Aquest diumenge vaig córrer la Cursa del Barri de Sant Antoni, una de les més famoses i multitudinàries de l'any (en 10 km) i la que enceta la temporada de molts dels corredors pel que fa a aquesta distància.
La setmana havia sigut molt dolenta en entrenaments. Només una sessió el divendres, això sí, amb bones sensacions i sumant 17 km. Així doncs, tot i el poc rodatge, tenia confiança de cara a la cursa.
Un cop ja a Barcelona, un fred increïble que obliga a posar-se malles, tèrmica i fins i tot guants. De fet la majoria van així.
Aquesta vegada vaig estar una mica despistat i no em vaig col·locar on realment em tocava a l'hora de sortir. El numero de dorsal que tenia em permetia sortir ben endavant però vaig arribar a la sortida massa tard i em vaig col·locar força endarrere - que consti que no vaig ser l'únic -. Això va fer que els primers dos kms fossin bastant dolents. Acumulació de corredors força gran i molt difícil avançar. A la que puc però ja intento tirar ràpid endavant i agafar una bona velocitat. Pel que havia llegit la cursa era plana però tot i així hi havia alguna que altra falsa recta - com la del Paral·lel -. Amb bones sensacions vaig passant els kms i el primer 5000 amb 21:48. Amb aquest temps semblava difícil superar la meva millor marca. Cap al km 6 decideixo intensificar el ritme esperant que no punxés al final - com em va passar clarament als Nassos -. Aquesta vegada en cap moment de la cursa agafo cap corredor com a referència per seguir un ritme constant, només un o dos i en moments molt puntuals. Com passa algunes vegades, els km posteriors al 5 em passen gairebé sense donar-me'n compte i em planto al 8. Moment decisiu. Intento mantenir el ritme però noto que estic baixant una mica. Per sort el tram final és una llarga recta que permet controlar el ritme més fàcilment. Patint bastant faig els últims metres sense poder apretar gairebé res.
El Polar em marca 43:10 però posant que sempre l'engego uns segons abans (una tècnica que porto utilitzant des de que vaig començar), potser he baixat i tot dels 43. Sigui com sigui, millor temps segur. Efectivament, millor marca personal 42:53.
Bona cursa i gran resultat, superant amb escreix les expectatives. Està clar que cada vegada és més difícil però intentaré rebaixar la marca. Com sempre, és qüestió d'entrenar i entrenar.
Aquesta setmana toca la Mitja Marató de Barcelona. La veritat és que seria espectacular batre dos rècords personals en dos setmanes consecutives però el de la mitja està complicat. Veurem.
Mentrestant en Max segueix a Itàlia. Segur que tindrà planejat entrenar-se fort de cara al seu gran objectiu de la temporada, el Triatló Sprint de Mataró. En breu dedicarà un post per tal de saber millor les seves sensacions actuals.
Agafa'm si pots
2 comentaris:
Enhorabona pel temps, vaig veure a la teva mare i n'ho va dir. Ens veiem (cosa difícil) a la mitja.
Jo també vaig fer record personal 49:11 ara a la mitja intentaré 1 hora 50.
Salutacions
Merci Josep, sisi ja m'ho va dir la meva mare que t'havia vist. Felicitats a tu també pel temps! Segur que pots baixar de 49 en les pròximes curses.
Sí, a veure si ens veiem a la Mitja tot i la gent que hi haurà, perquè jo també intentaré fer 1 h 50 o una mica menys, depèn de com estiguem jeje
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada