Aquest matí he corregut la 34a Cursa del Barri de Sant Antoni, la meva segona després de participar-hi l'any passat. Tot i que tenia ganes de tornar-me a enfundar un dorsal - de fet no ho feia des de l'any passat, als Nassos - i la cursa era idònia per fer-ho bé, no venia en el millor moment. En plena època d'exàmens, amb prou feines puc entrenar uns dos dies a la setmana, tres a molt estirar. Així és difícil preparar-se i poder millorar la forma encara que sigui progressivament.
Aquest cop, mitja hora abans de començar la cursa ja estava preparat, amb el dorsal posat i gaudint de l'ambient especial que hi ha sempre en aquesta cursa, on els habituals d'aquest món sempre s'hi deixen veure.
 |
| Moments abans de la sortida |
La sortida, de manera idèntica a l'any anterior, ha sigut difícil i una mica estressant. Molta gent volent passar el més ràpid possible entre uns carrers estrets. Semblàvem sardines.
La motivació inicial, però, s'ha anat apagant conforme una molèstia al pit m'ha començat a aparèixer cada vegada amb més intensitat. Amb els minuts el "flato" s'ha anat notant més. Tocava patir doncs. El ritme bo del principi ha anat disminuint mica en mica i amb el pas dels km's cada vegada patia més. La recta de la Gran Via de les Corts Catalanes se m'ha fet més llarga del que ja ho és per si mateixa. Tot i les circumstàncies i la sensació d'anar cada vegada més lent, cap al km 7,5 el dolor ha desaparegut una mica, la qual cosa m'ha permès apretar una mica el ritme. Tant és així que els últims dos km's els he fet "relativament" ràpids i he recuperat part del que havia perdut al llarg de gairebé tota la cursa. Com a mínim he pogut fer la recta d'arribada a un ritme alt i fort. Qui no es conforma és perquè no vol, que diuen.
El temps final real ha sigut de 42:21, quedant 10è de la categoria, 705º de la general (de 3517) i millorant en 30 segons la marca de 2011 en aquesta mateixa cursa.
Com dic no estic satisfet ni de la cursa ni del resultat, i més tractant-se d'una cursa plana adequada per fer marca. Però bé, tampoc s'ha d'oblidar que sense temps per entrenar poca cosa més es pot fer. Suposo que m'he de quedar amb la part bona: he sabut patir durant la major part de la cursa sense defallir.
Destacar, de totes maneres, la bona cursa que és Sant Antoni en quant a organització. Un dorsal bonic, una bossa d'obsequis força completa (amb un DVD de les semifinals de Champions Barça-Madrid de l'any passat inclòs), servei de dutxes (aquest any habilitant la planta baixa amb unes dutxes millors i més espai per canviar-se) i guarda-roba. Ah, i concretament una voluntària que t'indicava en tot moment on trobar els serveix, dutxes etc. Tots molt amables. Amb aquestes condicions i si segueix així, és una cursa candidata a repetir-la molts anys.
 |
| Dorsal de la cursa |
Destacar, de totes maneres, la bona cursa que és Sant Antoni en quant a organització. Un dorsal bonic, una bossa d'obsequis força completa (amb un DVD de les semifinals de Champions Barça-Madrid de l'any passat inclòs), servei de dutxes (aquest any habilitant la planta baixa amb unes dutxes millors i més espai per canviar-se) i guarda-roba. Ah, i concretament una voluntària que t'indicava en tot moment on trobar els serveix, dutxes etc. Tots molt amables. Amb aquestes condicions i si segueix així, és una cursa candidata a repetir-la molts anys.
Ara, en principi, no tornaré a córrer fins el mes que ve, un dels grans objectius d'aquest primer tram de la temporada: la Mitja marató de Barcelona (26/02). Espero poder aprofitar el mes de febrer per entrenar més i millor, si tinc temps esclar.
Classificacions de la cursa
Agafa'm si pots
2 comentaris:
Almenys has millorat respecte a l'edició anterior.Sempre es pot fer més pero ja és el que tu dius,si només tens 2 dies per entrenar és normal que pateixis després..tranquil que ja tindràs temps al febrer per dedicar-te al que t'agrada i ja començaràs bé aquest any de curses,no hi ha presa.
molt be millorant tot i els problemes ,imaginat doncs quan estiguis be!!
salut.
Publica un comentari a l'entrada