OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Maratest: un resultat necessari

Tenia dubtes, bastants, de com reaccionaria el cos el diumenge a la Maratest, en una distància a mig camí entre els 10 i la mitja marató. Vaig arribar just de temps a Badalona, fins al punt que a falta de 8 minuts encara estava amb la bossa a la mà. Sense poder escalfar -mal dia per no fer-ho ja que el fred era brutal-, vaig posar-me a la sortida amb la incertesa de no saber què passaria. La cursa va començar 10 minuts tard, fet que va provocar la ira en forma de xiulets d'alguns grups de corredors a banda, potser també, del congelament d'alguns altres. Si bé és cert que aquests minuts parats no van ajudar, precisament, a començar activats, crec que el més important és la seguretat i sense l'OK de la policia local, no es podia donar el tret de sortida.

La sortida, a l'Avinguda d'Alfons XIII  Foto: Pròpia

Els primers quilòmetres van ser lents, sobretot també a causa de l'aglomeració de corredors. Tot i això, em va anar bé per agafar les sensacions i augmentar el ritme mica en mica. Segons les meves previsions optimistes, els 5 km els havia de passar en 22:30 minuts. I ho vaig fer en 22:24. Anava bé. 
Les cames tiraven i l'estómac no donava senyals amenaçadors per la qual cosa vaig decidir seguir al mateix ritme. Ja a Montgat, el circuit feia que poguessis veure tots els corredors, tan els que anaven per davant teu com els del darrere. Sembla una tonteria però sempre m'agrada poder veure la resta de participants. Dóna un plus de motivació. Durant el km 7 vaig avançar una llebre però precisament aquest tram de Montgat em va fer veure que la següent la tenia massa lluny. 

El km 10 el vaig passar en 43:29 minuts, també per sota del previst. La por a punxar o a que l'estómac em fes pagar l'esforç estava allà, com una amenaça permanent. Però lluny d'afluixar el ritme, vaig decidir augmentar-lo. Com se sol dir, si muero, moriré de pie. Ja al centre de Badalona vaig començar a patir i notava que a les cames els hi costava però quedava molt poc. Em quedaré amb les ganes de saber a quin ritme vaig fer els dos últims quilòmetres però a mi en va donar la sensació que vaig anar força ràpid. 
Finalment, temps de 1h 03:48. Un temps que hauria firmat segur abans de començar i que em dóna confiança. Tot i que, més que amb el resultat, em quedo amb el fet que vaig anar clarament de menys a més (ho constata la dada de la posició en cursa en els tres controls de xip: 159º-114º-86º). 

Força cansat  Foto: Pròpia

A banda del resultat final, he de felicitar l'organització. La cursa compte amb una organització esplèndida. La veritat és que tot -o gairebé tot- són elogis, i no m'estranya. Molts i bons voluntaris, avituallaments i bossa del corredor correctes, ràpida entrega de dorsals, força ressò per les xarxes socials... I tot encara té més mèrit si tenim en compte que era la segona edició. La idea -tirada llarga pels maratonians o pels que volen atrevir-se amb una mitja- és senzilla però perfecte. Crec que es convertirà en una fixa del calendari. 

Últim punt quilòmetric abans de l'arribada  Foto: Pròpia


David
Agafa'm si pots

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More