Com ja explicava la setmana passada, l'objectiu més proper i important ara mateix és la Mitja de Barcelona. De fet, només queden dues setmanes. Mentre que la primera setmana de febrer va ser bàsicament per començar a agafar altre cop el to físic i recuperar les sensacions una mica oblidades, aquesta última setmana ja ha sigut més enfocada a continuar amb la millora i fer algun entrenament de qualitat. En aquest cas l'entrenament bo va ser el de diumenge, no tocava fer una tirada "llarga". Dic llarga perquè comparat amb el que havia fet fins ara, ho és, tot i que no es pugui comparar amb les que fan tots els corredors que preparen la marató.
El pla era fer 1 h 20' sense parades. Degut a la seva durada, fer-lo tot per el passeig o per dins la ciutat hauria sigut molt pesat així que vaig decidir provar llocs nous, camins encara per descobrir. Així doncs, a les 9 del matí em trobava al passeig marítim de Cabrera de Mar, just davant l'estació de tren, preparat per començar a córrer. En principi, pel que havia llegit i m'havien explicat, des d'aquest punt es podia anar tota l'estona pel passeig en direcció Barcelona fins gairebé arribar a la Ciutat Comtal. Evidentment, però, no era pas el meu objectiu jeje Com que no coneixia gaire les distàncies i amb el ritme tranquil que estava previst que portés pensava que amb 80' minuts arribaria com a molt lluny al Masnou (a l'estació d'Ocata).
 |
| Pel passeig marítim del Masnou |
L'entrenament el vaig començar fent dues vegades el tram de passeig que hi ha a Cabrera en direcció Mataró, on hi ha un moment que estas obligat a fer mitja volta perquè s'acaba el camí. Tot perquè el passeig de Mataró no està connectat amb el de Cabrera (una connexió que molts corredors porten reclamant a l'Ajuntament des de fa anys i que, en el cas que m'ocupa, m'hauria permès començar la ruta des de Mataró mateix i no haver d'agafar el tren per una parada).
Després de fer el tram esmentat ja vaig enfilar el passeig direcció Barcelona. Els primers obstacles els trobo aviat, de Vilassar de Mar a Premià, on em veig obligat a córrer per la sorra ja que no hi ha tram d'asfalt. Tot i això, de seguida puc tornar a trepitjar dur i seguir. Quan vaig arribar al Masnou, veient que encara em faltava mitja hora per complir el temps previst, vaig decidir continuar recte i així és com vaig arribar a Badalona (havent passat també per Montgat), davant l'estació, en 90' minuts, fent-ne 10 més com a extra. Em van sortir 20,2 km a un ritme de 4:28 el km.
Tot i que em va faltar un km per fer una mitja, estic molt satisfet ja que és gairebé el ritme exacte que hauria de portar a Barcelona per estar a prop de la marca personal.
Mentrestant, en Max apura els seus últims dies a Kenya, on està de viatge amb la Universitat (viatge acadèmic, no de vacances, en principi...jeje).
Quan arribi ens farà una crònica de tot el que ha viscut al país africà.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada