sortida

Aquest passat diumenge es disputava la Cursa dels Bombers, una de les curses populars més importants del calendari. Personalment la trobo, pel que fa a ambient, una de les millors de l'any. Enguany érem més de 20.000 runners corrent per Barcelona. A diferència de l'any passat que hi vaig anar sol, aquest any m'acompanyava en Joan, que es disposava a fer una bona marca i aproximar-se als 46 minuts. La meva intenció inicial era voltar els 44 però hauria d'haver vist que fer aquest temps era molt difícil per les condicions en que arribava. El divendres havia tingut un dia esgotador i a més, portava molt poc rodatge a les cames.

Envoltat d'una marea de gent vaig sortir disparat amb la idea de agafar un ritme còmode però prudent, de manera que pugues anar de menys a més al llarg de la cursa. Quan creuava el primer km ja em donava compte que algo no anava bé. Em notava les cames garratibades i em costava molt mantenir el ritme, un ritme que d'altra banda no era res de l'altre món. Tot això ja em va fer preocupar i veure que patiria molt i que estaria lluny del temps desitjat. Efectivament, al pas pel km 5 semblava que en portés com a mínim el doble i estava ja molt cansat. Poques vegades havia tingut tan males sensacions ja des del principi.

A l'arribada

Un factor a destacar és la calor. No és ni molt menys excusa però tampoc s'ha d'obviar que en feia hi molta, molt més de l'esperat. La qüestió és que els últims kms vaig patir molt i vaig haver de fer grans esforços per no caminar en algun moment o altre. Temps final: 45:27, a la posició 3118, a un ritme de 4:33 min/km. El fet que no mantingués un ritme per sota de 4:30 demostra la mala cursa que vaig fer.

En Joan, per la seva banda, va fer una molt bona cursa. El temps final, 46:01, ho demostra. És la seva millor marca personal així que, felicitats!

Deixant de banda els temps, la cursa en sí va ser una vegada més espectacular, amb una gentada de corredors. Tot i l'elevat preu de la inscripció, crec que per mínim que pugui sempre intentaré anar-hi.

Ara toquen unes setmanes de descans per afrontar amb garanties la següent cursa, el 30 d'abril, a l'Hospitalet.


Agafa'm si pots

Posted in: cursa dels Bombers