Aquest diumenge tocava el primer objectiu d'aquest mes de setembre, la Mitja Marató de Sabadell. Els entrenaments fets al llarg del mes d'agost havien de servir d'alguna cosa i abans de començar anava amb confiança. Un cop a la línia de sortida però, i com diria el de l'APM, "de moment tot va malament". Havia dormit poques hores, gairebé no havia pogut escalfar, m'havia descuidat els gels...I no en sabia res - com molts vaja - del circuit trampa que ens esperava.
Cada una de les tres voltes a fer eren d'uns 7 km, amb un primer tram pla (fins i tot de baixada) i un segon més llarg de pujada, que aparentment no semblava forta però que es deixava notar, sobretot amb el pas dels km's. Com va dir un corredor que tenia al costat just als primers km's: "això es farà llarg". En efecte.
 |
| La meva parella fent de fotògrafa oficial. Aquí, al centre de tot, |
La primera volta és una mica caòtica per la quantitat de gent que hi ha corrent - alhora hi havia els que feien la cursa popular- i em decideixo enganxar a dos correcats que anaven a 4:30 el km. Tot i que sé que és un ritme massa ràpid, els segueixo i cap a la meitat de la segona volta els deixo enrere. Em sento fort de cames tot i que el mal d'estómac no m'abandona en cap moment.
La tercera i última volta la començo corrent al costat d'un noi que porta bon ritme, la veritat és que se'l veu bastant fresc. Gairebé sense donar-me'n compte apugem el ritme. De cames em sento bastant bé però el mal d'estómac cada vegada és pitjor. Al km 18 m'entra un bajón i ganes de vomitar, just quan ja estic enfilant la pujada. M'he de parar a caminar uns segons. Entre d'altres companys que em donen ànims, un d'ells no només em crida sinó que gairebé es para per tal que el segueixi. Decideixo arrencar de nou al seu costat i compartir els últims dos km's agònics. En els últims metres i amb la mirada de la meva parella al costat, haig de tornar a parar un moment, cosa que fa que el meu company se'm escapi definitivament.
Entro amb 1 hora 40 min 40 s. segons el Polar. Aquest és el temps que agafaré tot i que a la web me'n posa un altre: 1 h 14:15. És el temps oficial. A diferència de la majoria de curses, aquesta vegada no posen el real...
 |
| A l'arribada |
El temps suposa marca personal (per pocs segons) i vistes les circumstàncies i el recorregut, està prou bé. Però em queda un sabor agredolç, suposo que pels km's finals.
El pròxim dorsal serà als 10 km de Mataró, aquest pròxim diumenge 11. Tan jo com en Max hi participarem així que, per fi, podrem anar a una mateixa cursa els dos. Sembla que aquesta i la dels Nassos són - com a mínim - les dos cites ineludibles que ens permeten córrer algun cop junts jeje A part també podrien ser-hi en Pol i en Joan.
Agafa'm si pots
1 comentaris:
molt bona! això que dius del final que et vas aturar a caminar amb ganes de vomitar em recorda a l'últim tram de la mitja de mataró jaja veig que les pateixes de valent eh, això demostra que dones el màxim, com ha de ser!
Publica un comentari a l'entrada