Aquesta setmana, deixant de banda la polèmica de la natació sincronitzada, hi ha dos protagonistes que cal destacar per sobre de la resta. Dos esportistes valents, de molt talent, amb les coses clares i amb un esperit de superació i sacrifici que els ha portat a aconseguir grans gestes.
 |
| Leiva a l'arribada Foto: Corriendovoy |
Jaume Leiva, corredor català, va prendre fa uns mesos una decisió transcendental, clau per a la seva carrera com a professional de l'esport però alhora molt arriscada, sobretot en els temps que corren. Deixar de treballar per dedicar-se única i exclusivament a l'esport és una decisió que, més enllà dels fruits que pugui donar, és d'aplaudir. A l'hora és un reflex d'autoconfiança doncs, probablement, si ell no cregués en el seu talent, no hauria actuat així. La qüestió, però, és que els resultats no han tardat en arribar i no han sigut precisament de segon nivell. Aquest passat diumenge, en Jaume es va proclamar campió d'Espanya de Mitja Marató a Tordesillas, en un circuit molt exigent -el més dur de tots els que havia vist mai, en paraules seves-. En un gest d'atreviment, el català va atacar sabent que encara li quedaven molts quilòmetres per endavant que hauria de fer en solitari i amb el gran Chema Martínez a l'aguait.
Les grans victòries, com aquesta, sempre tenen la seva part d'heroïcitat i de patiment. Com en va tenir la Marató de Barcelona, encara que allà arribés decepcionat.
Heroïcitat, i amb grans dosis, és el que envolta les gestes de Kilian Jornet. Els que segueixen aquest món habitualment ja el coneixien més profundament -també gràcies al seu llibre-. Però dilluns va ser el convidat d'Albert Om en el programa de TV3, un programa que personalment considero que és exquisit.
Jaume Leiva i Kilian Jornet són exemples d'un ideal que, tot i que ens sembli un conte xino, és ben real
Klian va mostrar davant d'Om -i als ulls de milers de persones- tots els seus valors, que per a ell són irrenunciables i insubstituïbles. Valors com un immens respecte a la muntanya, a la naturalesa i, en definitiva, a un món que no ens pertany als humans. Kilian va deixar bocabadats la gran majoria de teleespectadors que van veure el programa per la seva senzillesa, la seva tendresa i les seves paraules enlluernadores. Fins a tal punt que el fet que sigui el millor corredor de muntanya de la història va queda en un segon pla.
Els dos són exemples de un ideal que, tot i que a vegades ens hagi semblat que ens el venen com un conte xino, és ben real: s'han de perseguir els somnis. Si els perseguim amb un sac de perseverança, confiança, esforç i treball a l'esquena, els acabarem atrapant.
David Giménez
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada