Aquest dissabte - per cert, dia de reflexió - tornava a les curses després d'un mes pràcticament sense posar-me un dorsal a sobre. L'última havia sigut La Marxassa el 22 d'octubre.
Així doncs, tocava anar a Cerdanyola del Vallès per córrer les 5 milles nocturnes (8,045 km). El fet de ser de nit i en una distància fins ara desconeguda per a mi van ser factors decisius per escollir-la.
Arribar a Cerdanyola, però, va ser força complicat: primer per l'embús que hi havia a l'entrada de Barcelona (suposo que la majoria anaven al Camp Nou) i després perquè va ser realment difícil trobar el lloc concret on estava situada la sortida i arribada. Amb tot vaig arribar-hi quan només faltaven 10 minuts per a la sortida. Temps més que just per anar a buscar el dorsal -sense agafar la bossa, per sort els amables organitzadors la van guardar i la vaig poder recollir després - i col·locar-me a la línia de sortida sense escalfar.
 |
| A la recta final d'arribada |
Pel que havia sentit el recorregut era una mica "sorpresa", amb pujades i baixades constants per un total de dues voltes - que no eren iguals - i una última pujada forta.
El tap que es forma a l'inici en part em va bé per no sortir massa ràpid com em passa sempre i regular el ritme. El terra està molt mullat i tot i que cauen gotes de tan en tan, es pot córrer sense problemes. De fet, no vaig arribar a veure o sentir ni una sola caiguda. Amb el pas dels km's - o en aquest cas milles - augmento el ritme i cap a la part final començo a notar l'esforç. En un moment donat, un home del públic ens crida: "Vinga som-hi, que només queda una pujada i ja hi sou". En la majoria de curses aquest tipus de frases, tot i la seva bona intenció, acostumen a ser falses. Aquest cop era veritat. Però, carai, quina pujada! Amb esforç la passo com puc i encaro la última recta on es veu l'arc d'arribada al fons.
Temps final: 34:00 min. 148è de la general (de 985) i 5è de la categoria.
Classificacions
La veritat és que estic content. És la primera cursa que faig amb entrenador personal i, tot i que al ser una distància nova no puc comparar, crec que el temps és decent. I per haver arribat deu minuts sense escalfar i les "sorpreses" del recorregut, puc estar satisfet. Una cursa molt recomanable amb bon ambient i que intentaré repetir l'any vinent.
La pròxima cursa, en principi, és la Jean Bouin el cap de setmana que ve (27 novembre) tot i que per vàries raons encara no sé si finalment hi participaré. Si no, el primer dels dos últims objectius de l'any - la Mitja Marató de Mataró, que faré amb en Joan - espera impacient.
 |
| Pol Guillén, guanyador de les 5 milles nocturnes |
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada