OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dijous, 17 de març del 2011

Gaudir corrent però... a quin preu?

Abans de res d'es d'aquí volem donar un missatge de suport a Eric Abidal, que com ja tots sabreu li han detectat un tumor al fetge i avui mateix serà operat. Estem segurs que tot anirà bé i tard o d'hora el tornarem a tenir als terrenys de joc mostrant la seva qualitat i el seu nivell.

En aquests últims anys s'ha intensificat la campanya per incitar als joves a que facin esport (joves i no tan joves). El running és sens dubte una bona elecció si es vol començar a fer esport ja que no requereix una gran i alta condició física ni tampoc un coneixement tècnic - com pot passar amb el bàsquet o el tennis -, a banda que no es necessita companyia i sols necessites unes bambes, uns pantalons i una samarreta. I el que és més important, és un esport molt i molt saludable.


És per això que els que correm estem molt satisfets de veure que cada vegada són més aquells que s'animen a córrer i a iniciar-se en aquest esport. Però com es diu sovint, sense uns objectius clars i definits no es va enlloc. És important i imprescindible entrenar diversos dies a la setmana però encara ho és més si es complementa amb una cursa popular el diumenge. Allà és on es poden veure els avenços fets i gaudir de l'esport rodejat d'altres enamorats. Les curses populars són doncs l'excusa perfecte per córrer, conèixer gent, marcar-se objectius - i superar-los - i, en definitiva, gaudir d'una bona matinal esportiva.

Però ara bé, quin preu hem de pagar per poder tenir tot això? La crisi està afectant a tothom i a tots els sectors i àmbits, incloent també el món del running. Ja siguin curses amb trenta edicions a les esquenes o curses que tot just ara comencen, totes elles s'han hagut d'estrènyer el cinturó degut a les dificultats per trobar patrocinadors, per mantenir la bossa del corredor etc.
Algunes curses han optat per retallar infraestructures i moltes altres, per reduir la bossa del corredor  i eliminar tradicionals obsequis com la samarreta tècnica.
Però la majoria dels organitzadors han apostat per una altra solució: apujar considerablement els preus de les inscripcions. Amb la intenció de oferir el mateix servei als corredors i a poder ser no retallar cap prestació, molts han optat per augmentar la inscripció i aconseguir per aquesta via els diners necessaris per tirar endavant.
Cursa dels Bombers 2011
D'aquesta manera, curses que abans costaven 10 € ara han pujat a 14 o 15. Altres, com la Jean Bouin o la Cursa dels Bombers, arriben a les astronòmiques xifres de 15 i 17 € respectivament.

Particularment, +10 € (10 km) i de 17 € (21 km) és el que em dóna la referència de si una cursa és cara o no.

En definitiva és evident que s'està arribant a límits poc desitjables i s'haurà d'aturar aquest augment si no es vol veure un panorama en què els corredors (com ja passa en forçes casos) es comencin a plantar davant d'aquests preus abusius.

Agafa'm si pots

diumenge, 13 de març del 2011

Bona cursa a Caldetes amb millor marca inclosa

Avui començava una sèrie de curses, la majoria consecutives, que em portaran a fer-ne 6 en 8 setmanes. La veritat és que anava amb males sensacions i més pessimisme que optimisme ja que no no havia pogut entrenar gaire i els pocs entrenaments que havia pogut fer, no m'havia sentit gaire còmode. La part positiva era tornar a Caldetes, la primera cursa que vam fer en Max i jo més seriosament i que realment ens va agradar força.

Després d'escalfar i estirar bé (aquesta vegada sí) m'he col·locat a la línia de sortida. Aquesta s'ha retardat gairebé 10 minuts, però l'espera s'ha fet més o menys amena ja que he anat parlant amb un company que tenia al costat, força bo per cert.

El km 8,  pujant
La sortida ha sigut més ràpida que l'any passat i com sempre la multitud de gent obliga a anar al ritme de la majoria i no al que un tenia pensat portar. Després d'unes quantes voltes que maregen una mica, acabes sortint al passeig on es fa la majoria dels kms. Tot i les grans pluges del dia anterior, el terra estava prou bé i feia una temperatura agradable - en alguns moments un mica de calor -. A bon ritme però sempre intentant regular, he passat el km 5 en 22:37 (encara que no és exactament el 5 sinó uns quants metres més). Ja de tornada pel passeig he començat a patir, seguia passant corredors però cada vegada costava més avançar i es notava el desgast a les cames. Sens dubte fruit del poc entrenament acumulat. Al km 8 m'he creuat amb un ex-professor meu, en Jordi Arnau, i hem compartit l'últim tram de patiment. La famosa pujada s'ha fet llarga i dura però l'he pogut aguantar. Temps final, 42:37, és a dir, Millor Marca Personal, rebaixant en 13 segons l'anterior i en tres minuts la feta l'any passat en aquesta cursa. Ritme de 4:16, 165º de la general i 9è de la meva categoria.

http://www.atletisme.cat/classificacions/caldetes/res2011g.htm

Òbviament estic content i sorprès ja que ni en les millors previsions m'esperava fer marca personal, sobretot en una cursa com aquesta amb un final dur. Sembla que els ànims d'en Max des d'Itàlia m'han ajudat a fer-ho bé.
Com a novetat, s'ha de dir que enguany donaven samarreta, de bonic color rosa ataronjat (semblant a la de la Mercè o la del Clot, que precisament portava avui).

Pròxima cursa, el següent cap de setmana, la Mitja Marató del Maresme, a Calella.

Agafa'm si pots

dilluns, 7 de març del 2011

Marató de Barcelona

Aquest diumenge va tenir lloc la marató de Barcelona, que es repeteix cada any desde l’any de la seva primera edició (a la ciutat de Barcelona) l’any 1980, ja des d’aleshores amb participació d’atletes de renom i coneguts, com en la primera edición la participació de l’atleta Domingo Catalán, que va finalitzar la cursa en segona posició. Pero no és una actualització per recorrer la historia de la marató de la ciutat comptal any per any.

La marató que té lloc pels carrers i avingudes de Barcelona ha comptat aquest any amb la participació de 13.062 corredors, malgrat els 15.075 inscrits inicialment, que la converteix amb la primera marató en superar els 15.000 inscrits en tot Espanya, i que, amb un gairabé 50% de participants extrangers dona a la idea de que és una marató reconeguda i important arreu del món que atrau a milers de corredors de totes les parts del planeta, aquest any comptavilitzades fins a 40 nacionalitats diferents. I sí, sembla que aquest any ha estat un any de records, no tan sols per el gran nombre d’inscrits i de participants de la prova sinó pel temps establert per el guanyador de l’edició d’enguany, que ha sigut a càrrec del kenià Levi Omari Matebo amb un registre de 2h07’31’’, convertint-se en la quarta millor marca del món d’aquest any i tan sols arrivant un segon per sobre al record de la prova establer per el seu compatriota Jackson Kotut l’any anterior. El podi d’aquest any el varen completar dos kenians més, Joseph Kimeli Langat amb un temps de 2h10’05’’ i Joseh Yego amb un temps de 2h10’44’’.




Cal felicitar també a l’organització de la cursa, les ganes i l’entusiasme dipositat perquè aquesta marató sigui any rere any més multitudinària i important arreu del món, esperem que l’any que ve pugui ser encara un altre any record i que amb el pas del temps algun día poguem ser també nosaltres els que algun dia es calçaran les sabatilles esportives per sortir a córrer pels carrers de Barcelona fins a completar el recorregut de 42km i 195 metres.


Pel que fa a mi i a nivell d’entrenaments el bon temps sembla que ha tornat i he pogut acomular dues sortides lleugeres per tornar a posar a to el cos que aniran acompanyades d’una partida de futbol demà a la tarda. El diumenge que ve toca viatje didàctic amb l’universitat a la Puglia, al sud d’Itàlia, així que de ben segur que en David ens podrà fer saber com ha anat l’experiència de la segona edició per ell de la cursa de 10km de Caldetes i que de ben segur aconseguirar reduir el seu registre de l’any passat, des d'aquí li donem tots els ànims del món per, fins i tot, si fos possible, rebaixar la seva MMP, que de ben segur que durant al transcurs de poques curses aconseguirà rebaixar!

diumenge, 27 de febrer del 2011

Cabrilenca: quan les aparences enganyen

Avui tocava cursa després de vàries setmanes de descans, però no d'asfalt, de muntanya: la Cabrilenca. Feia molt que no trepitjàvem els boscos en una competició i en Pol i jo (BATAC TEAM) em volgut aprofitar l'ocasió. Per tot el que havíem vist i llegit, anàvem amb la idea de fer el circuit llarg de 20 km majoritàriament corrent (ja que es podia escollir entre caminar i córrer, com podeu veure al cartell de la prova). El fet que fos una caminada popular no competitiva feia pensar que seria una bona matinal per córrer a gust  entre lleus desnivells i recordar antigues sensacions. Però les aparences moltes vegades enganyen i aquesta ha sigut una clara demostració. Està clar que minuts abans de la sortida no érem conscients del que ens esperava a continuació.



Decidim sortir a les 7:37 del matí (la sortida era oberta de 7:30 a 8:00) per no trobar excessiva gent i poder anar més còmodes. És fàcil distingir les persones que faran el circuit curt i caminant de les que faran el llarg i corrent. Hi ha més nivell del que ens esperàvem. Sortim caminant a pas lleuger del poble fins a entrar ja a la muntanya, on ens posem a córrer. Ja d'entrada una forta pujada que com a mínim a mi (tampoc és molt difícil) em fa suar de valent. La veritat és que no fa fred ni calor, temperatura agradable. Els primers kms són més durs del que es podia esperar i es veuen dificultats per l'aglomeració de gent que es produeix en alguns camins o corriols estrets on és difícil avançar. En Pol, que tenia el dubte de com li respondria el genoll (tocat des de ja fa uns quants mesos), comença a tirar fort i tot i l'intent de seguir-lo, decideixo anar al meu ritme conscient que segurament més endavant ens tornarem a trobar.
Mentrestant ens trobem amb una sorpresa en el recorregut: passem per torres elèctriques, cosa que significa pujades i baixades dures i força desgast. Així arribem al km 8 aprox. on hi ha situat el primer avituallament. Aquí ja ens adonem que la cosa va més en serio del que ens pensàvem.

Seguim enfilant camins i toca passar per corriols estrets plens d'arrels que no fan res més que clavar-se a les cames i molestar. Tot en pujada, és clar. Per sort ve un ratet de baixada que serveix per alleugerar una mica les cames, que no per descansar. Un fet curiós és que durant tota la prova anirem creuant-nos amb corredors que també van a un ritme semblant al nostre però que lògicament, també pateixen i suen de veritat.

En Pol i jo, a l'arribada
Després d'una estona "planera", toca tornar a la realitat. Abans d'arribar al segon avituallament (km 15), ens apareix una pujada d'allò més dura, ben llarga i vertical.

Altre cop retrobats a l'avituallament, encarem els últims cinc kms de la prova. El que no sabem però és que ens queda el pitjor: la pujada a Burriac per la mateixa banda que a la Burriac Atac. La pujada, com l'altre vegada, sens fa realment dura ja que en certs moments sembla fins i tot que s'hagi d'escalar. Un cop a dalt i sense cap mena de descans, toca baixar. Aquí tampoc ens podem relaxar perquè tal i com és el terra, és fàcil torçar-se el turmell. Quan arribem a una zona plana, sorpresa. Encara queda un últim regal. Dues pujades que també ens sonaven de la Batac.

Suats i cansats trepitgem asfalt i ens posem a córrer fins a creuar l'arc d'arribada. 2 hores 55 minuts. La botifarra i un Aquarius ens ajuden a recuperar forces.

Notes positives:

- Un bon dia amb temperatura agradable per gaudir de la muntanya, tot i les previsions de pluja que hi havia.
- L'ambient familiar de la cursa, que sempre és d'agrair.
- Senyalització molt correcte durant tot el recorregut que feia difícil perdre's o equivocar-se de camí.

Notes negatives:

- Una caminada molt més dura i exigent del que ens podríem haver arribat a pensar. Comparable sens dubte a la Burriac Atac.

Perfil de la cursa

Agafa'm si pots

diumenge, 20 de febrer del 2011

Temps per altres coses

D'entrada dir que a partir d'ara intentarem actualitzar més sovint el blog, aprofitant que s'acosten curses. Entre que aquest mes de febrer és pobre en competicions i la falta de temps, no ha sigut possible postejar més. Però això canviarà. 

A la espera que arribi març i abril, dos dels mesos més intensos de l'any, és temps de descansar del final de temporada però també de posar-se les piles de cara a la nova que comença i que, de fet, ja ha començat.
És temps de passejar-se pels blogs de companys runners, de buscar noves curses i d'anar quadrant el calendari com si fos un trencaclosques. Alhora per això és temps d'entrenar i de posar el cos a punt de cara a les pròximes curses que s'apropen. Com l'any passat, el març és un mes interessant on, en teoria, sumaré dos curses, les dos molt a prop de casa. El plat fort vindrà a l'abril, on en podria fer fins a quatre, és a dir, una cada cap de setmana del mes. De moment però pas a pas.

Com que s'acosta Caldetes...

Aquest descans a la primera meitat de febrer l'he compensat amb vàries sessions al gimnàs, treballant diversos grups de musculatura, que també és una part important. La idea és que aquestes sessions de gimnàs complementin els entrenaments i en pugui fer unes dues o tres a la setmana. Complicat.

Recordant vells temps... que tornaran

També volia comentar que l'objectiu que vaig explicar en l'últim post sobre la Copa Catalana de Caminades de Resistència s'ha complicat i molt. Per què? El sistema per guanyar la Copa ha canviat aquest any i s'ha complicat més. Ja no hi ha puntuacions per cada una de les marxes sinó que per tal d'aconseguir la Copa és necessari puntuar en totes les marxes del calendari. Això fa que no puguis renunciar a alguna d'elles com podies fer fins ara sinó que has de participar en totes i cada una d'elles. Per calendari, transport i diners, és fa realment molt difícil, com a mínim per a nosaltres.

Seguirem informant d'objectius i metes més endavant!

David

divendres, 11 de febrer del 2011

Definits els principals objectius

Després d'una dura època d'exàmens arriba una mica de descans per poder, entre d'altres coses, pensar en els que han de ser els principals objectius d'aquest any 2011. Tot i que fa gairebé un mes exacte ja vam fer un post parlant de reptes i il·lusions, sempre hi ha ganes de pensar-hi una mica més i d'afinar i concretar una mica més els objectius més importants.

Pel que fa a les curses, el planning és realitzar, en principi, tres mitges (la ja feta Barcelona, Maresme i Mataró) més alguna altra que pugui descobrir sobre la marxa i sigui atractiva. Regularment i intentant sumar mínim una al mes, aniré fent curses de 10 km. Això és complementarà amb alguna cursa de muntanya, amb menció especial per la Burriac Atac, que tornarem a repetir si tot va bé pel setembre ja que ens va deixar molt bon gust l'any passat.

A banda de tot això, cal parlar del que seran els dos principals objectius de la temporada, ambdós relacionats amb les caminades de resistència per la muntanya. Com ja vam comentar, al juliol es disputarà la Núria-Queralt, una de les marxes més dures del país amb 95 km i 10.000 metres de desnivell acumulat. Sens dubte el nivell d'exigència és molt elevat i suposa un repte a l'alçada de pocs.Però amb unes quantes marxes a l'esquena i amb una mica d'experiència acumulada, creiem que estem capacitats per, com a mínim, intentar-ho. Segur que un cop allà i motivats al 100 %, l'objectiu d'acabar continuarà sent igual de difícil però una mica més a prop.


I a part de la N-Q, l'altre gran repte serà aconseguir la Copa Catalana de Caminades d'Alta Resistència (CCCAR). Enguany la FEEC ha dividit les marxes en dos copes diferents: Resistència i Alta Resistència. Això fa s'hagin de fer menys marxes per aconseguir la Copa, tot i que la dificultat seguirà sent bastant alta. Nosaltres ens em fixat com a objectiu aconseguir la segona i més complicada. Amb un total de 10 marxes, aquestes no baixen dels 62 km (excepte la del Montseny) i van des del març fins a l'octubre. Com que encara no sabem la puntuació que tindrà cada marxa, haurem d'esperar a fer el calendari. És possible però que comencem amb la segona de la Copa, la Marxa "pels camins dels matxos" a Torelló el 17 d'abril. A mesura que anem decidint ja us anirem avançant informació.

Calendari de la CCCAR


David

dissabte, 5 de febrer del 2011

Comença febrer

Desde la cursa dels nassos que no actualitzava, no per falta de ganes sino més aviat per falta de temps, vaig tornar cap a Itàlia el 8 de gener i gairabé des d'aleshores vaig estar tancat estudiant per les setmanes d'examens que tots em hagut de passar, però bé, ja finalitzades i esperem que hi hagi més temps, tant per actualitzar, com per sortir a correr si el temps ho permet.

Durant aquestes setmanes ha estat difícil el fet de poder sortir a entrenar, temperatures baixes que et fan preferir quedar-te a casa, falta de temps que havies de dedicar a l'estudi, i sobretot les nevades de l'última setmana que si que fan impossible o si més no, molt difícil el fet de sortir a correr, però bé, no tot són males notícies i evidentment sempre es troba temps per sortir a fer alguns quilòmetres i farà qüestió d'una setmana i mitja vaig sortir a fer una escapada en dejú, era una cosa que tenía moltes ganes de fer desde fa temps i volia veure'n el resultat, un día, després de llevarme al migdia i veure que fèia molt bon temps vaig decidir calçar-me les sabatilles esportives i sortir a correr una mica abans de dinar, les sensacions, al començament bones, però amb el pas dels quilòmetres es nota com les cames et pesen més per falta d'ingesta d'aliments, però vaig decidir que ho hauria de repetir, ja que sempre et queda el dubte de si el temps desde l'última ingesta era l'adequat o si va ser cosa només d'aquesta sortida puntual, així que tan bon punt el temps ho permetí ja hi ha assignada al calendari una sortida en dejú per poder comparar. Esperem que el temps ho permeti i que es pugui reprendre una altra vegada, regularment, l'activitat esportiva que durant aquests mesos de fred no ha pogut ser tant possible degut al fred i la neu.

Pel que fa a objectius encara no hi ha cap cosa definida exactament, segueixo amb l'esperança de poder competir en el triatló del més de juny a Mataró i poder seguir sumant quilòmetres durant aquests mesos, anirem informant de ben segur!


Campus de la universitat



Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More