OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dissabte, 3 de novembre de 2012

Crònica de La Marxassa 2012

El passat cap de setmana es va disputar La Marxassa 2012, amb un total de 65,2 km i 3985 metres de desnivell acumulat. Aquest any, i per primer cop després de quatre anys consecutius, no vaig fer-la -pels motius ja comentats de l'estómac-. En Pol, però, sí que la va fer i es va treure l'espina clavada de l'any passat -quan no va poder participar-hi per problemes al genoll- amb una excel·lent 10º posició a la general en 8 hores 36 minuts. Un crack a la muntanya. Aquí en teniu la crònica!

A les 4:30 sonava el despertador, got de suc, un plàtan, m’acomiado del gat, i baixo cap a Sant Simó, pujo al bus i m’adormo. Poc després arribem a Sant Martí del Montseny on a les 7 en punt es donarà la sortida. Fa fresca, i estic nerviós, aquest és pràcticament l’únic objectiu que m’havia marcat per aquesta temporada tant curta a nivell competitiu. Tinc molts dubtes sobre si el genoll aguantarà, i de si estaré preparat mentalment per aguantar 66km en solitari. 

Amb els frontals encesos es dóna la sortida, començo suau, trotant i vaig avançant gent, a les pujades camino ràpid i als plans i baixades corro, aquesta serà la tònica fins al primer avituallament, el dels donuts, al km 9,6 de cursa, on arribo en 1h15min ben fresc, acompanyat d’un home de l’Estartit. Després de menjar els donuts, m’espera una baixada d’uns 17km fins a Sant Celoni, plou molt, em poso l’impermeable i acompanyat de la música del meu MP3 començo a baixar al meu ritme, m’ajunto amb en Lorenzo, un crack de Sant Vicenç de Montalt, que ha corregut curses com la Transalpine Run, Cavalls… sé que si vull fer un bon temps he de seguir el seu ritme. Arribo a Sant Celoni una mica tocat a nivell articular, això de fer tants km’s de baixada corrent sense parar m’ha deixat els genolls fotuts. Juntament amb en Lorenzo i dos companys seus encarem la pujada fins a l’avituallament de Sant Martí del Montnegre, km 37, on ens hi espera un bon aperitiu i vermut. 

De baixada, camí de Sant Celoni  Foto: Pol C.

Pugem caminant a bon ritme, un dels que ens acompanyava es queda enrere i en arribar a l’avituallament em noto bé de cames i decideixo no parar, m’acomiado d’en Lorenzo, al qual no tornaria a veure fins l’arribada, em torno a posar la música i en solitari em dirigeixo cap a Vallgorguina, Km 46 on m’hi espera el dinar! Corrent quasi tota l’estona vaig menjant quilòmetres, faig el pas pel km 42 en 5h25, però encara queda molt. Un Km abans d’arribar a Vallgorguina em passen un grupet de 3 que van mooolt fins. Arribada a Vallgorguina, on em sorprenen dient-me que vaig 20è!! Uau…un xute d’adrenalina a l’instant, que fa que no perdi ni 5min a l’avituallament i amb l’entrepà de botifarra a la mà començo l’última  pujada fins al Santuari del Corredor, uns 5km i 800+, amb calma però a bon ritme vaig pujant, avanço  quatre corredors i arribo al Santuari sense adonar-me’n. Començo a fer-me a la idea que puc fer un temps boníssim, que no m’hagués arribat ni a plantejar en dies anteriors… 

Vaig baixant cap a Mataró pensant en totes les hores d’entrenament per la zona de Vallter, Nuria, Benasc, hores viscudes sol i acompanyat de molt bona gent, corro orgullós de recollir els fruits de les hores dedicades aquest estiu. Amb els genolls destrossats arribo al penúltim avituallament, em diuen que vaig 11è,  mentalment estic cansat i amb més pena que gloria afronto l’últim km de cursa per les Cinc Sènies, muscularment perfecte, cap signe de possibles rampes, però articularment ja és una altra historia, tot i així avanço un corredor que està assegut al terra, l’animo i li ofereixo un gel, però està destrossat...

Finalment arribo a Sant Simó entre aplaudiments d’uns quants curiosos, moltes gràcies sempre s’agraeix! Temps final de 8h35 i 10è de la General a 2min del 9è!!!, Amb un somriure impossible d’esborrar em dirigeixo a l’entrada de les Cinc Sènies per animar als corredors que vagin arribant, uns 10min després arriba l’11è classificat que em felicita i m’abraça, i 14è arriba el company Lorenzo, al qual acompanyo trotant uns metres més tot comentant l’experiència viscuda. Com m’agrada aquest esport on el bon rotllo hi és sempre present!!!!


Avui, una setmana després, fotut dels genolls, m’emociono recordant els minuts viscuts acompanyat de gent que, tot i no conèixer,  durant la cursa arriben a ser els teus millors amics…Escrivint això em moro de ganes de repetir, de tornar a tenir aquesta experiència, no tardaré a fer la pròxima si els genolls m’ho permeten!


Pol Casanovas
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More