Una setmana més i tot segueix igual. Segueix el malestar estómacal diari, que a més aquesta última setmana s'ha aguditzat i ha sigut encara més molest i emprenyador del que normalment ja de per sí és. I si això fos poc, fa un parell de dies que em va començar a aparèixer un mal de coll que ha acabat sent una amigdalitis, com m'ha dit aquest matí la doctora. I, mentrestant, anar provant pastilles per l'estómac per trobar una que realment em faci algun efecte i anar fent proves i més proves. Amb aquest panorama la idea de sortir a córrer ni se'm passa pel cap, evidentment.
Però el cap sempre pensa i imagina i, dins meu, ja he fet un possible calendari de curses a partir de setembre. Un calendari que, depenent de com em trobi dels meus problemes amb el pas de les setmanes, podrà anar fent-se petit i retallant proves.
La que no retallaré, però, serà la Behobia-San Sebastián (20 km), a la que ja hi estic inscrit. Em fa molta il·lusió fer-la i serà la meva primera cursa fora de Catalunya (tot i que tècnicament durant la Núria-Queralt vaig estar per moments a França).
És una cursa molt multitudinària i dura, amb dos pujades importants a Gaintxurizketa i a Mirakruz. És l'11 de novembre així que en principi per aquelles dates ja hauria d'haver resolt els problemes intestinals i estar recuperant el to. Sinó doncs hi aniré a acabar-la.
I tampoc em vull perdre la Burriac Atac, el 8 de setembre, una cursa nocturna per muntanya de 19 km. La vaig fer el 2010 junt amb en Max i en Pol i vam quedar encantats, sobretot perquè es fa en una zona on hi anem de tant en tant. I no només nosaltres, molta gent, tanta que l'any passat cap dels tres vam aconseguir inscripcions.
Aquest any en Pol i jo -en Max dependrà de la Universitat- intentarem aconseguir plaça (s'obren el 15 de juny a les 10 h. del matí). Junt amb la cursa també anirem, unes setmanes abans, a l'entrenament de preparació i de reconeixement del circuit que els de Spiridon monten cada any. Un entrenament lliure, on pot anar-hi qualsevol, i que et deixa ben fi! Aquesta cursa encara és més aviat així que arribar-hi curat és més complicat però el mateix, si no ho estic doncs aniré a gaudir i a acabar-la com pugui patint el mínim.
 |
| A l'arribada de la Burriac Atac, jo, en Max i en Pol |
I, ja per acabar, us recomano un article del company OscarJet on parla de la situació actual del trail running, una veu experimentada la seva. Contundent i clar, i amb molta raó.
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada