Després de tres anys fent la Matagalls-Montserrat, aquest any l'he seguit des de lluny. La decisió la vaig prendre ja l'any passat i veient-ho ara, ja vaig fer bé doncs els problemes d'estómac no m'haurien deixat pas entrenar amb regularitat.
El tercer cap de setmana de setembre acostuma a ser un dels millors de l'any (sinó el millor). Hi ha, principalment, tres curses que coincideixen i que tot corredor ha de fer mínim una vegada a la seva vida. Una és la Matagalls, una gran clàssica de les marxes de resistència de 84,8 km i 5980 metres de desnivell acumulat per muntanya que suposa tot un repte personal. Gran ambient, bon recorregut i fantàstica arribada.
L'altre és la Taga 2040, la única de les tres curses que encara no he fet però que un dia o altre caurà. Una exigent cursa de 27,52 km i 1928 metres de desnivell acumulat per muntanya que té el seu punt àlgid en la pujada al Taga (2040 m.).
I, per acabar, la Cursa de la Mercè, més reservada per a aquells que els apassiona l'asfalt i els deu mil. Com dic, mai l'havia pogut fer i aquest any em vaig decidir a apuntar-m'hi.
El dissabte a la tarda vam anar amb en Niko a buscar els dorsals. La fira del corredor, molt correcte, amb bona organització i diversos stands, destacant el d'Adidas, patrocinador oficial de la cursa.
Diumenge, a matinar per arribar amb temps a la sortida. Una bona marea de corredors -concretament 16.000, més els que poguessin córrer sense dorsal-. Tot i això, no em dona la sensació de que n'hi hagi tants, potser perquè amb el canvi de sortida a Plaça Espanya, hi ha molt més espai.
Surto al tercer calaix -taronja-, massa endavant. Per no veure'm atropellat decideixo sortir ràpid en els primers metres. La qüestió, però, és que el ritme el mantinc més enllà del primer km -que passo en 4:06 aprox-. Les sensacions són bones, amb una mica de mal d'estómac però podent córrer a gust. Ja posats, decideixo provar sort i continuar amb el ritme. Les probabilitats que aguanti fins al final són poques però bé, vull arriscar-me. Agraeixo les baixades i intento mantenir en les rectes. Cap a Ronda Universitat començo a patir. Però, sorprenentment, aguanto bé fins al Paral·lel, el punt clau. Allà, no només em mantenc sinó que augmento el ritme. El primer arc vermell en la corba de Plaça Espanya em confon, pesant-me que era el d'arribada, i m'obliga a fer un esforç final. Molt content per les sensacions. En aquells moments pensava que havia estat prop de la marca personal -fet impensable- però grata sorpresa la que tinc després al veure que he fet marca per un segon -41:52-.
 |
| En la imatge, l'arc de l'esquerra que tan ens va confondre Via: EFE |
En Niko, per la seva part, també va fer una gran cursa, lluitant amb una llaga que li va aparèixer al taló cap al km 2 i que el va fer patir més del compte. Al pas per Arc de Triomf va començar a patir mentalment però va saber refer-se d'això i del flato. Com tots, la part del Paral·lel se li va fer llarga i dura i, com jo, també es va confondre amb el primer arc vermell de Plaça Espanya, pensant-se que era el d'arribada -vaja 'pajaros' estem fets!-. Amb 48:08, també va fer marca personal. Gran!
La cursa, en resum, em va agradar molt i és una llàstima que coincideixi amb dos altres de categoria com Taga i Matagalls. Circuit còmode -amb alguns punts "punyeteros"-, correcte organització i, aquest any, una samarreta força maca, personalment de les més boniques que m'han donat fins ara. Ah, i parlant de samarretes, vaig trobar un gran punt a favor el fet que a la fira del corredor et poguessis emprovar la samarreta abans d'escollir-la per saber exactament quina talla et va millor. Bona idea per evitar que ens acabem enduent una samarreta que ens va tan gran que sembla un llençol o tan petita que hauríem d'aprimar-nos 10 quilos per posar-nos-la.
 |
| Amb en Niko moments abans de la sortida Via: David G. |
Així que, de cara a l'any que ve, tornaré amb el dilema d'aquest cap de setmana de setembre. Un dilema que, si bé és un "problema", en el fons és una bona notícia ja que demostra el gran i bon ventall de curses que hi ha disponible avui en dia.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada