OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

divendres, 21 de desembre de 2012

Crítica de "A fine line", de Kilian Jornet

Crítica 1


Un protagonista a l’alçada de les muntanyes

Cims petits, grans o majestuosos, roques arrodonides o punxegudes, arbres, flors, pluja, neu, glaç, vent... Es pot dir que és un elogi a la natura, a la muntanya de veritat, que impressiona fins i tot als més enamorats i que està omnipresent al llarg de tot el film. Però l’autèntic protagonista és un Kilian Jornet que es despulla davant la càmera. 

A fine line (Una fina línia) és una pel·lícula en clau documental, emotiva, intensa i d’estructura senzilla, que amb mitjans tècnics escassos se serveix de l’espectacularitat dels paisatges per formar el relat. Amb Jornet, campió del món de curses i d’esquí de muntanya, com a fil conductor i sota la brillant direcció de Sébastien Montaz-Rosset, es dóna a conèixer una petita dosi de la personalitat del corredor però, sobretot, es fonamenta en el projecte Summits of My Life. Amb data de finalització prevista pel 2015, Jornet intentarà pujar algunes de les muntanyes més temudes del món, com l’Elbrús, l’Aconcagua o l’Everest, amb l’afegitó de superar en cada una d’elles el rècord actual. 

Concretament, es presenta el primer any del projecte, que el corredor culmina amb la travessia al Massís del Mont Blanc, marcada per la mort del seu company de fatigues. El campió mundial, Stephane Brosse, es va deixar la vida al caure d’una cornisa de neu quan acompanyava a Jornet. El tractament de l’infortuni era una de les incògnites que plantejava la pel·lícula. I el director l’ha sabut resoldre de forma elogiable. Amb una càrrega emotiva potent però justa, amb tacte, sense caure en el sensacionalisme, es presenta al francès com un lluitador que va morir fent el que més li agradava. Les reflexions que fa Brosse en diversos moments del film ressonen en les ments dels espectadors un cop descobreixen el tràgic succés. 

Si programes dedicats al corredor sabadellenc, com El Convidat o Temps d’aventura, van ajudar a descobrir-lo, A fine line suposa un pas més. Jornet transmet, amb el seu discurs, un seguit de valors que costen de trobar en l’esport d’elit, com la simplicitat, l’amor, el respecte per la natura, l’austeritat o l’esforç. El català parla igual que corre: decidit però amb modèstia, com si volgués passar sempre desapercebut.
Unes reflexions que impliquen a l’espectador i que es poden traslladar al dia a dia. “Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts. Què busquem? Potser viure?”. 

Amb unes estampes que per moments ens recorden al National Geographic, l’espectador hi reconeix el segell del director. Unes imatges –moltes d’elles àrees- fascinants i tècnicament brillants que ens traslladen a un entorn idíl·lic dels Alps francesos, que revelen la perillositat en la que sovint se situa Jornet i la fina línia que separa la vida de la mort. Un dels riscos que plantejava el film era que l’excel·lència dels continguts visuals empetitís a Jornet però Montaz-Rosset ha sabut trobar l’equilibri, de manera que el català està a l’alçada de les muntanyes que hi apareixen.  

Entremig, s’ofereixen escenes més intimes que humanitzen el protagonista, com una habitació desordenada pròpia d’un adolescent, uns esmorzars a base de pa amb xocolata o una llista de curses que havia somiat guanyar i que avui és un conjunt de gargots. 

És, doncs, un reconeixement a la personalitat d’un atleta que ha sabut fer de l’esport el seu mode de vida i de la muntanya el seu hàbitat natural. 50 minuts transparents, de passió i vertigen.
 
Fitxa tècnica
Títol original: A fine line – Summits of my life
Direcció: Sébastien Montaz-Rosset
Producció: Lymbus, Montaz-Rosset Film
Música original i disseny de so: Zikali
Guió i edició: Kilian Jornet, Sébastien Montaz-Rosset i Katie Moore
Postproducció: Simon Hutchings
52 minuts, 2012

Crítica 2


Valors que sobrepassen l'esport

El Convidat que Albert Om va dedicar a Kilian Jornet va superar totes les expectatives. Tot i ser campió del món de curses i esquí de muntanya, el sabadellenc era, fins fa molt poc, un semidesconegut per a la majoria. Només els aficionats sabien de les seves gestes. El programa d'Om va ajudar a descobrir-lo i, ara, la primera entrega de la pel·lícula sobre el seu actual projecte esportiu l'ha acabat de posar a la vista de tothom.

Amb Jornet com a protagonista i sota la brillant direcció de Sébastien Montaz-Rosset,  A fine line (Una fína línia) dóna a conèixer en petita dosi la personalitat del corredor i, sobretot, permet veure les seves capacitats inhumanes per superar reptes espectaculars. Mitjançant imatges dels Alps francesos, la preciositat dels paisatges permet a l'espectador submergir-se en un entorn natural idíl·lic altament envejable. En aquest sentit,  pren especial rellevància la figura del director ja que sense les seves imatges -que ell mateix va enregistrar posant-se en situacions compromeses en molts moments- el film perdria gran part del seu potencial.

La pel·lícula gira en torn del repte Summits of My Life, en el que Jornet intentarà pujar i baixar algunes de les muntanyes més altes del món, com l'Elbrus, l'Aconcagua o, la cirereta del pastís, l'Everest, el 2015. I, a poder ser, totes amb rècord del món inclòs. 



El repte esportiu és la base central, per la qual cosa la gent que vagi a veure el film per conèixer a fons a Jornet, en marxarà decebuda. Són diversos els reportatges que s'han fet sobre ell que permeten veure'l de forma més íntima, com segurament en serà un exemple El comptador de llacs, que s'estrenarà a principis de l'any vinent. És cert que al llarg de la pel·lícula apareixen figures claus en l'entorn més pròxim de Jornet, com la mare, la germana o el seu mànager, que enalteixen les aptituds humanes del català. Però és només una part complementària, que ajuda a veure que la seva grandesa no passa només per les seves qualitats físiques.

Així doncs, la hora de durada del film transcorre al voltant del primer any del corredor, que culmina amb la travessia al Massís del Mont Blanc, marcada per la mort del seu company de fatigues. El triple campió mundial, Stephane Brosse, es va deixar la vida al caure d'una cornisa de neu quan acompanyava a Jornet. Precisament el tracte de l'infortuni era una de les incògnites que plantejava la pel·lícula. I el director l'ha sabut  resoldre de forma elogiable. Amb una càrrega emotiva potent però justa, amb tacte, sense caure en el sensacionalisme, es presenta a Brosse com un lluitador que va morir mentre feia el que més li agradava. 
La mort del seu company serveix per a què Jornet reflexioni sobre de la seva passió, els perills, la recerca de la felicitat i la plenitud i la necessitat de plantejar-se reptes a la vida. El català transmet respecte per la naturalesa i una sèrie de valors inusuals en una figura del seu nivell.

Tot i estar centrat en un repte, el film comparteix un aspecte present en la majoria de continguts audiovisuals fets sobre l'esportista català. Els aficionats a la muntanya són els que se sentiran més identificats amb les seves reflexions ja que saben, com ell, el que suposa fer un cim, compartir la muntanya i sentir-se bé dins d'ella. La gent que el conegui d'El Convidat o dels telenotícies, en canvi, en veurà un superdotat, un boig que completa reptes increïbles. Però difícilment notaran allò que senten aquells pels qui moure's per la naturalesa és el pa de cada dia. Tanmateix, és una bona oportunitat per coneixe'l més a fons i veure que ens trobem davant d'un esportista llegendari amb una personalitat que enlluerna. 


Kilian i Sébastien Montaz, a la presentació mundial del film, a Barcelona



David
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More