Amb una mica de retard, aquí tenim la crònica de la Matagalls-Montserrat, que enguany la fèiem només en Joan i jo. La motivació era màxima, la il·lusió també. L'objectiu, baixar de 18 hores, era una possibilitat que abans de començar la veiem complicada.
Com sempre anem fins a Coll Formic amb bus, previ pas per un bar de la plaça Joanic on cada any hi dinem. Si sempre ho hem fet, tampoc és moment de canviar ara les tradicions, pensem.
L'ambient a la sortida és espectacular i donen ganes de sortir disparat cap a Montserrat sense esperar a l'horari fixat per a cada un dels participants. Les previsions meteorològiques no són gaire esperançadores i es preveuen pluges per a la matinada i per diumenge al matí.
 |
| En Joan i jo a escassos minuts de sortir |
Després d'una llarga espera sortim finalment els dos junts a les 17:15. Al llarg dels 8 primers km, mentre ens concentrem en agafar un bon ritme i en escalfar les cames, ens quedem també una mica desconcertats davant el panorama que se'ns presenta aquest cop: la major part dels participants que ens avancen - que han sortit més tard - ho fan corrent, ja siguin nois de la nostra edat o més veterans. Tot i la sorpresa nosaltres seguim a lo nostre, a caminar i caminar.
Pas previ pel primer avituallament a Aiguafreda, on sempre hi ha un gran ambient i on mengem de valent, ara toca la primera pujada dura a les Cingleres d'en Berti fins al Pla de la Garga (C2). Aquest tram el fem a bon ritme i avançant forces participants. També s'ha de dir que ens ajuda escoltar el Barça per la ràdio, un fet que s'ha repetit en les tres edicions en que he participat.
A partir d'aquí el camí és de pujades i baixades constants fins al Coll de Matalafuga (C4), al km 36,6. Anem molt bé de temps tot i que en Joan diu no tenir gaires bones sensacions i se sent una mica fatigat. Sense temps per descansar gaire encarem la baixada posterior per arribar fins a Sant Llorenç, al km 45. Normalment aquest és l'avituallament on ens hi estem més estona però enguany decidim que no sigui així. Canvi de mitjons, un plàtan, unes quantes galetes, una mica de brou i a seguir endavant...
 |
| Els famosos donuts, que sempre entren d'allò més bé |
El camí fins Les Arenes és més o menys còmode i no sé si és el menjar o el fet d'haver superat la meitat de cursa però la qüestió és que estem més animats que mai. La pròxima aturada (a banda del C6) serà en el famós avituallament dels donuts, però abans toca suar de valent. La pujada al Coll de Grua és fa realment dura però no defallim en cap moment. Un cop a dalt, uns quants donuts a l'estómac i a seguir. És la primera vegada que arribo a aquest punt sent encara de nit. Bona senyal.
Després de passar el Coll del Queixal (km 64,7), que ens fa recordar que en aquesta prova els "repechos" mai s'acaben, arribem a l'entrada de Vacarisses. "Només" ens queden 12 km.
La part final per travessar aquest poble (on ja es veu i gairebé es toca Montserrat) la veritat és que es fa una mica pesada i costa sortir-hi i arribar a Monistrol. En Joan pateix una mica de "bajón" i insisteix en que jo tiri cap endavant. M'hi nego i compartim la baixada curta però trenca-cames que ens porta a Monistrol.
Finalment allà si que ens separem i surto ràpid per intentar fer la pujada final a la muntanya amb el menor temps possible. Em sento fort i s'ha d'aprofitar. Si això fos el Tour, es podria dir que la pujada a Montserrat és un port de categoria especial. Sens dubte.
Tot i la calor tan en Joan com jo fem un esforç final i arribem al Monestir amb 16 h 40 min. i 16 h 24 min. respectivament. Com diria en Robirosa: APOSTOFLANT!
 |
| Un cop al Monestir, només vols seure i descansar |
- El resultat final: Tot i que el més important és gaudir de la marxa i arribar a Montserrat, sigui quin sigui el temps, s'ha de destacar el temps final que vam aconseguir fent un esforç molt gran. La cursa d'en Joan és espectacular, digne d'admirar.
- L'organització: Crec que més o menys ja ho vaig posar l'any passat però vull recordar-ho. En una prova amb 3000 participants, la feina de l'organització en controls i avituallaments és clau. I en aquesta cursa és excel·lent.
Punts negatius:
Cap a destacar. Potser algun que altre corredor que, en llocs estrets on s'ha d'anar d'un en un, volen avançar a la resta tan sí com no.
Per últim destacar que en Max no va poder córrer finalment la cursa de la Mercè per unes molèsties que el van fer dubtar fins l'últim moment. Quina llàstima, però s'ha de seguir endavant!
Per la seva banda en Pol va fer una gran actuació a la Taga Evo 2040, quedant en la posició 110 (de 430) amb un temps no oficial de 3 h 08 min. tot i les males condicions de boira, fred, vent etc. que es va trobar al llarg de la cursa. Moltes felicitats!
Agafa'm si pots
3 comentaris:
al final no us va ploure no?
felicitats pel tiempazo!
16 hores i pico és un temps de puta mare nois, enhorabona!!!
Gràcies! La veritat és que no ens esperàvem ni molt menys fer aquest temps. Serà difícil millorar-lo, com a mínim en els pròxims anys jeje
Salut!
Publica un comentari a l'entrada