Un final d'any intens

Falten set setmanes perquè s'acabi l'any, un any que ha estat carregat de curses i que serà el primer que completem totalment, tant jo com en Max. A finals de desembre ja farem una valoració completa però a hores d'ara podem assegurar que hem fet més proves de les que esperàvem, la majoria amb molta participació i molt nivell. Esperem que l'any que vé sigui igual o, a poder ser, fins i tot millor. Però l'any encara no s'ha acabat i com dic, queden unes quantes setmanes per poder gaudir de nombroses proves.

La cusa més important és sens dubte la que correré d'aquí a dues setmanes, la Mitja Marató de Mataró. La veritat és que arribaré molt just, probablement sense els km suficients per poder afrontar amb garanties la cursa. Després que la setmana passada sumés uns bons 30,2 km repartits en tres sessions amb un total de 2 h 18 minuts, aquesta setmana només he pogut sumar 13,5 km, això sí, en una sola sessió. La setmana que vé espero poder fer tres sessions més per recuperar, tot i que no sé d'on treure el temps...

A banda de la Mitja, espero poder fer tres curses més fins a final d'any. A més a més, a les tres hi podrà venir en Max, que ja estarà aquí. La idea doncs és seguir el següent calendari:

- Mitja Marató de Mataró (5 desembre)
- Marató per equips a les 24 h Corredors.Cat (19 desembre)
- Sant Silvestre del Masnou (26 desembre)
- Cursa dels Nassos (31 desembre)

De totes aquestes, la dels Nassos l'últim dia de l'any és la única que no farem de nou, i de la que en guardem un molt bon record.
A part, ja estem pensant quina podria ser la primera cursa de l'any 2011. Segurament seran els 10 km de Sant Antoni (16 gener), una de les curses més mítiques de Barcelona i que s'ha de fer alguna vegada. Després podria caure la Mitja de Barcelona, que en aquesta edició es canvia de dates i s'adelanta lleugerament respecte d'altres anys.
Però no us vull liar amb masses dates, que pel 2011 encara queda molt i sobretot, encara queden moltes curses per gaudir, divertir-se... i patir, també.

Avui, per cert, s'ha disputat la Jean Bouin en la seva ni més ni menys que...87ª edició! Sens dubte la cursa de les curses pel que fa a història. Nosaltres no hi hem participat (com força gent) perquè creiem que el preu és excessiu per ser una cursa de 10 km. Tot i així, algun any l'haurem de fer. La matinal esportiva, que compte amb diverses competicions, té com a estrelles la prova Open (popular) de 10 km i la d'Elit, plena de corredors famosos. A la Open s'ha endut la victòria el crak Roger Roca amb un temps de 31:44 mentre que a la d'elit ha guanyat Kiprono Menjo en categoria masculina i Natalia Rodríguez en la femenina.

Kiprono Menjo

14 days to Mitja Marató de Mataró




Agafa'm si pots

Read More

Bon resultat al Clot, amb sabor agredolç

Efectivament sembla que no pot sortir una cursa perfecte. Ahir al Clot s'hi va acostar però va sorgir un problema nou, que encara no havia tingut.
Arribava bé físicament gràcies al planning que estic portant a terme aquestes setmanes (tot i que no és el que m'agradaria per culpa de la falta de temps). La cursa era al barri del Clot/Camp de l'Arpa a Barcelona (que coincidia amb la Festa Major) així que no m'havia de llevar tant aviat com altres vegades. Un cop allà, la rutina de sempre: recollir el dorsal, escalfar una mica i estirar. La cursa comença a les 9:30, puntuals. La veritat és que hi havia molta més gent de la que em pensava (erem uns 1000). La idea era rondar els 46 minuts, com ja vaig dir al post anterior, i les expectatives es van complir amb escreix.

A l'arribada, amb el temps oficial

Començo ràpid, com de costum, aprofitant que el primer tram és de baixada. Ja havia llegit a diferents llocs que aquesta cursa tenia alguna "trampa". I la primera arriba cap al km 3 , quan ens fan pujar un pont. No és que sigui una gran pujada però la veritat és que trenca una mica el ritme. En aquest punt ja començo a notar de manera clara les molesties que tinc i que seran el meu gran problema durant tota la cursa. Tinc unes ganes increïbles d'anar al lavabo. És la primera vegada que em passa. Això i els dolors habituals a l'estómac (que estn en fase de tractament, de moment ja he anat al metge) fan que ho començi a passar força malament. I tot just estic al km 5... Tot i la quantitat de problemes que se m'acumulen, segueixo a un bon ritme. Al km 6 atrapo la llebre dels 45 minuts, que era el meu objectiu. Tal i com estan les coses, penso que el millor és seguir-la i no apretar més del compte. Però les cames tiren bé, així que decideixo avançar-la i seguir al meu ritme. Els problemes d'estómac però cada vegada van a més i m'obliguen a baixar considerablement de ritme a l'últim km, que se'm fa moooolt llarg. Tot i el bon ritme que portava, segur que el temps ha caigut en picat, penso. Doncs no. Temps final de 44:25, millor marca de l'any! I segona millor absoluta. Ritme mig de 4:27, amb un primer parcial més bo però sense gaire diferència (22:06 / 22:20).

Amb aquest resultat hauria d'estar content, però em queda un regust agredolç. Penso que si no hagués tingut aquest problema inesperat i molt molest, tenia possibilitats de fer la meva millor marca personal. Era qüestió de rebaixar 51 segons. Sempre em quedarà aquest dubte.

Però més enllà dels problemes, m'he de quedar amb la part positiva: tot i els obstacles que em vaig trobar, vaig fer la milor marca de l'any, en un circuit que no era precisament pla. Em puc plantejar de fer la MMP a la Cursa dels Nassos, que és completament plana? No sembla una opció descartable.

D'altra banda, ja m'he apuntat a la Mitja Marató de Mataró. Ja està fet. No hi ha marxa enrere. Ara, a entrenar-se bé el que queda de setmanes per arribar el millor possible a la cursa, tot i que els deures ja haurien d'estar mig fets a hores d'ara. Una cursa que no hi podrà estar en Max, que demà mateix se'n torna a Itàlia. Ha estat quatre dies a terres catalanes i no hi tornarà fins al Desembre, per Nadal.

La Sagrada Família

20 days to Mitja Marató de Mataró



Agafa'm si pots

Read More

Una sorpresa de carn i ossos

Normalment quan menys t'ho esperes és quan arriben les sorpreses. I això es el que va passar ahir. Una sorpresa molt agradable! Quan uns quants amics estàvem sopant a un restaurant, en Max s'hi va presentar sense previ avís, amb tota normalitat. El desconcert va ser increïble, ja que en Max es troba aquest any estudiant a una Universitat d'Itàlia. La qüestió és que ja feia un dia que estava aquí i ens volia donar una sorpresa. I tant que ens la va donar! El dimarts torna cap a Itàlia però com a mínim haurem pogut disfrutar d'ell durant uns dies, que ja és algo.

A banda d'això, pel que fa al tema esportiu, aquestes setmanes estan siguent importants per anar agafant "fondo" i per poder acumular km a les cames. La Mitja Marató de Mataró, que ja està gairebé al caure, em demana preparar-me com cal. Les inscripcions s'obren aquest mateix dilluns així que estic a punt de comprometre'm definitivament. 

Després de 3 setmanes sense competir (cosa inhabitual últimament), aquest diumenge faré la Cursa popular del Clot - Camp de l'Arpa, de 10 km. La veritat és que hi ha havia un bon ventall de curses per aquest cap de setmana però finalment em vaig decidir per aquesta: em cau a prop, compte amb  un recorregut més aviat pla - amb alguna trampa això sí -, té servei de dutxes i guarda-roba i pel que he vist, una bona organització. La idea, com sempre, tenir bones sensacions al llarg de la cursa i intentar anar de menys a més, rondant els 46 minuts. 

A vegades la pregunta que em faig és: per quan superar la MMP (millor marca personal) de 43:34 aconseguida a la meva primer cursa? Potser a la Cursa dels Nassos pel desembre, on precisament vaig aconseguir aquest millor registre? Qui sap...

Per cert, pròximament farem un post dedicat a les 24 hores d'Atletisme per la Marató de Tv3 que organitza el fantàstic club Corredors.Cat. L'acte, que es farà a les pistes de Can Dragó (Barcelona), constarà de vàries proves - la majoria molt divertides i diferents - com l'Eikiden (una marató per equips a la  nit), relleus 4x400, un decathló o la prova estrella, les 24 hores (non stop). Alguns de nosaltres ja em confirmat la nostra participació, de ben segur que ens ho pasarem super bé. Ja us donarem més informació d'aquesta excel·lent prova.

Agafa'm si pots

Read More

Marató de Nova York

Aprofitarem aquesta actualització, al no haver-hi hagut cap competició personal durant aquest cap de setmana ni el passat,  per parlar de la multitudinària marató de Nova York que l'any passat va comtpar amb un total de 43.659 finishers i que ha transcorregut aquest diumenge pels carrers i avingudes de la ciutat dels rascacels.

Aquest any s'ha celebrat la edició número 40 de la marató, que l'any 1970 (any de la primera edició) només comptava amb 127 competidors i amb tant sols 55 corredors que van creuar la línea de meta. Unes xifres completament diferents a les que ens te acostumats, on any rere any la presència de corredors, i de corredors d'alt nivell, va en augment i ha fet que sigui considerada i coneguda com una de les maratons més famoses i de prestigi del món.



En l'edició d'enguany, però, cal destacar una mala notícia, l'abandonament, i posterior retirada de l'esport professional, d'un dels millors corredors de tots els temps, Haile Gebreselassie, que als seus 37 anys ha comunicat, que després d'haver abandonat per una tendinitis al genoll al pas pel quilòmetre 25, deixa l'atletisme (al final d'aquest post adjuntarem algunes de les fites més destacades del seu extens currículum esportiu).


Certament l'abandonament del principal favorit per emportar-se la victoria a la marató d'aquest any ha eclipsat una mica al vencedor final, el també etiopià Gebre Gebremariam, que en la seva primera participació en una marató s'ha emportat la victòria amb un temps final de 2h08min14s. En categoria femenina la victoria ha estat per l'atleta keniana Edna Kiplagat amb un temps de 2h28min20s.




Pel que fa a ritme de entrenaments personals, al fa poc que estic per aquí encara no he tingut l'oportunitat de poder participar en cap cursa, espero que amb el temps això es solucioni i ja vaig buscar algunes que poguessin quedar a prop, o curses o alguna marxa. Així que de moment l'únic que es pot anar fent es seguir entrenant, i feia, no se ben bé perquè, ja fos per mal temps o per poc temps, que feia gairabé un mes que no sortia a correr, així que ahir vaig deicidir acabar amb aquesta sequera, em vaig calçar les bambes i em vaig disposar a anar corrents fins a l'universitat i tornar, segons les indicacions de les carreteres són uns 8km anar de Bra a Pollenzo, la qual cosa equivalia a uns 16km anar i tornar. A l'hora de la veritat vaig comprovar que no ja que la meva sorpresa va ser arribar al cartell que anunciava l'arribada a Pollenzo amb 27 minuts, i donar mitja volta als 35 minuts. El temps final de l'entrenament va ser de una hora i 8 minuts, amb molt bones sensacions malgrat el temps que feia que no corria i amb ganes de tornar a sortir a correr un dia d'aquests, per desgràcia, es preveu que arrivi la neu amb qüestió de setmanes, s'haurà de veure si es podrà seguir entrenant... si més no s'intentarà.






Agafa'm si pots






Currículum esportiu Haile Gebreselassie


penja les sabatilles d'esport amb un currículum simplement espectacular i a l'avast de molt pocs




- Campió mundial 1500 metres en pista coberta a Meabashi 1999


- Campió mundial 3000 metres a Paris'97, Maebashi'99 i Birmingham 2003


- Subcampió mundial 5000 metres a Stutgart'93


- Campió mundial 10000 metres a Stutgart'93, Goteborg'95, Atenas'97 i Sevilla'99


- Subcampió mundial 10000 metres a Paris 2003


- Campió olímpic 10000 metres a Atlanta'96 i Sydney 2000


- Campió mundial de mitja marató a Bristol 2001

Read More

La Mitja de Mataró, la primera

Doncs sí. Després de pensar-ho bé i mirar-ho amb calma, he decidit que la Mitja Marató de Mataró del 5 de desembre serà la meva primera mitja, o aquesta és la idea. La distància dels 10 km m'agrada però sempre es pot donar un pas més, anar una mica més endavant. I perquè no provar ja una mitja? La idea, quan em va venir al cap, em va fer molta il·lusió, però també molt de respecte i dubtes, molts dubtes. Però després de pensar-m'ho bé, m'he decidit a tirar endavant. A intentar fer els meus primers 21 km. I per fer-ho no hi ha millor ocasió que a Mataró - on em sentiré més acollit - i a l'hivern, que personalment m'agrada molt. A més, amb una mica de sort, no correré sol ja que en Sergi s'ho està pensant. Tot i portar uns mesos inactiu, la forma la té i només falta tornar-s'hi a posar així que espero tenir companyia.

La cursa, el 5 desembre, fa que em quedi poc més d'un mes per a poder entrenar fort i intentar agafar un punt físic adequat que em permeti arribar en condicions. Per això he agafat un pla especial per mitja marató que espero que em serveixi. Sortir a córrer un de mínim tres dies a la setmana amb entrenaments de 45 minuts i més, fent una tirada llarga el diumenge (ja sigui amb cursa o sense).
Aquesta setmana, la primera del planning, he sumat un total de 2 h. 45 min. repartits en tres sessions. Els kms no els sé amb exactitud, suposo que la setmana que vé ho podré controlar millor amb el comptakm en marxa. Pel que fa a les sensacions hi ha hagut una mica de tot, bones algun dia i força dolentes en altres. El repte és dificíl perquè un mes tampoc és gaire temps, però confio en poder aconseguir-ho. Segur que molts dies hauré de tirar de cap i força de voluntat per anar a entrenar, sobretot aquelles tardes en què fa un fred bestial i s'està molt bé sentat al sofa, calentet. Però un s'ha de sacrificar si vol aconseguir alguna cosa.

A banda d'entrenaments, també seguiré fent alguna que altra cursa, que és la millor forma de preparar-se. Aquesta pròxima setmana decidiré a quina cursa m'inscric pel cap de setmana del 13/14. Gairebé descartada la Sagrera, estic entre les 5 milles de Cerdanyola i la del Clot. Les dos tenen molt bona pinta, ja veurem. A part d'aquesta, no crec que fagi cap cursa més fins la mitja.

Per últim, en Max també està pensant de córrer la seva primera mitja. En principi havia de ser també la de Mataró però per tema de dates i estudis, no podrà ser. Així doncs, els seus primers 21 km seràn segurament a Itàlia.

Que tingueu una molt bona castanyada i a menjar panellets!


35 days to Mitja Marató de Mataró



Agafa'm si pots

Read More

Cursa del Mediterrani, una bona elecció

Tocava llevar-se molt aviat, agafar dos trens diferents i caminar una estona. I això és el que he fet. Ahir, diumenge 24, vaig córrer els 10 km del Mediterrani a Castelldefels, al mateix Canal Olímpic. 

Conjuntament als 10 km es disputaven la Mitja i la Marató, així que el nivell estava totalment assegurat. De fet, només cal dir que hi estaven els nostres dos grans ídols: en Xavier Bonastre - que va fer la Marató amb bon temps-  i l'Arcadi Alibés, que va disputar la Mitja ja que feia una setmana que havia corregut a Istanbul. Això i el bon ambient que s'hi respirava feia que la cursa apuntés maneres. A més, el lloc era idílic: el Canal Olímpic, on hi havia anat de petit amb l'escola. 

A l'arribada, després de la cursa

Hi havia uns 4000 participants - entre ells molts estrangers - disposats a afrontar les diferents curses. Sempre està bé que hi hagi molta gent en una cursa però té els seus punts negatius, com l'acumulació de gent als primers metres i efectivament, dit i fet. Els primers metres de la cursa eren força asfixiants i es fa gairebé impossible avançar gent, tenint en compte que tots van a diferents ritmes. Això fa que el primer km el passi molt lent. Pensant en els meus problemes en els inicis de les curses - on sempre surto més ràpid del recomanable - en certa manera també em va anar bé ja que les mateixes persones m'anaven frenant. Però clar, s'hi perd un temps considerable. 

Un cop es desfà el tap, intento agafar un ritme còmode que pugui anar seguint i em permeti arribar al final amb forçes. El recorregut en general no és exigent excepte les dues vegades que ens fan passar pel pont (km 4,5 i 9,5 aproximadament). Físicament em trobo bé i vaig fent i passant kms. La múltitud de corredors permet distreure't una estona, ja que veus de tot: guiris córrer amb una única peça de roba (unes malles), un home participant a la Mitja que ens avança amb una rapidesa al·lucinant mentre empeny un cotxet amb el fill o la velocitat que porten alguns dels participants a la Marató, més alta gairebé que la que jo arribaria a fer en un sprint final. 

Anant de menys a més, arribo a la meta amb spint final (que feia curses que no podia fer) marcant un temps de 45:49. No he pogut seguir amb la línia ascendent de les dues últimes curses - millorant registre - però per haver pogut entrenar només un sol dia aquesta setmana, tampoc està tan malament. Em quedo amb la sensació d'anar de menys a més i de fer uns últims 5 km (22:13) millors que els 5 primers (23:37). 

Així doncs, una bona cursa on hi destquen també els obsequis, amb una samarreta tècnica taronja i negre i... unes ulleres de sol! Crec que és una de les curses que s'hauràn de repetir l'any que vé si es pot. Espero poder entrenar més aquesta setmana si els estudis m'ho permeten, que sempre són el gran impediment. 

El Canal Olímpic

De cara a pròximes curses, ja estem inscrits a la Cursa dels Nassos del 31 de desembre (on jo i en Max vam córrer la primera cursa de 10 km i on conservo la meva marca personal, que encara no he pogut superar). per les pròximes setmanes, encara no sabem que farem. Les 5 milles nocturnes de Cerdanyola (on com a mínim hi participarà l'Oscar), la Cursa de la Sagrega o la Cursa del Clot són les principals opcions. Quan ho tinguem decidit ja anirem informant. Fins llavors i com dirian alguns, salut i km!

Agafa'm si pots

Read More

Un post especial per a una persona especial

Bé, la veritat és que aquesta setmana em estat d'allò més ocupats amb els estudis i em tingut temps per ben poca cosa. Entre treballs, classes, examens, congresos (en el meu cas) és difícil tenir temps lliure, ja sigui per entrenar una mica o per actualitzar el blog. Avui, l'agenda de coses per fer també estava plena tot el dia però avui és un dia especial, així que no costa res fer-hi un forat per tenir una estona lliure.

Avui, 21 d'otubre, el meu company de blog i sobretot el meu amic, en Max, fa anys. I no qualsevol xifra. En fa ni més ni menys que 18! Això és per tant motiu de celebració, perquè com la gent sempre diu: els 18 només es fan un cop a la vida. Com ja sabeu i vam poder veure en un dels últims posts que vam publicar (desde terres noves), en Max està actualment a Itàlia estudiant (o això suposem jeje) en una bona i prestigiosa Universitat prop de Turí. Això fa que no el puguem felicitar en persona i ho haguem de fer a través d'internet.

És per aquest motiu que faig aquest post, més pobre de l'habitual, és veritat, però que és obligat. En Max és un gran redactor, un gran corredor (que millorarà les seves marques, segur!), un gran fan del barça i moltes altres coses. Però tambés és un grandisim amic, i per sobre d'això, una millor persona. No posarem totes les qualitats d'ell perquè ens hi podriem estar una bona estona però al cap i a la fi, ja els sabem. Avui doncs, hi ha un motiu més important per no parlar de res d'esport, que és el tema habitual d'aquest blog (i que ho continuarà sent, lògicament).

En fi, aquest post és un petit regal per en Max. Com dirian alguns: YOU'LL NEVER RUN ALONE.

Una abraçada des d'aquí i esperem que tornis aviat, per compartir molts km.

Complimenti!




Agafa'm si pots

Apostoflan

Read More