Ha passat una setmana de la Núria-Queralt. Alguns - molts dels allà presents - ja s'hauran recuperat física i mentalment de la cursa i la recordaran com una prova més a sumar als seus llargs i bons currículums esportius. De fet de ben segur que aquest pròxim cap de setmana o molt aviat, tornaran a competir en una prova de nivell similar o fins i tot superior - cas de l'Emmona -. Altres, entre els quals em trobo i suposo que no sóc pas l'únic, encara ens estem recuperant mentalment del cop que va significar haver d'abandonar, en el meu cas, al km 63.
 |
| El Pas dels Lladres |
No és qüestió tampoc de fer un drama de tot això, ja que sent optimistes, s'ha de dir que es van completar tres quarts de la cursa i es va aguantar força estona en una edició que era de les més dures que s'han fet. A part, l'abandonament no es va produir per una qüestió de debilitat física - tot i que aquesta també fa influir, evidentment - sinó que va ser més aviat per l'estret marge que teníem en aquells instants respecte a límit horari per passar cada un dels controls. En definitiva s'ha d'estar orgullós d'aquests km fets i de l'esforç realitzat. Tot just és la primera participació.
Però tot això no treu que abandonar sigui dolorós i provoqui una ràbia interna que tarda dies en desaparèixer. Hi havia moltes esperances dipositades en aquesta cursa i moltes il·lusions. Totes trencades amb el resultat final.
Pocs dies després, ja hi ha ganes de revenja i de demostrar que això només ha sigut un pas enrere, que s'ha de transformar en dos endavant. Perquè dels fracassos i mals resultats se'n aprèn.
Com que no puc satisfer aquestes ànsies de revenja actuals amb la NQ, perquè encara queda un any per la següent edició, ho intentaré amb la Matagalls-Montserrat 2011. Serà la meva tercera participació consecutiva i enguany amb una novetat i dificultat aparent afegida: hi aniré sol. En principi l'objectiu serà arribar a Montserrat tot i que un cop allà sé que pel meu cap passarà la intenció de rebaixar la marca aconseguida el 2010.
 |
| A Montserrat, 2010 |
De moment toca entrenar dur - o fer el que es pugui davant aquesta calor assassina - per poder arribar bé al Setembre, on a banda de la Mm, hi ha curses importants i on arrencarà un final d'any que sempre és la part de la temporada que m'agrada més, coincidint amb l'arribada del fred.
Així doncs, les curses que disputaré els pròxims mesos, en principi, seran les següents: Les Santes (5 km), pel Juliol; Argentona (5) i Malgrat de Mar (10), per l'Agost; Mitja de Sabadell , Mataró (10) i Matagalls-Montserrat (83), pel Setembre; Cornellà (10), Rubí (10) i La Marxassa (63), per l'Octubre.
En Max de mentre segueix a Itàlia fent les últimes setmanes de curs i, per tant, els últims exàmens que pel què sabem, estan anant bé! Degut a la seva agenda una mica plena últimament no ha pogut escriure però quan torni per Catalunya ben aviat farà algun post donant senyals de vida.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada