A diferència del que és habitual, l'entrada d'inicis de setmana no fa referència al running sinó a un altre experiència que he tingut el plaer de poder viu aquests dies, concretament del 16 al 19. Ja em perdonareu, doncs, però crec que val la pena. Em refereixo a la Copa del Rey de bàsquet 2012 que s'ha celebrat enguany al Palau Sant Jordi de Barcelona.
 |
| L'afició blaugrana en els moments previs a l'inici de la final |
Crec que la majoria de gent que hi ha pogut assistir la majoria de dies i que ho feien per primera vegada coincidiran en que la competició i tots els elements que l'envolten han superat les expectatives que tenien des de l'inici. De fet, el format mateix de la Copa ja diu molt. Algú s'imagina una Copa del Rey de futbol en un sol estadi i on convisquin 8 aficions sense cap tipus de problema ni incident entre elles, més aviat al contrari?
Doncs al bàsquet passa i és un plaer gaudir-ho de ben a prop. Els aficionats dels equips amb menys representació (que no equips menors) es deixen sentir des del primer moment els dos primers dies, en els partits de quarts. Lucentum Alacant, Lagun Aro, Banca Cívica o Fuenlabrada deixen sentir la seva veu en un Sant Jordi que respecta i aplaudeix. Els malaguenys d'Unicaja, tot i caure a quarts, són una bona multitud i són fàcilment reconeixibles per la marea verda que representen. Pura salsa andalusa, molts disfressats, aprofitant com a excusa que la Copa coincideix amb Carnestoltes. Tot i no passar a semifinals (excepte Banca Cívica), totes els aficionats, qui més qui menys, es mantenen fins l'últim dia. Potser no gaudint del seu equip però sí de bàsquet, bàsquet de moltíssima qualitat.
Els aficionats del F.C.Barcelona, per la seva part, aglutinen la major part de l'aforament del pavelló. En són uns 4000, sense comptar esclar tots els aficionats (majoritàriament catalans) que, tot i no estar en el sector del Regal Barça, també són culés. En front d'aquests, un grup nombrós del Reial Madrid (situats al galliner, com és diu popularment) que es deixen veure cada vegada més a mesura que el seu equip passa de ronda i comença a transmetre por a l'adversari. També aquí, el factor psicològic és important.
 | ||
| Escalfament de Barça i Madrid a la gran final |
I, per últim, l'afició del Caja Laboral. Aquests mereixen un comentari a part. Els seguidors del bàsquet i de la Liga Endesa saben que l'afició del Baskonia és de les més sorolloses i emblemàtiques. Tot i que la plantilla sigui justa, visitar el Buesa Arena (que acaba d'ampliar aforament) sempre és un repte complicat precisament per la pressió a la que sotmet el rival l'afició local. Una olla a pressió. Doncs bé, en aquesta Copa s'ha pogut veure com, en qüestió d'animar, de divertir-se, de portar el bon ambient i de passar-ho d'allò més bé, els aficionats del Baskonia són, de carrer, els millors. Samarreta, bufanda (o ikurriña) i una Estrella Damm en mà, principals armes d'un aficionat basc.
L'amor als colors, amb més o menys passió, els sent tothom. Però els seguidors del Baskonia ho fan d'una manera inigualable. A falta de pocs segons per l'acabament de la primera semifinal, el Barça tenia sentenciat el marcador i el pas a la final. El Caja Laboral estava eliminat. Tothom pensava que la gran majoria d'aficionats bascos, tristos, marxarien i fins i tot ni assistirien a la segona semifinal. Doncs res més lluny d'això. No només es van quedar sinó que, durant el transcurs del partit, van començar a desplaçar-se per els passadissos centrals cridant, saltant i ballant, fent de la derrota una festa envejable, sense lamentacions.
 |
| Una part de l'afició del Baskonia |
De la Copa hi hauria molt més a explicar, com l'aspecte purament esportiu. El Reial Madrid es va proclamar campió 19 anys després assaltant el Sant Jordi, de la mateixa manera que va fer el Barça l'any passat a Madrid. L'equip de Pablo Laso va guanyar de forma justa davant un Barça totalment desdibuixat. Mirotic, Carroll i, sobretot, Llull van empènyer el seu equip a la victòria.
Tot i que es podria dir molt més d'aquesta fantàstica Copa, crec que les aficions són el màxim exponent de la competició, el que realment ajuda a crear un ambient extraordinari. No vull dir que el futbol i altres esports hagin de canviar el format ni vull fer comparacions però la disputa d'una competició en un sol recinte i amb 8 aficions convivint alhora és un espectacle digne d'emmarcar.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada